Imagina-t’ho.
La teva parella mirant-te als ulls, seriosa.
Sense crits. Sense drama exagerat.
Només una frase clara:
—O el gos… o jo.
Què faries?
No és una pregunta còmoda.
No és teòrica.
No és exagerada.
Passa més del que pensem.
Perquè quan algú entra a la teva vida després del teu gos, entra en una història que ja estava començada.
En un vincle que no va néixer per competir.
En una relació on no hi ha ultimàtums, només lleialtat.
I llavors arriba el conflicte.
Els pèls.
Els passejos.
El temps compartit.
La llibertat.
El llit. El sofà. La prioritat.
Però al fons, gairebé mai va d’això.
🐶 Quan el problema no és el gos
Gairebé mai va de pèls.
Va de valors.
Va de com entens l’amor.
Va de si l’afecte es mesura en exclusivitat… o en capacitat de compartir.
Perquè de vegades els humans creuen que trien parella…
quan en realitat estan triant quin tipus de persona volen ser.
En un lloc com aquest —on els gossos no “s’admeten”… viuen— aquesta pregunta no és ficció.
Fa anys, jo mateixa vaig veure una cosa així.
I ara t’ho explicaré.
🐾 El dia que gairebé la van perdre… per amor
Relat de la Manuela, que va viure 16 anys en aquesta casa
Jo ja era gran.
No tant com per perdre’m coses… però prou com per olorar quan l’aire venia estrany.
Va ser fa uns anys.
Tardor.
D’aquells caps de setmana en què les fulles cruixen i els humans parlen fluixet.
Van arribar tres.
Ella.
Ell.
I una labradora amb el musell platejat com el meu.
Es deia Nala.
Jo la vaig mirar.
Ella em va mirar.
Les velles ens sabem reconèixer.
🐾 La frase que feia mal
Mentre en Miguel feia el check-in, l’humà mascle va dir una cosa que no em va agradar gens:
—A veure si aquest cap de setmana decidim què fem amb ella…
Els gossos no entenem totes les paraules.
Però entenem el to.
I aquell to feia olor de comiat.
Ella no va dir res.
Però els seus ulls sí.
🌿 El que ell no veia
La Nala no era “un gos més”.
Havia estat abans que ell.
Havia dormit enganxada al seu pit quan plorava per un altre amor trencat.
Havia estat casa quan no hi havia casa.
Ell veia pèls.
Ella veia història.
Ell veia incomoditat.
Ella veia lleialtat.
💧 L’escena que ho va canviar tot
Dissabte a la tarda jo estava estirada prop de la piscina.
Vigilant, és clar. Sempre vaig ser la cap.
La Nala va caminar a poc a poc cap a la seva humana.
No corria.
No jugava.
Només buscava contacte.
Ella es va asseure a terra.
La va abraçar fort.
Com si algú se l’hagués d’endur.
I l’humà es va quedar mirant.
En silenci.
Jo el vaig observar.
I vaig veure alguna cosa canviar.
No va ser màgic.
No hi va haver música.
Però hi va haver comprensió.
🐶 La frase final
Diumenge, abans de pujar al cotxe, l’humà va parlar fluixet amb en Miguel.
Jo era a prop. Sempre soc a prop.
—Crec que el problema no era la gossa… era que jo no estava sabent estimar així.
Van marxar els tres.
I la Nala va recolzar el cap a la falda d’ell durant tot el temps que els vaig poder veure.
🐾 Renunciaries al teu gos per amor?
Els humans sou estranys.
A vegades competiu amb nosaltres.
A vegades us sentiu desplaçats.
A vegades confoneu amor amb exclusivitat.
Però quan enteneu…
quan enteneu de veritat…
Deixeu de veure un gos.
I comenceu a veure un vincle.
I jo, que vaig viure setze anys en aquesta casa rural petfriendly a Girona on els gossos no s’admeten… viuen…
Et dic una cosa:
Si algú et demana triar entre el teu gos i el seu amor…
no t’està demanant una elecció.
T’està mostrant fins a quin punt entén el teu.
— Manuela 🌼🐾
__________________________
Viatges amb gos?
Descobreix per què Mas Torrencito és una de les cases rurals petfriendly més autèntiques d’Espanya.
🐾 Mas Torrencito
Turisme rural petfriendly a Girona
On els gossos no hi passen.
S’hi queden.
🐾💛
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!!!
—–
Si vols, pots veure els nostres bons per a caps de setmana, bons per a jubilats, a un preu increïble… entra a www.mastorrencito.com
