Ai, els “miserables”! 😂 Aquesta paraula tan contundent, tan plena de significat, i tan en desús, sense H en aquests temps… Però, compte! No és el mateix ser «dolent» que ser «miserable». Els Miserables del Bar de Confiança a Mas Torrencito

No, no… Els miserables són aquests personatges que tots hem conegut, els que sempre estan intentant pagar menys, escórrer-se al compte o treure avantatge de qualsevol manera possible. Tots n’hem tingut un a prop, i en una casa rural a l’Empordà no seria diferent! Anem a buscar uns quants exemples que et faran riure (o plorar, depenent del dia 😅).

El cas de la canya fantasma 🍺

Aquí a la caseta rural, el sistema de bar és de confiança, tan simple com servir-se el que et vingui de gust i anotar-ho en una llibreta. Fàcil, oi? Doncs no tant quan apareixen els miserables. Veuràs, ja fa un any que vaig treure els gotets petits per a la cervesa, només queden les copes grans. Així que, a la llista de preus, es veu claret: Canya mitjana 2 € .

Un dia, revisant la llibreta, veig que algú havia escrit: “Canya petita – 1,50€” 😳 Però com?! Si fa un any que no hi ha canyes petites! On la van treure? És un misteri! I és clar, aquí està el miserable, sempre intentant estalviar aquests miserables 50 cèntims, encara que s’hagin d’inventar la canya del passat. Màgia! 🪄

L'»endollat» del cotxe elèctric 🚗🔋

Un altre dia m’arriba un paio amb el cotxe elèctric, molt modern ell, i em pregunta amb tota la tranquil·litat del món:
— «Escolta, cobres per carregar?»
I jo, educadament, li contesto que sí, que aquí es cobra per l’electricitat. I aquí ve el drama!
— «Però per què? Si tens plaques solars…»
I jo li dic:
— «Sí, és clar, però les plaques solars, les bateries, el carregador… tot costa diners, no?»
I l’oncle, indignat:
— «És que en altres llocs mai no m’han cobrat».
Ah, doncs quina sort la teva! Aquí, si vols carregar el teu cotxe, pagues, perquè no som una ONG de quilovats gratis. Al final se’n va anar enfadat, sense carregar el cotxe, com si jo fos el malvat per no regalar-li l’electricitat que he de pagar. Ai, quina cara més dura! 😂

El truc de Booking 🎟️

Fa poc em va trucar un paio per intentar fer una reserva d’allò més astuta. Em deixa anar:
— «Escolta, he vist que a Booking tens un preu, em fas aquest mateix preu però sense el 17% de comissió que et cobren?»
I jo, amb un somriure mental, li vaig dir:
— «No, amic, si ho vesteix a Booking, reserva-ho per aquí».
Ell, insistint:
— «Però et cobraran la comissió!»
I jo, tan tranquil:
— «Doncs que me la cobrin, tu fes el que vulguis».

I va, el llest reserva per Booking, amb la comissió inclosa. L’endemà em truca desesperat, volia cancel·lar la reserva! Però, com a bon coneixedor del sistema, jo li recordo que a Booking les condicions són clares: no hi ha reemborsament. Així que es va quedar sense els seus diners i, és clar, enfadat una altra vegada. ¡El miserable s’havia fet el seu propi parany! 😂

La ronda traïdora 🍻. Els Miserables del Bar de Confiança a Mas Torrencito

Tres parelles arriben un dia, felices i amb ganes de gaudir d´un cap de setmana a la casa rural. Se’ls acudeix la brillant idea de fer una llista comuna per a les seves consumicions. Jo, veient el que s’acostava, els suggereixo que millor cadascú apunti el que és seu, per evitar problemes. I encara sort! Una de les noies em va mirar amb una gratitud que només pot venir d?algú que coneix bé el miserable del grup. 😂

Perquè és clar, a les rondes sempre n’hi ha un que, quan li toca pagar, demana el més barat, però quan és el torn d’un altre, no dubta a demanar el més car del menú. És la llei del miserable! 😏

L’hotel de gossos 🐕

Ah, i no t’oblidis dels amos de gossos… Vénen amb el seu gosset adorable i em diuen:
— «Però com cobres pel gos? Si ets un hotel rural, aquí els gossos haurien de ser gratuïts!»
I jo sempre responc:
— «És clar, però si vas a un hotel per a persones, no et cobren? Doncs els gossos embruten, deixen pèls i olors, i això requereix més neteja!»
La conversa sempre acaba amb un riure incòmode i un pagament. Perquè fins i tot els gossos dels miserables deixen rastre! 🐾

Al final, el que és clar és que el miserable sempre hi és, intentant rascar aquests centimillos, inventant-se excuses i buscant el descompte màgic. Però sent, la vida segueix, i nosaltres ens fem unes rialles veient com cauen als seus propis paranys. 😂 Que no faltin les anècdotes a l’Empordà!

Feliç Dilluns postTesla a tots! 😊

—–
Si voleu podeu veure els nostres bons ofertes per a caps de setmana, bons jubilats, … a www.mastorrencito.com o llegir més història fes clic aquí :