Crònica emocional d “un autònom amb ànima de gos (i pèls a l” ànima també)
Hi ha números que no haurien d’existir. Que no haurien de figurar als calendaris. Ni als bancs. Ni als contractes.
Els dies 30 i 31 , per exemple. Per a molts, són simples dates. Per altres, gairebé festius.
Però per a mi… per als que tenim treballadors, responsabilitats, hipoteques sentimentals amb una casa rural plena de gossos feliços i factures tristos… aquests dies són com una barreja entre Halloween, Divendres 13 i la carta de Hogwarts que mai no va arribar.
Sí. 30 i 31 són dies maleïts. I ho dic sense por. Perquè vénen carregats de coses que no porten il·lusió, sinó tremolors intestinals i suors freds :
– La Seguretat Social
– Els autònoms
– Les targetes de crèdit
– Els préstecs
– Les quotes
– I aquest email que t’envia el banc a les 00:01 per recordar-te que “el teu rebut ha estat carregat amb èxit” … i tu penses: “Èxit per a qui, cabró?”.
Mentrestant… els meus gossos
Ells, tan feliços.
Corrent, olorant-se el cul mútuament, dormint al sol, rebolcant-se a l’herba com si el món no estigués ple de pujades, baixades, tipus d’interès i tipus sense interès.
Ells no tenen VISA, ni autònoms, ni saben què és pagar l’IVA trimestral. Són lliures. Són feliços. Són gossos.
(Nota mental: en una altra vida, reencarnar a Golden Retriever amb flor a l’orella i esmorzar a Mas Torrencito).
I és clar, per a ells, els caps de setmana com aquest són una festa. Perquè arriben més col·legues, més hostes amb quatre potes, més jocs, més meneos de cues.
I per a mi… més rentadores, més assecadores, més llençols, més esmorzars, més TOT…
I això, suma-ho al fet que estem a final de mes. Boom.
El joc del Tetris financer
El drama reial comença quan miro el calendari i penso:
– “Què facturarem la setmana que ve?”
– “Què rebut puc ajornar?”
– “Quin banc em seguirà volent encara que estigui tes?”
– “Quins dimonis faig amb aquesta pujada de preus?”
Perquè sí, amics… vivim en una crisi silenciosa , una d «aquelles que ningú no vol anomenar.
Però tu ho saps. Ho veus. Ho notes.
Vas a la carnisseria i et costa el mateix una safata de filets que abans et costava omplir el maleter.
Vas al BonÀrea i el xaval de caixa —que ja et coneix més que la seva àvia— et diu:
— “Escolta Miguel, t” has fixat que la bossa de taronges ha pujat 1 € des de dimarts?»
I tu somrius, però per dins plores més que al final de Titanic .
No és una pujada qualsevol. És un símptoma.
Perquè compres el mateix, pagues més, ia sobre tu fas més descomptes, més ofertes, més promocions, i tot i així… el compte no surt .
Una casa rural… per a valents o per a bojos?
De vegades penso que cal estar malament del cap per seguir. Per insistir.
Per continuar creient en un projecte així, on els gossos corren lliures, on els humans es desprogramen del soroll, on les habitacions tenen més pèls que Booking estrelles.
Però després em sento, respiro, i els veig.
A Manuela, encara que ja no hi és, la segueixo veient.
A Masto, Maky, Mastitwo, Mamas…
Als nous que arriben amb els amos, amb les històries, amb els traumes i les cues inquietes.
I aquí, enmig d “aquest caos de lladrucs, llençols per doblegar i safates d” esmorzar… recordo per què segueixo aquí .
Reflexió final:
La vida és com els dies 30 i 31 .
De vegades prem. De vegades et rebolca. De vegades et passa per sobre com una factura de Naturgy a l “hivern.
Però també és això que passa quan, malgrat tot, un gos et llepa la cara, s” adorm al teu costat o et mira com dient:
— “No entenc el teu compte bancari, però tu ets el meu humà preferit.”
I això, encara que no cobreixi les despeses…
et cobreix l?ànima.
T’ha passat a tu també? Ets dels que tremolen amb els dies 30? Has hagut de fer tetris amb la VISA i les emocions?
Explica-m’ho. Que aquí, encara que no regalem taronges, sí que compartim humanitat.
I pèls de gos.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…
