Quan l’insomni dels altres es converteix en el teu problema (o per què no hauries de trucar a les 2:30)
La nit estava al seu apogeu. El silenci envoltava la casa com una manta càlida. A fora, només se sentia l’ulular del vent entre els arbres i algun grill desafinat que semblava haver pres més cafè del necessari. 🌙
Jo dormia plàcidament, abraçat el meu coixí amb la serenitat de qui ha treballat tot el dia i només espera una cosa de la vida en aquell moment: descansar . Fins que, de sobte…
📞 RIIING.
Un timbrazo.
📞 RIIING.
Dues timbrades.
📞 RIIING.
Tres timbrades.
Obro un ull amb la velocitat i l’entusiasme d’un mandrós després de dinar. Qui dimoni truca a aquestes hores? La meva ment encara estava en mode avió. L’ensurt m’enganxa al pit com si m’acabessin de donar una descàrrega elèctrica. Perquè és clar, si algú et truca a les 2:30 del matí ia més insisteix, és perquè ha passat una cosa greu .
Hi haurà un incendi? Un accident? Un familiar a urgències? S’ha declarat la Tercera Guerra Mundial i jo sense assabentar-me’n?
Amb el cor a la boca, temptejo a cegues el telèfon a la tauleta de nit. La brillantor de la pantalla m’enlluerna com si fos el mateix sol i, parpellejant com un talp acabat de sortir del cau, veig un nombre desconegut.
Respiro profund. Si truquen a aquestes hores, és important.
Però alguna cosa em diu que no.
Decideixo no contestar. Col·loco el mòbil de cap per avall i intento tornar a submergir-me en el meu dolç i merescut somni. Però no. Perquè tornen a trucar .
📞 RIIING.
📞 RIIING.
📞 RIIING.
Ah, no, això ja és un atac. El meu mòbil, que té activat el sistema de “Si et diuen tres vegades seguides, és una emergència” decideix que això és assumpte de vida o mort i pum! trenca la meva manera «No molestar».
Ja amb el cervell funcionant a mig gas, m’incorporo al llit, li dono una ullada a la pantalla i penso: «Tant de bo això sigui important, perquè si no, algú coneixerà el costat fosc de la meva paciència…»
Responc.
– Sí…? (Veu d’ultratomba, digna d’una sessió d’espiritisme).
A l’altra banda, un silenci. Un gargamelleig. I després…
– Hola… bona nit… eh… volia saber si de debò no queden places per a Sant Joan, perquè al planning posa que no, però volia confirmar…
Em quedo en xoc. No puc processar allò que acabo d’escoltar.
La meva ment triga un segon a connectar les neurones. De debò? M’han despertat per això?
Miro el rellotge. 2:34 am
Això no és real. Això és un experiment social. Ho ha de ser.
Perquè, a veure… entenc que la gent tingui dubtes sobre una reserva. Ho entenc. Però, cal trucar a les 2:30 de la matinada per preguntar-ho? 🤨
Un silenci tens s’apodera del telèfon. Em frego la cara amb una mà, respiro fondo i, en un acte de maduresa suprema, penjo sense dir una paraula .
Amb la satisfacció d’haver pres la millor decisió per a la meva pau mental, apago la pantalla i m’acomodo al coixí. Intento tornar a dormir.
Però és clar, ja no hi ha manera. El meu cervell està encès com un neó a Las Vegas.
🌪️ Qui en el seu judici fa això? És que la gent pensa que això és un hotel amb recepció 24 hores? És que hem perdut el sentit comú? Per què tothom vol les coses al moment i no poden esperar? 🌪️
Al final, veig que ja són les 4.30 del matí i que la batalla està perduda. M’aixeco, em preparo un cafè i se m’encén la bombeta.
«I si li torno la trucada?»
Sí, ho sé. No és el més madur. Però tampoc sóc Gandhi i, a hores d’ara, el meu sentit de l’humor està funcionant de manera «venjança passiva-agressiva».
Agafo el mòbil, busco el número i, amb un somriure entremaliat, marc.
📞 RIIING…
📞 RIIING…
📞 RIIING…
Al tercer to, respon una veu confusa, arrossegada pel somni:
– Hola…?
I jo, amb tota la calma i dolçor del món, li deixo anar:
– Hola, bon dia. ☀️
– Com…? (Clarament no sap què està passant).
– Sí, això, bon dia. Sóc Miguel, de Mastorret. És que tinc tres trucades teves de les 2.30 del matí i volia saber si se m’havia mort un familiar o alguna cosa per l’estil…
Silenci.
Titubeig a l’altra banda de la línia.
– És que… és que… no em vaig adonar de l’hora… després li truco.
I pum , em penja.
I jo, tan happy . 😌
Conclusió:
Si no vols que et tornin la jugada, pensa dues vegades abans de trucar a algú a les 2.30 del matí.
I sobretot, si et diuen que no hi ha places al planning… confia en el planning. 😂
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí
