Hi va haver un temps, no tan llunyà, en què els viatgers del món sabien fer servir un telèfon per alguna cosa més que pujar selfies. què feies? La tirania invisible de Booking.com
Trucaves directament a MasTorrencito, parlaves amb mi, que t’explicava quines habitacions estaven disponibles, i fins i tot t’oferia un descompte si eres simpàtic. Resultat? Una experiència directa, humana i sense intermediaris xuclasangs. Però aquesta era una altra era, gairebé mítica, perquè ara vivim sota el jou implacable de Booking.com , l’emperador absolut de l’allotjament global.
Booking no és simplement una plataforma; és un déu totpoderós, afamat de comissions i beneït per la desídia col·lectiva . Ningú cerca ja hotels a Google. Ningú truca directament. Tots, com xais amb targeta de crèdit a la mà, ens deixem guiar a la cleda de Booking, on, amb un clic, comprem no només l’habitació, sinó també una bona dosi d’explotació corporativa. I saps què és el pitjor? Que ho fem feliços . Com va dir alguna vegada un savi contemporani: “L’esclavitud que fa més mal és aquella que gaudeixes”.
Com arribem aquí? Bé, l’estratègia de Booking és tan magistralment deslleial que s’hauria d’ensenyar a escoles de negocis. Comissions del 17% , en diuen. Però compte, això és només la punta de l’iceberg. Operant des d’Irlanda, un paradís fiscal disfressat de país europeu, Booking evita pagar impostos que sí que ens cruixen als altres. Aquest truc us permet embutxacar-se un altre 10% que ni tu, ni jo, ni el pobre hotel podem desgravar . Així que, en realitat, s’emporten més del 27% del que pagues per nit . Més a més, si vols estar a dalt has de posar-te en oferta per a mòbils, un altre 10%, i si vols més… o estar als primers resultats, Reserves d’última hora, Ofertes de principi o final d’any, un altre 10 o 20 % de dte,… Sí, estimat lector, més d’una quarta part dels teus diners desapareix a les arques d’un gegant digital que no neteja habitacions, no canvia llençols i no et posa ni un miserable xocolata al coixí.
Però aquí no s’acaba l’abús. No, això seria massa simple. Booking, com a bon dèspota, ha perfeccionat la seva maquinària de control: els comentaris dels clients . Ah, els comentaris… Aquest forat negre on l’objectivitat i la justícia moriran. Aquí tens la jugada: et fan preguntes tan específiques que fins i tot el client més feliç troba alguna cosa per criticar. Que l’aigua de la dutxa no sortia a la temperatura exacta dels somnis? Comentari negatiu. Que el veí roncava? També culpa teva. Que no els va agradar el color de la gespa? Doncs res, un 7.
I així, la teva puntuació baixa com una pedra a l’aigua. Tens un 8,8 amb 20 deus seguits , però n’hi ha prou amb un solitari 7, com una punyalada traïdora, perquè caiguis al 8,7. Pujar de nou? Impossible. Més fàcil seria que et toqui la loteria o que trobis un unicorn esmorzant croissants al teu jardí. Booking no premia l’excel·lència; Booking premia la dependència. Perquè, és clar, si no ets a la seva plataforma, no existeixes . És com l’algorisme de Google, però més cruel, perquè aquí parlem de negocis que sagnen euros amb cada reserva.
Parlem ara de l ‘“intent de resistència” , aquesta patètica batalla que intentem lliurar. Nosaltres, els pobres mortals que tenim hotels, ens diem: “Copiarem el seu sistema!”. Creem les nostres webs, invertim en plataformes ràpides, amb un clic per reservar. Oferim descomptes, fidelitzem clients, posem fotos boniques… I què passa? Ningú hi entra. Perquè quan busques el teu hotel a Google, què apareix primer? Booking. Sempre Booking. Encara que el domini sigui teu, encara que el client busqui específicament el teu nom, aquí estan ells, apropiant-se del trànsit i cobrant peatge per alguna cosa que hauria de ser teu . És com si fossis el propietari de casa teva, però algú posés un guàrdia a la porta dient: “Per entrar, pagi’m a mi primer”.
I mentrestant, ells continuen creixent. Tenen els diners, les dades, el control del mercat. Són com el dolent d’una pel·lícula de Marvel, però sense el carisma de Thanos. El resultat? Els hotels petits lluitem per sobreviure mentre ells neden en diners i reprogramen l’algorisme per mantenir-nos enganxats. Perquè si algun dia decideixes rebel·lar-te i deixar la plataforma, et trobes amb un buit existencial: no reserves. No reserves, no tens clients. No tens clients, no existeixes. És el cercle viciós més perfecte que mai no hagi dissenyat una multinacional.
I aquí estem. Els seus presoners. Intentant compensar aquest 27% que s’emporten amb estratègies creatives: venent esmorzars cars, cobrant el pàrquing, posant mini bars amb preus d’aeroport… Perquè al final algú ha de pagar. I saps qui ho fa? Exacte, tu, l’usuari, que segueixes creient que el Booking és el teu millor amic perquè et deixa reservar ràpid.
La moralitat d’aquesta història és clara: vivim en un món on el que té el control de l’algorisme té el poder. Booking és més que un intermediari; és un tirà digital disfressat de facilitador. I mentre seguim alimentant aquesta bèstia amb els nostres clics, els seus tentacles s’estendran més i més, fins que ningú no quedi fora de la seva xarxa.
Així que la propera vegada que reservis una habitació, pensa-ho dues vegades. Potser és hora de marcar un número de telèfon, parlar amb Paco o Carmen i, per un breu moment, recordar com era la vida abans de vendre la nostra autonomia per un clic ràpid.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí
