Reflexions (a cor obert i sense anestèsia) des d’una casa rural que intenta sobreviure… en un país que sembla entestat a no deixar-te.
Perquè com a persona , ho entenc perfectament.
Però com a casa rural , com a autònom, com a penca, com el que ho dóna TOT perquè el seu projecte funcioni… no entenc res .
💣 Hi ha una crisi brutal, real, profunda…
Però això sí: silenciada .
Ningú no en parla. No surt als telenotícies. No hi ha gràfics ni taules rodones ni ministres reconeixent que s’està anant tot en orris.
Però hi és. Es palpa. Ens està ofegant.
💔 Juliol ha estat un desastre. Així de clar.
I no ho dic jo sol. Ho hem comentat entre companys de la zona i… TOTS igual .
Especialment els que tenim cases rurals per habitacions , que som els que més feina donem i menys marge tenim.
En el meu cas, en 20 anys que porto al capdavant de Mas Torrencito, no havia viscut mai un juliol tan dolent.
👉 Gairebé el 50% de les reserves han estat d’ una sola nit .
Sí, UNA.
Això significa:
- Més llençols
- Més tovalloles
- Més neteja a fons
- Més cost
- I a sobre, haver de posar ofertes… i donar les gràcies.
😩 ¿ I els clients fidels?
Aquest cap de setmana vam tenir 5 clients repetidors . Dels de sempre.
I què va passar?
- El que venia 5 nits… ara 4.
- El de 4… ara 3.
- El de 3… ara 2.
I no és perquè els caiguem pitjor.
És que no poden més .
No arriben.
I el que abans era una escapada de desconnexió, ara es converteix en un “fem allò que podem”.
🧱 I mentrestant, el sistema ens estreny fins a l’asfíxia.
Paguem més del 70% del que guanyem en impostos :
IRPF, quotes d’autònoms, IVA, taxes de residus, inspeccions, cànon de l’aigua, cànons d’aire i esperit sant…
I mentre tu fas números,
💥 arriba el sablazo de la llum,
💥 et pugen el gas,
💥 i Hisenda t’envia una carta “amable” per recordar-te que si et passes 1 dia en presentar el 303, et cruixin .
I tu penses:
«Però no en teníem prou que ens robin els Borbons?»
Doncs no. Ara també la cúpula del govern.
I tu, pagant les teves taxes i les teves IVAs, i veient com els de dalt es reparteixen sobres, dietes, mossegades, comissions, maletins i targetes black.
💬 Com es diu per aquí:
«De les noces d’Aznar només falten per imputar els ninots del pastís…»
I tu posant rentadores.
Amb dos collons.
🔪 I els HUTs? El punyal definitiu
Perquè si la pressió fiscal i la hipocresia institucional ja ens tenien contra les cordes…
Van arribar ells.
Els habitatges d’ús turístic.
Els HUTs.
Apartaments amb zero regulació.
Zero impostos.
Zero inspeccions.
Zero ànima.
Però amb piscina i codi QR per entrar sense veure ningú.
I és clar… qui no prefereix pagar menys per un llit sense tracte humà i sense normes?
Qui triarà una casa rural on els gossos corren lliures, l’esmorzar és casolà i et reben amb afecte… quan per 40€ menys té un pis amb vistes al pàrquing?
Ens maten. Ens estan matant. I ningú no fa res.
⚖️ I l’SMI? És clar que cal pujar-ho… PERÒ…
De veritat ningú al govern es planteja que pujar el salari mínim SENSE reduir la càrrega fiscal fa inviable contractar ningú ?
Les grans empreses poden.
Però quantes pimes i autònoms coneixes que han tancat el seu negoci per anar-se’n com a assalariats?
I saps què diuen tots?
«Ha estat la millor decisió de la meva vida. Que els donin. Jo ara tinc el meu sou, les meves vacances, i ni IVAs ni IRPF ni llets…»
I és clar que sí. Perquè això és insostenible .
🐾 Mentrestant… nosaltres aquí seguim.
Amb les portes obertes.
Amb el camp ple de gossos feliços.
Amb els nostres clients de sempre, escurçant estades però venint amb afecte.
Amb el cor en un puny i el compte corrent tremolant.
Però arribarà un dia que direm:
💭 “O canvien les coses… o fem un pensament.”
I no serà un rampell.
Serà un acte de supervivència.
Perquè els somnis també es moren, quan els enterres en impostos, injustícies i abandó institucional.
🙏 Gràcies als que seguiu venint.
Als qui aposteu per allò real.
Pel que és humà.
Pel rural.
Pel gos
Per……
Reflexió
💣 «El futur que s’acosta: entre gosses soltes i mans lligades»
Durant anys ens van explicar el conte que ser autònom era ser lliure.
Lliure d’horaris, lliure de caps, lliure de dependre de ningú…
Mentida.
Avui dia, l’autònom és el nou esclau del sistema.
Un sistema que ho exigeix tot i no et torna res.
Ens van prometre que amb esforç arribaríem lluny.
Però en aquesta jungla moderna, l’esforç sense amiguets, sense privilegis i sense parany no val una merda.
Els que treballem amb ànima, els que no enganyem, els que apostem per la proximitat, la sostenibilitat, la legalitat i l’honestedat…
ens estem quedant sols.
Solitaris, espremuts, desprotegits.
El futur?
És l’Airbnb sense ànima.
És el turisme sense rostre.
És el client que cerca preu, no experiència.
És l’Espanya buidada no de persones, sinó de valors .
És l’autònom que ho deixa tot perquè prefereix cobrar 1.400€ que viure amb úlceres per culpa d’Hisenda.
I mentrestant, els de dalt —els de sempre— repartint-se sobres, sous vitalicis, pensions blindades i vergonyes alienes que ja ni es dissimulen.
Els mateixos que parlen d’emprenedors amb la boca plena… i la mà a la butxaca.
Si no hi ha un canvi real —profund, urgent i valent—, aquest país serà un ànim d’oportunitats robades.
Un cementiri d’il·lusions on només floreixen els negocis opacs, els tripijocs legals i els que saben ballar el tango del suborn i «a mi no m’enxampen».
Potser arribarà un dia que un miri la casa rural buida, els gossos adormits als sofàs, el silenci del menjador…
i penseu:
«Ho vam donar tot. Però no ens van deixar viure.»
I això, volguts amics, no és un fracàs. És una estafa històrica.
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…
