Un finde de KK… i també dels que et recarreguen l´ànima
Bé… per on començo? Perquè vagi finde de KK , així amb totes les lletres. D’aquells que et deixen amb una barreja rara de frustració i somriure ximple en recordar-ho. Perquè ha estat un finde estrany… molt estrany. Per una banda, un desastre total. De l’altra, un regal inesperat. Anem per parts. Ni un client. […]
El client sense rostre i el gos amb personalitat by MasTorrencito
Hi ha una mena de fenomen estrany, un misteri quotidià que es repeteix amb més freqüència de la que un creuria: recordem els gossos millor que els seus amos . No és una cosa intencional, no és que vulguem oblidar cares humanes mentre les nostres memòries guarden amb afecte cada detall d’un musell pelut o […]
Homenatge a Miquel Quera
La nit a Olot estava impregnada d’aquella màgia especial que envolta els moments que es queden gravats a la memòria. Era la gala dels premis G! de Girona, una celebració que cada any ret homenatge als que han dedicat la vida a la promoció del turisme i els valors de la província. Però aquest any […]
El dia que vaig convèncer Déu de crear els gossos
Imaginar un cel immens, amb núvols esponjosos com a cotó de sucre. Jo, Miguel, amo de MasTorrencito, camí d’una banda a l’altra amb els braços plegats. Déu, majestuós però amb una túnica plena de taques de cafè, m’observa amb curiositat.) Miguel: Déu, tenim un problema seriós. Déu: Un altre cop? Què va passar ara? S’han […]
La cosa va de respecte… by MasTorrencito
Manuela, la Cap de Mas Torrencito: Un Llegat de Respecte i Saviesa Perruna A Mas Torrencito, casa rural on els gossos porten la veu cantant i les persones són benvingudes, la líder indiscutible era Manuela, una Golden amb l’elegància d’una reina i la paciència d’una mestra. Durant més de 16 anys, va veure passar milers […]
Cercle de Vida by MasTorrencito
El vent bufava amb suavitat, remenant les fulles seques sobre la vorera. La tarda queia a poc a poc, tenyint el cel de tons ataronjats i liles. Cercle de Vida by MasTorrencito En un banc del parc, dues figures estaven assegudes. Una d’elles, amb les espatlles encorbades i la mirada perduda a terra. L’altra, amb […]
No és or tot el que llueix by MasTorrencito
L’altre dia, un client em va dir amb un somriure a la cara: —Quina sort has de viure aquí! Jo li vaig tornar el somriure i vaig assentir. —Sí… la veritat és que tinc molta sort, no em puc queixar… però no és or tot el que llueix. Ell em va mirar amb complicitat i […]
Tito, el company del meu pare
La guerra no entén innocència. No distingeix entre culpables i víctimes. S’abat sobre les vides com una tempesta sense compassió, arrasant-ho tot al seu pas. Tito, el company del meu pare En aquells anys foscos, entre el 1937 i el 1939, a terres de Lleida, el meu pare va aprendre massa aviat el que significava […]
Visc sense viure en mi by MasTorrencito
Viure a Mas Torrencito és un privilegi, això ningú no ho dubta. Despertar cada matí envoltat de natura, amb els ocells cantant (o bramant, segons l’ànim del dia) i la companyia fidel dels gossos, és una meravella. Visc sense viure en mi by MasTorrencito Aquí, l’aire és més pur, la vida més tranquil·la i l’estrès […]
Els Clients de Negre by MasTorrencito
Sempre he pensat que l?ésser humà és una caixa de sorpreses. I el món de l’allotjament, en particular, s’encarrega de recordar-m’ho cada dia. Els Clients de Negre by MasTorrencito Quan creus haver vist de tot, quan penses que ja has bregat amb els pitjors clients del planeta, l’univers et dóna una lliçó: sempre poden venir […]