Capítol 8: No a Tots Els Agradem, Però També Mereixem Respecte
Acceptar que no tots estimen els animals
Una tarda tranquil·la a Mas Torrencito, mentre el Miguel revisava uns correus, jo, la Manuela, observava des del meu racó favorit. El sol entrava per la finestra, escalfant-me les potes, i no vaig poder evitar reflexionar sobre alguna cosa que em porta rondant el cap: hi ha gent a qui no els agradem els gossos. Ho sé, costa de creure-ho, però és veritat.
Em vaig acostar a Miquel, bellugant la meva cua lentament, i li vaig llançar aquella mirada que sempre fa servir per captar la seva atenció.
Manuela : «Miguel, pots creure que hi ha humans que no volen saber res de nosaltres els gossos?»
Miguel (sense apartar la mirada de l’ordinador): «Sí, Manuela, ho sé. Però, sent, no passa res. Cada persona té els seus gustos. Encara que, entre tu i jo, ¡ells es perden el millor de la vida!»
Manuela : «Exacte. Mai sabran què és sentir l’amor incondicional, el suport silenciós o la lleialtat pura. Però bé, estem d’acord que no els fa ni millors ni pitjors, oi?»
Miguel : «Per descomptat, Manuela. L’important és que, encara que no els agradim, ens respectin. Igual que nosaltres respectem les seves preferències.»
El Respecte Es Guanya, Però També Es Dóna
És veritat, el respecte ha de ser mutu. Però, siguem sincers, de vegades els mateixos humans que viuen amb nosaltres no posen molt de part seva perquè ens respectin. Hi ha certes normes bàsiques que, si es complissin, ajudarien que ens veiessin amb millors ulls.
Manuela : «Per exemple, quan algú té por, el mínim seria que t’apartares una mica en creuar-te amb ells. No costa res!»
Miguel : «És clar, però també està a la meva mà, com el teu amo, donar l’exemple. Si algú em diu que no se sent còmode, no passa res per agafar-te de la corretja un moment o mantenir una mica de distància. És un petit gest que pot canviar molt.»
Manuela : «I ni parlem de recollir les nostres necessitats. Miguel, tu sempre has estat responsable, però hi ha humans que no ho fan i després ens miren malament a nosaltres, com si fos la nostra culpa.»
Miguel (rient): «És cert, Manuela. De vegades penso que els humans que no recullen són els que més mal ens fan als gossos. Perquè creen rebuig. I això no és just per a vosaltres.»
Les Normes, Per a Tothom. El respecte segons Manuela de Mastorrencito
I després hi ha aquestes normes que de vegades alguns humans creuen que no els afecten. de Mas Torrencito em van passejar pels bonics poblets de l’Empordà. Caminava tranquil·la al seu costat, sense llençar, gaudint del paisatge. ràpid, ells minoraven el pas per mi.
Manuela : «Miguel, el que jo no entenc és per què hi ha humans que creuen que les normes són opcionals. Si en un lloc diuen que els gossos han d’anar lligats, doncs anem lligats! I si no els agrada, que ho parlin amb qui correspongui, però no es vagin saltant les regles.»
Miguel : “Totalment, Manuela. No costa res seguir les normes. I si algú creu que són injustes, en comptes d’ignorar-les, el més lògic és denunciar-les o buscar un altre lloc. Però, escolta, no tothom pensa com tu i jo. «
A La nostra Casa, També Demanem Respecte
A Mas Torrencito, els gossos som part de la família. Aquí vivim amb llibertat, afecte i respecte. Però també entenem que hi pot haver persones que no se sentin còmodes amb nosaltres. Ara bé, si decidiu venir aquí, sabeu que som part de l’ambient. No ens tancarem ni desaparèixer perquè a algú no li agradim.
Manuela : «Saps, Miguel? El que més em molesta és quan algú ve aquí, a casa nostra, i actua com si nosaltres fóssim els intrusos.»
Miguel (creuant els braços i sospirant): «Sí, Manuela. Això no té sentit. Si no els agraden els gossos, per què vénen a un lloc on som el centre de tot? És com si no volguessin gaudir de l’essència de Mas Torrencito.»
Manuela : “Exacte. I no demanem gaire, només respecte. Nosaltres respectem les seves creences i preferències, i ells haurien de respectar la nostra forma de viure i entendre la vida. Si no els agrada, que busquin un altre lloc. Però no vinguin a queixar-se aquí. «
Miguel : «Ben dit, Manuela. Aquí, com en qualsevol lloc, el respecte és fonamental.»
Reflexió Final: Convivència i Respecte Mutu. El respecte segons Manuela de Mastorrencito
La veritat, no tots els humans ens han d’estimar, i això està bé. Però el respecte no és pas negociable. Si volem viure en harmonia, cal un esforç de totes dues parts: nosaltres, els gossos, donant el millor de nosaltres mateixos, i els humans, entenent i respectant les nostres necessitats i els espais que compartim.
Manuela : «Així que, estimats humans, si no us agradem, no passa res. Però respecteu-nos, igual que nosaltres us respectem. I si veniu a un lloc com Mas Torrencito, sapigueu que som part d’aquesta casa, i aquí vivim en pau i llibertat. Si no és el vostre estil, simplement busqueu un altre lloc.
Perquè al final, encara que no a tots els agradi, mereixem viure amb dignitat i respecte. No és així, Miquel?
Miguel (somrient): «Per descomptat, Manuela. I sempre serà així, mentre jo sigui aquí.»
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss@ us acompanyi!!!!
—–
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a Mas Torrencito… Fes click aquí :
