Crónica de unos días pasados por agua y barro, y edredones, y crocks… y Mastitwo

— Vaya tela, Mastitwo… vaya días llevamos, ¿eh? Mastitwo levanta la cabeza, bosteza, y vuelve a ponerla sobre sus patas. Ese gesto suyo de “yo aquí solo observo, tú te agobias solo”. Yo que pensaba que iban a ser unos días tranquilos. Que la cosa iba a fluir. Que por una vez, el universo me […]
Crònica d´uns dies passats per aigua i fang, i edredons, i crocks… i Mastitwo

— Quina tela, Mastitwo… quin dies portem, eh? Mastitwo aixeca el cap, badalla, i torna a posar-la sobre les potes. Aquest gest seu de “jo aquí només observo, tu t’aclaparas sol”. Jo que pensava que serien uns dies tranquils. Que la cosa fluiria. Que per una vegada, l’univers em deixaria en pau. Quin il·lús. Perquè […]