(o com la imaginació se’t cola fins a les postres)
Va ser en un dinar. D’aquelles llargues, sense pressa, amb pa amb tomàquet, vi que no s’acaba i gossos dormisquejant sota la taula. Jo parlava amb Ferran, el pare d’Alguer Miquel, cantant i ànima de Txarango, com si ens coneguéssim de tota la vida. Bé… en realitat som bons amics…. beneïda imaginació, que sempre em senti a taula amb qui em ve de gust!
—“Escolta Ferran… tu que el coneixes bé… creus que el teu fill em faria una versió de Cançons de llibertat , però dedicada a Mas Torrencito? i li ho podria dir a LLach perquè fes els acompanyaments, com a FEAT????
Ferran em va mirar amb aquella cara barreja de tendresa i resignació de pare que ha sentit moltes bogeries abans.
—“Miguel, al meu fill li agrada la gent que somia. Que canta baixet per no despertar la tristesa… Així que si li ho expliques bé, potser fins i tot te la canta ell mateix, amb Masto fent els cors i Manuela movent la cua al compàs…”
I aquí va ser quan em vaig adonar que al meu cap, aquesta versió ja sonava. Que els lladrucs eren ritmes, que les estelades onejaven amb cada vers i que les croquetes de l’esmorzar rimaven amb “llibertat”. Perquè la imaginació té això: que et treu a passejar sense corretja, et deixa asseure’t amb Ferran i demanar-li al fill una cançó que encara no existeix… però que ja forma part de la teva vida.
I si algun dia l’Alguer llegís això, només li podria dir:
gràcies per posar música a què molts sentim però no sabem dir.
I si a més li posa ritme gos… ja ni t’explico.
🎶 Cançons de llibertat – Versió MasTorrencito
Som el lladruc que vas sembrar
en camps d’oblit i d’alzina,
el ressò dels que corrien
lliures per aquesta masia.
Som el poble que camina,
amb les potes i la panxa,
amb la flor a l’orella de Manuela
i el sol brillant a la piscina ☀️ 🐶
Cantem perquè no us oblideu
que aquí els gossos manen,
perquè ningú s’agenolli
davant del que porta la corretja atapeïda.
Sonen al vent cançons de llibertat,
dels que van creuar valls
per poder bordar.
Sonen al vent cançons de veritat,
i encara que vingui un client ximple…
no ens podrà callar!
Portem les empremtes del camí,
la memòria a cada coixí,
una catifa plena d’històries
i sofàs amb ànima peluda.
Portem l’udol del bosc,
els somnis de Tristesa i de Mames,
el perfum suau a croqueta,
i el dret a viure sense gàbies.
I al cant d’aquesta casa
batega forta l’esperança,
que ni booking, ni estrelles,
ni ressenyes ens desgasten.
Sonen al vent cançons de llibertat,
dels que dormen als llits
sense demanar disculpes ja.
Sonen al vent cançons sense corral…
i aquí a Mas Torrencito,
la dignitat no es lloga mai!
Que us sembla????? SE LA DEMANEM?????????
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…
