(i no, no eren per al gos… crec)
Ahhhh, amics… Que si em sorprèn? PO-SI-BLE-MEN-TE NO! 😂 A hores d’ara de la pel·lícula —i després de centenars, milers d’hostes perruns i humans a Mas Torrencito—, poques coses em deixen amb la boca oberta… però sempre hi ha algú que et fa esbossar un somriure tort mentre penses: «Això només em passa a mi.»
La història d’avui comença com moltes altres: una habitació, una sortida precipitada, i un objecte oblidat. Bé, objectes , en plural: una fusta, unes esposes i, atenció, una bossa que no semblava portar galetes per al gos precisament… 🤐
No sóc de mirar el que no m’importa —encara que reconec que la curiositat em pot més que la dieta per Nadal— però quan obris la porta i veus aquest pack… doncs noi, una cosa porta a l’altra, i la teva ment se’n va sola a una pel·li que clarament no és de Disney .
I és clar, el divertit d’això és que era una clienta d’aquelles que van de sèrie seriosa, de les quals no somriuen gaire i deixen anar comentaris com:
«El meu gosset només juga amb mi, no vull que s’ajunti amb altres gossos.»
És clar, afecte… i tu tampoc , eh? 😏
És la mateixa que ve dues, tres, fins a quatre vegades l’any (anada i tornada… anada i tornada…). Des de Suïssa fins a Canàries… des de Canarionas fins a Suïssa…… Amb cotxe. Amb el seu gos! 🚗 🐶 Creuant mitja Europa perquè el gosset trepitgi sorra negra i tu respiris aire càlid. Admirable. De debò. El que no entenc és perquè, després d’aquest tros de viatge de 4.000 quilòmetres, arribes a la primera casa rural petfriendly que admet persones i… NO VOLS VEURE ALTRES GOSSOS! 😳
O sigui, et portes el teu pelut al paradís gos? però preferiries que no hi hagués més peluts. Només tu. I ell. I ningú més. Com si Mas Torrencito fos una mena de Fifty Shades of Fido .
I el més curiós és que sempre repeteix. Sempre. I sempre igual. Ve, s’allotja, gaudeix… i deixa clar amb la seva mirada que preferiria ser l’única habitant del paradís (ella i el seu gos estimat, és clar). La seva parella, per cert, tampoc no diu res . Es limita a ser-hi. A existir. De vegades sospito que les esposes eren per a ell … 😬
I jo, que ja ho veig venir, quan sé que arriben prec a Sant Llàtzer dels Collarets Perduts perquè aquest finde no tinguem gaire “ambient perruno”, no per mi… per la seva cara. Aquesta cara de “ai, quin disgust em portaré si un chihuahua gosa mirar-me fix…”
Però sent, al Cèsar el que és del Cèsar: mai no es queixen, mai posen mala ressenya i paguen religiosament. Això sí, la fusta i les esposes se les han deixat diverses vegades ja . Un cop més, a la mateixa habitació, darrere de la porta. Deu ser que volen deixar marca? Serà un missatge subliminal? O serà simplement que hi ha caps de setmana que deixen empremta… encara que no sigui a la gespa? 🌱 🐾
En fi…
Mas Torrencito: el lloc on els gossos corren lliures… i les anècdotes també.
On pots venir amb botes d’aigua, fusta o simplement amb la teva ànima oberta… però això sí, prepara’t per trobar-te amb més d’un gos i més d’una història! 😉
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…
