La Paciència un do en capa baixa by MasTorrencito
De tots els hotels rurals, cases d’hostes i hostalatges de tota la zona… calia acabar aquí! No en qualsevol dels altres 200 que hi ha des de França fins aquí, NO, és clar que no . Havia de ser a casa meva , la més amagada, la que requereix un petit trencall, la que no […]
El xinès que viu a la xinesa però que no és xinès sinó el meu germà Carlos
Ahir va arribar el Xinès . I no, no em refereixo a un veí ni a un amic, sinó al meu germà Carlos , a qui anomeno així perquè fa tants anys que viu a la Xina que ja en forma part. La seva història és d’aquelles que mereixen ser explicades perquè si algú ha […]
Quan escriure pesa més que el silenci ✍️ 💭
I avui no sé de què escriure… porto més de 30 minuts davant de la pantalla, amb els dits sobre el teclat, esperant que alguna cosa a la meva ment faci «clic», que una idea es coli entre el soroll dels meus pensaments i em rescati d’aquest bloqueig. Però no hi arriba. Res. Només un […]
El darrer relat by MasTorrencito
Sempre deia el mateix… —Per què…? —sospirava el meu millor amic Agapito mentre mirava per la finestra, amb els ulls extraviats entre els tons ocres de les fulles caigudes—. Si ningú els llegeix… Ho deia amb resignació, però mai no deixava d’escriure. Cada matí, el mateix ritual: despertava abans que el sol, quan la ciutat […]
La reducció de jornada l’ampliació de les nostres preocupacions
Al cor de l´Empordà, un petit empresari d´hostaleria encén els llums del seu establiment amb la mateixa rutina de sempre. El seu negoci, un restaurant familiar modest, sobreviu amb esforç i dedicació. No és una gran firma d?advocats ni una multinacional amb pressupostos milionaris, sinó un projecte construït amb suor, sacrificis i amor per la […]
🚀 Dia 0: L’Apocalipsi del Part de Viatgers 📝
Avui, amics, comença oficialment la nova part de viatgers … i només us dic una cosa: això serà un periple digne d’Odissea , però sense vaixells, amb una tablet i amb molts, MOLTS turistes que em miraran amb cara de “ Què m’estàs explicant, col·lega?» 😵💫 . Dia 0: L’Apocalipsi del Part de Viatgers Us […]
L’insomni d’un i el cabreig d’altres by MasTorrencito
Quan l’insomni dels altres es converteix en el teu problema (o per què no hauries de trucar a les 2:30) La nit estava al seu apogeu. El silenci envoltava la casa com una manta càlida. A fora, només se sentia l’ulular del vent entre els arbres i algun grill desafinat que semblava haver pres més […]
Quan les preocupacions no et deixen dormir… i tampoc La Mamas
No hi ha res més frustrant que voler dormir i no poder. És desesperant, sobretot quan tens tot el temps del món per descansar, sense la pressió d’haver de matinar. Quan les preocupacions no et deixen dormir… i tampoc La Mamas Però aquí sóc jo, a les tres de la matinada, amb els ulls com […]
Carta de la Manuela by MasTorrencito
Estimat Miguel, el meu humà per sempre Hola, Miquel. Sóc jo, Manuela. No sé si recordes la meva manera de mirar-te, aquella mirada que deia tot sense necessitat de paraules, però avui vull que llegeixis el que sempre vaig intentar dir-te amb els meus ulls i la meva cua que mai no deixava de moure’s: […]
La meva detenció by MasTorrencito
Era un dia aparentment normal. Res feia sospitar que aquesta jornada seria recordada com “el dia que els Mossos d’Esquadra van envair casa meva” 🌞 🐾 La meva detenció by MasTorrencito 📢 BOOM! Tres cotxes dels Mossos van arribar de sobte, envoltant casa meva com si estiguessin rodant una pel·lícula d’acció. Jo, dins de casa, […]