Sabem llegir? by MasTorret
Perfecte. Aleshores desenvoluparem molt més el teu text original, donant-li més cos, més càrrega irònica si vols, més detalls del que realment passa en aquest tipus de situacions, i tot aquest desfogament que vols plasmar sense que perdi ritme ni força. Aquí tens una versió estesa, detallada i esmolada del text original, amb un to […]
REFLEXIÓ CRUELMENT REAL 👇
Aquest país no castiga el que roba. Càstig a qui penja. Aquí no triomfa el que matina, sinó el que sap moure sobres, manipular licitacions i signar contractes amb la mà esquerra mentre cobra comissions amb la dreta. I el que és fotut és que ja ni sorprèn. Ens hem acostumat a l’estafa institucional. Al […]
Avui fa 5 anys… ☠️
Cinc anys ja del dia en què tot se’n va anar al carall. El dia que passarà a la història, almenys a la meva, com “El Dia en què vaig haver de fer fora els clients de casa sense saber per què”. 💣 Sí, així de trist i surrealista va ser. Jo, amb el meu […]
Cal llegir… i més si t’ho demanen si us plau by MasTorrencito
Crònica d’una Reserva Fallida (o de com els gossos tenen més sentit comú que alguns humans) 🐕 🤷♂️ De vegades em pregunto seriosament si l’ésser humà ha perdut la capacitat bàsica de llegir… o simplement li fa mandra entendre el món que l’envolta. Perquè si no, no m’explico què vaig viure ahir. I ho explico […]
Crónica de una Recepción Absurdamente Francesa
A veces uno piensa que lo ha visto todo… hasta que llegan los franceses. Ayer, por ejemplo, aterrizó en Mas Torrencito una pareja que parecía sacada de una comedia surrealista, pero sin el guion, sin ensayos… y sin gracia. Llegaron dos horas antes de lo previsto, porque claro, la puntualidad es para los mediocres. Yo, […]
Un finde de KK… i també dels que et recarreguen l´ànima
Bé… per on començo? Perquè vagi finde de KK , així amb totes les lletres. D’aquells que et deixen amb una barreja rara de frustració i somriure ximple en recordar-ho. Perquè ha estat un finde estrany… molt estrany. Per una banda, un desastre total. De l’altra, un regal inesperat. Anem per parts. Ni un client. […]
El client sense rostre i el gos amb personalitat by MasTorrencito
Hi ha una mena de fenomen estrany, un misteri quotidià que es repeteix amb més freqüència de la que un creuria: recordem els gossos millor que els seus amos . No és una cosa intencional, no és que vulguem oblidar cares humanes mentre les nostres memòries guarden amb afecte cada detall d’un musell pelut o […]
Homenatge a Miquel Quera
La nit a Olot estava impregnada d’aquella màgia especial que envolta els moments que es queden gravats a la memòria. Era la gala dels premis G! de Girona, una celebració que cada any ret homenatge als que han dedicat la vida a la promoció del turisme i els valors de la província. Però aquest any […]
El dia que vaig convèncer Déu de crear els gossos
Imaginar un cel immens, amb núvols esponjosos com a cotó de sucre. Jo, Miguel, amo de MasTorrencito, camí d’una banda a l’altra amb els braços plegats. Déu, majestuós però amb una túnica plena de taques de cafè, m’observa amb curiositat.) Miguel: Déu, tenim un problema seriós. Déu: Un altre cop? Què va passar ara? S’han […]
La cosa va de respecte… by MasTorrencito
Manuela, la Cap de Mas Torrencito: Un Llegat de Respecte i Saviesa Perruna A Mas Torrencito, casa rural on els gossos porten la veu cantant i les persones són benvingudes, la líder indiscutible era Manuela, una Golden amb l’elegància d’una reina i la paciència d’una mestra. Durant més de 16 anys, va veure passar milers […]