🐕 Si els gossos que ja no hi són poguessin escriure’t una carta… això et dirien
Hi ha llocs on els gossos hi passen.
I hi ha llocs on s’hi queden per sempre.
Mas Torrencito és un d’aquests llocs.
Aquí hi han viscut gossos intensos, tranquils, maldestres, savis, tossuts, vellets amb mirada lenta i cadells amb ànima vella.
Alguns encara corren pel jardí.
D’altres… ja no hi són físicament.
Però continuen formant part del lloc.
I un es pregunta, inevitablement:
Què ens dirien si poguessin escriure una carta?
🐾 Quan un gos se’n va… no se’n va del tot
Els humans creiem que perdre un gos és perdre una presència.
Però en realitat és perdre rutina,
perdre pes al sofà,
perdre el soroll de les ungles al terra,
perdre una mirada que no jutjava.
Un gos no es mesura en anys.
Es mesura en:
matins,
passejades,
silencis compartits,
i en aquella capacitat màgica de ser-hi… sense demanar res.
Per això, quan se’n van, el buit no és físic.
És emocional.
✉️ La carta que mai no van escriure… però que sentim
Si la Manuela, el Markos, el super Mastí Tirurí, el Max
i tants gossos de Mas Torrencito que ja no hi són
poguessin escriure, no parlarien de malalties ni de comiats.
Parlarien d’això:
“Gràcies per no deixar-nos anar abans d’hora.
Gràcies per tractar-nos com a part d’alguna cosa.
Gràcies per parlar-nos com si ho entenguéssim…
perquè ho enteníem.”
Dirien que no volen llàgrimes eternes.
Que prefereixen records amb un somriure tort.
Que l’amor ben viscut no necessita culpa.
I, sobretot, ens recordarien una cosa important:
👉 Ells no se senten perduts.
Els perduts som nosaltres quan oblidem el que ens van ensenyar.
🐶 Els que hi són… i els que cuiden
A Mas Torrencito sempre hi ha una nova manada.
La Mamas, el Toasto, la Maqui, el Mastitwo…
Gossos que no substitueixen ningú
perquè ningú és substituïble.
Ells continuen la tasca:
vigilar si el Miguel està bé,
ocupar espais buits sense fer soroll,
recordar-nos que la vida continua… però diferent.
Els gossos no competeixen amb els records.
Conviuen amb ells.
🌿 Mas Torrencito no és només un allotjament pet friendly
És un lloc on els gossos han tingut història.
On se’ls ha permès ser:
vells,
imperfectes,
lents,
intensos,
i profundament estimats.
Potser per això, qui ve, ho nota.
No sempre sap explicar-ho, però ho sent.
Perquè aquí no només s’hi dorm.
Aquí hi han viscut gossos que han deixat empremta.
I quan un lloc ha estat llar de molts gossos estimats,
aquest lloc… es torna diferent.
❤️ Estimar un gos és acceptar que fa mal
Però també és acceptar que:
va valer la pena,
que ho tornaries a fer,
que l’amor no va ser un error,
i que el dolor és només el preu d’haver estimat bé.
Si els gossos que ja no hi són poguessin escriure’t una carta,
no et demanarien que els recordis amb tristesa.
Et demanarien que:
segueixis,
visquis,
i continuïs deixant empremta…
com ells van fer amb tu.
🐾 Mas Torrencito
Turisme rural pet friendly a Girona
On els gossos no hi passen.
S’hi queden.
