Fotre, sembla mentida. Tant parlar de la Setmana Santa per aquí i per allà, que si plourà, que si neva, que si això i allò altre… i pum, se’n va anar. Ni ens n’hem assabentat.
I el pitjor és que seguim anomenant-li «vacances de Setmana Santa», quan en realitat ja és un finde llarg. Així de clar. Abans no era així, almenys per als que ens vam dedicar al turisme rural. La Setmana Santa era l’empenta bona que t’ajudava a aguantar fins a l’estiu. Ara, amb sort, us dóna per arribar a final de mes. Perquè ja no és com abans…
Abans eren gairebé 15 dies de moviment. Dues setmanes senceres. L’altre dia mirava les agendes del 2008 o 2010 i, fotre, quina diferència. Ara omple tres nits i dóna gràcies. I compte, que després vénen els polítics i els del telenotícies amb els seus percentatges d’ocupació: “El 98% del sector hostaler ple”. Però, d’on treuen aquests números? Perquè jo no m’ho crec ni de conya.
Aquí diumenge, quan encara era festiu dilluns, ja hi havia cases buides. I hotels, ni t’explico. L’operació sortida va començar dijous i va acabar divendres a la nit. L’operació tornada va començar ahir diumenge i s’acaba aquesta nit. Tot exprés.
I mira, tampoc no ens podem queixar. Hem omplert les quatre nits. Però ja estem amb la mirada posada al pont de maig… i no tinc bones sensacions. Alguna cosa em diu que no anirà tan bé.
I és que aquesta professió és així. Des del desembre esperant que arribi la Setmana Santa per respirar una mica. Només una mica. Perquè després toca aguantar fins a Sant Joan, creuant els dits perquè arrenqui una temporada d’estiu que cada cop és més curta. És un sense viure. I després arriba Hisenda i et fica la destralada. Perquè si alguna cosa no són… és ximples.
Et fiquen els impostos cada tres mesos, just després dels festius, i és clar, quan fas números veus que, si no fos per aquests dies, no podries pagar. Ho tenen ben estudiat, ja et dic.
I mentrestant, el món se’n va a la merda i sembla que ens és igual…
Ahir uns clients em deien que s’estan carregant a la classe mitjana. Però jo els vaig dir que no. Que no ens l’estan carregant: l’hem rebentat nosaltres solets.
Abans, els nostres pares treien endavant set fills, els donaven estudis, casa, cotxe, vacances. Avui diuen que això és impossible. I potser ho sigui… però també és veritat que vivim com a marquesos. No ens privem de res. A la meva mare no se li hauria passat pel cap comprar-li al meu pare unes sabatilles de 170 euros. O tenir un mòbil de 2.000. O una tele de ensopegades polzades.
Abans era classe mitjana perquè no es gastava a aparentar. Nosaltres sí. Bé, jo almenys, que mai no m’he privat de res… i tampoc tinc res.
Ah, per cert: no sé si he estat desconnectat del món, però a cap telenotícies de TV3 he vist ni un sol pas de Setmana Santa. Tu?
Reflexió post Setmana Santa:
I així, com qui no vol la cosa, se’n va anar la Setmana Santa. Va entrar amb amenaces de pluja i va sortir sense fer soroll, com aquell convidat que no ajuda a recollir però s’emporta un tàper.
Ens van vendre “vacances” i ens van donar un pont amb embussos, habitacions mig plenes i telenotícies parlant d’ocupació rècord mentre tu mires el teu compte bancari i et preguntes si han explicat les places de Mart també.
Abans la Setmana Santa et donava força per llençar fins a l’estiu. Ara, amb sort, et dóna per pagar l’IVA del trimestre i una caixa de paracetamol.
Això sí, la culpa no és del sistema, ni d?Europa, ni dels polítics. La culpa és nostra. Si ens hem cregut classe mitjana mentre ens hipotequem per tenir un mòbil que fa fotos a la lluna i unes sabatilles que costen el que abans valia una setmana a la platja.
Vivim de luxe, però no arribem a final de mes. I mentrestant, Hisenda espera amagada, amb més fe que els passos que no van sortir a TV3.
I així seguim. Omplint cases rurals tres dies, buidant l’ànima la resta de l’any, i esperant que el pont de maig obre un miracle. Que per això estem a terra de sants, no?
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per a caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble.. entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més història i anècdotes que ens han passat a MasTorrencito… Clickea aqui…
