Hi ha alguna cosa profundament trista per als qui viuen en petits pobles: veure com la tranquil·litat que defineix les seves vides s’evapora quan la llar “es posa de moda”. Tot comença amb una foto viral a les xarxes socials, un reportatge a la televisió o, pitjor encara, la visita d’un influencer que el converteix en el nou “lloc que no et pots perdre”. El resultat? Una invasió que canvia per sempre la vida dels que buscaven en aquest racó pau i connexió amb la natura.
Pregunteu als veïns de Sant Llorenç de la Muga o de Tor, llocs que han passat de ser amagatalls tranquils a estar a l’ull de l’huracà gràcies a la sobreexposició a sèries i mitjans. Ells saben què vol dir perdre l’essència d’un poble. I no és una qüestió de ser “anti turisme” ni de tancar-se al progrés. Al contrari: visc del turisme rural i entenc el seu valor, però també sé què suposa quan es converteix en una moda descontrolada.
El costat fosc del turisme desmesurat
Els pobles petits tenen un encant únic: la calma, la proximitat, el ritme pausat. Però quan arriben els turistes en massa, aquesta essència desapareix. Deixa’m explicar-te com es veu des de dins:
1. El caos dels caps de setmana
Imagina’t que és diumenge. Els habitants del poble, que fa tota la setmana que treballen, volen gaudir d’un dia de descans. Però en lloc de calma, el que troben és soroll, cotxes bloquejant les portes, i escombraries acumulant-se a cada racó.
Molts turistes tracten els pobles com si fossin una extensió de la ciutat. Aparquen on volen, sense pensar que estan envaint un espai petit i limitat on no hi ha policia ni regulacions estrictes de trànsit. Al final, el poble acaba ple de llaunes, papers i embolcalls, trencant completament l’harmonia del lloc.
Això no és un cas aïllat. Un amic meu viu a un poble preciós, envoltat de muntanyes i rius. Entre setmana gaudeix d’una pau absoluta. Però quan arriba el cap de setmana, la vida al poble es converteix en un malson. El trànsit inunda els carrers estrets, els bars estan atapeïts, i els veïns compten les hores fins que torni dilluns. T’imagines viure així cada setmana?
2. L’especulació immobiliària: cases buides i preus impossibles
Un altre problema greu és l’impacte a l’habitatge. Abans, a molts d’aquests pobles petits, era fàcil trobar casetes per llogar o reformar. Avui això és gairebé impossible. Les cases han estat adquirides per a lloguer turístic o com a segones residències, i ja no estan disponibles per a les famílies locals.
Això té conseqüències devastadores:
- Les famílies joves no es poden quedar. Els fills dels que fa dècades que són al poble volen quedar-se, però no tenen opció. No hi ha habitatges disponibles, i els pocs que hi ha tenen preus desorbitats. El que fa pocs anys costava 50.000 euros, ara supera els 400.000.
- La comunitat es buida. Molts dels nous propietaris ni tan sols viuen al poble. Només lloguen casa seva els caps de setmana oa l’estiu, deixant carrers buits i tancats durant gran part de l’any. El resultat és una comunitat fantasma, sense vida local.
Els pobles s’estan convertint en postals boniques, perfectes per a Instagram, però buides de l’autenticitat i de les persones que els donaven el seu veritable valor.
3. L’atracció per allò morbós o extraordinari
Aquí arriba el que és paradoxal: moltes vegades, el que atrau els turistes no té res a veure amb l’essència del poble, sinó amb històries que poc aporten a la comunitat. I aquí ho dic clar: a mi no m’importaria que al meu poble. haurien comès un triple assassinat fa anys i que la casa s’omplís de visitants atrets per això. Que quedi clar, no parlo de justificar un fet tan terrible, però sí de com, a la pràctica, aquest tipus de coses no són el veritable problema.
El problema no és ni la curiositat ni l’interès. Al capdavall, qualsevol poble té la seva pròpia història, els seus misteris, o fins i tot llegendes que li donen identitat. El que realment fa mal és que tota aquesta atenció acabi explotant el lloc, omplint-lo de turistes que no respecten ni l’espai ni les persones que hi viuen. De què serveix tenir els carrers plens si al final els veïns no poden sortir de casa perquè un cotxe bloqueja la porta?
Un equilibri necessari: turisme sí, però amb regulació
Quan he parlat abans d’aquests temes, alguns m’han acusat de ser “antiturisme” o de no entendre que moltes persones depenen d’aquesta indústria per sobreviure. Però no és això el que critico. El turisme rural ben gestionat pot ser una font increïble dingressos i revitalització per als pobles petits. El que qüestiono és la manca de regulació, la massificació i l’especulació que acaben destruint allò que precisament fa especials a aquests llocs.
Els pobles no es poden convertir ni en extensions de la ciutat, ni en un parc temàtic per a turistes. Necessitem regulació que protegeixi la identitat de les comunitats locals. Això inclou:
- Controlar el nombre de visitants. Hi ha pobles que simplement no estan preparats per rebre centenars de persones alhora. Limitar l’accés no vol dir excloure, sinó garantir una experiència sostenible tant per als visitants com per als locals.
- Regular els lloguers turístics. És fonamental que els lloguers turístics no desplacin els residents locals. Podrien establir-se percentatges màxims d’habitatges destinats a aquest tipus de negoci o impostos que beneficiïn directament el poble.
- Fomentar leducació turística. Els visitants han de ser conscients de com respectar els espais que visiten: aparcar correctament, no deixar escombraries i respectar la tranquil·litat del lloc.
¿ Quin futur volem per als pobles?
La pregunta és senzilla: volem que els pobles petits segueixin sent espais de vida i tranquil·litat, o estem disposats a convertir-los en atraccions massificades, buides d’autenticitat?
El turisme rural pot ser una eina meravellosa per revitalitzar aquests llocs. Però sense un equilibri, l’únic que aconseguirem serà destruir-los. què passarà d’aquí a 10 anys quan les comunitats locals hagin desaparegut i els preus hagin expulsat els seus habitants? Què els quedarà als fills dels que fa dècades que lluiten per mantenir vius aquests pobles?
La tranquil·litat, l’encant i la vida dels petits pobles no tenen preu. És la nostra responsabilitat protegir-los. DESCANSEM EN PAU!!!
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!
—–
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats , a un preu increïble..entra a www.mastorrencito.com o si vols podeu llegir més h
