🐾 Una sobretaula amb Ferran
(o com la imaginació se’t cola fins a les postres) Va ser en un dinar. D’aquelles llargues, sense pressa, amb pa amb tomàquet, vi que no s’acaba i gossos dormisquejant sota la taula. Jo parlava amb Ferran, el pare d’Alguer Miquel, cantant i ànima de Txarango, com si ens coneguéssim de tota la vida. Bé… […]
Començar de 0… by MasTorrencito
MANUELA (mestissera de mirada sàvia, panxa caiguda i orelles suaus) s’asseu al seu racó favorit del porxo, on el sol li escalfa just el maluc vell sense abraçar-lo. Al seu costat, es tomben Coco , un chihuahua nerviós, i Tana , una galga jubilada de carreres. El dia cau lent. El vent fa olor de […]
Els/les amics/amigues by MasTorrencito
Ah… aquesta paraula que es fa servir amb tanta lleugeresa. “Amic” es diu massa fàcil avui dia, com si no signifiqués res. Es diu amic el company de feina, el conegut de sempre, fins i tot algú amb qui amb prou feines has compartit una xerrada. Però això no és amistat. És simplement convivència o […]
El dia que vaig convèncer Déu de crear els gossos
Imaginar un cel immens, amb núvols esponjosos com a cotó de sucre. Jo, Miguel, amo de MasTorrencito, camí d’una banda a l’altra amb els braços plegats. Déu, majestuós però amb una túnica plena de taques de cafè, m’observa amb curiositat.) Miguel: Déu, tenim un problema seriós. Déu: Un altre cop? Què va passar ara? S’han […]
L’escapista by MasTorrencito
Abans d’ahir, Mastitwo va decidir que la seva vida de comoditats ja no en tenia prou. Es va escapar. No en tinc ni idea per on va sortir; revisem cada centímetre de la tanca, cada taula, cada possible buit. Res. Ni una pista. Però el més estrany va ser com va tornar: completament cobert del […]
La meva carta de comiat… by MasTorrencito
Ai… Mai vaig imaginar que escriure aquesta carta seria tan complicat, potser el més difícil que he hagut de fer a la meva vida. Com s’acomiada un de tot allò que ha conegut i estimat? Com es clou en paraules tot un recorregut ple de vivències, memòries i afectes? I tanmateix, aquí estic, amb el […]
El Silenci dels Borregos by MasTorrencito
Això va per a tots vosaltres, els qui han fet de les ajudes públiques una farsa, els qui han jugat amb les nostres esperances en nom de la transició energètica, del progrés i del “bé comú”. El Silenci dels Borregos by MasTorrencito Això va per als venedors de fum que ens van prometre un futur […]
El sobre sota el matalàs by MasTorrencito
Si he après alguna cosa a Mas Torrencito és que aquí no hi ha dies normals. El que és extraordinari és rutina, i aquell matí no va ser l’excepció. El sobre sota el matalàs by MasTorrencito Era un dilluns qualsevol, d’aquells en què el sol entra tímidament per les finestres i els ocells s’encarreguen del […]
«La tirania invisible de Booking.com: Com venem les nostres ànimes per un clic ràpid» by MasTorrencito
Hi va haver un temps, no tan llunyà, en què els viatgers del món sabien fer servir un telèfon per alguna cosa més que pujar selfies. què feies? La tirania invisible de Booking.com Trucaves directament a MasTorrencito, parlaves amb mi, que t’explicava quines habitacions estaven disponibles, i fins i tot t’oferia un descompte si eres […]
Crònica d’una Mort Anunciada by MasTorrencito
Perquè, siguem sincers, tots sabem com acaba aquesta pel·lícula. Tots. No importa quant èxit acumulem, quant soroll fem o quant intentem ignorar el tema, el final és inamovible. Sí, amics: abans o després, tots acabem en una caixa de fusta, transformats en cendres o amb un “xalet etern” amb vistes, diguem… no gaire panoràmiques. Perquè, […]