🐾 Una sobretaula amb Ferran
(o com la imaginació se’t cola fins a les postres) Va ser en un dinar. D’aquelles llargues, sense pressa, amb pa amb tomàquet, vi que no s’acaba i gossos dormisquejant sota la taula. Jo parlava amb Ferran, el pare d’Alguer Miquel, cantant i ànima de Txarango, com si ens coneguéssim de tota la vida. Bé… […]
I jo em pregunto… què està passant?
Reflexions (a cor obert i sense anestèsia) des d’una casa rural que intenta sobreviure… en un país que sembla entestat a no deixar-te. Perquè com a persona , ho entenc perfectament. Però com a casa rural , com a autònom, com a penca, com el que ho dóna TOT perquè el seu projecte funcioni… no […]
Els molt maleducats o els tocapilotes. 😤
En aquest món de l’hostaleria et creues tot. Tot, tot i TOT. I encara que jo tinc sort —perquè són pocs els que em toquen els ovaris—, de tant en tant et topes amb algun. I és una puta merda 💩. Et deixen mal cos, mala llet i una sensació de tremenda impotència. Perquè l’únic […]
🌡️ «Fa una calor que xinxa la pell» 🥵
I no, no és exageració… És supervivència bàsica! Aquí estem, 30 de juny, 4:30 del matí, i la meva cuina marcant 28 o 29 gradets com qui no vol la cosa… UNA SAUNA RURAL DE LUXE! 😂 No hi ha treva, per Déu… Ni a la nit. Des que van començar aquestes calors tropicals me’n […]
¿¡Pero cómo se puede ser tan cenutria…!? POR DIOOOSSS!!!
Mira… hay días en los que el universo te pone a prueba. Y luego están estos días, en los que directamente te lanza una señora portuguesa, seis perros sin castrar y un desfile de despropósitos digno de película. Lunes. 10:34 a.m. Me llama una clienta. —Hola, mire, estoy organizando un viaje desde Portugal y quería pasar unos […]
Ñ: on robar no és delicte, és tradició tapat tot per la puta unitat.
Que bonica que és Espanya. Sol, platja, canyes, i polítics amb les mans més llargues que un dilluns sense pont. Aquí l’art del saqueig no és pas escàndol: és cultura. Des dels Reis Catòlics fins al darrer conseller d’urbanisme, el xoriceig ha estat sempre una institució. I el millor de tot: és igual el color […]
🤯 Jo no sé si sóc ximple… o MOLT ximple.
💥 Ostias, que no ho entenc. Sóc jo? Estic perdent el nord? Que sí, que booking.com existeix, que és còmode, sobretot si vas de ruta i fas una paradeta random… val, ho enganxo. Però… unes vacances d’estiu? Amb dos mesos de marge? 🤨 JA HO DEIA MANUEL LUC el del Còlon, dels anys 80…. Busca, […]
El que amaga el graner… (2 i 3) by MasTorrencito
Capítol 1: La neteja Sóc Miquel. I aquesta història comença amb merda. Literal. De la bona, acumulada durant anys, la que s “enganxa a les botes ia l” ànima. Perquè Mastorrencito, ja sabeu, té el seu encant rural i el seu pes en història, però també guarda secrets sota pols, fang i oblit. El que […]
Hisenda… beneïda siguis entre totes les p… fiscals 😇 💸
Ayyy, què seria de mi sense tu, el meu amor… Cada any em regales una experiència nova. 2024 no ha estat diferent. De fet, ha estat preciós: un any més sense inspecció, i jo ja em sento com si visqués en un jardí sense flors 🌼 … sense colors… sense ànima… però amb factures. Sempre […]
«Si no estuviéramos…»
🐾 Contado por Manuela, fundadora peluda y alma eterna de Mastorrencito Hola.Soy Manuela. La Golden Retriever.Sí, esa rubia que lo empezó todo. La que primero ladró, la que primero se tumbó al sol en el porche de Mastorrencito y pensó:“Aquí, sí. Aquí se puede ser feliz.” Hoy os hablo desde otro sitio. Uno tranquilo, lleno de […]