Em debatia entre l’emoci\u00f3 d’explicar-ho al m\u00f3n i la certesa que no havia de dir res. Si havien triat Mas Torrencito era per alguna cosa: l’a\u00efllament, la privadesa, el silenci. Qualsevol imprud\u00e8ncia, qualsevol relliscada, podria arru\u00efnar-ho tot. Em vaig empassar les ganes d’agafar el tel\u00e8fon, vaig respirar profund i em vaig acostar per rebre’ls. <\/p>\n\n
Joan Miquel va ser el primer a saludar-me, amb el somriure tranquil i el to sempre amable.<\/p>\n\n
\u2014Gr\u00e0cies per rebre’ns. Tot ha sortit perfecte fins ara. <\/p>\n\n
Despr\u00e9s em va presentar a la resta del grup, i all\u00e0 hi era ell, a poca dist\u00e0ncia a peu. Em va estendre la m\u00e0, i en fer-ho, els seus ulls es van clavar als meus. Va saber a l’instant que estava nervi\u00f3s. <\/p>\n\n
\u2014Tranquil\u2026 no passa res. \u2014La seva veu era calmada, per\u00f2 tenia un pes que no es podia ignorar. <\/p>\n\n
Aquest gest, aquestes paraules, em van tranquil\u00b7litzar una mica. Em vaig esfor\u00e7ar per semblar ser\u00e8 mentre els mostrava la casa. El grup es movia amb cautela, observant cada detall: les habitacions, el menjador amb la taula llarga ja preparada, la terrassa amb el chill out il\u00b7luminat t\u00e8nuement per les garlandes de llums. Tot semblava adequat, o almenys aix\u00f2 semblava pels gestos d’assentiment de Joan Miquel i d’Ell. <\/p>\n Quan els vaig acabar d’ensenyar tot, es van distribuir per les seves habitacions, organitzant-se amb discreci\u00f3. Em vaig quedar un moment al chill out, vaig encendre un cigar i em vaig deixar portar pel so del vent. Sentia que alguna cosa gran estava a punt de succeir, una cosa que anava molt m\u00e9s enll\u00e0 de mi, d’aquesta masia o fins i tot. Per\u00f2 no podia desxifrar-ho encara. <\/p>\n\n Vaig pujar a la cuina per veure com anava el sopar. Meme estava al seu element, preparant cada plat amb la seva dedicaci\u00f3 habitual. L’amanida estava a punt, la crema de carbass\u00f3 bullia a foc lent, i el fricand\u00f3 omplia l’aire amb aquesta aroma inconfusible de tradici\u00f3 catalana. <\/p>\n\n \u2014Tot en ordre \u2014va dir la Meme, mirant-me per sobre de l’espatlla\u2014. Encara que tu sembles als n\u00favols. Qu\u00e8 passa? <\/p>\n\n \u2014Res, Meme. Nom\u00e9s\u2026 una nit especial. <\/p>\n\n Abans que li pogu\u00e9s explicar m\u00e9s, van tocar a la porta. Era Joan Miquel, com sempre amb aquell somriure que mai deixava entreveure gaire. <\/p>\n\n \u2014Quina hora us va b\u00e9 per sopar? \u2014va preguntar. <\/p>\n\n Meme i jo vam intercanviar una mirada r\u00e0pida, i ella va respondre:<\/p>\n\n \u2014A les nou estar\u00e0 tot llest.<\/p>\n\n \u2014Perfecte \u2014va dir ell, satisfet\u2014. Ens va genial a tothom. <\/p>\n\n Quan se’n va anar, Meme va baixar al menjador per preparar la taula, mentre jo em vaig quedar a la cuina fent temps. Revisava correus al meu ordinador, intentant distreure’m, per\u00f2 no podia deixar de pensar en el que estava passant sota aquest sostre. Aleshores, un altre cop a la porta. Aquest cop no era Joan Miquel. <\/p>\n\n \u2014Passa \u2014vaig dir, sense aixecar la mirada del port\u00e0til.<\/p>\n\n Quan ho vaig fer, ho vaig veure. Ell.<\/strong> Dempeus en el marc de la porta, amb les mans a les butxaques i una expressi\u00f3 relaxada. Va somriure lleument abans de parlar. <\/p>\n\n \u2014On puc agafar una cervesa?<\/p>\n\n \u2014Si vols, te la pujo jo \u2014li vaig oferir.<\/p>\n\n \u2014B\u00e9\u2026 t’importa si em sento aqu\u00ed amb tu?<\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, asseu-te on vulguis \u2014vaig respondre, intentant no semblar gaire nervi\u00f3s.<\/p>\n\n Vaig baixar al rebost a buscar una cervesa, i en tornar, ja estava assegut davant de la taula, observant la cuina amb curiositat. Li vaig passar l’ampolla, i despr\u00e9s d’un glop, em va mirar amb un somriure. <\/p>\n\n \u2014Digues-me, qu\u00e8 fa un paio com tu en un lloc com aquest?<\/p>\n\n No vaig poder evitar riure’m, encara que per dins sentia que el meu cor sortiria del pit.<\/p>\n\n \u2014Doncs igual que a la can\u00e7\u00f3, no?<\/p>\n\n Vam riure tots dos, i l’ambient es va relaxar una mica. Per\u00f2 la seva mirada va canviar, tornant-se m\u00e9s seriosa, m\u00e9s inquisitiva. <\/p>\n\n \u2014No, de deb\u00f2. Has fet moltes voltes abans d’acabar aqu\u00ed, oi? <\/p>\n\n La meva ment anava a mil. Sabia de mi. Se n’havia informat. <\/strong> No era una simple pregunta casual. Vaig empassar saliva abans de respondre. <\/p>\n\n \u2014B\u00e9, feia classes a Salamanca, em vaig embolicar amb una alumna, vam anar a Ni\u00e7a i despr\u00e9s vam acabar aqu\u00ed\u2026 resumint, \u00e9s clar.<\/p>\n\n \u2014Folar! Ho has simplificat for\u00e7a, no? \u2014va dir amb un riure curt\u2014. I ets content aqu\u00ed? <\/p>\n\n \u2014Molt. Si miro enrere, despr\u00e9s de tots els llocs on he estat, crec que aix\u00f2 \u00e9s el millor que m’ha passat. <\/p>\n\n \u2014Aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important, al final. \u2014Es va quedar pensatiu un moment, prenent un altre glop de la seva cervesa. <\/p>\n\n Es va fer un silenci, i vaig decidir aprofitar per preguntar-li alguna cosa que duia a dins des que el vaig veure arribar.<\/p>\n\n \u2014I tu? Com ho portes? Perqu\u00e8, sincerament, no sembla gens f\u00e0cil. <\/p>\n\n Va sospirar, recolzant la cervesa a taula, i per un moment, la seva expressi\u00f3 es va enfosquir.<\/p>\n\n \u2014No ho \u00e9s. Hi ha hagut molts moments en qu\u00e8 vaig pensar que no podr\u00edem seguir endavant. De vegades, no ten\u00edem les eines per fer-ho b\u00e9. I s\u00ed, s\u00e9 que alguns diuen que em vaig fer enrere. Potser ho vaig fer, per\u00f2 n’hi havia massa en joc. <\/p>\n\n \u2014B\u00e9 \u2014vaig dir, intentant triar les meves paraules amb compte\u2014, crec que tens tot el meu respecte nom\u00e9s per haver-ho intentat. La majoria nom\u00e9s parlen, per\u00f2 tu\u2026 tu ho vas fer. <\/p>\n\n \u2014Gr\u00e0cies. Per\u00f2 darrere meu hi ha molta gent treballant. Aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s cosa meva. <\/p>\n\n \u2014Creus que algun dia\u2026? \u2014vaig deixar la pregunta a l’aire, sense atrevir-me a acabar-la. <\/p>\n\n \u2014Estem en aix\u00f2. No defallim. Sempre endavant. <\/p>\n\n En aquell moment, la porta es va obrir i va apar\u00e8ixer Joan Miquel, amb una copa de vi a la m\u00e0.<\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 feu aqu\u00ed, conspirant? \u2014va preguntar, rient mentre s’acostava. <\/p>\n\n \u2014Res, parlant de la vida. T’uneixes? \u2014vaig respondre. <\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, per\u00f2 amb un vinet.<\/p>\n\n Vaig baixar al celler i vaig buscar una cosa especial, una cosa que sabia que els agradaria. Vaig pujar amb una ampolla d’Alibera’m del Montsant, i en mostrar-se-la, tots dos van semblar impressionats. <\/p>\n\n \u2014I qu\u00e8 tal \u00e9s? \u2014van preguntar. <\/p>\n\n \u2014Proveu-ho i em dieu.<\/p>\n\n Vaig obrir l’ampolla, vaig servir tres copes, i Joan Miquel va al\u00e7ar la seva.<\/p>\n\n \u2014Salut.<\/p>\n\n Jo, sense pensar-ho, vaig afegir:<\/p>\n\n \u2014I rep\u00fablica.<\/p>\n\n Vam riure tots tres, per\u00f2 l’ambient seguia carregat d’una intensitat que no podia ignorar. Una cosa gran estava en marxa, cosa que encara no arribava a entendre. Mentre ells parlaven, una pregunta rondava la meva ment: Quin paper tindria aquesta nit a la hist\u00f2ria?<\/strong> <\/p>\n\n (Dem\u00e0 s’escriur\u00e0 el cap\u00edtol final.)<\/strong> Des de Mas Torrencito us desitgem un FELI\u00c7 FINDE!! i que els vostres gossos us acompanyi!!!! <\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 El rellotge marcava les 7.00 de la tarda, per\u00f2 ja semblava entrada la nit. Les ombres s’allargaven a la masia, mentre la brisa freda de febrer portava amb si un silenci pesat, interromput nom\u00e9s pels lladrucs dels meus gossos. La Reuni\u00f3 Secreta que Va canviar Tot (2a part) Des de la terrassa, els vaig veure […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4789,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-4709","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n![\"La](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/puigde2.jpg\")
<\/figure>\nEl moment…El Reuni\u00f3 Secreta que Va canviar Tot<\/h4>\n\n
Pregunta incomoda… pitjor necess\u00e0ria. El Reuni\u00f3 Secreta que Canvia Tot <\/h4>\n\n
Allibera’m. El Reuni\u00f3 Secreta que Va canviar Tot<\/h4>\n\n
<\/p>\n\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"