Vaig assentir lentament, mirant de pair l’absurda barreja d’enuig i expectatives trencades que aquest home portava. Manuela i Markos estaven al meu costat, tractant de contenir el riure. Mentrestant, jo, amb una professionalitat que gaireb\u00e9 fregava el sarcasme, vaig mantenir el tipus i li vaig dir: <\/p>\n\n
\u2014Vaja\u2026 aix\u00f2 s\u00ed que \u00e9s estrany. Deixeu-me veure la reserva, us sembla b\u00e9? A nom de qui hi \u00e9s? <\/p>\n\n
\u2014Al meu nom, \u00e9s clar \u2014em va respondre amb brusquedat\u2014. Josep Bonaire Garcia. <\/p>\n\n
Vaig introduir al sistema, buscant la seva reserva, i all\u00e0 estava. Per\u00f2 no al lux\u00f3s Mas de Torrent<\/em> , sin\u00f3 a la nostra estimada casa rural. I no nom\u00e9s aix\u00f2, sin\u00f3 que la seva reserva era amb un val de \u201cLa Vida \u00e9s Bella\u201d que inclo\u00efa allotjament i esmorzar. Un modest paquet de 79,99 euros. Dissimulant la ironia en la meva veu, li vaig informar: <\/p>\n\n \u2014S\u00ed, aqu\u00ed est\u00e0, senyor Bonaire. Vost\u00e8 t\u00e9 una reserva a casa nostra, a trav\u00e9s d’un val de \u201cLa Vida \u00e9s Bella\u201d, amb allotjament i esmorzar, valorat a\u2026 \u2014li vaig mirar amb una cella arquejada, com per donar-li-hi. el toc dram\u00e0tic\u2014\u2026 79,99 euros. \u00c9s correcte? <\/p>\n\n Per un moment, la seva indignaci\u00f3 es va apagar. Em va mirar, perplex, i alguna cosa a la seva expressi\u00f3 em va dir que acabava de rebre el primer cop de realitat. Amb veu molt m\u00e9s baixa, va respondre: <\/p>\n\n \u2014Eh\u2026 s\u00ed\u2026 suposo que s\u00ed.<\/p>\n\n \u2014Perfecte, aleshores \u2014li vaig dir, fingint una amabilitat impecable\u2014. Quin \u00e9s el problema? <\/p>\n\n Ell va empassar saliva, encara processant. Despr\u00e9s de tot, ell i la seva dona, abillats amb roba elegant, potser esperaven trobar-se en un lloc de luxe, i el contrast amb la nostra casa rural havia d’estar fent-li mal a l’\u00e0nima. <\/p>\n\n \u2014B\u00e9\u2026 \u2014va balbucejar, intentant trobar les paraules adequades\u2014. Jo\u2026 creia que era a Mas de Torrent<\/em> . <\/p>\n\n \u2014Ah, entenc. B\u00e9, si ho desitja, puc ajudar-lo a solucionar-ho. \u2014I amb un to ple de bona disposici\u00f3 vaig afegir\u2014. Voleu que intenteu contactar amb ells? <\/p>\n\n A ell li va canviar la cara. Potser va creure que estava a punt de salvar el seu dia, que estava davant d’alg\u00fa que faria tot el possible per complir els seus somnis de luxe. Aix\u00ed que, amb to d’alleujament, va respondre: <\/p>\n\n \u2014De veritat?<\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, deixeu-me trucar-los per veure si tenen disponibilitat. li sembla b\u00e9? <\/p>\n Em vaig apartar uns passos, fingint marcar al tel\u00e8fon, i vaig fer un teatre complet. \u00abHabl\u00e9\u00bb amb la recepci\u00f3 de Mas de Torrent<\/em> , aquell lux\u00f3s hotel d’encant r\u00fastic que, en realitat, cobrava m\u00e9s de 600 euros per nit. Els vaig informar, com si fos el millor dels favors, que havia fet les gestions per a ell. Quan vaig tornar a la recepci\u00f3, la meva expressi\u00f3 era seriosa, com si acab\u00e9s d’aconseguir una gran gesta. <\/p>\n\n \u2014Senyor Bonaire, \u00a1 quina sort! Tenen dues habitacions disponibles per a aquesta nit. <\/p>\n\n \u2014Oh, que b\u00e9, moltes gr\u00e0cies! \u2014exclamaren, gaireb\u00e9 a l’un\u00edson. <\/p>\n\n \u2014S\u00ed, i els han fet el favor d’acceptar-ne el val. Nom\u00e9s hauria de pagar 530 euros addicionals. <\/p>\n\n El canvi en les expressions va ser tan instantani que hauria estat digne d’una pel\u00b7l\u00edcula. Tots dos es van mirar, incapa\u00e7os de processar all\u00f2 que acabaven d’escoltar. El somriure se’n va ensorrar, i ell, amb veu ofegada, va exclamar: <\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 diu? Qu\u00e8 he de pagar\u2026 aquesta<\/em> pasta? <\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, \u00e9s el que costa una nit a Mas de Torrent<\/em> . No pensar\u00e0 que es pot allotjar en un hotel de luxe amb un val per a una casa rural, oi? No em digui que s’ha conf\u00f3s de lloc. <\/p>\n\n \u2014El nom \u00e9s igual! \u2014va protestar ell, aferrant-se a la darrera excusa que li quedava. <\/p>\n\n \u2014B\u00e9, gaireb\u00e9 igual, li concedeixo. Per\u00f2 ells s\u00f3n al poble de Torrent, i nosaltres a Parets d’Empord\u00e0. \u00c9s una confusi\u00f3 comuna\u2026 Fins i tot podria haver acabat al Torrent de Val\u00e8ncia, aix\u00f2 s\u00ed que hauria estat una sorpresa, oi? <\/p>\n\n La seva cara va passar de la f\u00faria a la frustraci\u00f3, i vaig veure com el rubor pujava pel coll. Sabia que estava a prop d’explotar. La seva dona, amb una m\u00e0 al bra\u00e7 del seu marit, semblava que el cont\u00e9. <\/p>\n\n \u2014Aleshores\u2026 \u00bf qu\u00e8 fem? Vol veure la seva habitaci\u00f3 o\u2026 prefereixen retirar-se? <\/p>\n\n Ell, amb un \u00faltim intent de dignitat, em va mirar amb menyspreu i va dir:<\/p>\n\n \u2014Deixeu-me parlar amb la meva senyora.<\/p>\n\n \u2014Perfecte. Els espero a dins \u2014vaig dir, amb un somriure massa amable. <\/p>\n\n Els vaig deixar espai, sabent que, a la seva ment, probablement estaven debatent entre quedar-se a la nostra modesta casa rural o anar-se’n amb una mica de dignitat. Van passar deu, quinze minuts. vaig veure que el seu cotxe ja no hi era. <\/p>\n\n Tot just uns minuts despr\u00e9s, va sonar el tel\u00e8fon. Era \u201cLa Vida \u00e9s Bella\u201d, i la noia a l’altra banda de la l\u00ednia em va preguntar si autoritz\u00e0vem la cancel\u00b7laci\u00f3 de la reserva. Vaig riure pels meus endins i vaig respondre: <\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, digui’ls que cancel\u00b7lin sense cost, per\u00f2, per favor, que la propera vegada es prenguin un minut per llegir abans de decidir. Ah, i que intentin ser una mica m\u00e9s educats. <\/p>\n\n La noia va deixar anar un riure. No era la primera vegada que parl\u00e0vem sobre situacions aix\u00ed, i sempre trobava una mica d’humor en aquestes an\u00e8cdotes. <\/p>\n\n Vaig sospirar, pensant que almenys ja havia acabat la jornada, quan, de sobte, una limusina negra, llarga com un dia sense pa, va apar\u00e8ixer a l’aparcament. Aquesta vegada, vaig sentir un calfred. \u201cUna altra vegada?\u201d, vaig pensar, preparant-me pel pitjor. Em vaig acostar a la finestreta del conductor, que em va saludar amb un somriure amable. <\/p>\n\n \u2014Bona tarda \u2014em va dir\u2014. Crec que m’he equivocat de lloc. <\/p>\n\n \u2014Gaireb\u00e9 segur que s\u00ed \u2014vaig respondre, relaxat en veure la seva actitud.<\/p>\n\n La porta del darrere es va obrir, i d’una banda va sortir un senyor gran amb port elegant, i de l’altra, una senyora igualment distingida. Es van mirar amb aire de calma i educaci\u00f3. Ella, amb una veu suau, em va preguntar: <\/p>\n\n \u2014Disculpi, on som?<\/p>\n\n Els vaig explicar la nostra ubicaci\u00f3 i la confusi\u00f3 que, segons sembla, tots tenien amb l’altre Mas de Torrent. El cavaller va somriure i, amb una educaci\u00f3 que poques vegades es veia, va dir: <\/p>\n\n \u2014B\u00e9, despr\u00e9s d’aquesta petita desviaci\u00f3, seria possible prendre alguna cosa? Tenim una mica de calor. <\/p>\n\n \u2014I tant! Segueix-me, si us plau. <\/p>\n\n El cavaller va demanar al xofer que esper\u00e9s i em van seguir fins a la terrassa. Els vaig oferir seient i els vaig preguntar: <\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 els ve de gust beure?<\/p>\n\n \u2014A mi em vindria de meravella una cervesa ben freda \u2014va respondre ell\u2014. I per a la meva dona, una altra. <\/p>\n\n Els vaig servir dues canyes gla\u00e7ades, i se les van beure gaireb\u00e9 d’un glop. Em re <\/p>\n\n \u00ed una mica i els vaig preguntar:<\/p>\n\n \u2014Els va agradar? En volen una altra? <\/p>\n\n Ell va somriure amb aquesta eleg\u00e0ncia despreocupada i va dir:<\/p>\n\n \u2014B\u00e9, una mica, per\u00f2 nom\u00e9s un glop.<\/p>\n\n Mentre els observava, vaig veure com la senyora acariciava Manuela i Markos, que s’havien acostat, encantats amb els convidats.<\/p>\n\n \u2014Quins gossos tan bonics i tranquils \u2014va comentar ella\u2014. S\u00f3n de la casa? <\/p>\n\n \u2014S\u00ed, ella \u00e9s la Manuela i ell \u00e9s en Markos. S\u00f3n els guardians de la pau aqu\u00ed. <\/p>\n\n El senyor, atent als detalls, em va preguntar:<\/p>\n\n \u2014Vost\u00e8 tindria aigua o un refresc per al xofer? Segur que tamb\u00e9 t\u00e9 set. <\/p>\n\n Vaig portar una Coca-Cola ben freda al conductor, que em va agrair amb un gran somriure. El cavaller va tornar a insistir: <\/p>\n\n \u2014Digue’ns, quant li devem?<\/p>\n\n \u2014Res, no us preocupeu \u2014vaig respondre\u2014. \u00c9s un plaer atendre persones tan educades. <\/p>\n\n \u2014Vinga, digui’ns quant \u00e9s \u2014va insistir ell, somrient.<\/p>\n\n \u2014De veritat, no us preocupeu, amb convidats aix\u00ed, no ve d’un parell de cerveses.<\/p>\n\n Al final, es van rendir i em van agrair amb sinceritat. Em van demanar una targeta, li la vaig donar, i despr\u00e9s d’acomiadar-se amablement, se’n van anar. A l’estiu seg\u00fcent, van tornar amb els n\u00e9ts, i des de llavors, v\u00e9nen cada any. Ara ells alternen: un parell de dies amb nosaltres, gaudint de la pau, i despr\u00e9s una escapada per a ells sols al lux\u00f3s Mas de Torrent<\/em> . <\/p>\n\n I b\u00e9, del primer parell de clients\u2026 mai no vam tornar a saber. I francament, crec que va ser el millor per a tothom. \u2014\u2013 Fa anys, en un tranquil divendres al migdia, va passar un d’aquells episodis que, per m\u00e9s que passi el temps, encara ressona a la meva mem\u00f2ria. Com qualsevol altre dia, era a la recepci\u00f3 de la nostra acollidora casa rural, xerrant amb Manuela i Markos, els meus companys de feina i, a estones, els millors […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4786,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[47,55,57,49,56],"class_list":["post-4707","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-gironaconmascotas","tag-turismecostabrava","tag-turismeruralambgossos-3","tag-turismoruralconperros","tag-viatjar-amb-gossos"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/maleducados1.jpg\")
<\/figure>\n
Ell i la seva dona es van mirar, les cares es van il\u00b7luminar amb l’alegria dels triomfadors. Estaven conven\u00e7uts que havien aconseguit alguna cosa grandi\u00f3s. <\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/maleducados2-1.jpg\")
<\/figure>\n
Aquesta \u00e9s la gran difer\u00e8ncia… Tenir classe o ser un maleducat i ser del grup de \u201cvull i no puc\u201d <\/p>\n\n
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que el vostre gos us acompanyi!!!!<\/p>\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"