Mentre intent\u00e0vem calmar Lourdes per la desaparici\u00f3 de Lolo i els murmuris entre els clients comen\u00e7aven a intensificar-se, va sonar el tel\u00e8fon de recepci\u00f3. Tots vam girar el cap cap a l’aparell, que semblava sonar amb una urg\u00e8ncia poc habitual. A la Mas Torrencito, poques vegades rebem trucades tan tard. <\/p>\n\n
\u2014Qui ser\u00e0 ara? \u2014vaig murmurar, mentre contestaria. <\/p>\n\n
\u2014Hola! Eh\u2026 com es diu? Ah, s\u00ed. Good evening<\/em> ! \u2014va dir una veu amb un accent angl\u00e8s marcat i un to apressat. <\/p>\n\n \u2014Ei\u2026 Hola! Good evening<\/em> ! \u2014vaig respondre, ajustant-me r\u00e0pidament a l’angl\u00e8s mig rovellat que havia apr\u00e8s a l’escola.<\/p>\n\n \u2014Yes, yes\u2026 um\u2026 We are lost. Very lost. We’re in the middle of\u2026 fog\u2026 so much fog! And we need a place to stay\u2026 we saw your sign on the road but\u2026 can’t find you! <\/em> \u2014la veu sonava entre divertida i una mica desesperada.<\/p>\n\n En escoltar all\u00f2, la Mireia i alguns clients van comen\u00e7ar a riure en veu baixa, encara que Lourdes seguia amb les celles arrufades, clarament preocupada per Lolo.<\/p>\n\n \u2014No us preocupeu! \u2014vaig dir, intentant sonar m\u00e9s segur del que em sentia\u2014. Eh\u2026 I mean, don’t worry! We’ll guide you! <\/em>.<\/p>\n\n R\u00e0pidament els vaig donar indicacions, encara que no estava segur que les seguissin del tot, perqu\u00e8 en algun moment de la conversa un dels turistes va exclamar que \u201cla boira era com un monstre de pel\u00b7l\u00edcula de terror\u201d. Finalment, despr\u00e9s de diversos intents, van entendre el cam\u00ed, o almenys aix\u00f2 semblava, i em vaig acomiadar amb un animat \u201cSee you soon!\u201d. <\/p>\n\n Van passar uns vint minuts, i just quan els clients es comen\u00e7aven a dispersar per a les seves habitacions, vam sentir un parell de tocs t\u00edmids a la porta. En obrir, em vaig trobar cara a cara amb dues figures que semblaven tretes d’un festival de m\u00fasica indie: un d’ells, ros amb una barba espessa i una bufanda teixida que semblava un collaret gegant, i l’altra, una noia p\u00e8l-roja amb un somriure gegant i una c\u00e0mera penjada del coll, com si estigu\u00e9s a punt per fotografiar fins a l’\u00faltim rac\u00f3 de la casa. <\/p>\n\n \u2014Hola! \u2014van saludar tots dos, i despr\u00e9s van comen\u00e7ar a riure’s ia saludar els gossos, que es van acostar de seguida, fent olor les maletes. <\/p>\n\n \u2014Hello! We are\u2026 eh\u2026 very\u2026 eh\u2026 sorry! Thank you so much for helping us! <\/em> \u2014va dir la noia, que despr\u00e9s es va presentar com la Lucy, mentre el ros, que anomenaven Oliver, assentia i s’ajupia per acariciar Mastitwo.<\/p>\n\n R\u00e0pidament, els mostrem una habitaci\u00f3 i els oferim una mica de caf\u00e8 calent. La parella es va instal\u00b7lar al sal\u00f3 al costat d’alguns clients que encara hi eren, i l’ambient va comen\u00e7ar a relaxar-se. Amb una naturalitat encantadora, Lucy i Oliver van comen\u00e7ar a explicar an\u00e8cdotes del viatge pel nord d’Espanya, narrant com s’havien perdut al mig de la boira en una hist\u00f2ria que involucrava un mapa que, segons ells, semblava dibuixat per un nen de cinc anys. <\/p>\n\n Isa i Vicent, que encara eren al chill out, van riure a riallades amb la hist\u00f2ria dels guiris, i no van trigar a entaular conversa amb ells.<\/p>\n\n \u2014 Oh, it’s like a\u2026<\/em> com es diu? Una\u2026 masia embruixada? \u2014va preguntar Oliver al seu espanyol rudimentari, causant que diversos clients llancessin una riallada. <\/p>\n\n \u2014Aix\u00ed sembla! \u2014vaig respondre, rient-me i, per un moment, oblidant la tensi\u00f3 del gat desaparegut i les ombres misterioses. <\/p>\n\n Els nous hostes eren com un bufa d’aire fresc. Lucy va resultar ser una amant dels animals, i r\u00e0pidament es va integrar amb els gossos i els gats, convertint-se en amiga de quatre potes en q\u00fcesti\u00f3 de minuts. Oliver, per la seva banda, era un expert a explicar hist\u00f2ries exagerades, i en q\u00fcesti\u00f3 de minuts tenia tots al sal\u00f3 rient mentre descrivia una suposada \u201cbatalla \u00e8pica\u201d que havia lliurat contra un gat de carrer en un poble de Portugal. <\/p>\n\n Fins i tot Lourdes, encara preocupada per Lolo, no va poder evitar riure’s quan Oliver va comen\u00e7ar a imitar els miols del \u201cgat ferotge\u201d que, segons ell, havia intentat \u201catacar-lo\u201d al mig del carrer. I aix\u00ed, de mica en mica, l’ambient es va anar relaxant i la tensi\u00f3 a la casa va disminuir. Fins i tot els gossos, que havien estat inquiets fins fa un moment, es van arraulir al costat de Lucy, com si sabessin que estaven en bona companyia. <\/p>\n La parella es va quedar tan a gust que va decidir quedar-se al chill out, on es van instal\u00b7lar en un dels sof\u00e0s amb una manta i van comen\u00e7ar a veure \u00abPasapalabra\u00bb amb els altres clients, comentant les paraules com si sabessin perfectament de qu\u00e8 anava el programa . La boira fora, que abans havia semblat esfere\u00efdora, ara se sentia com un acollidor mantell que ens a\u00efllava de la resta del m\u00f3n. <\/p>\n\n La Mireia es va acostar a mi i em va somriure.<\/p>\n\n \u2014Miguel, aquests guiris van arribar just a temps. No s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 em fa la sensaci\u00f3 que la seva bona energia ens feia falta aquesta nit. <\/p>\n\n Vaig assentir, mirant els clients i les seves mascotes, tots junts en una mena de pau estranya per\u00f2 agradable. Per un moment, vaig pensar que la nit havia decidit fer-nos un respir. <\/p>\n\n Just quan tots ens semblava relaxar-nos i l’ambient tornava a ser c\u00e0lid, un so peculiar va trencar el silenci. Era un lladruc agut i suau que venia\u2026 de darrere del sof\u00e0! <\/p>\n\n Lourdes es va aixecar d’un salt, i abans que pogu\u00e9s dir res, Lolo, el seu petit yorkshire terrier, va apar\u00e8ixer amb una expressi\u00f3 tan tranquil\u00b7la com la de sempre, com si hi hagu\u00e9s estat tot el temps, ocult en un amagatall secret. Amb aquesta actitud caracter\u00edstica dels yorkshire, Lolo es va acostar a la seva propiet\u00e0ria bellugant la cua i llan\u00e7ant-li una mirada que semblava dir: \u00abDe qu\u00e8 s’han preocupat?\u00bb <\/p>\n\n \u2014\u00a1 Lolo! \u2014va exclamar Lourdes, abra\u00e7ant-lo i acariciant-lo mentre l’examinava per assegurar-se que estigu\u00e9s b\u00e9\u2014. \u00bf On t’havies ficat, murri?! <\/p>\n\n Els clients i nosaltres ens vam relaxar en veure que el petit Lolo havia aparegut sa i estalvi, i Oliver, sense poder evitar-ho, va comen\u00e7ar a fer broma, suggerint que Lolo podria ser \u201cel veritable guardi\u00e0 de la Mas Torrencito, amb un uniforme d’espia i tot \u201d. Fins i tot va posar al costat de Lolo per a una foto, mentre Lucy reia i capturava el moment amb la seva c\u00e0mera. <\/p>\n\n I quan semblava que tot tornava a la normalitat, un detall em va deixar intrigat. En mirar darrere del sof\u00e0 per veure l’amagatall de Lolo, vaig notar una cosa estranya a terra. Semblaven\u2026 empremtes? S\u00ed, unes petites empremtes mullades, clarament de gosset, que anaven des de l’entrada fins al darrere del sof\u00e0. No obstant aix\u00f2, hi havia alguna cosa estranya, com si se’n superposessin d’altres de m\u00e9s grans. <\/p>\n\n Vaig intentar ignorar-ho, per\u00f2 el desconcert era impossible d’evitar. Com podia un gosset tan petit deixar empremtes amb aquesta forma i mida? <\/p>\n\n La Mireia tamb\u00e9 les va notar, i ens mirem sense saber gaire qu\u00e8 pensar. Per un moment, gaireb\u00e9 em vaig atrevir a preguntar a la Lourdes si la Lolo s’havia comportat de manera estranya, per\u00f2 vaig decidir no espantar-la. Tot i aix\u00f2, mentre torn\u00e0vem al chill out, una pregunta es va instal\u00b7lar a la meva ment i no vaig poder evitar-ho: <\/p>\n\n Hi havia alguna cosa o alg\u00fa m\u00e9s a la Mas Torrencito aquella nit?<\/p>\n\n <\/p>\n\n CONTINUAR\u00c0……..<\/p>\n\n \u2014\u2013 Els turistes inesperats Mentre intent\u00e0vem calmar Lourdes per la desaparici\u00f3 de Lolo i els murmuris entre els clients comen\u00e7aven a intensificar-se, va sonar el tel\u00e8fon de recepci\u00f3. Tots vam girar el cap cap a l’aparell, que semblava sonar amb una urg\u00e8ncia poc habitual. A la Mas Torrencito, poques vegades rebem trucades tan tard. \u2014Qui ser\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4779,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[55,57,42,56],"class_list":["post-4703","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-turismecostabrava","tag-turismeruralambgossos-3","tag-turismoconmascotas","tag-viatjar-amb-gossos"],"yoast_head":"\nL’arribada dels guiris<\/strong> . El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito <\/h4>\n\n
La calma despr\u00e9s de la tempesta<\/strong> . El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito (2a part) <\/h4>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/lashuellas.jpg\")
<\/figure>\n
\n\nUn descobriment inesperat<\/strong> .<\/h4>\n\n
Tornada a la normalitat?<\/h4>\n\n
\n\n\n
Des de Mas Torrencito us desitgem un FELI\u00c7 DIMECRES!!! i que els vostres gossos us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"