{"id":4699,"date":"2024-11-05T06:31:50","date_gmt":"2024-11-05T06:31:50","guid":{"rendered":"https:\/\/casaruralconperrosgirona.com\/el-misteri-de-les-olors-i-les-aparicions-a-mas-torrencito\/"},"modified":"2024-11-05T06:31:50","modified_gmt":"2024-11-05T06:31:50","slug":"el-misteri-de-les-olors-i-les-aparicions-a-mas-torrencito","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/el-misteri-de-les-olors-i-les-aparicions-a-mas-torrencito\/","title":{"rendered":"El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito"},"content":{"rendered":"\n
Hi havia poques nits com aquella a l’Empord\u00e0, amb un hivern decidit a colar-se a cada rac\u00f3. El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito <\/h6>\n\n
La boira ho cobria tot de manera que la carretera fins a la masia semblava m\u00e9s un t\u00fanel de pel\u00b7l\u00edcula de terror que una simple pista rural. La Mas Torrencito, la nostra masia del 1412, tenia l’aspecte d’un castell de llegenda al mig del paisatge. Les xemeneies estaven enceses, i a dins tot semblava un quadre de calma i comoditat\u2026 o aix\u00f2 creia jo. <\/p>\n\n
Alguns clients eren al chill out, aquella zona de la casa on una pantalla de 100 polzades emetia el programa de \u00abPasapalabra\u00bb com si fos un espectacle en directe. Altres clients, menys interessats a encertar paraules, xerraven al sal\u00f3 o sopaven tranquil\u00b7lament al menjador, cadascun en companyia de les seves estimades mascotes. Els nostres gossos, Masto, Maky, Mastitwo i Mamas, corretejaven entre les estances, deixant clara la seva autoritat territorial, encara que amb la pau habitual. Fins ara, la nit era perfecta perqu\u00e8 la masia don\u00e9s una c\u00e0lida benvinguda a tothom. <\/p>\n\n
Per\u00f2, com sempre a la Mas Torrencito, la calma t\u00e9 un temps limitat.<\/p>\n\n
Blanca i Ramon. El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito <\/h3>\n\n
\u2014Miguel, ja t’has oblidat de la Blanca i el Ramon? \u2014em va recordar la Mireia, apareixent des de la cuina amb unes celles que nom\u00e9s reservava per a les ocasions en qu\u00e8 em despistava. La Blanca i el Ramon eren els nostres amics i clients de confian\u00e7a, que arribaven religiosament a passar uns dies, i sempre els recoll\u00edem a l’estaci\u00f3 de tren de Camallera, el poble ve\u00ed. <\/p>\n\n
Vaig sospirar i agafar les claus del cotxe. Per qu\u00e8 mentir, el trajecte sota la pluja i la boira no era el m\u00e9s desitjable, per\u00f2 el pensament de tornar aviat a la calidesa del mas em motivava prou. La Mireia em va acomiadar amb un somriure d’aquelles que porten un \u201cfes-ho r\u00e0pid i torna\u201d impl\u00edcit. <\/p>\n\n
Mentre travessava el t\u00fanel de boira, vaig pensar que a la Mas Torrencito ja havia vist de tot: gossos amb disfresses de superherois, gats fent ioga a coixins, fins a fures que es comportaven com els amos del lloc. Per\u00f2 res no em va preparar per al que trobaria aquella nit. <\/p>\n\n
Quan vaig arribar a l’estaci\u00f3, vaig recon\u00e8ixer la silueta de Blanca i Ramon sota la marquesina. Ens saludem entre rialles i abra\u00e7ades, com sempre. La Blanca era alegre i parladora, mentre que el Ramon mantenia aquella calma que semblava amagar secrets. Vaig ajudar a carregar l’equipatge i, quan vam pujar al cotxe, la Blanca va trencar el silenci amb una frase que em va deixar estranyat: <\/p>\n\n
\u2014Miguel, has notat alguna cosa estranya a l’ambient? Com\u2026 una olor estranya? <\/p>\n\n
No hi havia res fora del normal al cotxe, o almenys aix\u00f2 pensava jo. Per\u00f2 aix\u00ed que vam entrar a la masia, vaig entendre a qu\u00e8 es referia. <\/p>\n<\/figure>\n
Una aroma inquietant<\/strong> . <\/h3>\n\n
Nom\u00e9s creuar la porta, ens va colpejar una barreja d’olors estranya, com una mena de sofre barrejat amb xistorra cremada. No era desagradable, per\u00f2 s\u00ed… desconcertant. La Mireia era al chill out amb un parell de clients, i en veure’m entrar amb la Blanca i en Ramon, es va acostar arrugant el nas. <\/p>\n\n
\u2014Has fet olor aix\u00f2, Miguel? Sembla que alg\u00fa hagi intentat fer un rostit amb ou podrit \u2014va dir, mirant-me amb una barreja de repulsi\u00f3 i curiositat. <\/p>\n\n
La Blanca i en Ramon es van unir als comentaris, i en pocs minuts, l’aroma va ser el tema principal de conversa entre els hostes. No pod\u00edem trobar-ne l’origen. De tant en tant semblava intensificar-se al chill out, despr\u00e9s desapareixia, i reapareixia al menjador, com si fos un fantasma culinari. <\/p>\n\n
\u2014Isa i Vicent estan a punt d’arribar tamb\u00e9, oi? \u2014va murmurar la Mireia. <\/p>\n\n
Just en aquell moment, vaig sentir el soroll d’un cotxe apropant-se i vaig treure el cap a l’entrada. Era Vicent amb Isa, i, per descomptat, el seu gos, un b\u00f2xer enorme que m\u00e9s aviat semblava un toro en els millors dies. El b\u00f2xer va entrar olorant l’ambient i de seguida va fer una ganyota rara, com si hagu\u00e9s captat l’aroma misteriosa. <\/p>\n\n
\u2014\u00bf Qu\u00e8 \u00e9s aquesta pudor? \u2014va preguntar la Isa, quan va creuar la porta. <\/p>\n\n
Ens encongim d’espatlles. Els gossos, incl\u00f2s el b\u00f2xer, feien olor cada rac\u00f3 de l’entrada. Jo vaig intentar relaxar-me, pensant que, com a moltes cases velles, les olors estranyes de vegades apareixien del no-res. <\/p>\n\n
La vetllada va continuar, i despr\u00e9s d’una estona, tots vam comen\u00e7ar a oblidar-nos del misteri. Per\u00f2 no passaria gaire temps fins que el seg\u00fcent incident ens torn\u00e9s a posar a tots en alerta. <\/p>\n\n
\n\n
El primer ensurt<\/strong> . El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito<\/h3>\n\n
Mentre intent\u00e0vem que l’estranya aroma desaparegu\u00e9s de les nostres ments, un crit agut va ressonar des del menjador, gla\u00e7ant-nos la sang. Ens llancem cap al lloc, i en arribar, trobem el senyor Guti\u00e9rrez, un home d’uns seixanta anys, petrificat i assenyalant la cantonada del menjador. <\/p>\n\n
\u2014\u00a1 Ho vaig veure! Una ombra! Va passar just aqu\u00ed\u2026 amb una gorra. <\/p>\n\n
Ens mirem els uns als altres, alguns ocultant un riure nervi\u00f3s i altres intentant no semblar gaire espantats. Encara que el senyor Guti\u00e9rrez seguia tremolant, no hi havia cap rastre de l’ombra amb gorra que deia haver vist. <\/p>\n\n
Per tranquil\u00b7litzar-lo, vaig dir una cosa que ni jo mateix em creia del tot:<\/p>\n\n
\u2014Segur que va ser un reflex, senyor Guti\u00e9rrez. Les ombres en una casa tan antiga poden jugar males passades. <\/p>\n\n
\u2014No, no va ser cap ombra qualsevol. Aix\u00f2\u2026 era alg\u00fa \u2014va insistir. <\/p>\n\n
Els clients van tornar a les seves activitats, encara que la tensi\u00f3 es palpava a l’ambient. La Mireia i jo ens mirem, intercanviant una mirada que deia \u201caix\u00f2 s’est\u00e0 sortint de control\u201d, per\u00f2 intentem mantenir la calma. Els nostres gossos, per la seva banda, no semblaven gaire disposats a ignorar la situaci\u00f3; de fet, tots miraven en la mateixa direcci\u00f3 que el senyor Guti\u00e9rrez havia assenyalat, grunyint baix i amb una intensitat inusual. <\/p>\n\n
Intentem distreure’ls, per\u00f2 els seus ulls seguien fixos a la cantonada buida del menjador, com si hi hagu\u00e9s alguna cosa. Cosa que nom\u00e9s ells podien veure. <\/p>\n\n<\/figure>\n\n\n
Una cerca frustrant<\/strong> . El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito<\/h4>\n\n
Enmig de la incertesa, un altre client, una dona anomenada Lourdes, va apar\u00e8ixer a l’entrada del menjador amb la cara completament desencaixada.<\/p>\n\n
\u2014El meu gos! El meu gos Lolo ha desaparegut! \u2014va cridar, mirant tothom com si sospit\u00e9s que alg\u00fa en tenia la culpa. <\/p>\n\n
Lourdes era una ass\u00eddua visitant de la masia i el seu gos chiguagua Lolo, era gaireb\u00e9 tan fam\u00f3s com la casa mateixa. ella, i mai no s’aventurava fora de la casa, aix\u00ed que la seva desaparici\u00f3 era tan estranya com inesperada. <\/p>\n\n
Ens vam disposar a buscar Lolo a cada rac\u00f3, per\u00f2 despr\u00e9s de revisar habitacions, salons, i fins i tot el jard\u00ed sota la boira, no vam trobar cap rastre del gos. Era com si s’hagu\u00e9s esfumat, deixant nom\u00e9s un ress\u00f2 de la seva pres\u00e8ncia, i una lleugera taca de p\u00e8ls al coix\u00ed favorit. <\/p>\n\n
Amb cada nou esdeveniment, l’ambient es feia m\u00e9s pesat, i els murmuris dels clients es comen\u00e7aven a barrejar amb les teories m\u00e9s absurdes. Que si era un fantasma, que si la casa estava encantada, que si Lolo havia estat abdu\u00eft per extraterrestres. <\/p>\n\n
Mentre torn\u00e0vem al menjador, vaig notar que la Blanca i el Ramon, amb aquesta calma que els caracteritza, estaven massa callats, com si haguessin compr\u00e8s alguna cosa que la resta de nosaltres no aconsegui\u00e0vem a veure.<\/p>\n\n
\n\n
Els turistes inesperats<\/strong><\/p>\n\n
Mentre intent\u00e0vem calmar Lourdes per la desaparici\u00f3 de Lolo i els murmuris entre els clients comen\u00e7aven a intensificar-se, va sonar el tel\u00e8fon de recepci\u00f3. Tots vam girar el cap cap a l’aparell, que semblava sonar amb una urg\u00e8ncia poc habitual. A la Mas Torrencito, poques vegades rebem trucades tan tard. <\/p>\n\n
\u2014Qui ser\u00e0 ara? \u2014vaig murmurar, mentre contestaria. <\/p>\n\n
\u2014Hola! Eh\u2026 com es diu? Ah, s\u00ed. Good evening<\/em> ! \u2014va dir una veu amb un accent angl\u00e8s marcat i un to apressat. <\/p>\n\n
\u2014Ei\u2026 Hola! Good evening<\/em> ! \u2014vaig respondre, ajustant-me r\u00e0pidament a l’angl\u00e8s mig rovellat que havia apr\u00e8s a l’escola.<\/p>\n\n
\u2014Yes, yes\u2026 um\u2026 We are lost. Very lost. We’re in the middle of\u2026 fog\u2026 so much fog! And we need a place to stay\u2026 we saw your sign on the road but\u2026 can’t find you! <\/em> \u2014la veu sonava entre divertida i una mica desesperada.<\/p>\n\n
En escoltar all\u00f2, la Mireia i alguns clients van comen\u00e7ar a riure en veu baixa, encara que Lourdes seguia amb les celles arrufades, clarament preocupada per Lolo.<\/p>\n\n
\u2014No us preocupeu! \u2014vaig dir, intentant sonar m\u00e9s segur del que em sentia\u2014. Eh\u2026 I mean, don’t worry! We’ll guide you! <\/em>.<\/p>\n\n
R\u00e0pidament els vaig donar indicacions, encara que no estava segur que les seguissin del tot, perqu\u00e8 en algun moment de la conversa un dels turistes va exclamar que \u201cla boira era com un monstre de pel\u00b7l\u00edcula de terror\u201d. Finalment, despr\u00e9s de diversos intents, van entendre el cam\u00ed, o almenys aix\u00f2 semblava, i em vaig acomiadar amb un animat \u201cSee you soon!\u201d. <\/p>\n\n
L’arribada dels guiris<\/strong> . El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito<\/h4>\n\n
Van passar uns vint minuts, i just quan els clients es comen\u00e7aven a dispersar per a les seves habitacions, vam sentir un parell de tocs t\u00edmids a la porta. En obrir, em vaig trobar cara a cara amb dues figures que semblaven tretes d’un festival de m\u00fasica indie: un d’ells, ros amb una barba espessa i una bufanda teixida que semblava un collaret gegant, i l’altra, una noia p\u00e8l-roja amb un somriure gegant i una c\u00e0mera penjada del coll, com si estigu\u00e9s a punt per fotografiar fins a l’\u00faltim rac\u00f3 de la casa. <\/p>\n\n
\u2014Hola! \u2014van saludar tots dos, i despr\u00e9s van comen\u00e7ar a riure’s ia saludar els gossos, que es van acostar de seguida, fent olor les maletes. <\/p>\n\n
\u2014Hello! We are\u2026 eh\u2026 very\u2026 eh\u2026 sorry! Thank you so much for helping us! <\/em> \u2014va dir la noia, que despr\u00e9s es va presentar com la Lucy, mentre el ros, que anomenaven Oliver, assentia i s’ajupia per acariciar Mastitwo.<\/p>\n\n
R\u00e0pidament, els mostrem una habitaci\u00f3 i els oferim una mica de caf\u00e8 calent. La parella es va instal\u00b7lar al sal\u00f3 al costat d’alguns clients que encara hi eren, i l’ambient va comen\u00e7ar a relaxar-se. Amb una naturalitat encantadora, Lucy i Oliver van comen\u00e7ar a explicar an\u00e8cdotes del viatge pel nord d’Espanya, narrant com s’havien perdut al mig de la boira en una hist\u00f2ria que involucrava un mapa que, segons ells, semblava dibuixat per un nen de cinc anys. <\/p>\n\n
Isa i Vicent, que encara eren al chill out, van riure a riallades amb la hist\u00f2ria dels guiris, i no van trigar a entaular conversa amb ells.<\/p>\n\n
\u2014 Oh, it’s like a\u2026<\/em> com es diu? Una\u2026 masia embruixada? \u2014va preguntar Oliver al seu espanyol rudimentari, causant que diversos clients llancessin una riallada. <\/p>\n\n
\u2014Aix\u00ed sembla! \u2014vaig respondre, rient-me i, per un moment, oblidant la tensi\u00f3 del gat desaparegut i les ombres misterioses. <\/p>\n\n
La calma despr\u00e9s de la tempesta<\/strong> . El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito (2a part)<\/h4>\n\n
Els nous hostes eren com un bufa d’aire fresc. Lucy va resultar ser una amant dels animals, i r\u00e0pidament es va integrar amb els gossos i els gats, convertint-se en amiga de quatre potes en q\u00fcesti\u00f3 de minuts. Oliver, per la seva banda, era un expert a explicar hist\u00f2ries exagerades, i en q\u00fcesti\u00f3 de minuts tenia tots al sal\u00f3 rient mentre descrivia una suposada \u201cbatalla \u00e8pica\u201d que havia lliurat contra un gat de carrer en un poble de Portugal. <\/p>\n\n
Fins i tot Lourdes, encara preocupada per Lolo, no va poder evitar riure’s quan Oliver va comen\u00e7ar a imitar els miols del \u201cgat ferotge\u201d que, segons ell, havia intentat \u201catacar-lo\u201d al mig del carrer. I aix\u00ed, de mica en mica, l’ambient es va anar relaxant i la tensi\u00f3 a la casa va disminuir. Fins i tot els gossos, que havien estat inquiets fins fa un moment, es van arraulir al costat de Lucy, com si sabessin que estaven en bona companyia. <\/p>\n<\/figure>\n
La parella es va quedar tan a gust que va decidir quedar-se al chill out, on es van instal\u00b7lar en un dels sof\u00e0s amb una manta i van comen\u00e7ar a veure \u00abPasapalabra\u00bb amb els altres clients, comentant les paraules com si sabessin perfectament de qu\u00e8 anava el programa . La boira fora, que abans havia semblat esfere\u00efdora, ara se sentia com un acollidor mantell que ens a\u00efllava de la resta del m\u00f3n. <\/p>\n\n
La Mireia es va acostar a mi i em va somriure.<\/p>\n\n
\u2014Miguel, aquests guiris van arribar just a temps. No s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 em fa la sensaci\u00f3 que la seva bona energia ens feia falta aquesta nit. <\/p>\n\n
Vaig assentir, mirant els clients i les seves mascotes, tots junts en una mena de pau estranya per\u00f2 agradable. Per un moment, vaig pensar que la nit havia decidit fer-nos un respir. <\/p>\n\n
\n\n
Un descobriment inesperat<\/strong> .<\/h4>\n\n
Just quan tots ens semblava relaxar-nos i l’ambient tornava a ser c\u00e0lid, un so peculiar va trencar el silenci. Era un lladruc agut i suau que venia\u2026 de darrere del sof\u00e0! <\/p>\n\n
Lourdes es va aixecar d’un salt, i abans que pogu\u00e9s dir res, Lolo, el seu petit yorkshire terrier, va apar\u00e8ixer amb una expressi\u00f3 tan tranquil\u00b7la com la de sempre, com si hi hagu\u00e9s estat tot el temps, ocult en un amagatall secret. Amb aquesta actitud caracter\u00edstica dels yorkshire, Lolo es va acostar a la seva propiet\u00e0ria bellugant la cua i llan\u00e7ant-li una mirada que semblava dir: \u00abDe qu\u00e8 s’han preocupat?\u00bb <\/p>\n\n
\u2014\u00a1 Lolo! \u2014va exclamar Lourdes, abra\u00e7ant-lo i acariciant-lo mentre l’examinava per assegurar-se que estigu\u00e9s b\u00e9\u2014. \u00bf On t’havies ficat, murri?! <\/p>\n\n
Els clients i nosaltres ens vam relaxar en veure que el petit Lolo havia aparegut sa i estalvi, i Oliver, sense poder evitar-ho, va comen\u00e7ar a fer broma, suggerint que Lolo podria ser \u201cel veritable guardi\u00e0 de la Mas Torrencito, amb un uniforme d’espia i tot \u201d. Fins i tot va posar al costat de Lolo per a una foto, mentre Lucy reia i capturava el moment amb la seva c\u00e0mera. <\/p>\n\n
Tornada a la normalitat?<\/h4>\n\n
I quan semblava que tot tornava a la normalitat, un detall em va deixar intrigat. En mirar darrere del sof\u00e0 per veure l’amagatall de Lolo, vaig notar una cosa estranya a terra. Semblaven\u2026 empremtes? S\u00ed, unes petites empremtes mullades, clarament de gosset, que anaven des de l’entrada fins al darrere del sof\u00e0. No obstant aix\u00f2, hi havia alguna cosa estranya, com si se’n superposessin d’altres de m\u00e9s grans. <\/p>\n\n
Vaig intentar ignorar-ho, per\u00f2 el desconcert era impossible d’evitar. Com podia un gosset tan petit deixar empremtes amb aquesta forma i mida? <\/p>\n\n
La Mireia tamb\u00e9 les va notar, i ens mirem sense saber gaire qu\u00e8 pensar. Per un moment, gaireb\u00e9 em vaig atrevir a preguntar a la Lourdes si la Lolo s’havia comportat de manera estranya, per\u00f2 vaig decidir no espantar-la. Tot i aix\u00f2, mentre torn\u00e0vem al chill out, una pregunta es va instal\u00b7lar a la meva ment i no vaig poder evitar-ho: <\/p>\n\n
Hi havia alguna cosa o alg\u00fa m\u00e9s a la Mas Torrencito aquella nit?…..
La nit avan\u00e7ava i tots intent\u00e0vem relaxar-nos, encara que les petjades mullades i l’estrany comportament de Lolo ens tenien intrigats. El Misteri de les Olors i les Aparicions a Mas Torrencito<\/p>\n\n
Lourdes continuava acaronant el seu petit yorkshire, i els clients, encara que una mica tensos, intentaven conv\u00e8ncer-se que tot tenia una explicaci\u00f3 racional.<\/p>\n\n
De sobte, Oliver es va aixecar del sof\u00e0 amb una expressi\u00f3 de sorpresa i va assenyalar una petita ombra que lliscava entre les potes de la taula del menjador.<\/p>\n\n
\u2014 Wait\u2026 is that\u2026 a cat?<\/em> \u2014va preguntar, pampalluguejant, mentre la petita figura s’aturava en sec i ens observava amb ulls brillants.<\/p>\n\n
Ens girem per veure el que Oliver havia assenyalat, i all\u00e0 hi havia: un gat de carrer, amb pelatge gris i una mirada astuta, observant-nos amb menyspreu des de sota la taula. Era un gat flac i \u00e0gil, que semblava haver trobat a la Mas Torrencito el lloc perfecte per a un sopar\u2026 i una mica d\u00b4entreteniment. <\/p>\n\n
El gat invasor de m\u00e9s torrenet<\/h3>\n<\/figure>\n
La Mireia i jo ens vam acostar lentament, i el gat, en veure’s descobert, va fer un salt \u00e0gil i es va amagar darrere del sof\u00e0. Lourdes va exclamar, amb un riure nervi\u00f3s: <\/p>\n\n
\u2014Aix\u00ed que aquest \u00e9s el veritable culpable de tota aquesta nit!<\/p>\n\n
Isa, que mirava l’escena amb un somriure divertit, va assentir.<\/p>\n\n
\u2014\u00c9s clar, segur que aquest gatet ha estat entrant i sortint de la casa sense que ho not\u00e9ssim. I Lolo\u2026 b\u00e9, segur que ho ha estat seguint. <\/p>\n\n
De sobte, tot comen\u00e7ava a tenir sentit. El gat havia estat rondant la casa des d’hora, causant que Lolo i els altres gossos el perseguissin per cada rac\u00f3. deixat en el seu petit joc d’amagatall. <\/p>\n\n
La Mireia va riure, ja m\u00e9s relaxada, i es va girar cap a mi.<\/p>\n\n
\u2014Aleshores, tot aix\u00f2 va ser per un gat que va trobar el seu parad\u00eds a la Mas Torrencito!<\/p>\n\n
El gat de carrer ens mirava des del seu amagatall, probablement sentint-se molt orgull\u00f3s d’haver posat de cap per avall la tranquil\u00b7la nit de la casa. Lolo, en veure que tots estaven pendents del gat, va comen\u00e7ar a bordar de nou, clarament molest per haver perdut el protagonisme. Lourdes no va poder evitar riure’s. <\/p>\n\n
\u2014Va, Lolo! \u00c9s que tu tamb\u00e9 volies causar una \u201cnit misteriosa\u201d? <\/p>\n\n
Fora la tensi\u00f3<\/h4>\n\n
Oliver i Lucy, encantats amb el desenlla\u00e7, van comen\u00e7ar a fer fotos del gat i de Lolo. Tothom va comen\u00e7ar a fer broma sobre la \u201cllegenda del gat fantasma de la Mas Torrencito\u201d i la nit va recuperar aquest ambient c\u00e0lid i dist\u00e8s. <\/p>\n\n
Per rematar la situaci\u00f3, el gat, amb la mateixa calma amb qu\u00e8 havia entrat, va sortir de l’amagatall i va caminar lentament cap a la porta, donant-nos una darrera mirada desafiant, com dient: \u201ctornar\u00e9\u201d.<\/p>\n\n
En veure’l anar-se’n, Isa va fer broma:<\/p>\n\n
\u2014Sembla que al final, el gat nom\u00e9s va assegurar-se que la Mas Torrencito \u00e9s de bona qualitat. Fins i tot ell l’ha aprovada! <\/p>\n\n
Mentre les rialles omplien la sala i Lolo s’acomodava finalment a la falda de Lourdes, la boira fora va comen\u00e7ar a aclarir-se. El gat va desapar\u00e8ixer a la foscor, i amb ell, la sensaci\u00f3 d’inquietud que havia marcat la nit. <\/p>\n\n
\n\n
La Pau Retornada<\/strong> . <\/h4>\n\n
L’endem\u00e0 al mat\u00ed, la Mas Torrencito va clarejar tranquil\u00b7la. Els clients comentaven entre rialles els esdeveniments de la nit anterior, i la Mireia i jo, per fi, vam poder relaxar-nos. Els turistes, Oliver i Lucy, van fer fotos de la masia i van prometre tornar per a \u00abm\u00e9s aventures\u00bb. <\/p>\n\n
Finalment, la Mas Torrencito va recuperar la seva habitual tranquil\u00b7litat\u2026 o almenys fins que un nou hoste, hum\u00e0 o animal, decid\u00eds portar un toc de caos novament.
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que el vostre gos us acompanyi!!!!<\/p>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/olores1.jpg\")
<\/figure>\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/lashuellas.jpg\")
<\/figure>\n