Sempre estaran presents… Manuela i la p\u00e8rdua d’una mascota… <\/h4>\n\n
I aleshores, en el silenci, vaig recordar aquelles nits que hav\u00edem passat junts, conversant com dos vells amics. La vaig imaginar all\u00e0, en algun rac\u00f3 de l’univers, potser sota un cel estavellat, observant-me amb aquests ulls plens d’amor, saviesa i paci\u00e8ncia. <\/p>\n\n
Manuela (en la meva ment)<\/strong> : \u00abMiguel, de veritat creus que me’n vaig anar? Despr\u00e9s de tants anys, creus que una cosa tan forta pot desapar\u00e8ixer nom\u00e9s perqu\u00e8 el cos se n’ha anat?\u00bb<\/p>\n\n Un xiuxiueig c\u00e0lid va omplir l’espai buit, com si en algun rac\u00f3 del meu cor ella encara habit\u00e9s, i la vaig imaginar somrient amb aquella flor groga a la seva orella.<\/p>\n\n Miguel<\/strong> : \u00abNo \u00e9s f\u00e0cil, Manuela. Aquest lloc\u2026 \u00e9s ple de tu. Cada rac\u00f3, cada cam\u00ed que vam rec\u00f3rrer junts\u2026 fins i tot el llit se sent estrany sense tu.\u00bb<\/p>\n Manuela<\/strong> : \u00abHo s\u00e9. I entenc que fa mal. Per\u00f2 pensa en aix\u00f2: cada pas que vas fer al meu costat, cada car\u00edcia, cada riure\u2026 tot aix\u00f2 segueix amb tu. Jo estic en els teus records, en els teus somriures, en cada vegada que mires un gos i et surt l’instint de saludar-lo. Perqu\u00e8, Miguel, quan estimes de deb\u00f2, aquest amor mai se’n va.\u00bb<\/p>\n\n Em vaig quedar en silenci, deixant que la brisa acaron\u00e9s el meu rostre, com si fossin les seves pr\u00f2pies potes, tocant la meva \u00e0nima amb una suavitat infinita. La p\u00e8rdua se sentia immensa, com un oce\u00e0 sense fi, i, no obstant, hi havia alguna cosa en les seves paraules \u2013o en el meu cor\u2013 que em deia que tot aquest amor estava destinat a quedar-se amb mi. <\/p>\n\n Miguel<\/strong> : \u00abAleshores vols dir que aquesta sensaci\u00f3, aquesta falta tan gran, \u00e9s tamb\u00e9 part del teu amor?\u00bb<\/p>\n\n Manuela<\/strong> : \u00abExacte, Miguel. Perqu\u00e8 quan alg\u00fa ens marca, ens transforma. Jo no nom\u00e9s s\u00f3c una part de la teva vida; s\u00f3c una part de tu. La meva ess\u00e8ncia viu a cada record, a cada lli\u00e7\u00f3 que vas aprendre al meu costat, a cada moment que vivim. El meu cos es pot haver anat, per\u00f2… qu\u00e8 significa realment la mort per a aquells que estimem de deb\u00f2?\u00bb<\/p>\n\n Vaig sentir un nus a la gola i una ll\u00e0grima silenciosa va c\u00f3rrer per la galta. La p\u00e8rdua d’una mascota, d’un \u00e9sser tan pur com Manuela, era com si s’emportessin una part de la teva \u00e0nima. Era l’abs\u00e8ncia d’una rutina, una mirada, un so que semblava omplir cada rac\u00f3 de la teva vida. <\/p>\n\n Miguel<\/strong> : \u00abAleshores, encara que t’estranyi, m’est\u00e0s dient que aquest dolor tamb\u00e9 \u00e9s una forma d’amor?\u00bb<\/p>\n\n Manuela<\/strong> : \u00abS\u00ed, Miguel. Perqu\u00e8 aquest dolor \u00e9s el reflex de tot el que vivim junts. Significa que vaig ser real, que et vaig importar, que vam fer una cosa meravellosa. I ara, tu tens la missi\u00f3 de portar-me en els teus records, de no deixar que l’amor s’apagui. Perqu\u00e8 el que compartim va ser, i sempre ser\u00e0, etern.\u00bb<\/p>\n\n Aquella nit, vaig comprendre una cosa que abans nom\u00e9s intu\u00efa. Que perdre un gos, aquesta mascota que es converteix en un membre m\u00e9s de la fam\u00edlia, \u00e9s un dolor que mai desapareix del tot. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un recordatori de la immensitat de l’amor que ens hi uneix. Perqu\u00e8 ells, amb la seva noblesa i entrega, ens ensenyen que l’amor veritable transcendeix qualsevol barrera, fins i tot la de la mort. <\/p>\n\n Miguel<\/strong> : \u00abGr\u00e0cies, Manuela. Per cada dia, cada abra\u00e7ada, cada moment. I encara que el cor em faci mal, prometo que portar\u00e9 sempre aquest amor amb mi, com una flama que mai s’apaga.\u00bb<\/p>\n\n I aix\u00ed, sota el mantell d’estrelles, vaig saber que encara que no estigu\u00e9s f\u00edsicament amb mi, la Manuela viuria per sempre al rac\u00f3 m\u00e9s profund i llumin\u00f3s de la meva \u00e0nima. Perqu\u00e8 el seu amor no se’n va anar; nom\u00e9s va prendre una manera diferent. <\/p>\n\n Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que el vostre gos us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Aquella nit, el silenci a Mas Torrencito era profund. El vent movia les fulles i les estrelles semblaven m\u00e9s llunyanes que de costum, com si tot l’univers sent\u00eds el pes del que jo vivia. Manuela i la p\u00e8rdua d’una mascota… No hi havia passos suaus, no hi havia respiraci\u00f3 tranquil\u00b7la al costat del meu llit. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4771,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[42,43],"class_list":["post-4686","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-turismoconmascotas","tag-tursmeambgossos"],"yoast_head":"\n![\"Manuela](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/manuela_vuelve.jpg\")
<\/figure>\nEl dolor al cor. Manuela i la p\u00e8rdua d’una mascota… <\/h4>\n\n
I \u00e9s que sempre estar\u00e0 amb nosaltres…<\/h4>\n\n
\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"