Era hivern, ia la casa nom\u00e9s est\u00e0vem uns quants; la pau era gaireb\u00e9 total, nom\u00e9s interrompuda pel suau murmuri dels gossos i el crepitar de les brases. Entre els que hi an\u00e0vem hi havia Margarita, una clienta fidel que venia sempre amb els seus dos golden retrievers, preciosos i de pelatge blanc. Tamb\u00e9 hi havia alguns \u00abguiris\u00bb despistats i, \u00e9s clar, la Mireia, el Caminant \u2013o el Josep Maria, l’inventor de la cervesa d’aquell hivern\u2013 i jo. <\/p>\n\n
El Caminant havia decidit que aquell any es convertiria en mestre cerveser. Feia setmanes que estava tancat al garatge, ficat entre calders, ll\u00fapol, ordi i un parell de llibres vells de cerveseria. D’aquell laboratori improvisat en van n\u00e9ixer dues joies que vam batejar amb tot l’afecte i l’humor del m\u00f3n: la forta, un glop que gaireb\u00e9 tombava d’un sol glop, es va anomenar ESKERP<\/strong> , i la m\u00e9s suau i lleugera, MANUELA<\/strong> . En aquestes ten\u00edem, entre glops i experiments, gaudint del fred i de la calma\u2026 fins que va arribar l’endem\u00e0. <\/p>\n\n L’endem\u00e0 al mat\u00ed, la Margarida se’ns va acostar, visiblement alterada. Amb la mirada fixa i una expressi\u00f3 que barrejava desvetllament i desesperaci\u00f3, em va deixar anar sense m\u00e9s ni m\u00e9s: La vaig mirar amb sorpresa. Margarida solia ser la persona m\u00e9s tranquil\u00b7la del m\u00f3n; res no l’afectava. Ella, amb un sospir de tedi, es va emportar una m\u00e0 al capdavant. Vaig intentar contenir el riure, per\u00f2 entre la cara de la Margarida i la idea de la seva gossa vomitant com si no hi hagu\u00e9s un dem\u00e0, all\u00f2 era complicat. Li vaig donar un parell de copets a l’espatlla i vaig intentar tranquil\u00b7litzar-la. La vam deixar anar a esmorzar mentre nosaltres, intrigats, observ\u00e0vem a la golden. La pobra semblava borratxa, trontollant d’una banda a l’altra, amb una expressi\u00f3 de perplexitat que poques vegades es veuen en un gos. Per\u00f2 qu\u00e8 podia haver menjat per estar aix\u00ed? <\/p>\n\n Me’n vaig anar directe a la cuina per explicar a la Mireia i al Caminant aix\u00f2 de la golden. Ens vam quedar pensant\u2026 qu\u00e8 dimonis havia menjat la pobra gossa per acabar en aquest estat? Just al mig de les nostres cavil\u00b7lacions, un crit ensordidor va ressonar per tota la casa. <\/p>\n\n \u2014Miguel! Miguel, baixa! <\/p>\n\n Vaig saltar de la cadira i vaig c\u00f3rrer escales avall. All\u00e0 hi havia Margarita, assenyalant un nou toll de v\u00f2mit amb una barreja d’horror i resignaci\u00f3. All\u00e0 hi havia, un v\u00f2mit de primera categoria, amb una aroma que inundava tot el passad\u00eds i que ens feia llagrimejar. No hi havia dubte: hi havia alguna cosa estranya a l’est\u00f3mac d’aquesta gossa. <\/p>\n\n Intentant entendre l’assumpte, vaig treure el m\u00f2bil i li vaig fer una foto per enviar-la a la Judith, la nostra veterin\u00e0ria de confian\u00e7a. A l’estona, Judith va respondre: Li vaig transmetre el missatge a Margarita, que, m\u00e9s calmada, es va mostrar alleujada que no fos res greu. No obstant, segu\u00edem sense entendre d’on havia tret aquell ordi fermentat. <\/p>\n\n Les hores van passar, i encara que l’ambient semblava tornar a la calma, els gossos seguien deambulant. De sobte, vaig notar la golden blanca ficar-se al bar i despr\u00e9s desapar\u00e8ixer a la cuina d’estiu, just on el Caminant tenia la galleda d’ordi per a les cerveses. Sense perdre temps, vaig anar darrere d’ella i all\u00e0 la vaig veure, ficant el musell a la galleda i donant-se un fest\u00ed d’ordi fermentat. <\/p>\n\n \u2014OSTIIIIIIII! \u2014vaig cridar, entre rialles i sorpresa\u2014. Ja s\u00e9 qu\u00e8 passa! <\/p>\n\n La Margarida, que ja havia sentit els meus crits, va baixar corrents les escales. Al principi, Margarida no ho podia creure. Per\u00f2 quan l’escena va agafar sentit, va trencar en riallades entre rialles i nervis. Tots els presents ens part\u00edem del riure. Com imaginar\u00edem que la pobra golden, amb aquesta careta tan innocent, s’havia de cruspir un quart de galleda d’ordi fermentat? Per\u00f2, \u00e9s clar, parlem d’un golden: aquests peluts no deixen res comestible sense tastar. <\/p>\n\n Al final, Margarita nom\u00e9s es va poder resignar. I aix\u00ed va ser. La golden va dormir com si no hi hagu\u00e9s dem\u00e0, mentre nosaltres guard\u00e0vem el cub d’ordi amb clau. Hores despr\u00e9s, quan la gosseta va despertar, el seu trontoll havia desaparegut i tot va tornar a la normalitat. <\/p>\n\n Aquell dia va quedar com una an\u00e8cdota inoblidable: la hist\u00f2ria de la gossa borratxina que es va donar la festassa de la seva vida amb la cervesa casolana del Caminant. Des de llavors, cada vegada que preparo cervesa, no puc evitar recordar-me d’aquella nit i de la golden borratxina, la nostra estimada amiga que, sense voler-ho, ens va ensenyar que fins i tot els gossos poden tenir els seus dies de ressaca. Salut! \ud83d\udc3e\ud83c\udf7b <\/p>\n\n FELI\u00c7 Dimecres per a tothom!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Era hivern, ia la casa nom\u00e9s est\u00e0vem uns quants; la pau era gaireb\u00e9 total, nom\u00e9s interrompuda pel suau murmuri dels gossos i el crepitar de les brases. Entre els que hi an\u00e0vem hi havia Margarita, una clienta fidel que venia sempre amb els seus dos golden retrievers, preciosos i de pelatge blanc. Tamb\u00e9 hi havia […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4769,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-4683","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\nEl Drama de la Nit. El Gosset Borrach\u00edn de Mas Torrencito. <\/h3>\n\n
\u2014Me’n vaig! No he pogut dormir res aquesta nit. <\/p>\n\n
\u2014Per\u00f2 qu\u00e8 va passar? \u2014li vaig preguntar, una mica desconcertat. <\/p>\n\n
\u2014Uf! No saps\u2026 La gossa\u2026 Tota la nit vomitant. Tota la nit! I no qualsevol cosa\u2026 quina pesta! Vaig haver de dormir amb la porta oberta per no asfixiar-me! <\/p>\n\n
\u2014Vinga, Marga, no ser\u00e0 res, ja se li passar\u00e0.<\/p>\n\nLa Investigaci\u00f3 i el Primer Pista<\/h3>\n\n
\u2014Mira aix\u00f2! \u2014em va dir, assenyalant el toll. <\/p>\n\n
\u2014Per\u00f2 aix\u00f2 s\u00f3n grans, Miquel!
\u2014Grans? De quin tipus?
\u2014Doncs semblen de cereal\u2026 jo juraria que \u00e9s ordi.<\/p>\n\nLa Revelaci\u00f3 del Misteri. El Gosset Borrach\u00edn de Mas Torrencito. <\/h3>\n\n
\u2014Qu\u00e8 ha passat?
\u2014Est\u00e0 borratxa! La teva gossa s’ha agafat un pet amb l’ordi del Caminant! <\/p>\n\n
\u2014Tinc una gossa alcoh\u00f2lica? \u2014va preguntar entre rialles.
\u2014Doncs sembla que s\u00ed \u2014vaig respondre\u2014. Li agrada la cervesa! \u00c9s una golden amb gustos molt particulars! <\/p>\n\nLa Ressaca del Gosset Borrach\u00edn<\/h3>\n\n
\u2014Qu\u00e8 faig ara? \u2014va preguntar, encara amb un riure contingut.
\u2014Res, dona, que dormi la mona, que durar\u00e0 una bona estona.<\/p>\n\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i anecdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"