Vaig sortir al carrer, amb la pluja picant-me a la cara, i em vaig acostar. En veure’m, l’home gran em va saludar amb un \u00abbon dia\u00bb sec, mentre guardava algunes coses al cotxe. <\/p>\n\n
\u2014Prepares la sortida tan aviat? \u2014li vaig dir, mirant de semblar natural. <\/p>\n\n
Va assentir, sense gaire inter\u00e8s a conversar.<\/p>\n\n
\u2014S\u00ed, prepareu el compte. Esmorzem i marxem. <\/p>\n\n
Vaig mirar dins del cotxe, buscant amb la mirada les maletes, per\u00f2 no les vaig veure enlloc. Tot just intercanvi\u00e0rem algunes paraules m\u00e9s, i me’n vaig anar a la cuina a preparar un parell de caf\u00e8s mentre organitzava els esmorzars. <\/p>\n\n
Poc despr\u00e9s, els homes van entrar al menjador i van menjar en silenci, sense mirar-se ni dir res. Quan van acabar, em van demanar el compte. Vaig anar a preparar-los el check-out, i aquesta vegada els vaig demanar la documentaci\u00f3. Em van lliurar els seus papers i els vaig tornar juntament amb la suma del compte. Sense mirar-la, l’home va treure un feix de bitllets, em va pagar i fins i tot va deixar el canvi sobre la taula. Res de preguntes, res de comiats, nom\u00e9s fredor. <\/p>\n\n
Despr\u00e9s van tornar a la seva habitaci\u00f3 i van recollir les coses. Em vaig quedar observant, intrigat, mentre arrossegaven les maletes cap al cotxe. Aquesta vegada nom\u00e9s anava l’home petit, i semblava que les maletes pesaven molt menys, com si fossin\u2026 buides. <\/p>\n\n Quan van marxar, el silenci que van deixar darrere es va fer gaireb\u00e9 palpable. El meu cap no parava de fer preguntes: On era el que hi havia a dins? Qu\u00e8 va passar durant la nit? On ho haurien deixat? <\/em><\/p>\n\n Vaig esperar amb impaci\u00e8ncia que baix\u00e9s alg\u00fa m\u00e9s. Les hores passaven lentament fins que finalment va apar\u00e8ixer la Mireia, i sense perdre un segon, li vaig explicar tot el que havia passat. Els ulls es van obrir amb sorpresa, i amb un gest r\u00e0pid, vam decidir inspeccionar l’habitaci\u00f3. <\/p>\n\n Vam pujar al quart n\u00famero 8. La porta va grinyolar en obrir-la, i el que vam trobar a dins ens va deixar perplexos: estava ordenada, neta, com si ning\u00fa hagu\u00e9s passat la nit all\u00e0. Nom\u00e9s unes copes de cervesa buides a la terrassa i el cendrer amb burilles eren les \u00faniques proves que realment hi havien estat. <\/p>\n\n La Mireia em va mirar, incr\u00e8dula, i vam decidir fer una cerca m\u00e9s exhaustiva. Sense trobar res a l’habitaci\u00f3, baixem a la cuina. Just quan arribem, escoltem la tos caracter\u00edstica de Katy ressonant des de les escales. Aquesta tos forta que semblava capa\u00e7 de despertar tota la masia. Tot i aix\u00f2, tots seguien dormint. <\/p>\n\n Mentre recollia l’esmorzar dels dos homes, la meva ment no deixava de fer voltes al misteri. Qu\u00e8 podien haver amagat o deixat enrere? La pregunta em cremava per dins i, de mica en mica, una inquietud va comen\u00e7ar a formar-se. Sempre hi havia una possibilitat, una ombra al fons dels meus pensaments que no gosava considerar. La idea que ella<\/em> estigu\u00e9s involucrada\u2026 que ella<\/em> hagu\u00e9s estat c\u00f2mplice. <\/p>\n\n La Mireia i jo hav\u00edem fet broma moltes vegades sobre com seria de convenient si ella<\/em> ocult\u00e9s un secret, si es desf\u00e9s de qualsevol cosa sense deixar cap rastre. Ella<\/em> sempre hi era, treballant incansablement, triturant, descomponent, desfent sense descans.<\/p>\n\n La fossa s\u00e8ptica.<\/strong><\/em><\/p>\n\n Vaig esperar que baixessin el Ramon i la Blanca, i quan es van unir a nosaltres per esmorzar, els vaig explicar tot el que havia passat. Ells escoltaven, at\u00f2nits, mentre els explicava la situaci\u00f3. En Ramon, com sempre, va treure el sentit de l’humor, per\u00f2 em mirava amb una expressi\u00f3 de preocupaci\u00f3. <\/p>\n\n \u2014El que sigui, \u00e9s a la fossa \u2014va dir en Ramon amb el to greu.<\/p>\n\n Aleshores va baixar Katy, amb el seu pijama de Mickey Mouse i un somriure ing\u00e8nu, mentre s’unia a la conversa. Ens mirem els uns als altres, i entre tots, vam decidir fer- hi<\/em> una visita . Vaig prendre una palanca i una llanterna, i ens vam dirigir a l’entrada de la fossa. Al voltant de la tapa de concret, tots miraven expectants mentre aixecava la tapa lentament. <\/p>\n\n En obrir la primera tapa, una pudor nauseabunda va escapar de la fossa, obligant-nos a retrocedir. Tots cobrim els nostres nassos mentre un n\u00favol de vapor f\u00e8tid s’enlairava a l’aire. Vaig deixar que l’olor es dissipara, i amb una barreja de temor i resoluci\u00f3, vaig obrir les altres dues tapes. <\/p>\n\n Mirem a dins. Estava plena\u2026 per\u00f2 nom\u00e9s de deixalles. No hi havia res m\u00e9s que foscor i un remenat de residus que es perdia al fons. Vaig intentar buscar amb un ferro, remenant el fons, per\u00f2 res. No hi havia res m\u00e9s que immund\u00edcia. <\/p>\n\n Vam tapar la fossa i vam tornar a la casa, en silenci. El que havia passat es quedava com un enigma sense resoldre. Vam fer una \u00faltima revisi\u00f3 de l’habitaci\u00f3, despr\u00e9s del bungalow, sense cap rastre de res sospit\u00f3s. <\/p>\n\n Ramon, amb el seu humor a prova de misteris, va llan\u00e7ar una \u00faltima broma que va ressonar a la masia:<\/p>\n\n \u2014No ho veig clar \u2014va dir, i encara que tots riem, el riure va tenir un deix nervi\u00f3s.<\/p>\n\n Jo vaig somriure, malgrat tot. Ramon estaria cec, per\u00f2 alguna cosa en mi sabia que ell veia m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol de nosaltres. Ens vam reunir al menjador, encara processant el misteri que aquests dos homes havien deixat darrere seu. <\/p>\n\n I aix\u00ed, la masia va tornar a la quietud habitual, per\u00f2 l’enigma de les maletes i el que contenien seguia flotant a l’aire, un secret que la masia semblava haver absorbit entre les seves parets i que potser mai no arribar\u00edem a descobrir del tot.<\/p>\n\n <\/p>\n\n Feli\u00e7<\/strong> Dissabte… Tant de bo que plogui molt… que ho necessitem…. <\/p>\n\n \u2014\u2013 Com cada mat\u00ed, em vaig despertar abans que son\u00e9s el despertador, per\u00f2 aquesta vegada va ser diferent. El Desenlla\u00e7 de la maleta. Aquella nit havia dormit malament, despertant-me diverses vegades amb el pensament de les maletes i d’aquells homes rondant-me al cap. A sobre, una tempesta havia caigut durant la matinada, i Mamas, el nostre […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4762,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-4674","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/DALL\u00b7E-2024-10-26-07.09.58-Early-morning-scene-on-a-rustic-Catalan-farmhouse-terrace-with-a-large-man-packing-items-into-a-car-under-the-rain-the-headlights-casting-a-dim-glow.webp\")
<\/figure>\n
\n\nLa sospita a l’aire<\/strong> . El Desenlla\u00e7 de la maleta. <\/h3>\n\n
\n\nL’habitaci\u00f3 buida<\/strong> . El Desenlla\u00e7 de la maleta. <\/h3>\n\n
\n\nLa sospita final<\/strong><\/h3>\n\n
\n\nLa cerca final<\/strong> . El Desenlla\u00e7 de la maleta. <\/h3>\n\n
\n\nLa revelaci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n
\n\nLa inc\u00f2gnita persistent<\/strong><\/h3>\n\n
\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i anecdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"