Hi ha dies que comencen tranquils i acaben de manera que mai no podries haver imaginat. vIU DE MIRACLE… Et sents invencible, immune als capricis del dest\u00ed, fins que la naturalesa decideix demostrar-te el contrari. <\/p>\n\n
Mas Torrencito, aquest refugi al mig de la natura, sembla tenir un imant per als raigs. No s\u00e9 per qu\u00e8, per\u00f2 els darrers anys m’he vist, literalment, un sospir de la mort m\u00e9s d’una vegada. Tres cops, per ser exactes. Visc de miracle. <\/p>\n\n
La primera vegada que vaig sentir l’al\u00e8 el\u00e8ctric d’un llamp va ser un d’aquells dies de tempesta \u00e8pica. El cel es va tancar de sobte, i en q\u00fcesti\u00f3 de minuts va comen\u00e7ar a caure un x\u00e0fec que t’xopava fins als ossos. Tothom es va refugiar dins la casa, la pluja queia amb tanta for\u00e7a que ni els para-sols ens podien protegir. Est\u00e0vem tots segurs sota sostre, quan un client se m’acosta, amb aquesta urg\u00e8ncia que nom\u00e9s porten les males not\u00edcies. <\/p>\n\n
\u2014Miguel, t’has deixat el cotxe descapotat.
\u2014No em fotis!<\/p>\n\n
Sense pensar-ho, em vaig llan\u00e7ar cap al cotxe. Amb dos segons n’hi va haver prou per quedar xop. Vaig arribar a tancar-lo, per\u00f2 ja era tard, l’interior estava tan mullat com jo. Vaig caminar de tornada a la casa, aquesta vegada amb calma. No tenia sentit c\u00f3rrer, ja estava calat fins als ossos. Des de la dist\u00e0ncia, la Mire em feia senyals fren\u00e8tics, dient-me que em afany\u00e9s, per\u00f2 jo vaig seguir al meu ritme. <\/p>\n\n
Un estr\u00e8pit esquin\u00e7ador va trencar l’aire, fent vibrar el terra sota els meus peus. Vaig fer un salt, com si el mateix infern hagu\u00e9s obert les portes. Vaig entrar a la casa, m\u00e9s per instint que per una altra cosa, i en creuar la porta vaig veure la Mireia, blanca com un paper. <\/p>\n\n
\u2014Qu\u00e8 et passa? \u2014li vaig preguntar, sense entendre’n l’expressi\u00f3.
\u2014T’acaba de caure un llamp, Miquel.<\/p>\n\n
No m’ho vaig creure. Per\u00f2 quan vam revisar les c\u00e0meres, hi havia l’evid\u00e8ncia. El llamp havia caigut a menys d’un mil\u00b7l\u00edmetre d’on era. Una mica m\u00e9s a prop, i potser no estaria aqu\u00ed explicant aix\u00f2. <\/p>\n\n
La segona vegada va ser pitjor. \u00c9rem a la terrassa, gaudint d’una tarda tranquil\u00b7la. El cel, negre com una boca de llop, amena\u00e7ava de trencar en qualsevol moment. Els gossos estaven aterrits, excepte Manuela, la m\u00e9s valenta de tots, que estava al nostre costat. De sobte, un tro ensordidor va trencar la tranquil\u00b7litat, i vam veure com un llamp queia exactament al mateix lloc de sempre. Per\u00f2 aquesta vegada, alguna cosa va ser diferent. El llamp no es va aturar a terra; va pujar pels cables de llum i va avan\u00e7ar cap a la casa. <\/p>\n\n
La desc\u00e0rrega avan\u00e7ava, serpentejant pels cables, apropant-se perillosament a la casa. No ho vaig pensar dues vegades. Vaig saltar de la cadira i vaig c\u00f3rrer cap a l’interruptor general. <\/p>\n\n
Amb una manotada el vaig apagar just un segon abans que la desc\u00e0rrega arrib\u00e9s. Per\u00f2 no n’hi va haver prou. El llamp va entrar a la casa, i els cables es van convertir en conductes de mort. Va arribar al quadre el\u00e8ctric i va explotar, sumint-nos en la foscor total. <\/p>\n\n
L’olor de pl\u00e0stic cremat va envair l’ambient, i un n\u00favol de fum negre va sortir del quadre el\u00e8ctric, com un presagi del que hauria pogut ser. Vam tenir sort, molta sort. Quan el fum es va dissipar, vam obrir el quadre, i estava completament socarrimat. <\/p>\n\n
La casa va quedar a les fosques, il\u00b7luminada nom\u00e9s pels llums d’emerg\u00e8ncia. Calmats, vam encendre espelmes i llanternes, i vaig aconseguir activar els generadors per recuperar una mica de normalitat. Per\u00f2 part de la casa seguia sense electricitat. <\/p>\n\n
Aquella mateixa nit vaig trucar al lampista, Carlos. No era una cosa que fes sovint, nom\u00e9s li trucava en casos d’extrema urg\u00e8ncia, i aquest ho era. Ell tampoc no s’ho podia creure quan li vaig explicar qu\u00e8 havia passat. L’endem\u00e0 va arribar d’hora. <\/p>\n\n
El que va trobar el va deixar bocabadat: el quadre general estava destru\u00eft, els cables que venien de l’exterior estaven completament cremats, i el transformador a uns 60 metres de la casa havia rebentat. Un parell de peces de cer\u00e0mica o vidre, que semblen bolets, estaven destrossades. Vam trucar a Endesa perqu\u00e8 vinguessin a reparar-ho. <\/p>\n\n
I encara que sembli incre\u00efble, l’\u00fanica cosa que vam patir va ser un gran ensurt. Els clients ho van prendre sorprenentment b\u00e9. No hi va haver queixes, no hi va haver p\u00e0nic, nom\u00e9s una bona an\u00e8cdota per explicar, un relat m\u00e9s d’aquells que semblen trets d’una pel\u00b7l\u00edcula. <\/p>\n\n
Per\u00f2 a Mas Torrencito, tot pot passar quan menys t’ho esperes. Especialment si hi ha raigs pel mig.
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha dies que comencen tranquils i acaben de manera que mai no podries haver imaginat. vIU DE MIRACLE… Et sents invencible, immune als capricis del dest\u00ed, fins que la naturalesa decideix demostrar-te el contrari. Mas Torrencito, aquest refugi al mig de la natura, sembla tenir un imant per als raigs. No s\u00e9 per qu\u00e8, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4743,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-4664","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n