Ayyyy, quins records tan llunyans per\u00f2 tan vius al meu cor… Si tanco els ullets, puc tornar a sentir la brisa d’aquelles passejades i el so del riu a Mas Torrencito. Quins dies aquells! L’heroic rescat de Manuela al riu de Mas Torrencito <\/p>\n\n
Era una rutina que m’omplia de felicitat. Cada mat\u00ed sort\u00edem a caminar entre els blats de moro, els meus amos, els meus companys perruns i jo. El cel estava sempre tan clar, i els camps feien olor de vida. Era el nostre moment, el nostre parad\u00eds. <\/p>\n\n
Per\u00f2 hi va haver un dia… un dia que no oblidar\u00e9 mai, encara que ja fa tant de temps que vaig partir. Aquell estiu, com de costum, an\u00e0vem cam\u00ed cap al riu. Ai, com m’agradava l’aigua! Era el millor de les passejades. Est\u00e0vem tots tan feli\u00e7os, brincando sense cap preocupaci\u00f3. Markos, amb el seu pas lent per\u00f2 segur, coixejava una mica, per\u00f2 sempre ens aconseguia amb aquesta energia que el caracteritzava. En Max, el vigilant de la nostra petita rajada, anava sempre enrere, assegurant-se que ning\u00fa no es qued\u00e9s endarrerit. <\/p>\n\n
Aquell dia ens acompanyava un cadellet, Rodrigo. Era un gosset petit, ple d’energia i d’innoc\u00e8ncia, que venia amb uns clients que s’estaven allotjant. Ens divert\u00edem tant corrent pels blat de moro, i quan vam arribar al riu, la festa va continuar! Les pluges dels darrers dies havien deixat l’aigua m\u00e9s revolta, per\u00f2 aix\u00f2 no ens aturava. Corr\u00edem, ned\u00e0vem, an\u00e0vem de banda a banda buscant pilotes i pals que els nostres amos ens llan\u00e7aven. Rodrigo i jo compet\u00edem, cadasc\u00fa volent ser el primer a assolir la pilota que flotava de lluny. <\/p>\n\n
Tot anava perfecte, fins que… el corrent ens va sorprendre. Un corrent tan fort que ens va arrossegar sense av\u00eds. De cop i volta, el riu va deixar de ser el nostre amic. Comencem a allunyar-nos de la riba, sense poder fer res, portats per la for\u00e7a de l’aigua cap a uns r\u00e0pids que estaven m\u00e9s endavant. Quina por! Sentia com l’aigua intentava portar-me cap avall, em costava nedar, em costava respirar… i quan vaig mirar Rodrigo, ell encara estava pitjor. Era tan petit, i el pobre no tenia forces per mantenir-se flotant. Vaig veure com comen\u00e7ava a enfonsar-se. <\/p>\n\n
Va ser en aquell moment quan, sense pensar-ho dues vegades, em vaig submergir. L’aigua era densa, pesada, per\u00f2 vaig aconseguir assolir-ho. Amb les dents, vaig agafar la seva corretja i el vaig enlairar cap a la superf\u00edcie. Estava tan espantat, els seus ullets reflectien pur p\u00e0nic. Seguim lluitant, el corrent seguia portant-nos, per\u00f2 de sobte arribem a una mena de bassa natural, un rec\u00e9s de pau al mig del caos. Rodrigo estava esgotat, ja no podia m\u00e9s. Sentia el seu cosset tremolant contra el meu. <\/p>\n\n
I aleshores, escoltem les veus dels nostres amos. Quin alleujament! Estaven m\u00e9s a prop, corrent per la riba, ficant-se a l’aigua, intentant assolir-nos. Finalment, ho van aconseguir. Ens van treure d’all\u00e0, panteixants, espantats, per\u00f2 vius. Quin esglai tan gran passem! Un d’aquells que et deixen tremolant, dels que et queden gravats per sempre. Per\u00f2 ho superem. <\/p>\n\n
Despr\u00e9s d’aix\u00f2, Rodrigo ja no volia saber res del riu. Ni de pilotes, ni de pals. I no el culpo, el riu, igual que el mar, pot ser tra\u00efdor de vegades. Cal tenir respecte per aquelles aig\u00fces que semblen tan tranquil\u00b7les per\u00f2 que, en un instant, ho poden canviar tot. <\/p>\n\n
Jo, en canvi, vaig seguir gaudint d’aquelles passejades mentre vaig poder, fins al meu darrer dia. Perqu\u00e8 encara que de vegades el riu era impredictible, la vida tamb\u00e9 ho \u00e9s, i cada moment que vam passar junts va ser una aventura que val la pena recordar. <\/p>\n\n
Feli\u00e7 Dijous a tothom i que el teu gos t’acompanyi!!<\/strong> \ud83d\ude0a<\/p>\n\n \u2014\u2013 Passejades felices a Mas Torrencito Ayyyy, quins records tan llunyans per\u00f2 tan vius al meu cor… Si tanco els ullets, puc tornar a sentir la brisa d’aquelles passejades i el so del riu a Mas Torrencito. Quins dies aquells! L’heroic rescat de Manuela al riu de Mas Torrencito Era una rutina que m’omplia de felicitat. […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4751,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-4662","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n
Si voleu, podeu veure els nostres bons ofertes per a caps de setmana, bons jubilats, \u2026 a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols llegir m\u00e9s hist\u00f2ria,.. fes click aqui<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"