Qui m’havia de dir a mi fa uns anys que acabaria tan b\u00e9\u2026 Perqu\u00e8, de veritat, la vida fa m\u00e9s voltes que jo amb un GPS sense bateria. I vaja si he donat voltes! Qu\u00e8 \u00e9s viure a Mas Torrencito: Una Hist\u00f2ria de Pau, Natura i Gossets Feli\u00e7os <\/p>\n\n
Per\u00f2 si m’haguessin dit llavors que acabaria en un lloc com Mas Torrencito<\/em> , envoltat de jardins, boscos, gossets i clients que semblen sortits d’un conte, hauria pensat que m’estaven prenent els cabells.<\/p>\n\n Mira que jo s\u00f3c de Salamanca, una terra de bona gent i bon menjar, per\u00f2 aqu\u00ed s\u00f3c, a la Catalunya m\u00e9s profunda, i encantat! Compte, que si m’ho haguessin dit, hauria imaginat acabar en una ciutat gran, com a m\u00ednim Barcelona! Jo era m\u00e9s de ciutat que no pas una rotonda. Les ciutats eren el meu: moviment, llums, gent, soroll\u2026 Tot aix\u00f2 em feia vidilla. I no \u00e9s que li tingu\u00e9s por de moure’m, perqu\u00e8 ja havia canviat de ciutat diverses vegades per feina, i aix\u00f2 mai no em va treure el son. No tenia aquest aferrament familiar o de \u201cla meva terra \u00e9s la meva terra\u201d, per\u00f2, amic, com canvien les coses. <\/p>\n\n Ara \u00e9s totalment diferent. Aquest aferrament que mai vaig tenir ha florit com un jard\u00ed a la primavera. Ara sento una connexi\u00f3 tremenda amb aquesta terra, amb la pau, la gent, els costums. I, et dic m\u00e9s, l’altre dia que vam tornar a Madrid i Salamanca, \u00a1em vaig quedar flipant! <\/p>\n\n Hi era, enmig del caos de cotxes i gent amb pressa, i no parava de pensar: \u201cCom dimonis vaig poder viure aqu\u00ed? Com no em vaig tornar boig amb tanta pressa i tant estr\u00e8s?\u201d. \u00c9s que ens acostumem al que sigui, per\u00f2 ara, despr\u00e9s d’estar envoltat de tant verd i tant silenci, tornar-hi va ser com enganxar-se un bany en aigua gelada. <\/p>\n\n I ja no m’imagino la vida sense els meus gossos o sense els meus clients. I aix\u00f2 de viure en un pis? Ni de broma! Encara que, escolta, la vida t’ensenya a adaptar-te a tot, per\u00f2 ara que estic acostumat a tenir una cuina de 40 metres i un rebost que sembla m\u00e9s gran que el meu antic sal\u00f3, com tornar\u00e9 a quatre parets amb un ascensor? Jajajaja! No, no, que a m\u00e9s el millor de tot \u00e9s sortir al mat\u00ed al jard\u00ed i escoltar nom\u00e9s els ocellets i la brisa. <\/p>\n\n Aix\u00f2 \u00e9s luxe del bo. Tornar a la vida a la ciutat seria complicat, sobretot el dia a dia: sortir de casa, agafar un ascensor i obrir la porta per trobar-me amb un caos de tr\u00e0nsit i gent corrent. Va ser com quan vam anar l’altre dia a Logronyo i vam passar per aquest carrer ple de bars. D\u00e9u meu! Quin estr\u00e8s! Gaireb\u00e9 em fa un jamacuc en veure tanta gent junta! I aix\u00f2 que s\u00f3c de ciutat, per\u00f2 despr\u00e9s d’estar acostumat al camp\u2026 <\/p>\n\n No vegis el xoc! Encara que, b\u00e9, no et mentir\u00e9, als deu minuts ja estava integrad\u00edssim, com si res, per\u00f2 la meva cara en arribar\u2026 Gaireb\u00e9 em d\u00f3na un patat\u00fas! Igual que quan vam arribar a Madrid i vam fer el recorregut per La Castellana, on hi havia m\u00e9s cotxes aquella estona que en els 3.000 quil\u00f2metres que hav\u00edem recorregut en tres dies per \u201cles Espanyes\u201d. Aix\u00f2 va ser un altre m\u00f3n, t’ho dic. <\/p>\n\n Per\u00f2 mira, el que tinc clar\u00edssim \u00e9s que s\u00f3c molt afortunat. La vida ha estat generosa amb mi en salut (en diners una mica menys, i donarem la culpa al COVID i els punyeters cr\u00e8dits ICO, que ja \u00e9s una altra hist\u00f2ria). El millor de tot \u00e9s estar envoltat de bona gent, ja siguin amics, fam\u00edlia o clients, perqu\u00e8 aix\u00f2 sense ells no seria el mateix. I no m’oblido de Mire, que t\u00e9 el cel guanyat per aguantar-me, no s\u00e9 com ho fa, de deb\u00f2! Jajajaja! M’aguanta a mi, als gossos, ia sobre sempre hi ha un somriure. <\/p>\n\n Parlant de clients, que s\u00f3n el meu pa de cada dia, et dic que sense ells no podria viure aix\u00ed. \u00c9s clar que no! El 98% de vegades s\u00f3n macos, encara que sempre hi ha alguna an\u00e8cdota divertida amb ells, per\u00f2 la veritat \u00e9s que ells s\u00f3n els que fan que jo pugui seguir aqu\u00ed, amb la meva vida de camp i pau. Sense ells, mal, com es diu aqu\u00ed. <\/p>\n\n I despr\u00e9s hi ha el tema dels gossos, tant els meus com els dels clients. Aix\u00f2 s\u00ed que em t\u00e9 sempre en tensi\u00f3! Perqu\u00e8 no saps qu\u00e8 \u00e9s fins que vius aqu\u00ed: cada vegada que ve un client nou amb el seu gos, jo ja estic amb el cor en un puny. \u201cCom ser\u00e0 el gosset d’avui? Es portar\u00e0 b\u00e9 amb els meus? Ser\u00e0 d’aquells que semblen peluixos gegants per\u00f2 que et deixen anar un grunyit que et deixa tes? O ser\u00e0 un bon\u00e0s des del principi?\u201d. <\/p>\n\n Us dic que no \u00e9s f\u00e0cil. El dia que veig la foto d’un gosset immens\u2026 Ai, mare! Ja m’imagino que arrasar\u00e0 amb tot, i despr\u00e9s resulta ser un tros de pa que ni borda. Per\u00f2 \u00e9s el que t\u00e9 el cap, sempre pensant el pitjor\u2026 o no? <\/p>\n\n Al final, el que \u00e9s clar \u00e9s que tinc molta sort. La vida a Mas Torrencito<\/em> \u00e9s un regal, envoltat de natura, bons amics, gossos i tranquil\u00b7litat. Aix\u00f2 s\u00ed, la vida rural no \u00e9s per a tothom, per\u00f2 per a mi ara mateix \u00e9s el millor que m’ha passat. I si algun dia passes per aqu\u00ed, no t’oblidis de saludar, i porta algun regal per als gossets, que ells tamb\u00e9 s’ho mereixen! <\/p>\n\n \u2014\u2013 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Qui m’havia de dir a mi fa uns anys que acabaria tan b\u00e9\u2026 Perqu\u00e8, de veritat, la vida fa m\u00e9s voltes que jo amb un GPS sense bateria. I vaja si he donat voltes! Qu\u00e8 \u00e9s viure a Mas Torrencito: Una Hist\u00f2ria de Pau, Natura i Gossets Feli\u00e7os Per\u00f2 si m’haguessin dit llavors que acabaria […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4752,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-4661","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\nL’aferrament: Viure a Mas Torrencito<\/h4>\n\n
Apreciar all\u00f2 que es t\u00e9.<\/h3>\n\n
Sempre afortunat. Viure a Mas Torrencito. Qu\u00e8 \u00e9s viure a Mas Torrencito: Una Hist\u00f2ria de Pau, Natura i Gossets Feli\u00e7os <\/h3>\n\n
On millor…?<\/h3>\n\n
Feli\u00e7 Dissabte a tothom!<\/strong> \ud83d\ude0a<\/p>\n\n
Si voleu, podeu veure els nostres bons ofertes per a caps de setmana, bons jubilats, \u2026 a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols llegir m\u00e9s hist\u00f2ria,.. fes click aqui<\/a> :<\/p>\n\n