Ayyy, qui ho diria? Un altre moment hist\u00f2ric per a la mem\u00f2ria… Mare meva. Quatre papes, una pand\u00e8mia, una Gl\u00f2ria, una DANA, viure en dos segles diferents… Incre\u00efble. <\/p>\n\n
He viscut en una Espanya grisa, una Espanya vermella, una Espanya moderna, una Espanya digital i una Espanya que sempre canvia. I per m\u00e9s coses que passen, sempre hi haur\u00e0 alguna cosa que et sorpr\u00e8n: la societat, l’\u00e9sser hum\u00e0, capa\u00e7 del millor i del pitjor. Ho vivim constantment en situacions extremes. <\/p>\n\n
Ahir va ser un d’aquells dies hist\u00f2rics… Per a gaireb\u00e9 tothom, per\u00f2 no per a nosaltres<\/em> . No ens assabentem de res. Perqu\u00e8 aqu\u00ed, a Mastorrencito, tot va funcionar perfectament: ni apagada el\u00e8ctrica, ni tall d’aigua, ni error d’internet. <\/p>\n\n Tot al contrari que a la resta d’Espanya. Per\u00f2 b\u00e9, algun dia ens havia de tocar ser nosaltres els que no patissim… jajajaja. Aix\u00f2 s\u00ed, vam perdre quatre clients que no hi van poder arribar, i aix\u00f2 es va traduir en p\u00e8rdua econ\u00f2mica. Per\u00f2 d’altra banda, est\u00e0vem al 100%: llum, bateries, wifi (gr\u00e0cies a Starlink)… <\/p>\n\n Jo ja havia parlat amb els ve\u00efns, per si de cas l’apagada durava un parell de dies, per preparar allargaments i que almenys tinguessin llum i poguessin fer vida normal. Encara sort que no va fer falta. Per\u00f2 la intenci\u00f3 hi era. I \u00e9s que, en aquestes situacions, \u00e9s igual si t’emportes b\u00e9 o malament: cal estar per al que es necessiti. Almenys, jo ho veig aix\u00ed. <\/p>\n\n M’imagino el caos a les grans ciutats: ascensors aturats, gent que necessita respiradors, fam\u00edlies sense poder comunicar-se… Tot i que molts ni tan sols parlen en setmanes, ahir es van preocupar de si estaven b\u00e9. Aquestes situacions demostren com de febles podem ser. Un simple tall de llum pot fer caure una ciutat, un pa\u00eds… No estem preparats per a una cosa aix\u00ed. No. <\/p>\n\n Tamb\u00e9 surt el pitjor: buidar supermercats, com a la pand\u00e8mia. Si hi ha aigua, la vull tota. No comparteixo. Sempre \u00e9s el mateix. <\/p>\n\n Quan tot s’apaga -la llum, l’aigua, la comunicaci\u00f3- queda a la vista all\u00f2 essencial. No s\u00f3n els objectes, no s\u00f3n els t\u00edtols ni els comptes bancaris. S\u00f3n els lla\u00e7os. I entre ells, els lla\u00e7os invisibles que ens uneixen als que no tenen veu: les nostres mascotes. <\/p>\n\n Enmig del caos d’una gran apagada, mentre la societat entrava en p\u00e0nic, molts nom\u00e9s hi pensaven. Als gossos, als gats, als companys de vida. Sense importar la dist\u00e0ncia o la incertesa, va sorgir la necessitat m\u00e9s b\u00e0sica: protegir-los, assegurar-se que no els falt\u00e9s res, que no sentissin por ni soledat. <\/p>\n\n En un m\u00f3n que presumeix d’aven\u00e7os tecnol\u00f2gics i de xarxes infinites, va ser el lla\u00e7 m\u00e9s simple \u2014el de l’afecte pur, desinteressat\u2014 el que va prendre el protagonisme. Mentre altres buidaven supermercats per acumular egoistament, n’hi havia que demanaven a un ve\u00ed que tragu\u00e9s a passejar el seu gos atrapat a casa, els que s’organitzaven per portar menjar als animals que en depenien. <\/p>\n\n Aix\u00f2 diu molt de nosaltres. En situacions extremes, el nostre veritable car\u00e0cter es revela: la compassi\u00f3, l’empatia, el sentit de responsabilitat envers \u00e9ssers m\u00e9s vulnerables que no entenen el perqu\u00e8 dels llums apagats o del silenci abrupte. <\/p>\n\n Les mascotes no entenen les crisis humanes, per\u00f2 depenen de la nostra humanitat per sobreviure-les. I si enmig del desastre alg\u00fa pensa primer en el benestar d’un \u00e9sser que no es pot defensar, aleshores encara hi ha esperan\u00e7a. <\/p>\n\n Tenir-ne cura en un moment de caos no \u00e9s nom\u00e9s un acte d’amor: \u00e9s un acte de dignitat. \u00c9s un recordatori de qui som… o de qui haur\u00edem de ser. <\/p>\n\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ayyy, qui ho diria? Un altre moment hist\u00f2ric per a la mem\u00f2ria… Mare meva. Quatre papes, una pand\u00e8mia, una Gl\u00f2ria, una DANA, viure en dos segles diferents… Incre\u00efble. He viscut en una Espanya grisa, una Espanya vermella, una Espanya moderna, una Espanya digital i una Espanya que sempre canvia. I per m\u00e9s coses que passen, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":4112,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-4117","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n
I la gent atrapada a la ciutat, sense poder tornar a casa seva, preocupats per les seves mascotes. Demanant a amics i ve\u00efns que les traguessin a passejar… Per ells aix\u00f2 era el m\u00e9s important. I \u00e9s respectable, al 100%. O no? <\/p>\n\n
\n\nReflexi\u00f3: Mascotes a Temps de Crisi<\/strong><\/h4>\n\n
\n\n