De vegades em pregunto seriosament si l’\u00e9sser hum\u00e0 ha perdut la capacitat b\u00e0sica de llegir\u2026 o simplement li fa mandra entendre el m\u00f3n que l’envolta. Perqu\u00e8 si no, no m’explico qu\u00e8 vaig viure ahir. I ho explico perqu\u00e8, si no ho deixo anar, rebento. <\/p>\n\n
Tot comen\u00e7a b\u00e9. Una reserva directa des de la nostra web. Perfecte. Els envio la seva confirmaci\u00f3 de reserva per correu<\/strong> , els arriba la petici\u00f3 de check-in online<\/strong> , el WhatsApp amb els codis d’entrada<\/strong> , ia m\u00e9s les normes ben claretes<\/strong> , tant per a clients com per a gossos. Tot com sempre. Tot masteguet. Tot facilit. \ud83d\udce9 \ud83d\udcf1 \ud83d\udc36 <\/p>\n\n Les 4 de la tarda<\/strong> . El moment sagrat de cada dia: la planxa.<\/strong> S\u00ed, aquest instant glori\u00f3s on la calor del vapor i les camises es converteixen en la meva ter\u00e0pia zen. I just aqu\u00ed\u2026 sona el tel\u00e8fon. \ud83d\udcde <\/p>\n\n \u2014S\u00ed, bona tarda, Mastorret, digui’m? \u2014Ok, no passa res. El codi \u00e9s XXYY<\/strong> . \u2014Et repeteixo: XXYY, lletra A d’Antonio.<\/strong> Respiro profund. Torno a la meva muntanya de roba per planxar. Per\u00f2 no passen ni cinc minuts i escolto crits fora<\/strong> . Crits en maj\u00fascules. Alarmes humanes. <\/p>\n\n \u2014 EEEEEAAAAAAA\u2026 QU\u00cdTAAAAAAA!!<\/strong> \ud83d\ude31<\/p>\n\n Baix en sec, gaireb\u00e9 a c\u00e0mera lenta com a les pel\u00b7lis. Qu\u00e8 ha passat? Un incendi? Un \u00f3s salvatge? Una invasi\u00f3 zombie? No\u2026 pitjor: dos humans espantats per tres gossos curiosos!<\/strong> \ud83d\udc15 \ud83d\udc15 \ud83d\udc15 <\/p>\n\n Hi s\u00f3n. Ell i ella, movent els bra\u00e7os com si espantessin vespes. I els meus gossos, tan feli\u00e7os, nom\u00e9s s’havien acostat a olorar, a saludar\u2026 a rebre els nous! Per\u00f2 \u00e9s clar, els senyors estaven en mode drama total<\/strong> . <\/p>\n\n \u2014Treu llepa! Foraaaaa!! <\/p>\n\n (Va pegar un xiulet. Els gossos van venir tranquils, cadasc\u00fa amb el seu pas, un es va asseure, un altre feia una flor\u2026 i el tercer ni se n’havia assabentat.)<\/p>\n\n \u2014Bona tarda, tot b\u00e9? \u2014Perdona? Atacats\u2026? \u2014Ahhh val, \u00e9s a dir\u2026 els gossos s\u00ed, per\u00f2 a dist\u00e0ncia emocional<\/strong> . Molt b\u00e9.<\/p>\n Els miro. Estic entre el riure i el sarcasme. <\/p>\n\n \u2014Mira\u2026 amb tots els hotels que hi ha per aqu\u00ed que NO accepten mascotes\u2026 aneu i reserveu l’\u00fanic<\/strong> on els gossos estan solts, lliures i feli\u00e7os pel jard\u00ed. \u2014B\u00e9, qu\u00e8 voleu fer? Perqu\u00e8 sincerament\u2026 si aix\u00f2 ja us sembla un atac can\u00ed, aqu\u00ed no estareu a gust. Tenim m\u00e9s clients amb gossos, i tots caminen pel jard\u00ed sense problema. <\/p>\n\n (Ell mira a ella. Ella posa cara de novel\u00b7la turca.)<\/p>\n\n \u2014Jo aqu\u00ed no em quedo. Vaig de cam\u00ed a recepci\u00f3 pensant: \u00abVinga, fos el mal rotllo. Un altre dia m\u00e9s\u00bb. Per\u00f2 de sobte em xiulen!<\/strong> EM SILBAN??<\/strong> \ud83d\ude24 <\/p>\n\n Jo no s\u00f3c un gos, ni cambrer de quiosquet. Que em xiulin o em facin petar els dits em rebenta l’\u00e0nima. SHIIIISSSSSS!<\/strong> \u2014Digues-me. (Es queda amb cara de nen renyat.)<\/p>\n\n \u2014Mira, fem aix\u00f2: aneu a l’hotel Ana Mar\u00eda<\/strong> , que \u00e9s aqu\u00ed al costat. S\u00f3n col\u00b7legues meus. Digues-li al recepcionista que aneu de part meva i que em truqui. Us descompten el que heu pagat i jo m’hi apanyo. <\/p>\n\n \u2014Ahh\u2026 qu\u00e8 amable\u2026<\/p>\n\n (Al meu cap ja em veia guanyant la partida: quan vegin el preu d’Ana Mar\u00eda, faran mitja volta. Escac mat, pensava jo\u2026)<\/p>\n\n Per\u00f2 em vaig equivocar!<\/strong> \ud83d\ude31 No nom\u00e9s van ser\u2026 es van quedar dues nits<\/strong> ! I jo, que ja m’havia comprom\u00e8s amb el recepcionista\u2026 vaig haver d’empassar-me el tracte i complir.<\/p>\n\n Al final, em vaig quedar tranquil. Sense drama. Per\u00f2 amb una reflexi\u00f3 clara: <\/p>\n\n \ud83d\udc49 Tan dif\u00edcil \u00e9s LLEGIR?<\/strong> Tan complicat \u00e9s entendre el que un reserva abans de fer clic? On va quedar el sentit com\u00fa? <\/p>\n\n En fi… un altre dia m\u00e9s a l’aventura rural. Els gossos, mentrestant, segueixen saludant els nous hostes amb el mateix entusiasme. I jo\u2026 amb el WhatsApp en mode c\u00f2pia-pega permanent.<\/strong> \ud83d\udcf2 \ud83d\ude43 <\/p>\n\n El que ha passat no \u00e9s un simple malent\u00e8s amb un client. \u00c9s un s\u00edmptoma d’una cosa m\u00e9s profunda i quotidiana: la desconnexi\u00f3 entre all\u00f2 que les persones fan i all\u00f2 que realment entenen. No \u00e9s que no se’ls informi. \u00c9s que no paren atenci\u00f3<\/strong> . Tot est\u00e0 escrit, explicat, enviat per correu, per WhatsApp, fins i tot simplificat al m\u00e0xim\u2026 i tot i aix\u00ed, molts arriben sense saber el m\u00e9s b\u00e0sic. <\/p>\n\n El problema no \u00e9s la tecnologia ni la comunicaci\u00f3. El problema \u00e9s la manca de responsabilitat en actuar<\/strong> . Reservar un allotjament sense llegir les condicions, sense revisar els missatges, sense preguntar a qui va fer la reserva\u2026 i despr\u00e9s exigir canvis, devolucions o tracte especial com si la decisi\u00f3 fos externa, no t\u00e9 l\u00f2gica. <\/p>\n\n I quan aix\u00f2 passa, el pitjor no \u00e9s la incomoditat del moment, sin\u00f3 la sensaci\u00f3 que el sentit com\u00fa va en reculada<\/strong> . Que cada cop m\u00e9s gent es mou per impuls i despr\u00e9s culpa els altres de les seves pr\u00f2pies omissions. <\/p>\n\n A m\u00e9s a m\u00e9s, hi ha una contradicci\u00f3 molt clara: volen entorns rurals, naturals, aut\u00e8ntics\u2026 per\u00f2 sense el component natural. Volen cases rurals sense animals, camps sense insectes, muntanya sense fang, natura sense soroll. Tot filtrat, controlat i c\u00f2mode, com una postal sense realitat.<\/strong><\/p>\n\n I quan alguna cosa trenca aquesta imatge idealitzada, en comptes d’adaptar-se o recon\u00e8ixer-ne la part de responsabilitat, es victimitzen.<\/p>\n\n Per aix\u00f2, el que va passar no \u00e9s pas anecd\u00f2tic. \u00c9s una mostra del que passa quan es perd la capacitat de llegir, escoltar, raonar. I no parlo de comprensi\u00f3 lectora. Parlo de consci\u00e8ncia i coher\u00e8ncia<\/strong> . Perqu\u00e8 no \u00e9s tan dif\u00edcil llegir un missatge. El que \u00e9s dif\u00edcil, pel que sembla, \u00e9s fer-se c\u00e0rrec de les pr\u00f2pies decisions. <\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Cr\u00f2nica d’una Reserva Fallida (o de com els gossos tenen m\u00e9s sentit com\u00fa que alguns humans) \ud83d\udc15 \ud83e\udd37\u200d\u2642\ufe0f De vegades em pregunto seriosament si l’\u00e9sser hum\u00e0 ha perdut la capacitat b\u00e0sica de llegir\u2026 o simplement li fa mandra entendre el m\u00f3n que l’envolta. Perqu\u00e8 si no, no m’explico qu\u00e8 vaig viure ahir. I ho explico […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3825,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-3831","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n
\u2014Hola\u2026 tenim una reserva i som a la porta.
\u2014Perfecte. Us he enviat un WhatsApp amb els codis dentrada.
\u2014Ufff! Ni els he vist. <\/strong>
(Com que no els has vist? Si t’ho vaig enviar fa tres hores!)<\/p>\n\n
\u2014COOOOOMOOOO??? \ud83d\ude31
(Mira, aquest crit el va escoltar fins al gat del ve\u00ed. Jo des de la cuina vaig fer un respingo.) <\/p>\n\n
\u2014Ahhh val\u2026 ara ens veiem.<\/p>\n\n
\u2014B\u00e9\u2026 ja ho veus\u2026 aqu\u00ed sent atacats pels teus gossos.<\/strong>
(ATACATS? De deb\u00f2?)<\/p>\n\n
\u2014B\u00e9\u2026 que se’ns han vingut a sobre.
\u2014Qu\u00e8 passa, que no us agraden els gossos?
\u2014S\u00ed, per\u00f2 no que ens facin olor\u2026
(Perd\u00f3? Qu\u00e8 voleu llavors, gossos telep\u00e0tics?) <\/p>\n\n![\"por](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/noleeer.jpg\")
<\/figure>\n
\u2014Per\u00f2 \u00e9s que no sab\u00edem que estaven solts\u2026
\u2014Com que no? Si us vaig enviar un email, un missatge, un WhatsApp\u2026
\u2014\u00c9s que la reserva la va fer el nostre fill.
\u2014Ahhhh\u2026 \u00e9s clar. Doncs parleu amb ell.
\u2014\u00c9s que aquest fill nostre\u2026 no s\u00e9 en qu\u00e8 pensa\u2026
(Ah, s\u00ed. Culpa del fill. L’excusa estrella.) <\/p>\n\n
\u2014Perfecte. Sense cap problema. Per\u00f2 comenteu-li al vostre fill, d’acord?
\u2014S\u00ed, ara mateix ho anomeno\u2026 disculpa les mol\u00e8sties.
\u2014Res, bon dia.<\/p>\n\n
Em giro. El senyor s’acosta amb cara d’\u201cara te’n deixar\u00e9 anar una altra\u201d. <\/p>\n\n
\u2014El meu fill diu que ja ha pagat\u2026
\u2014S\u00ed, va pagar una nit amb esmorzar a l’habitaci\u00f3 doble, segona planta, 69 euros. I?
\u2014Doncs\u2026 que ens tornis els diners.
\u2014Perd\u00f3? L’habitaci\u00f3 est\u00e0 a punt. El servei preparat. Si decidiu no quedar-vos, \u00e9s decisi\u00f3 vostra, no meva. <\/p>\n\n
\n\nReflexi\u00f3: No \u00e9s manca d’informaci\u00f3, \u00e9s manca d’atenci\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble.. entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han<\/a> passat a MasTorrencito\u2026<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"