{"id":3807,"date":"2025-03-10T05:33:48","date_gmt":"2025-03-10T05:33:48","guid":{"rendered":"https:\/\/casaruralconperrosgirona.com\/un-finde-de-kk-i-tambe-dels-que-et-recarreguen-lanima\/"},"modified":"2025-03-10T05:33:48","modified_gmt":"2025-03-10T05:33:48","slug":"un-finde-de-kk-i-tambe-dels-que-et-recarreguen-lanima","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/un-finde-de-kk-i-tambe-dels-que-et-recarreguen-lanima\/","title":{"rendered":"Un finde de KK\u2026 i tamb\u00e9 dels que et recarreguen l\u00b4\u00e0nima"},"content":{"rendered":"\n

B\u00e9\u2026 per on comen\u00e7o? Perqu\u00e8 vagi finde de KK<\/strong> , aix\u00ed amb totes les lletres. D’aquells que et deixen amb una barreja rara de frustraci\u00f3 i somriure ximple en recordar-ho. <\/h3>\n\n

Perqu\u00e8 ha estat un finde estrany\u2026 molt estrany. Per una banda, un desastre total. De l’altra, un regal inesperat. <\/p>\n\n

Anem per parts.<\/h2>\n\n

Ni un client. Zero. Res. Ni un.<\/strong> I no exagero. Semblava que estigu\u00e9ssim una altra vegada en plena pand\u00e8mia, amb les portes obertes per\u00f2 el silenci omplint-ho tot. I \u00e9s clar, una es queda amb cara de\u2026 per\u00f2 aix\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s? On \u00e9s la gent? On s’hi han ficat tots? Perqu\u00e8 el m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s que el finde anterior podr\u00edem haver tingut cinc habitacions m\u00e9s i tot i aix\u00ed les haur\u00edem omplert. I el proper\u2026 nom\u00e9s ens queden dos lliures. Per\u00f2 aquest… aquest ha estat com una broma del dest\u00ed. <\/strong><\/p>\n\n

I \u00e9s clar, no t’ho pots prendre d’una altra manera que no sigui amb humor, perqu\u00e8 si no, t’estires els cabells. \ud83d\ude02<\/p>\n\n

Per\u00f2 mira, malgrat aix\u00f2 \u2014o potser precisament per aix\u00f2\u2014 ha estat un d’aquells caps de setmana que, sense planejar-ho, esdev\u00e9 una cosa especial. Perqu\u00e8 com que no hi havia res a fer, vam tenir tota la casa per a nosaltres i per als petits<\/strong> . I aix\u00f2, creu-me, no passa mai. <\/p>\n\n

Els petits estaven descol\u00b7locats perduts.<\/strong> No entenien res. Ens miraven com dient: \u201cI els hostes? I el tr\u00e0fec de sempre? I les salutacions, les motxilles, les maletes rodant per terra?\u201d<\/em> Res d’aix\u00f2. Nom\u00e9s nosaltres, el so de la pluja caient sense pietat, i un munt de temps lliure que ni sab\u00edem com manejar. <\/p>\n\n

I a sobre\u2026 la que va caure! Mare meva, la pluja va ser de pel\u00b7l\u00edcula de cat\u00e0strofes<\/strong> . Aigua, aigua i m\u00e9s aigua. De deb\u00f2, feia temps que no v\u00e8iem un cel tan carregat. Per\u00f2 b\u00e9, com que no hav\u00edem de c\u00f3rrer a preparar esmorzars ni esperar check-ins, ens ho prenem amb calma. Sense presses, sense estr\u00e8s\u2026 fins i tot amb gust, et diria. Perqu\u00e8 ja saps qu\u00e8 passa: n’hi ha prou que surtis un moment perqu\u00e8 alguna cosa s’espatlli, i n’hi ha prou que no estiguis perqu\u00e8 passi qualsevol cosa rara. Per\u00f2 aquest finde no hi havia res que es pogu\u00e9s tor\u00e7ar, perqu\u00e8 directament no hi havia res. <\/p>\n\n

Aix\u00ed que vam aprofitar i vam anar a l’Ametlla del Vall\u00e8s<\/strong> , que com diu La Mire (i amb ra\u00f3): \u201cCom el Vall\u00e8s\u2026 res\u201d<\/em> . Vam anar a dinar amb els pares, els cunyats, les nebodes\u2026 un pla de dissabte que feia segles que no repetiem. Perqu\u00e8 te’n facis una idea: la meva sogra va canviar la cuina fa dos anys\u2026 i encara no l’havia vista!<\/strong> \ud83d\ude02 S\u00ed, aix\u00ed d’intens han estat els darrers temps. <\/p>\n\n

\n

relax\u2026 cap de setmana per gaudir del nostre mastellet<\/p>\n<\/blockquote>\n\n

I \u00e9s clar, hi vam arribar i els petits es van tornar absolutament bojos. El Mastitwo (\u00e0lies \u201cel terratr\u00e8mol amb potes\u201d) va decidir que era el moment perfecte per buidar la galleda de la roba i escampar-la per tota la casa. Per les escales, per les habitacions\u2026 una passarel\u00b7la t\u00e8xtil en tota regla. <\/strong> Un altre es va dedicar a desorganitzar totes les botes del rebedor, com si les estigu\u00e9s classificant per a una exposici\u00f3. I qu\u00e8 fas? Doncs riure’t. Perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s la seva manera de dir-nos que no els ha agradat quedar-se sols. <\/p>\n\n