El refranyer espanyol ja ho diu: \u00abSempre vindran altres que bons els faran.\u00bb<\/em><\/p>\n\n I vaja si ho van fer.<\/p>\n\n Tot va comen\u00e7ar amb una reserva que ja de per si mateix em va fer arrufar les celles. Va arribar a trav\u00e9s d’un canal que ni coneix\u00edem, cosa que ja era un indici de raresa. Una sola nit, a meitat de setmana, amb esmorzar incl\u00f2s.<\/strong><\/p>\n\n Normal.<\/p>\n\n Fins que van arribar<\/strong> .<\/p>\n\n I mare de l’amor bonic<\/strong> , si hagu\u00e9s sabut el que se’m venia a sobre, hauria deixat una espelma encesa a cada rac\u00f3 de l’allotjament.<\/p>\n\n Va ser un av\u00eds silenci\u00f3s.<\/p>\n\n Abans que els vei\u00e9ssim, abans que son\u00e9s un cotxe o una veu humana, els gossos el van sentir<\/strong> .<\/p>\n\n Primer un dels meus, despr\u00e9s un altre. Despr\u00e9s els dels clients allotjats. I en q\u00fcesti\u00f3 de segons, una simfonia de lladrucs<\/strong> es va apoderar del lloc. No eren lladrucs juganers ni d’av\u00eds habitual. Eren lladrucs d’alarma.<\/strong><\/p>\n\n Els p\u00e8ls se’m van eri\u00e7ar.<\/p>\n\n No sab\u00edem qu\u00e8 hi arribava, per\u00f2 els gossos s\u00ed.<\/p>\n\n Vaig decidir tancar els meus. Quatre gossos, en alerta total. Normalment, quan ve gent nova, s’emocionen, mouen la cua, tafanegen\u2026 per\u00f2 aquesta vegada no.<\/strong> <\/p>\n\n Alguna cosa no els quadrava.<\/strong><\/p>\n\n I llavors els vaig veure<\/strong> .<\/p>\n\n Caminaven en perfecta sincronia, rectes, assegurances, imponents. Com si la mateixa pel\u00b7l\u00edcula de Men in Black<\/em> hagu\u00e9s decidit materialitzar-se al meu allotjament rural. <\/p>\n\n Vestits completament de negre.<\/p>\n\n Jaquetes de cuir, pantalons ajustats, botes que ressonaven amb cada pas. Alts. Forts. <\/strong> I amb ulleres de sol tot i que la llum ja comen\u00e7ava a apagar-se amb el capvespre.<\/p>\n\n Per\u00f2 el que de deb\u00f2<\/strong> impactava eren els gossos.<\/strong><\/p>\n\n No eren gossos. Eren b\u00e8sties.<\/strong><\/p>\n\n Dos llops txecoslovacs<\/strong> .<\/p>\n\n Si mai n’has vist un en persona, imagina una cru\u00eflla entre un llop de muntanya i un pastor alemany, per\u00f2 amb el port d’un animal que sap que domina el m\u00f3n. Grans, musculosos, amb una mirada esmolada com una daga. <\/p>\n\n No caminaven. Desfilaven.<\/strong><\/p>\n\n Un a cada costat de la parella, sense corretja visible, per\u00f2 completament sincronitzats amb ells.<\/strong><\/p>\n\n La sensaci\u00f3 era clara: si et creues amb ells al carrer, canvies de vorera. S\u00ed o s\u00ed. <\/strong><\/p>\n\n Els clients allotjats, que eren a la terrassa, es van quedar en silenci. Algun fins i tot es va remoure inc\u00f2mode a la seva cadira. <\/p>\n\n Jo em vaig aclarir la gola.<\/p>\n\n \u2014Hola. Us ajudo en alguna cosa? <\/p>\n\n L’home ni va somriure ni va fer cap mena de cortesia.<\/p>\n\n \u2014Busquem la recepci\u00f3.<\/p>\n\n Vaig assenyalar amb el cap.<\/p>\n\n \u2014Per aqu\u00ed.<\/p>\n\n I llavors vaig notar un altre detall clau<\/strong> : els gossos no estaven castrats.<\/strong><\/p>\n\n Al meu allotjament tenim normes molt clares sobre aix\u00f2.<\/strong><\/p>\n\n Quan alg\u00fa reserva, se’ls informa tres vegades: I tot i aix\u00ed, aqu\u00ed hi eren.<\/strong><\/p>\n\n Els vaig mirar directament.<\/p>\n\n \u2014Heu llegit les condicions?<\/p>\n\n \u2014S\u00ed.<\/p>\n\n \u2014I…?<\/p>\n\n L’home va fer una pausa abans de respondre:<\/p>\n\n \u2014B\u00e9\u2026 s\u00f3n gossos de competici\u00f3. No jugaran ni estaran solts, ni res per l’estil. Anem cam\u00ed de Fran\u00e7a i aquest lloc ens venia de pas, aix\u00ed que hem provat. <\/p>\n\n Hi era. El cl\u00e0ssic \u00aba veure si cola.\u00bb<\/strong><\/p>\n\n Em vaig creuar de bra\u00e7os.<\/p>\n\n \u2014M\u00e9s que provar, heu ignorat<\/strong> el que us diem.<\/p>\n\n El tipus va mantenir la seva expressi\u00f3 impassible.<\/p>\n\n \u2014Ens podem quedar o no?<\/p>\n\n Primer pols fet.<\/strong><\/p>\n\n \u2014Si els teniu sempre<\/strong> subjectes i controlats, s\u00ed.<\/p>\n\n \u2014Doncs aix\u00f2. Quina \u00e9s la nostra habitaci\u00f3? <\/p>\n\n Qualsevol altre dia, si tenia habitacions m\u00e9s grans lliures, intentava acomodar millor els clients sense cost extra<\/strong> . Per\u00f2 aquests\u2026 aquests no.<\/strong> <\/p>\n\n Ells anaven a dormir on ells mateixos havien triat.<\/strong><\/p>\n\n La segona planta<\/strong> . Els vaig portar fins a la porta.<\/p>\n\n L’home va arrufar les celles.<\/p>\n\n \u2014I vols que em fiqui aqu\u00ed?<\/p>\n\n \u2014\u00c9s el que tu has reservat. N’hi havia d’altres de lliures. <\/p>\n\n \u2014Per\u00f2 aqu\u00ed, amb aquests dos gossos\u2026 \u00e9s petita.<\/p>\n\n \u2014S\u00ed. Ho posa a la web quan reserves. Amb mides i fotos. <\/p>\n\n \u2014Vaig pensar que ens en donaries una altra.<\/p>\n\n Segon pols.<\/strong><\/p>\n\n \u2014Et dono el que tu<\/strong> has pagat.<\/p>\n\n \u2014Per\u00f2 en tens d’altres de lliures?<\/p>\n\n \u2014S\u00ed.<\/p>\n\n \u2014I no ens en pots donar una de m\u00e9s gran pel mateix preu?<\/p>\n\n \u2014No.<\/p>\n\n Silenci.<\/p>\n\n La dona, fins aquell moment una ombra silenciosa<\/strong> , va parlar per primera vegada.<\/p>\n\n \u2014Aquesta \u00e9s la que et vaig dir quan reservem.<\/p>\n\n Vaja, estava viva<\/strong> !<\/p>\n\n El paio va sospirar.<\/p>\n\n \u2014B\u00e9, doncs ens quedem aquesta.<\/p>\n\n Molt b\u00e9.<\/strong><\/p>\n\n \u2014L’esmorzar est\u00e0 incl\u00f2s.<\/p>\n\n \u2014No esmorzarem.<\/p>\n\n Perfecte.<\/strong><\/p>\n\n No havien passat ni deu minuts quan, des de la terrassa, vaig veure els dos llops solts, avan\u00e7ant amb calma per\u00f2 amb una pres\u00e8ncia imponent.<\/strong><\/p>\n\n Em vaig aixecar de cop.<\/p>\n\n \u2014Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2!<\/strong><\/p>\n\n No estaven jugant. No estaven atacant. Simplement caminaven.<\/strong> Com si patrullessin el seu nou territori. <\/p>\n\n Me’n vaig anar directe a la seva habitaci\u00f3.<\/p>\n\n Vaig copejar la porta. Res.<\/p>\n\n Vaig tornar a trucar.<\/p>\n\n \u2014 Ara hi vaig!<\/strong><\/p>\n\n L’home va treure el cap.<\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 vols?<\/p>\n\n \u2014Els teus gossos estan solts a la terrassa.<\/strong><\/p>\n\n \u2014I qu\u00e8 vols, que els tingui lligats?<\/p>\n\n \u2014\u00c9s el que vas dir.<\/strong> Sempre lligats.<\/strong> Aix\u00ed que si us plau, fes-ho, o haur\u00e9 de demanar-te que<\/strong> us aneu.<\/p>\n\n Silenci.<\/strong><\/p>\n\n Em va mirar. El vaig mirar. <\/p>\n\n Va sospirar.<\/p>\n\n \u2014D’acord.<\/p>\n\n Va tancar la porta. Els trets.<\/strong><\/p>\n\n Ferms. Erguits. Vigilants. <\/p>\n\n L’aire continuava carregat de tensi\u00f3. Els altres clients es mantenien quiets, gaireb\u00e9 sense respirar<\/strong> , sense atrevir-se a moure’s massa. Era com si tots hagu\u00e9ssim quedat atrapats en un documental sobre depredadors. <\/p>\n\n Tots menys Maky.<\/strong><\/p>\n\n Ai, Maky…<\/p>\n\n Maky \u00e9s d’aquells gossos que viuen al seu propi m\u00f3n. Un despistat. Una \u00e0nima lliure. Un inconscient feli\u00e7 que creu que tot i tots<\/strong> s\u00f3n amics. <\/p>\n\n Aix\u00ed que, sense pensar-s’ho dues vegades, es va acostar als llops txecs.<\/strong><\/p>\n\n Movent la cua com un ventilador<\/strong> , amb aquest entusiasme cec i valent que nom\u00e9s els gossos feli\u00e7os tenen.<\/p>\n\n I va ser quan vaig pensar dues coses:<\/strong><\/p>\n\n L?escena era d?infart. Maky, bellugant la cua, apropant el seu musell sense por, i els dos llops tensos com a arcs a punt de disparar.<\/strong> <\/p>\n\n Per\u00f2 llavors\u2026 alguna cosa va passar.<\/p>\n\n Els llops no van reaccionar com esperava.<\/strong><\/p>\n\n Primer, van endurir m\u00e9s les seves postures, observant Maky amb desconfian\u00e7a, com si no sabessin qu\u00e8 fer amb una energia positiva com aquesta. Despr\u00e9s, a poc a poc, les orelles es van relaxar. Les cues, abans r\u00edgides, van comen\u00e7ar a moure’s molt lentament.<\/strong> <\/p>\n\n Maky ho havia aconseguit.<\/strong><\/p>\n\n Com si hagu\u00e9s premut un interruptor invisible, els llops van comen\u00e7ar a relaxar-se.<\/strong><\/p>\n\n Jo no creia.<\/p>\n\n Eren els mateixos gossos d’aspecte intimidatori que semblaven entrenats per a un combat?<\/strong><\/p>\n\n Semblava que, per primer cop en molt de temps, deixaven d’estar en gu\u00e0rdia.<\/strong><\/p>\n\n I llavors Maky va fer el que millor sap fer:<\/strong><\/p>\n\n Va intentar jugar.<\/strong><\/p>\n\n Es va inclinar, va moure la cua encara m\u00e9s forta i va llan\u00e7ar un lladruc agut, com dient: \u201cVinga, vinga! Correrem!\u201d<\/em><\/p>\n\n Els llops es van mirar entre ells.<\/p>\n\n Un va girar el cap cap al seu amo, com si esper\u00e9s una ordre que mai no va arribar.<\/p>\n\n I llavors va apar\u00e8ixer Mastitwo.<\/strong><\/p>\n\n Aqu\u00ed va ser quan de veritat vaig pensar que s’embolicaria.<\/strong><\/p>\n\n Perqu\u00e8 si Maky \u00e9s el gos feli\u00e7, Mastitwo \u00e9s el cap del corral.<\/strong> Un mast\u00ed que, encara que bon\u00e0s, no tolera ximpleries.<\/strong><\/p>\n\n El vaig veure acostar-se i em vaig preparar per intervenir-hi.<\/p>\n\n Per\u00f2\u2026<\/p>\n\n Els llops no ho van veure com una amena\u00e7a.<\/strong><\/p>\n\n Ho van fer olor, ell els va fer olor, i en q\u00fcesti\u00f3 de segons, all\u00e0 estaven els quatre movent la cua<\/strong> .<\/p>\n\n Semblava una festa canina improvisada, un acord de pau segellat amb meneos de darrere i musells curiosos.<\/p>\n\n I llavors va passar el que \u00e9s impensable.<\/strong><\/p>\n\n D’un moment a l’altre, sense av\u00eds previ, tots quatre van sortir disparats.<\/strong><\/p>\n\n PPPUMMMM!<\/strong><\/p>\n\n Un sol instant, una espurna invisible, i els quatre gossos es van llan\u00e7ar a c\u00f3rrer<\/strong> com si haguessin rebut una injecci\u00f3 de pura felicitat.<\/p>\n\n Van baixar pel torrent, saltant per l’aigua<\/strong> , xipollejant sense por, com si haguessin estat amics tota la vida.<\/strong><\/p>\n\n Els clients a la terrassa, que fins feia un moment amb prou feines gosaven moure’s, ara miraven bocabadats.<\/strong><\/p>\n\n La tensi\u00f3 que havia omplert l’aire va desapar\u00e8ixer de cop<\/strong> , substitu\u00efda per una escena digna d’un anunci de llibertat i naturalesa.<\/p>\n\n Si ho hagu\u00e9s sabut abans, els hauria connectat un cable per carregar-me les bateries amb l’energia que estaven deixant anar.<\/strong><\/p>\n\n Corretejaven, saltaven, es perseguien, desafiant-se entre ells com si estiguessin en una cursa de gossos salvatges. L?espectacle era incre\u00efble.<\/strong><\/p>\n\n Els llops, que fins fa uns minuts semblaven ferits guerrers d’un clan fosc, ara semblaven cadells gegants gaudint de la primera tarda lliure en anys.<\/strong><\/p>\n\n L’aire encara estava carregat d’aquesta vibrant i salvatge energia. Els gossos seguien corrent desbocats pel torrent, gaudint de la seva recent descoberta llibertat. L’aigua esquitxava amb cada gambada, les potes deixant solcs a la terra mullada mentre giraven, es perseguien i botaven com si mai no haguessin fet una altra cosa a la vida. <\/p>\n\n Jo observava amb un somriure, gaudint de l’espectacle quan, de cop i volta, una veu greu va interrompre l’escena.<\/p>\n\n \u2014 On s\u00f3n els meus gossos?<\/strong><\/p>\n\n Vaig girar el cap i all\u00e0 hi era ell.<\/p>\n\n L’ Home de Negre<\/strong> , el mateix que havia arribat amb aquella actitud r\u00edgida, seriosa, amb la mirada de qui mai no deixa res a l’atzar. La seva postura seguia sent ferma, per\u00f2 en el to hi havia alguna cosa\u2026 diferent. <\/p>\n\n Vaig arronsar les espatlles amb un somriure.<\/p>\n\n – A sota, corrent amb els meus.<\/strong><\/p>\n\n Les seves celles es van arrufar amb incredulitat.<\/p>\n\n \u2014Aix\u00f2 \u00e9s impossible\u2026 no els he donat cap ordre.<\/strong><\/p>\n\n Vaig riure de baix i vaig assenyalar amb el cap.<\/p>\n\n \u2014Doncs mira’ls, s’ho estan passant pipa.<\/strong><\/p>\n\n L’home va mirar cap al torrent. El seu cos es va tensar. <\/p>\n\n I llavors ho vaig veure. No s’ho creia.<\/strong><\/p>\n\n Els seus gossos, aquells llops disciplinats, formats amb precisi\u00f3 gaireb\u00e9 militar, estaven saltant i rodant per l’herba com dos cadells descontrolats.<\/strong><\/p>\n\n Sense esperar-ho, l’ home va xiular.<\/strong><\/p>\n\n Forta. Prec\u00eds. <\/p>\n\n Un instant despr\u00e9s, els dos llops van girar el cap, van frenar en sec i van c\u00f3rrer cap a ell amb la mateixa disciplina que havien mostrat en arribar. Era impressionant veure’ls en acci\u00f3.<\/strong><\/p>\n\n Per\u00f2 quan van arribar fins a l’amo\u2026 la seva expressi\u00f3 va canviar.<\/strong><\/p>\n\n Van passar de la felicitat desbordant a la rigidesa de sempre. Van baixar lleugerament el cap, els seus cossos es van posar tensos, com esperant una ordre. <\/p>\n\n Ell els va mirar fixament, com intentant comprendre qu\u00e8 acabava de passar.<\/p>\n\n Jo esperava qualsevol cosa. Un retret, una ordre per ficar-los a dins, potser fins i tot una disculpa pel descontrol. <\/p>\n\n Per\u00f2 no.<\/p>\n\n L’home va estendre les mans i, amb una suavitat que mai no l’havia vist abans, va acariciar cadasc\u00fa al cap.<\/strong><\/p>\n\n Despr\u00e9s es va inclinar una mica i, en veu baixa, els va dir alguna cosa a l’orella.<\/p>\n\n No s\u00e9 quines paraules va fer servir. Per\u00f2 va ser m\u00e0gic.<\/strong><\/p>\n\n Els gossos es van mirar entre si, despr\u00e9s van mirar els meus i, sense m\u00e9s ni m\u00e9s, es van tornar a llan\u00e7ar a jugar com si no hi hagu\u00e9s un dem\u00e0.<\/strong><\/p>\n\n Com si aquell xiulet mai no hagu\u00e9s existit.<\/p>\n\n Com si fossin, per primera vegada en molt de temps\u2026 gossos simplement sent gossos.<\/strong><\/p>\n\n Jo em vaig quedar mirant l’home, encara sorpr\u00e8s.<\/p>\n\n Ell, sense aixecar la vista dels seus animals, va sospirar profundament.<\/strong><\/p>\n\n \u2014De veritat\u2026 aix\u00f2 \u00e9s un parad\u00eds. \u00c9s la primera vegada que veig els meus gossos aix\u00ed. <\/strong><\/p>\n\n Em vaig creuar de bra\u00e7os i vaig somriure.<\/p>\n\n \u2014 Saps per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n\n Ell va negar amb el cap.<\/p>\n\n \u2014No\u2026 digues-me.<\/strong><\/p>\n\n \u2014Perqu\u00e8 tu tamb\u00e9 t’has relaxat. I ells ho noten. Avui, per primera vegada\u2026 nom\u00e9s s\u00f3n gossos jugant amb altres gossos. <\/strong><\/p>\n\n L’home es va quedar silenci\u00f3s. Va mirar els seus llops, que ara estaven completament integrats amb els altres, sense jerarquies, sense ordres, simplement gaudint.<\/strong> <\/p>\n\n I llavors, sense m\u00e9s ni m\u00e9s, es va girar i va preguntar:<\/p>\n\n \u2014 Em puc prendre alguna cosa?<\/strong><\/p>\n\n \u2014Tu mateix. Ja saps on \u00e9s el bar. <\/strong><\/p>\n\n Es va aixecar, va caminar cap a la barra i es va servir una cervesa.<\/strong><\/p>\n\n Un gest petit, per\u00f2 carregat de significat.<\/strong><\/p>\n\n Va ser en aquell moment quan va arribar ella.<\/strong><\/p>\n\n La dona que fins ara gaireb\u00e9 no havia parlat. Es va acostar a poc a poc i li va dir alguna cosa en veu baixa. Ell va assentir. Van intercanviar una mirada, i de sobte, tot va canviar.<\/strong> <\/p>\n\n Alguna cosa en la seva expressi\u00f3 es va suavitzar. Era una altra persona.<\/strong><\/p>\n\n Van seure a taula amb nosaltres, van xerrar amb els altres clients, van riure amb tranquil\u00b7litat. Els llops txecs van c\u00f3rrer lliures amb la resta dels gossos. <\/p>\n\n I el que havia comen\u00e7at com un dia tens, dif\u00edcil i estrany<\/strong> , va acabar sent una d’aquelles tardes inoblidables a Mas Torrencito.<\/strong><\/p>\n\n Clients relaxats.<\/p>\n\n Els gossos jugant.<\/p>\n\n Com ha de ser.<\/strong><\/p>\n\n I jo, observant des de la terrassa, nom\u00e9s vaig poder pensar en com n’\u00e9s d’ignorants els humans.<\/strong><\/p>\n\n Ens passem la vida creient que ho sabem tot<\/strong> , que entenem les regles del m\u00f3n, que podem mesurar el comportament amb etiquetes i normes.<\/p>\n\n I al final, v\u00e9nen els gossos i ens ensenyen all\u00f2 que realment importa.<\/strong><\/p>\n\n La simplicitat d’un gest.<\/p>\n\n La confian\u00e7a d’un bell mig de cua.<\/p>\n\n I la m\u00e0gia d\u00b4un amic que simplement vol jugar.<\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Sempre he pensat que l?\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s una caixa de sorpreses. I el m\u00f3n de l’allotjament, en particular, s’encarrega de recordar-m’ho cada dia. Els Clients de Negre by MasTorrencito Quan creus haver vist de tot, quan penses que ja has bregat amb els pitjors clients del planeta, l’univers et d\u00f3na una lli\u00e7\u00f3: sempre poden venir […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3663,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-3646","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\nLa Reserva Estranya<\/strong><\/h3>\n\n
Una Arribada Inquietant<\/strong><\/h3>\n\n
![\"meninblack](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/meninblack.jpg\")
\ud83d\udce7 A l’email de confirmaci\u00f3.
\ud83d\udcf1 Al WhatsApp de benvinguda.
\ud83d\udce9 A l’email del check-in<\/em> online.<\/p>\n\nL’habitaci\u00f3 m\u00e9s petita<\/strong><\/h3>\n\n
L’habitaci\u00f3 m\u00e9s petita<\/strong> .
La que estava especificada per a un sol gos<\/strong> .<\/p>\n\nL’\u00faltim problema<\/strong><\/h3>\n\n
Baixeu a la terrassa i ……. All\u00e0 estaven. <\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/hombre_negro2.jpg\")
<\/figure>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/hombre-negro-3.jpg\")
<\/figure>\nEl Moment en qu\u00e8 Tot Va canviar<\/strong><\/h3>\n\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"