I en aquell moment, en aquella mil\u00b7l\u00e8sima de segon en qu\u00e8 el meu cervell processava la informaci\u00f3, la meva vida va canviar<\/strong> .<\/p>\n\n Em vaig veure pagant tots els meus deutes de cop. Em vaig veure deixant de preocupar-me per les despeses del mes. Em vaig veure viatjant, comprant capricis sense mirar el compte bancari. Em vaig veure, en resum, sent feli\u00e7.<\/strong><\/p>\n\n El que no em vaig veure, en canvi, va ser amb els d\u00e8cims a la m\u00e0.<\/p>\n\n Aqu\u00ed va comen\u00e7ar la veritable hist\u00f2ria.<\/strong><\/p>\n\n Al principi, ho vaig prendre amb calma. A veure, els d\u00e8cims no poden estar tan lluny<\/strong> , vaig pensar. S\u00f3c un desastre, s\u00ed, per\u00f2 tampoc \u00e9s que vagi fent coses importants pel carrer com un llun\u00e0tic. <\/p>\n\n Vaig comen\u00e7ar pel b\u00e0sic: la cartera. No hi eren. B\u00e9, normal, nom\u00e9s guardo tiquets de compres absurdes i un parell de targetes de fidelitzaci\u00f3 que mai no utilitzo. <\/p>\n\n D’acord, seg\u00fcent pas: la butxaca de la jaqueta. Res.<\/strong><\/p>\n\n Guantera del cotxe. Menys.<\/strong><\/p>\n Vaig mirar a la motxilla amb qu\u00e8 vaig anar de viatge. Vaig treure-ho tot: roba arrugada, carregador del m\u00f2bil, una entrada de cinema que ni recordava haver comprat. Per\u00f2 els d\u00e8cims no hi eren.<\/strong> <\/p>\n\n A poc a poc, l’angoixa es va comen\u00e7ar a instal\u00b7lar al pit com una pedra. Els havia d’haver guardat en algun lloc. Havien de ser a casa. <\/strong><\/p>\n\n I aix\u00ed va comen\u00e7ar la demolici\u00f3 de casa meva.<\/strong><\/p>\n\n Vaig obrir calaixos amb la desesperaci\u00f3 d’un detectiu en el seu darrer cas. Vaig aixecar coixins del sof\u00e0. Vaig ficar la m\u00e0 darrere de la nevera, on nom\u00e9s vaig trobar pols i un boli que feia por tocar. <\/p>\n\n Res.<\/p>\n\n Vaig passar al cotxe, on vaig desmuntar el que humanament vaig poder. Calaixos, estoretes, maleter, fins i tot vaig revisar el compartiment de la roda de recanvi.<\/strong> Nom\u00e9s vaig trobar un encenedor que no recordava haver comprat i una moneda de 20 c\u00e8ntims que em mirava amb burla.<\/p>\n\n Els d\u00e8cims seguien sense apar\u00e8ixer.<\/strong><\/p>\n\n Em vaig asseure a terra, amb la suor de la desesperaci\u00f3 i la certesa absoluta que el karma estava jugant amb mi en gran.<\/p>\n\n Els meus amics, \u00e9s clar, ho estaven celebrant. Se n’havien anat junts a cobrar el premi, enviaven fotos de brindis i somriures. Jo tamb\u00e9 tenia aquests diners. L’\u00fanica cosa que passava era que… no sabia on. <\/strong><\/p>\n\n Vaig intentar recordar. Vaig fer un esfor\u00e7 mental tit\u00e0nic. On els vaig ficar?<\/strong> Se’ls havia donat a alg\u00fa?<\/p>\n\n I aqu\u00ed arriba un detall important: normalment, sempre dono els d\u00e8cims a Moi.<\/strong><\/p>\n\n Moi, per als que no el coneixen, \u00e9s el meu amic de tota la vida, el que t\u00e9 el bar a la pla\u00e7a de B\u00e0scara. Jo hi confio al 100%. Sempre que compro loteria, ja sigui de Nadal, del sorteig del cec o el que sigui, li hi passo. \u00c9s com el meu banc personal de d\u00e8cims. <\/p>\n\n Per\u00f2 aquesta vegada\u2026 no ho vaig fer.<\/strong><\/p>\n\n I aix\u00f2 ja em resultava estrany, perqu\u00e8 quan surto de viatge, SEMPRE els hi dono. Alguna cosa no quadrava. <\/p>\n\n Vaig trucar a Moi, amb la petita esperan\u00e7a que, en un acte de responsabilitat involunt\u00e0ria, jo li hauria donat els d\u00e8cims sense recordar-ho.<\/p>\n\n \u2014Escolta, Moi\u2026 digues-me que tens els meus d\u00e8cims.<\/p>\n\n \u2014No, oncle, aquesta vegada no em vas donar res.<\/p>\n\n \u2014Segur, segur, segur\u00edssim?<\/p>\n\n \u2014Home, si m’haguessin tocat cent mil euros, no estaria servint canyes ara mateix.<\/p>\n\n Touch\u00e9.<\/p>\n\n El temps va passar, i els d\u00e8cims mai van apar\u00e8ixer.<\/strong><\/p>\n\n Els meus amics van riure de mi durant mesos (i ho segueixen fent). \u00abA tu tamb\u00e9 et va tocar, per\u00f2 d’una altra manera\u00bb<\/strong> , em diuen entre riallades. Jo faig cara de resignaci\u00f3, per\u00f2 per dins em moro. <\/p>\n\n A dia d’avui, cada cop que compro loteria, aplico un protocol estricte de seguretat:<\/strong><\/p>\n\n Perqu\u00e8, senyors i senyores, amb una vegada<\/strong> n’he tingut m\u00e9s que suficient.<\/p>\n\n I la moralitat d\u00b4aquesta hist\u00f2ria \u00e9s clara: les oportunitats arriben\u2026 per\u00f2 cal saber on les fiques.<\/strong><\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Hi ha dies que comencen normals, dies que transcorren sense ensurts i dies que, sense av\u00eds previ, et donen una bufetada de realitat que ni en una pel\u00b7l\u00edcula d’humor absurd. Aquest \u00e9s el relat d’un dia. Tot va comen\u00e7ar en un viatge a Salamanca amb els meus amics. Era un pla dels que sorgeixen del […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3631,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-3637","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\nL’inici de la trag\u00e8dia<\/strong><\/h3>\n\n
![\"Cuando](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/loteria.jpg\")
<\/figure>\nLa burla del dest\u00ed<\/strong><\/h3>\n\n
El trist desenlla\u00e7<\/strong><\/h3>\n\n
\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"