De vegades, la vida sembla fluir amb una precisi\u00f3 gaireb\u00e9 mec\u00e0nica: hi ha dies en qu\u00e8 tot encaixa, en qu\u00e8 l’univers sembla estar a favor nostre, on cada pe\u00e7a troba el seu lloc com si un engranatge perfecte mogu\u00e9s els fils. Despr\u00e9s hi ha aquests altres dies en qu\u00e8 tot s’ensorra sense sentit, com si el codi tingu\u00e9s errors, com si alg\u00fa hagu\u00e9s inserit un bug a la nostra exist\u00e8ncia. <\/p>\n\n
Em vaig inclinar sobre la barana de fusta de Mas Torrencito<\/strong> , casa meva rural a l’Empord\u00e0. Des d’all\u00e0, el paisatge s’estenia en suaus turons verds, abra\u00e7ats per la brisa del Mediterrani. Est\u00e0vem a vint minuts de la Costa Brava, envoltats de natura pura, en un lloc on les persones i els gossos podien gaudir sense preocupacions. Un lloc lliure de prejudicis, un refugi per a \u00e0nimes que busquen tranquil\u00b7litat. <\/p>\n\n Mentre observava les estrelles, vaig llan\u00e7ar una pregunta a l’aire:<\/p>\n\n \u2014Si D\u00e9u existeix, per qu\u00e8 permet que el seu nom sigui utilitzat per a l’horror?<\/p>\n\n No esperava cap resposta. Per\u00f2 llavors, sense av\u00eds previ, la nit va canviar. Vaig sentir una pres\u00e8ncia al meu costat. No era una figura imponent ni una llum celestial. Era un murmuri al vent, un lleu so de potes sobre la fusta. <\/p>\n\n Vaig girar el cap i all\u00e0 hi havia Manuela<\/strong> .<\/p>\n\n El seu pelatge daurat reflectia la llum de la lluna i els ulls, aquells ulls que ho entenien tot, em miraven amb la mateixa calma de sempre. No podia ser. Manuela havia viscut m\u00e9s de 16 anys a Mas Torrencito<\/strong> . S’havia convertit en el seu esperit, la guardiana, l’ess\u00e8ncia. Per\u00f2 feia temps que havia partit. <\/p>\n\n I, no obstant, all\u00e0 hi era.<\/p>\n\n \u2014Tu\u2026? \u2014vaig xiuxiuejar, sense poder acabar la frase. <\/p>\n\n La Manuela es va asseure amb la dignitat de qui coneix tots els secrets de l’univers. Despr\u00e9s va vorejar el cap, com solia fer quan esperava que li parl\u00e9s. <\/p>\n\n \u2014Aix\u00ed que dubtes de mi? \u2014semblava dir la seva mirada. <\/p>\n\n Em vaig passar la m\u00e0 per la cara.<\/p>\n\n \u2014No \u00e9s que dubti de tu, Manuela\u2026 dubto de tot. Miro el m\u00f3n i veig tanta injust\u00edcia, tanta crueltat en nom de religions, de d\u00e9us creats pels homes. La humanitat ha fet servir D\u00e9u per justificar guerres, assassinats, abusos. Com \u00e9s possible que, si n’hi ha, permeti tot aix\u00f2? <\/p>\n\n La Manuela va tancar els ulls amb serenitat.<\/p>\n\n \u2014Sempre em culpeu a mi del que fan els homes \u2014semblava respondre.<\/p>\n\n \u2014Vinga ja \u2014li vaig dir, recolzant-me a la barana\u2014. Si un D\u00e9u totpoder\u00f3s exist\u00eds, no deixaria que passessin aquestes coses. <\/p>\n\n Manuela es va aixecar i va caminar lentament fins a la vora de la terrassa. S’atur\u00e0, olorant l’aire, sentint la brisa nocturna. Despr\u00e9s em va tornar a mirar. <\/p>\n\n \u2014Creus que el m\u00f3n \u00e9s un tauler on jo moc les peces al meu gust? Si fos aix\u00ed, quin sentit tindria la vida? <\/p>\n\n Em vaig quedar en silenci.<\/p>\n\n \u2014Per\u00f2 l’algorisme \u00e9s injust \u2014vaig insistir\u2014. Hi ha gent bona que pateix i gent horrible que surt amb la seva. Si realment hi ha un equilibri, no ho veig. <\/p>\n\n La Manuela es va acostar i va recolzar el cap a la cama.<\/p>\n\n \u2014Perqu\u00e8 nom\u00e9s veus la primera reacci\u00f3 de les coses. Creieu que els vostres actes acaben quan passa el seu efecte immediat, per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed. Tot el que feu t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies, encara que no les veieu. Un gest de bondat avui pot canviar alguna cosa d’aqu\u00ed a anys, en un lloc on ni tan sols hi sereu per veure-ho. <\/p>\n\n La meva ment es va quedar en blanc.<\/p>\n\n \u2014I aleshores? Qu\u00e8 fem? <\/p>\n\n Manuela es va apartar i va girar sobre si mateixa abans de seure una altra vegada.<\/p>\n\n \u2014Mira’t a tu mateix. No vas esperar un miracle, no et vas quedar en la queixa quan vas veure que moltes cases rurals no acceptaven gossos. No vas cridar contra la injust\u00edcia sense fer res. Vas actuar. Vas crear Mas Torrencito<\/strong> , un lloc on la gent i els seus gossos poguessin estar junts sense restriccions. Vas canviar el teu propi algorisme. <\/p>\n\n Vaig parpellejar.<\/p>\n\n \u2014Per\u00f2 aix\u00f2 no canvia el m\u00f3n.<\/p>\n\n Manuela va recolzar una pota sobre el meu genoll.<\/p>\n\n \u2014I qu\u00e8 \u00e9s el m\u00f3n sin\u00f3 un c\u00famul de petits canvis? A cada persona que arriba aqu\u00ed i sent pau, a cada gos que corre lliure sense por de ser rebutjat, a cada instant en qu\u00e8 alg\u00fa s’asseu en aquesta terrassa i sent que ha trobat una llar lluny de casa\u2026 aqu\u00ed \u00e9s on realment existeixo. <\/p>\n\n Vaig mirar la casa. A dins, els hostes reien i sopaven al costat dels seus gossos, sense presses, sense por de ser jutjats. Alguns gossos dormien sobre catifes, altres corretejaven al pati. MasTorrencito<\/strong> no era nom\u00e9s una casa rural; era un lloc on les regles del m\u00f3n exterior no tenien poder. <\/p>\n\n Manuela es va aixecar i va caminar cap al jard\u00ed, aturant-se al llindar de la llum i la foscor.<\/p>\n\n \u2014Aleshores\u2026 D\u00e9u no \u00e9s una entitat? \u00c9s una acci\u00f3? <\/p>\n\n Es va girar una darrera vegada.<\/p>\n\n \u2014S\u00f3c el que feu amb el que teniu.<\/p>\n\n La brisa va bufar suaument i, quan vaig tornar a mirar, ja no hi era.<\/p>\n\n No hi va haver llampecs ni fanf\u00e0rries celestials, nom\u00e9s el so del vent entre els arbres i el mar rugint a la dist\u00e0ncia. Em vaig quedar a la terrassa, amb la brisa nocturna acariciant el meu rostre, observant el cel estavellat. <\/p>\n\n Potser D\u00e9u existia. Potser no. <\/p>\n\n Per\u00f2 si la vida era un algorisme, aleshores potser la clau no estava a preguntar-nos qui ho va programar, sin\u00f3 a aprendre a escriure les nostres pr\u00f2pies l\u00ednies de codi.<\/p>\n\n I jo ja havia comen\u00e7at.<\/p>\n\n I Manuela, amb el seu esperit etern, seguiria cuidant Mastorrencito<\/strong> , com ho havia fet sempre.<\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Algunes nits, el pensament em devora. Em costa dormir perqu\u00e8 la meva ment s’enreda en q\u00fcestions que, a primera vista, no tenen resposta. I si tot aix\u00f2 fos un algorisme? I si cada decisi\u00f3 que prenem desencadena una s\u00e8rie d’esdeveniments predefinits, com si De vegades, la vida sembla fluir amb una precisi\u00f3 gaireb\u00e9 mec\u00e0nica: hi […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3575,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-3572","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n\n