{"id":3553,"date":"2025-02-11T06:40:44","date_gmt":"2025-02-11T06:40:44","guid":{"rendered":"https:\/\/casaruralconperrosgirona.com\/40-anys-desforc-la-realitat-despres-de-lhostaleria-by-mastorrencito\/"},"modified":"2025-02-11T06:40:44","modified_gmt":"2025-02-11T06:40:44","slug":"40-anys-desforc-la-realitat-despres-de-lhostaleria-by-mastorrencito","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/40-anys-desforc-la-realitat-despres-de-lhostaleria-by-mastorrencito\/","title":{"rendered":"40 Anys d’Esfor\u00e7: La Realitat Despr\u00e9s de l’Hostaleria by MasTorrencito"},"content":{"rendered":"\n
El vent bufava amb for\u00e7a aquella tarda en qu\u00e8 vam decidir celebrar els quaranta anys d’Albert al capdavant de la Barratina. Quatre d\u00e8cades en un negoci que ja era tota una instituci\u00f3, un referent de bona taula i l’esfor\u00e7 incansable. Com no podia ser d’una altra manera, ens vam asseure a dinar all\u00e0, juntament amb Andr\u00e9s, el de Masia La Palma, un altre veter\u00e0 de l’hostaleria. <\/p>\n\n
\n
Avui fa 40 anys que comencem aquest projecte, avui La Barretina Fonda d’Orfes fa 40 anys. Hi ha hagut moments de tot: bons, molt bons, dolents i molt dolents, i tot i aix\u00ed, hem seguit endavant, un cam\u00ed que sense tots vosaltres no hauria estat possible. Mare, pare, germans, filles, n\u00e9t, fam\u00edlia en general, amics, clients i prove\u00efdors… moltes gr\u00e0cies a tothom. Segur que jo no en far\u00e9 40 m\u00e9s, per\u00f2 siguin els que siguin, vull continuar compartint-los amb tots vosaltres. Moltes gr\u00e0cies per ser-hi sempre. <\/em><\/mark><\/p>\n<\/blockquote>\n\n
Nom\u00e9s arribar, el restaurant estava a rebentar. La llum t\u00e8nue dels llums penjants dibuixava ombres c\u00e0lides sobre les parets de pedra, ressaltant el bullici del sal\u00f3. A la nostra esquerra, una taula enorme de vint persones vessava de brindis i riallades. Pels cotxes alineats a l’aparcament, impecables i lluents sota la il\u00b7luminaci\u00f3 groguenca de l’estacionament, juraria que eren executius celebrant algun contracte milionari. Una mica m\u00e9s enll\u00e0, una taula encara m\u00e9s gran, amb m\u00e9s de trenta comensals, vibrava d’alegria. Amics, familiars, parelles de totes les edats xocaven copes entre converses creuades i plats que anaven i venien. A m\u00e9s, diverses taules repartides pel sal\u00f3 albergaven les seves pr\u00f2pies hist\u00f2ries, petits fragments de vida que es desenvolupaven en paral\u00b7lel a la nostra. <\/p>\n\n
Ens mirem entre nosaltres amb cara d’haver com\u00e8s un error.<\/p>\n\n
\u2014Tio, ens haurem conf\u00f3s de dia? \u2014va preguntar l’Andreu, arquejant una cella. <\/p>\n\n
\u2014Doncs t\u00e9 tota la pinta\u2026 \u2014vaig respondre-li, mentre escombrava el sal\u00f3 amb la mirada a la recerca d’Albert.<\/p>\n\n
Per\u00f2 no. All\u00e0 hi havia, amb el davantal de sempre, el logotip de La Barratina una mica desdibuixat per l’\u00fas, per\u00f2 amb la mateixa pres\u00e8ncia de sempre. El seu somriure, malgrat el cansament evident, conservava aquesta espurna de qui, malgrat tot, estima el que fa. Es va acostar a nosaltres amb una encaixada de mans forta i c\u00e0lida, d’aquells que et deixen clar que, encara que els anys pesen, l’esperit continua ferma. <\/p>\n\n
\u2014Altres quaranta ni de conya, nois. A aquest ritme no arribo viu \u2014va fer broma, assecant-se el front amb un drap blanc. <\/p>\n\n
Vam riure, per\u00f2 al fons sab\u00edem que no anava del tot de broma. Andreu i jo hav\u00edem tingut aquesta conversa mil vegades: els nostres negocis no eren negocis, eren formes de vida. No viv\u00edem del negoci, viv\u00edem per al negoci. <\/p>\n\n
Vam seure en una taula al costat del finestral que donava al jard\u00ed, on els llums exteriors envoltaven els arbres amb una brillantor t\u00e8nue i acollidora. Al nostre voltant, els cambrers es movien amb la precisi\u00f3 d’una orquestra afinada, equilibrant safates plenes de plats amb presentacions impecables. Entre aromes de carn rostida, vi negre i pa acabat de fer, ens sumim en una xerrada que, com sempre, va acabar girant al voltant de la nostra realitat. <\/p>\n\n
\u2014\u00c9s que no ens d\u00f3na per a res m\u00e9s \u2014vaig dir, remenant el caf\u00e8 amb desgana\u2014. Vivim gr\u00e0cies als pr\u00e9stecs que demanem i paguem, per\u00f2 no podem anomenar-lo negoci. Un negoci \u00e9s una cosa que et d\u00f3na rendibilitat, que et deixa alguna cosa per a tu. Nosaltres gaireb\u00e9 no sobrevivim. <\/p>\n<\/figure>\n
L’Andreu va assentir, acomodant-se a la cadira de fusta massissa.<\/p>\n\n
\u2014I aix\u00ed passem els dies. Preocupats per si podrem pagar factures, per si es trenca alguna cosa, per si cal fer una reforma. Com que et toqui canviar la caldera, es va acabar tan poc com havies estalviat. <\/p>\n\n
Albert va sospirar, i als seus ulls, cansats per\u00f2 plens de determinaci\u00f3, es reflectia la resignaci\u00f3 de qui sap que no hi ha cap altre cam\u00ed.<\/p>\n\n
\u2014Al final, nom\u00e9s s’espera arribar a l’estiu. \u00c9s l’\u00fanica \u00e8poca en qu\u00e8 podem respirar una mica. Per\u00f2 \u00e9s clar, veient com ha estat gener i febrer, por em fa pensar en el que ve. <\/p>\n\n
I aleshores toquem un altre dels grans problemes: els empleats. Trobar gent disposada a treballar als nostres restaurants era una odissea. <\/p>\n\n
\u2014Mira \u2014va dir l’Andreu, recolzant el colze a taula\u2014, per treballar en aquests llocs primer necessites cotxe, despr\u00e9s ganes de pencar i que econ\u00f2micament et compensi. I \u00e9s clar, la gent prefereix alguna cosa a prop de casa, on guanyi el mateix o gaireb\u00e9. <\/p>\n\n
\u2014I \u00e9s normal \u2014vaig afegir\u2014. Per\u00f2 nosaltres tampoc no podem ofegar-nos per mantenir personal. No podem pagar sous alt\u00edssims quan tot just treiem per viure. \u00c9s el peix que es mossega la cua. I el pitjor \u00e9s que si no els pugem el sou nosaltres, se’ns van a una altra banda. Perqu\u00e8 entre transport i temps no els surt a compte venir aqu\u00ed. <\/p>\n\n
Albert va esbufegar, deixant la copa de banda.<\/p>\n\n
\u2014I saps qu\u00e8 \u00e9s el pitjor? Que el que realment ens ofega s\u00f3n els impostos. Paguem gaireb\u00e9 un 70% extra a cotitzacions, impostos i Seguretat Social per cada empleat que tenim. Perqu\u00e8 un s’emporti 1.500 euros nets, nosaltres n’hem de pagar gaireb\u00e9 3.000. I qu\u00e8 ens queda despr\u00e9s d’aix\u00f2? Res. <\/p>\n\n
Andreu va colpejar suaument la taula amb els artells, arrufant les celles.<\/p>\n\n
\u2014\u00c9s un sense sentit. El govern ens esprem, per\u00f2 quan necessitem ajuda, no hi ha res. Rebaixes a l’IRPF, descomptes a la Seguretat Social\u2026 El que sigui! Per\u00f2 no, cada mes, entre l’IVA, els impostos de societats i all\u00f2 que ens cruixen pels empleats, gaireb\u00e9 no podem respirar. <\/p>\n\n
Ens vam quedar un moment en silenci, mirant les copes i les molles a taula. Fora, el vent seguia bufant, arrossegant les fulles seques que cobrien l’empedrat del jard\u00ed. La realitat era dura, per\u00f2 all\u00e0 segu\u00edem lluitant dia a dia. <\/p>\n\n
\u2014A vegades em pregunto per qu\u00e8 seguim aix\u00f2 \u2014vaig dir en veu baixa.<\/p>\n\n
Albert va riure amb amargor, recolzant-se en el respatller de la seva cadira.<\/p>\n\n
\u2014Perqu\u00e8 no sabem fer res m\u00e9s. Perqu\u00e8, encara que ens mati, aix\u00f2 \u00e9s la nostra vida. <\/p>\n\n
Brindem en silenci. Per nosaltres, per les nostres lluites i perqu\u00e8, d’alguna manera, malgrat tot, segu\u00edem endavant. <\/p>\n\n
Reflexi\u00f3:<\/h2>\n\n
L’hostaleria \u00e9s un reflex de l’esfor\u00e7 constant on la passi\u00f3 per l’ofici conviu amb la incertesa econ\u00f2mica i les exig\u00e8ncies del dia a dia. Mantenir un negoci no nom\u00e9s implica administrar recursos, sin\u00f3 tamb\u00e9 bregar amb la pressi\u00f3 fiscal, la dificultat de trobar personal i la inestabilitat del mercat. La rendibilitat moltes vegades es dilueix en l’intent de sostenir una estructura que gaireb\u00e9 no deixa marge per al descans. En aquest context, sorgeix una q\u00fcesti\u00f3 fonamental: fins a quin punt \u00e9s sostenible viure per treballar sense una veritable recompensa? Tot i aix\u00f2, molts segueixen endavant, moguts per la vocaci\u00f3 i el comprom\u00eds, demostrant que, de vegades, el veritable motor no \u00e9s el benefici, sin\u00f3 la passi\u00f3 pel que es fa. <\/p>\n\n
\n
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n
![\"40](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/albert_barratina.jpg\")
<\/figure>\n