Si no fos perqu\u00e8 el meu maluc m’est\u00e0 matant viu<\/strong> .<\/p>\n\n No s\u00e9 qu\u00e8 he fet, per\u00f2 el dolor em t\u00e9 fregit. Al principi vaig pensar que era una ximpleria, que es passaria en un parell de dies\u2026 per\u00f2 despr\u00e9s d’una setmana caminant com un \u00e0nec coix, vaig decidir rendir-me i anar divendres al CAP<\/strong> . I aqu\u00ed hi havia la doctora, mirant-me amb cara de \u00abt’ho vaig dir\u00bb sense ni tan sols haver-me dit res abans. <\/p>\n\n \u2014A veure, digues-me, qu\u00e8 et passa?<\/p>\n\n Li vaig explicar la meva trag\u00e8dia grega i ella, sense immutar-se, em va receptar el combo guanyador: Enantyum, Nolotil, Lyrica i descans<\/strong> . S\u00ed, descans<\/strong> . La part m\u00e9s complicada de la recepta. Perqu\u00e8 una cosa \u00e9s prendre’s la pastilla i una altra de molt diferent quedar-se quiet quan tens un jard\u00ed que sembla la selva de l’Amazones i quatre gossos que creuen que la casa \u00e9s el parc d’atraccions. <\/p>\n\n I el pitjor no va ser aix\u00f2. El pitjor va venir quan la doctora em va mirar amb serietat i va deixar anar la frase que temia: <\/p>\n\n \u2014Mira, aix\u00f2 ja no d\u00f3na m\u00e9s de si. T’has d’operar d’aquestes dues h\u00e8rnies, s\u00ed o s\u00ed.<\/strong><\/p>\n I aqu\u00ed va ser quan em van donar ganes de demanar-li a la doctora que en lloc de receptar-me pastilles, em recept\u00e9s una m\u00e0quina del temps<\/strong> per tornar als anys en qu\u00e8 podia fer de tot sense acabar plegat com un xurro.<\/p>\n\n Aix\u00ed que \u00e9s clar, amb aquest diagn\u00f2stic al cap i els antiinflamatoris a la butxaca, vaig tornar a casa disposat a \u00abdescansar\u00bb.<\/p>\n\n Per\u00f2 els meus gossos tenien altres plans.<\/p>\n\n Nom\u00e9s arribar, Masto<\/strong> va decidir que el millor per a la meva recuperaci\u00f3 era cavar un forat al jard\u00ed. No s\u00e9 qu\u00e8 intentava cercar, per\u00f2 coneixent-ho, segur que esperava trobar petroli. <\/p>\n\n Maky<\/strong> , per altra banda, va optar per la t\u00e0ctica d’\u201caqu\u00ed no ha passat res\u201d i es va tombar just on jo acabava de netejar. Com si fos una est\u00e0tua. Si hi hagu\u00e9s una categoria ol\u00edmpica de fer-se el boig, Maky s’enduia l’or. <\/p>\n\n Mastitwo<\/strong> , que \u00e9s el m\u00e9s aventurer, va decidir que un test no estava b\u00e9 al seu lloc i se la va portar a passejar per tota la terrassa, com si fos un trofeu.<\/p>\n\n I Mamas<\/strong> \u2026 ai, Mamas<\/strong> \u2026 simplement em va mirar, amb aquesta cara de \u201ct’ho vaig dir\u201d que, en combinaci\u00f3 amb la de la doctora, ja m’estava comen\u00e7ant a emprenyar.<\/p>\n\n Tot i aix\u00ed, vaig intentar fer alguna cosa al jard\u00ed, perqu\u00e8 \u00e9s clar, qu\u00e8 en pot sortir malament? Doncs tot<\/strong> . <\/p>\n\n Als deu minuts ja estava m\u00e9s doblegat que un acordi\u00f3, amb Masto cavant rases<\/strong> , Maky estirat a l’\u00fanica part neta del jard\u00ed<\/strong> , Mastitwo robant testos<\/strong> i Mamas supervisant el caos<\/strong> .<\/p>\n\n I jo, aqu\u00ed, agafant-me el maluc com un vell, amb el m\u00f2bil a l’altra m\u00e0 buscant a Google: \u00abCom acceptar que ja no tens 20 anys sense morir en l’intent\u00bb<\/strong> .<\/p>\n\n Al final, vaig tirar la tovallola i em vaig asseure a la terrassa amb una cervesa a la m\u00e0. Masto se’m va acostar, em va mirar amb aquella expressi\u00f3 que deia \u00abt’ho vaig advertir, hum\u00e0\u00bb, va sospirar i es va tombar als meus peus. <\/p>\n\n I en aquell moment, amb el mal de maluc, la recepta m\u00e8dica a taula i els meus gossos fent el que els donava la gana, em vaig fer la gran pregunta:<\/p>\n\n Ser\u00e0 un bon mes de febrer?<\/strong><\/p>\n\n B\u00e9\u2026 si sobrevisc a l’operaci\u00f3 i els meus intents de fer-me el jove, potser<\/strong> . \ud83d\ude06 <\/p>\n\n De vegades, ens costa d’acceptar que els anys passen i que el cos ens va posant l\u00edmits que abans ni imagin\u00e0vem. Volem seguir fent el mateix que f\u00e8iem fa vint anys, amb la mateixa energia i sense conseq\u00fc\u00e8ncies\u2026 per\u00f2 la realitat ens d\u00f3na una estrebada al maluc i ens recorda que no \u00e9s aix\u00ed. <\/p>\n\n Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de les mol\u00e8sties, els dolors o fins i tot les operacions inevitables, hi ha una cosa que no canvia: l’actitud. Podem lamentar-nos o podem riure’ns de la situaci\u00f3, acceptant amb humor que el cos es queixa, per\u00f2 el cap continua somiant amb aventures. <\/p>\n\n Els gossos, amb la seva despreocupaci\u00f3 i la seva capacitat per gaudir cada moment, ens ensenyen una gran lli\u00e7\u00f3: viu el present sense pensar en all\u00f2 que ja no pots fer, sin\u00f3 en all\u00f2 que encara en pots gaudir.<\/strong><\/p>\n\n S\u00ed, toca cuidar-se, abaixar el ritme i acceptar que no som immortals. Per\u00f2 mentre ens puguem riure de les nostres limitacions i seguir endavant amb bon humor, estarem guanyant la partida al mateix temps. <\/p>\n\n Perqu\u00e8 al final, el que importa no \u00e9s l’edat al DNI, sin\u00f3 l’actitud amb qu\u00e8 segueixes enfrontant la vida. \ud83d\udcaa \ud83d\ude06 \ud83d\udc3e <\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Febrer ha comen\u00e7at b\u00e9\u2026 o almenys no ens podem queixar. Qu\u00e8 ser\u00e0, ser\u00e0? Ha plogut, que falta ens feia, per\u00f2 com que no plogui m\u00e9s, aquest estiu estarem pitjor que un llangardaix en una paella. De moment, b\u00e9. Per\u00f2 com que aix\u00f2 segueixi aix\u00ed, ja em veig a l’agost ficant-me a la nevera amb els […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3524,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-3528","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n![\"Mastitwo_MasTorrencito\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/mastitwo.jpg\")
<\/figure>\nReflexi\u00f3: El temps passa, per\u00f2 queda l’ess\u00e8ncia<\/strong><\/h3>\n\n
\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"