No en qualsevol dels altres 200 que hi ha des de Fran\u00e7a fins aqu\u00ed, NO, \u00e9s clar que no<\/strong> . Havia de ser a casa meva<\/em> , la m\u00e9s amagada, la que requereix un petit trencall, la que no est\u00e0 a peu de carretera amb llums de ne\u00f3 parpellejant \u00abAQU\u00cd, ENTRE SENSE PREGUNTAR\u00bb. No. Van venir aqu\u00ed. <\/p>\n\n I \u00e9s que, amics, si hi ha alguna cosa que tinc clara en aquesta vida \u00e9s que he de posseir un imant per als clients rarets.<\/strong> Un radar. Un encanteri. Alguna cosa. Perqu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s normal. <\/p>\n\n Ahir em diuen uns belgues. Sense reserva. Ni per Booking, ni per Airbnb, ni per un colom missatger. Res. Al boig. <\/strong> I jo, amb la meva amabilitat natural (que cada dia poso m\u00e9s a prova), els ho explico tot<\/strong> amb p\u00e8ls i senyals. Fins i tot els envio un WhatsApp amb la ubicaci\u00f3 i detalls, perqu\u00e8 cal ser previsors. Tot b\u00e9. Tot en ordre. <\/p>\n\n \u2014Arribarem entre les 7 i les 8, gr\u00e0cies. Amb aix\u00f2 al cap, decideixo que tinc una estona lliure i em menjar\u00e9 amb el meu amic Andr\u00e9s<\/strong> al Club Esportiu de Banyoles. Un menjar tranquil. Una xerrada amena. Relaxaci\u00f3. Un luxe a la meva vida d’hostaleria. Per\u00f2 ni dos mos havia donat al primer plat quan\u2026 PIM. WhatsApp. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Som a la porta.<\/p>\n\n Jo miro el missatge. Miro el meu plat. Miro Andreu. Responc amb tota la paci\u00e8ncia d’un monjo budista el millor dia: I aqu\u00ed, el moment del segle:<\/strong> M\u00fasica de Psicosi<\/em> sonant al meu cap.<\/p>\n\n \u2014Doncs no ser\u00e0, senyora. Hi ha horaris. Bloquejo el m\u00f2bil, li dono un glop al vi (perqu\u00e8 aix\u00f2 ho merita) i segueixo menjant. Per\u00f2 \u00e9s clar, el meu cap no para de donar-hi voltes.<\/strong> Andreu ho nota i em diu: Aix\u00ed que ni caf\u00e8, ni postres, ni sobretaula.<\/strong> Tot en orris.<\/p>\n Torno a casa amb una barreja de resignaci\u00f3 i cansament. A veure si els altres hostes que arriben a les 21.00 s\u00f3n m\u00e9s normals. <\/p>\n\n Per\u00f2 sorpresa!<\/strong> Un cotxe plantat a la porta.<\/strong><\/p>\n\n Fre, baix, pregunto: AHHHHHH.<\/p>\n\n Inspiro. Expiro. Mentalment recito un mantra de paci\u00e8ncia. <\/p>\n\n \u2014Ok. Sense cap problema. Passeu, aparqueu al p\u00e0rquing i baixeu a recepci\u00f3. <\/p>\n\n Els mostro la primera habitaci\u00f3. Calentita, acollidora, de somni.<\/strong> \u2014No en t\u00e9 una altra? \u00c9s que al meu marit no li agrada aquesta. <\/p>\n\n \u00c9s clar. Perqu\u00e8 despr\u00e9s d’anar-se’n, tornar i marejar la perdiu, era obvi que es posarien exquisits.<\/strong> <\/p>\n\n Pugem, els ensenyo una altra. Els explico els horaris. Que si necessiten alguna cosa, ser\u00e9 a la cuina planxant. Tot en ordre. <\/p>\n\n PER\u00d2\u2026 mitja hora despr\u00e9s els veig al pati<\/strong> , debatent com si estiguessin en un congr\u00e9s internacional de filosofia. Miro l’habitaci\u00f3… ni les maletes han pujat.<\/strong> <\/p>\n\n Apagament llums, tanco porta, sota una altra vegada. Pujo. Continuo planxant. La meva xocolata, la meva s\u00e8rie repetida d’Energy. Tot correcte. Per\u00f2, vint minuts despr\u00e9s, una altra vegada a la porta.<\/strong> <\/p>\n\n \u2014No tindr\u00e0 cap altra habitaci\u00f3? \u00c9s que aquesta, al meu marit\u2026 <\/p>\n\n Ah, que seguim amb aix\u00f2!<\/p>\n\n \u2014S\u00ed, \u00e9s clar. Segueix-me. <\/p>\n\n Els ensenyo una altra i ja no aguanto m\u00e9s.<\/strong> Silenci sepulcral.<\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8? Continuen dubtant. Em diuen que ho pensaran.<\/strong> Segueixo al meu, ja amb la manera zen activada. Per\u00f2 no.<\/strong><\/p>\n\n Toquen una altra vegada. SAPS QU\u00c8? \u00c9s igual. No tinc res m\u00e9s a fer.<\/strong> Per\u00f2 no. Perqu\u00e8 faltava la ronda de preguntes.<\/strong> <\/p>\n\n \u2014Ens pots portar una cervesa? Aqu\u00ed ja la meva \u00e0nima es va surant cap al m\u00e9s enll\u00e0.<\/p>\n\n Per sort, hi havia altres francesos a la casa<\/strong> i s’hi van enganxar. Des de la finestra els veig xerrant animadament i fins i tot amb cara d’estar gaudint. O aix\u00f2 crec. Dem\u00e0 ho veurem per esmorzar.<\/strong><\/p>\n\n El que s\u00ed que s\u00e9 \u00e9s que la meva santa paci\u00e8ncia avui ha pujat de nivell.<\/strong><\/p>\n\n Mare meva, quina creu.<\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" De tots els hotels rurals, cases d’hostes i hostalatges de tota la zona\u2026 calia acabar aqu\u00ed! No en qualsevol dels altres 200 que hi ha des de Fran\u00e7a fins aqu\u00ed, NO, \u00e9s clar que no . Havia de ser a casa meva , la m\u00e9s amagada, la que requereix un petit trencall, la que no […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3462,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-3466","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\nPrimer acte: els belgues espontanis<\/strong><\/h3>\n\n
\u2014Hola, tens habitaci\u00f3 per a aquesta nit?
\u2014S\u00ed, \u00e9s clar.
\u2014On esteu?<\/p>\n\n
\u2014Perfecte.<\/p>\n\n
\u2014Per\u00f2 si em van dir que venien a les 7 o 8\u2026<\/p>\n\n
\u2014Jo estic menjant fora. Em van dir que arribaven m\u00e9s tard. Trigar\u00e9 m\u00ednim una hora. <\/p>\n\n
\u2014Aquest no \u00e9s el meu problema. Vull ara l’habitaci\u00f3. <\/p>\n\n
\u2014Vost\u00e8 \u00e9s molt desconsiderat.
\u2014No, senyora. S\u00f3c conseq\u00fcent, que no \u00e9s el mateix.<\/strong>
\u2014Doncs marxem.
\u2014Genial. Que passin un bon dia. <\/p>\n\n
\u2014Vinga, acaba i marxem. <\/p>\n\n![\"los](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/losbelgas.jpg\")
<\/figure>\nSegon acte: el retorn dels belgues (plot twist!)<\/strong><\/h3>\n\n
\u2014Bona tarda, qu\u00e8 volien?
\u2014Hola, som nosaltres, els del tel\u00e8fon.
\u2014Els que se n’havien anat?
\u2014S\u00ed, per\u00f2 no vam trobar res m\u00e9s barat.<\/p>\n\nTercer acte: El dilema de l’habitaci\u00f3 perfecta<\/strong><\/h3>\n\n
Per\u00f2 no. Aix\u00f2 seria massa f\u00e0cil. <\/p>\n\n
\u2014B\u00e9\u2026 sembla que s\u00ed\u2026
Jo ja respiro alleujat, pensant que hem arribat al final del calvari.<\/p>\n\n
\u2014\u00bf Tot b\u00e9?
\u2014\u00c9s que estem indecisos.
\u2014B\u00e9, quan es decideixin, m’avisen.<\/p>\n\n
\u2014A veure, aquesta s\u00ed, aquesta no, aquesta m’agrada i me la menjo jo?<\/p>\n\n
\u2014Res, una can\u00e7\u00f3 antiga.<\/p>\n\n
\u2014D’acord, per\u00f2 si no la volen, apaguin la llum i tanquin la porta. <\/p>\n\n
\u2014Ens vam quedar amb la primera que vam veure.
\u2014Ah, genial.
\u2014Per\u00f2\u2026 no sabem on \u00e9s.<\/p>\n\n
Sota amb ells, se les mostro de nou, i ja sembla que ara s\u00ed. <\/p>\n\n
\u2014Com s’escalfa la pizza?
\u2014L’esmorzar \u00e9s molt aviat?
\u2014Qu\u00e8 ens recomanes per visitar?<\/p>\n\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n\n