![\"la](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/reduccionjornada.jpg\")
<\/figure>\nI si tot aix\u00f2 ja \u00e9s complicat, qu\u00e8 passa quan una de les seves treballadores agafa una baixa? En una gran empresa, una baixa nom\u00e9s \u00e9s un contratemps. En un petit negoci d\u00b4un poble on la m\u00e0 d\u00b4obra eficient escasseja, una baixa \u00e9s un microinfart assegurat. No hi ha marge per substituir ning\u00fa sense generar una despesa inassumible, ni treballadors a la porta esperant per entrar. De vegades, l’empresari ha de cobrir ell mateix el lloc, treballant hores interminables sense descans, sacrificant la seva vida personal i la seva salut per no perdre la poca cosa que t\u00e9. <\/p>\n\n
\u00ab\u00c9s aix\u00f2 l\u00f2gic?\u00bb es pregunta mentre revisa els comptes a final de mes, amb l’angoixa de saber que si un mes les coses no van b\u00e9, no hi haur\u00e0 manera de cobrir despeses. No \u00e9s que no valori el treball de les empleades, al contrari. Sap que s’ho mereixen, i probablement m\u00e9s. Per\u00f2 la c\u00e0rrega fiscal i social \u00e9s tan alta que contractar m\u00e9s personal \u00e9s pr\u00e0cticament impensable. I si aquesta proporci\u00f3 fos diferent? I si en lloc de pagar 700 euros a la Seguretat Social, en pogu\u00e9s pagar 300 i la resta es destin\u00e9s al sou de les seves empleades? Amb un cost menor per a l’empresari i un salari m\u00e9s gran per a elles, no hi hauria m\u00e9s contractacions? No es reduiria la feina submergida? <\/p>\n\n
El petit empresari sent que est\u00e0 atrapat en un sistema que ho asfixia. Mentrestant, grans corporacions troben maneres d’optimitzar-ne la c\u00e0rrega fiscal, diversifiquen els seus recursos i operen amb marges que per a ell s\u00f3n inabastables. A final de mes, quan arriba el moment de pagar n\u00f2mines, impostos i Seguretat Social, la preocupaci\u00f3 el consumeix. \u00abSi jo amb dues empleades estic aix\u00ed, com ho fa qui en t\u00e9 cinc o m\u00e9s?\u00bb <\/p>\n\n
La reducci\u00f3 de jornada \u00e9s un dret i un aven\u00e7 social, s\u00ed, per\u00f2 la pregunta continua a l’aire: qui sost\u00e9 el pes d’aquestes mesures? Un petit empresari no t\u00e9 l?estructura d?una gran firma ni el marge d?una multinacional. La pressi\u00f3 fiscal i laboral no es mesura amb la mateixa vara, encara que les obligacions siguin semblants. <\/p>\n\n
Aix\u00ed, el propietari del petit restaurant segueix endavant, amb la incertesa com a companya de viatge. Vol oferir bones condicions, vol cr\u00e9ixer, per\u00f2 el sistema li posa traves. Mentrestant, es pregunta si alg\u00fa, als alts despatxos on es prenen decisions, alguna vegada s’ha posat al seu lloc. Perqu\u00e8 ell no \u00e9s un gran empresari, ni un especulador. \u00c9s un treballador m\u00e9s, lluitant per no perdre-ho tot. <\/p>\n\n
De deb\u00f2 val la pena…?<\/strong><\/p>\n\n Quants companys han passat de tenir el propi negoci a formar part d’una plantilla? Quants…?<\/p>\n\n Jo en conec diversos.<\/p>\n\n Jo en el meu cas, si aquest sistema no fos inviable, possiblement en comptes d’una persona en tindria tres. Si el sistema per poder tenir empleats no fos tan asfixiant, de deb\u00f2 que tot podria canviar. Si al possible treballador no el piqu\u00e9s per tenir diversos contractes, \u00e9s m\u00e9s, si se l’apress\u00e9s i gratifiqu\u00e9s per treballar en comptes que cada any en la seva declaraci\u00f3 de la renda, per tenir dos pagadors, literalment el castiguessin, llavors es preguntaria el mateix que tots: \u00abPer aix\u00f2, realment val la pena?\u00bb. <\/p>\n\n \u2014\u2013 Al cor de l\u00b4Empord\u00e0, un petit empresari d\u00b4hostaleria enc\u00e9n els llums del seu establiment amb la mateixa rutina de sempre. El seu negoci, un restaurant familiar modest, sobreviu amb esfor\u00e7 i dedicaci\u00f3. No \u00e9s una gran firma d?advocats ni una multinacional amb pressupostos milionaris, sin\u00f3 un projecte constru\u00eft amb suor, sacrificis i amor per la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3410,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-3415","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n
Quants emprenedors de restaurants, cases rurals, petits negocis, lampistes\u2026 han deixat enrere la seva empresa, on no nom\u00e9s es guanyaven la vida, sin\u00f3 que tamb\u00e9 contractaven aprenents, per convertir-se en empleats i deslliurar-se de l’angoixa mensual d’arribar a final de mes ?<\/p>\n\n\n
Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"