Manuela em mirava des de la porta, amb la corretja a la boca i aquesta expressi\u00f3 de paci\u00e8ncia barrejada amb \u201cPer qu\u00e8 trigues tant?\u201d. Si pogu\u00e9s parlar, estic segur que hauria dit:
\u2014Anem ja o planeges fer-te vell assegut? <\/p>\n
![\"El](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/manuela_mastorrencito.jpg\")
<\/figure>\nArranquem el passeig pel corriol que sortia del poble. L’aire feia olor de terra humida i roman\u00ed; un perfum que sempre em feia sentir a casa. El sol comen\u00e7ava a pujar, escalfant suaument el cam\u00ed. Manuela, com sempre, anava un pas endavant, olorant cada pedra, cada branca, com si tothom depengu\u00e9s de la seva meticulosa inspecci\u00f3. <\/p>\n\n
\u2014Manuela! \u00c9s necessari analitzar cada matoll?
Ella es va girar un moment, em va mirar, i va seguir a la seva.<\/p>\n\n
El trajecte era el de sempre, per\u00f2 aquell dia hi havia alguna cosa estranya. Tot estava massa silenci\u00f3s. Els ocells, que solien acompanyar-nos amb el seu alegre enrenou, semblaven haver-se pres el dia lliure. Fins i tot el vent, que solia jugar entre els arbres, era absent. Jo sentia un lleu pes al pit, per\u00f2 ho vaig atribuir a la calor o al caf\u00e8 que havia pres amb massa pressa. <\/p>\n\n
\u2014Uf\u2026 crec que estic fora de forma \u2014vaig murmurar, aturant-me un moment per recuperar l’al\u00e8.
Manuela, com si entengu\u00e9s, es va asseure al meu costat, per\u00f2 no sense llan\u00e7ar aquesta mirada que deia:
\u2014En forma? Si mai la vas tenir! <\/p>\n\n
Seguim caminant, tot i que el meu pas era cada cop m\u00e9s lent. El llacut ja no havia d’estar gaire lluny, per\u00f2 aquest pes al pit va comen\u00e7ar a intensificar-se. Vaig intentar ignorar-ho, concentrant-me en el so de les meves botes sobre el terra, per\u00f2 de sobte, una estrebada m\u00e9s forta em va obligar a aturar-me. <\/p>\n\n
\u2014Manuela\u2026 espera\u2026 crec que alguna cosa no est\u00e0 b\u00e9.
Ella es va girar, decantant el cap, les seves orelles caient cap a un costat com si intent\u00e9s resoldre una endevinalla complicada. Es va acostar a mi i em va ensumar els pantalons.
\u2014Home, no m’espantis. Si et desplomes aqu\u00ed, qu\u00e8 faig jo? <\/p>\n\n
Vaig intentar riure’m del seu \u201ccomentari\u201d, per\u00f2 no va sortir m\u00e9s que un feble panteix. Vaig decidir asseure’m sota un arbre proper, amb l’esperan\u00e7a que el malestar pass\u00e9s. La Manuela es va estirar al meu costat, encara que no deixava d’observar-me. La seva respiraci\u00f3 pausada i tranquil\u00b7la era un contrast amb la meva, que semblava la d’una manxa mal calibrada. <\/p>\n\n
I llavors va passar. Vaig sentir una estrebada, no nom\u00e9s al pit, sin\u00f3 a tot el cos. Com si alg\u00fa hagu\u00e9s apagat un interruptor. Com si quan est\u00e0s posant un cable de llum se t’ajunten tots dos i CHOOOFFFF… salten els ploms… En un obrir i tancar d’ulls, hi era jo, flotant fora de mi mateix, veient el meu propi cos tirat sota l’arbre.<\/p>\n\n \u2014Va! Per\u00f2 si m’he mort! \u2014vaig exclamar, encara que no s\u00e9 si va ser en veu alta o nom\u00e9s a la meva ment. <\/p>\n\n La Manuela va aixecar el cap i se’m va quedar mirant. I no, no mirava el meu cos, sin\u00f3 directament a mi, el \u201cjo\u201d flotant. <\/p>\n\n \u2014Veus qu\u00e8 passa per no escoltar-me? Sempre et dic que no t’esforcis tant, per\u00f2 no, tu sempre amb els teus passejos \u00e8pics. No ho podia creure. La meva gossa no nom\u00e9s entenia cada paraula. sin\u00f3 que ara parl\u00e0vem! \u2014Qu\u00e8 suggereixes? \u2014li vaig preguntar, desesperat. Resignat, la vaig seguir fins al llacut. El paisatge semblava diferent des de la meva perspectiva nova. Els colors eren m\u00e9s vius, els sons m\u00e9s n\u00edtids. Per\u00f2 la meva ment estava massa ocupada pensant com tornar al meu cos per gaudir-lo. <\/p>\n\n Quan vam arribar, la Manuela va c\u00f3rrer fins a la riba i va bordar, mirant l’aigua cristal\u00b7lina. Sense m\u00e9s opcions, vaig tancar els ulls (o el que fos que tenia ara) i em vaig llan\u00e7ar a l’aigua. Vaig sentir una sacsejada, com si l’univers sencer em don\u00e9s una bufetada, i de sobte, estava de tornada al meu cos, tirat a la riba i xopat fins als ossos. La Manuela em mirava, espolsant-se l’aigua com si no hagu\u00e9s passat res. <\/p>\n\n \u2014Ostres\u2026 s\u00f3c aqu\u00ed! De sobte, de lluny, vaig veure que s’acostava un tractor. Seria algun dels meus ve\u00efns. Manuela va sortir disparada, corrent com si fos una cadella. No s\u00e9 com ho va fer, per\u00f2 va arribar fins al conductor, el va bordar i, no s\u00e9 si va ser sort o miracle, va aconseguir que m’ajud\u00e9s! <\/p>\n\n El seg\u00fcent que recordo \u00e9s despertar al CAP de B\u00e0scara, envoltat de cables i m\u00e0quines. I all\u00e0 estava ella, la meva Manuela, donant-me lleng\u00fcetes a la m\u00e0. <\/p>\n\n \u2014Benvingut al m\u00f3n dels vius, Miquel \u2014em va dir la doctora. Vaig mirar Manuela, amb ll\u00e0grimes als ulls, i li vaig acariciar el cap. I aix\u00ed va ser com la meva fidel companya em va salvar la vida. Si alguna cosa vaig aprendre aquell dia, \u00e9s que no hi ha res millor en aquesta vida que tenir alg\u00fa que t’estimi\u2026 ja sigui amb paraules, o amb lladrucs. <\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 No fa tant d’aix\u00f2, encara que encara m’estremeixo en recordar-ho. Tot va comen\u00e7ar com un dia qualsevol, un dels que prometen tranquil\u00b7litat. Manuela i jo sortim de MasTorrencito rumb al llacut, el nostre rac\u00f3 favorit. El dia que vaig morir by MasTorrencito Ella, amb els seus 16 anys, seguia tenint aquesta vitalitat que nom\u00e9s els […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3273,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-3292","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n![\"El](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/manuela_mastorrencito2.jpg\")
\u2014Manuela! Em pots escoltar?
\u2014\u00c9s clar que t’escolto, sempre t’escolto. Una altra cosa \u00e9s que em facis cas. <\/p>\n\n
\u2014\u00bf I ara qu\u00e8 faig? Estic mort!
\u2014Doncs home, et diria que et relaxis, per\u00f2 tampoc ens podem quedar aqu\u00ed. Qu\u00e8 pensar\u00e0 la gent si troben un home mort al mig del sender? <\/p>\n\n
Manuela es va aixecar, sacsejant-se una mica, i va assenyalar amb el cap cap al cam\u00ed.
\u2014Al llacut. Cal arribar-hi. Estic segura que una bona capbussada ho arregla tot. Sempre ho fa.
\u2014Capuz\u00f3? Est\u00e0s boja? Estic flotant!
\u2014I tens una idea millor? Vaja, mou-te. O flota, el que sigui que facis ara. <\/p>\n\n
\u2014Vinga, fica’t. Aix\u00f2 no \u00e9s un spa, per\u00f2 per a tu n’hi haur\u00e0 prou.
\u2014I si no funciona?
\u2014Llavors almenys haur\u00e0s fet alguna cosa divertida per una vegada a la teva vida. Vaja, salta! <\/p>\n\n
\u2014I on estar\u00e0s? All\u00e0? Ni morint-te ets normal.
\u2014No et passis, Manuelita\u2026<\/p>\n\n
\u2014Ostis! Que malament ho he passat! Qu\u00e8 ha passat?
\u2014T’ha fet un infart. Aquesta rossa de quatre potes t’ha salvat la vida. No nom\u00e9s et va portar Fonsu, sin\u00f3 que no es va separar de tu ni un segon. L’hem deixat entrar perqu\u00e8, si no, mossegava. <\/p>\n\n
\u2014\u00c9s que la Manuela \u00e9s molta Manu\u2026 oi, la meva nena?<\/p>\n\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"