Hores despr\u00e9s, l’intr\u00e8pid escapista va decidir donar-nos un nou espectacle. \u00c9rem a la terrassa quan, sense mirar enrere, va caminar directe cap a la part del darrere de la casa. Amb una seguretat que gaireb\u00e9 feia enveja, es va ficar entre una paret de canyes tan espessa que semblava l’amagatall perfecte per a una pel\u00b7l\u00edcula d’espies. I aqu\u00ed, com per art de m\u00e0gia\u2026 va desapar\u00e8ixer! El vaig trucar un parell de vegades, ia l’estona va sortir, tan fresc com un enciam, amb aquella cara de \u201cjo no vaig ser\u201d que ho fa gaireb\u00e9 entranyable. El vaig portar de tornada a la terrassa mentre li deia a la Mireia: \u00abDem\u00e0 ho resolem. Cal esbrinar com dimonis s’escapa aquest Houdini pelut\u00bb. Es feia de nit, i entre la pintura\/tom\u00e0quet\/salsa i la seva nova escapada, el millor era esperar l’endem\u00e0. <\/p>\n\n
L’endem\u00e0 al mat\u00ed, despr\u00e9s d’esmorzar i recollir, em vaig armar per a la missi\u00f3 com si an\u00e9s a entrar en una selva amaz\u00f2nica. Roba de feina, casc amb malla protectora, i la serra mec\u00e0nica en m\u00e0. Si Mastitwo tenia un amagatall secret, el trobaria. Vaig comen\u00e7ar a tallar canyes, a poc a poc, perqu\u00e8 all\u00f2 era m\u00e9s frond\u00f3s del que semblava. Entre les branques i el sol que es colava a trompades, suava com si estigu\u00e9s en ple estiu. Sabia que a l’altra banda de les canyes hi havia el rierol, aix\u00ed que anava amb compte. No volia acabar relliscant i fent un rid\u00edcul xop. <\/p>\n\n Vaig avan\u00e7ar a poc a poc, obrint un cam\u00ed on abans no n’hi havia. I llavors, ho vaig veure. La tanca al costat del rierol ja no hi era. Desapareguda. Em vaig quedar parat, intentant assimilar com una cosa tan gran podia desapar\u00e8ixer sense deixar rastre. El pendent era costerut, i el rierol avall brillava al sol, tranquil per\u00f2 tra\u00efdor. Vaig treure el cap amb cura, primer a l’esquerra, despr\u00e9s a la dreta. <\/p>\n\n I aqu\u00ed va ser quan ho vaig veure. Cosa<\/strong> que no hi hauria de ser.<\/p>\n\n Primer vaig pensar que era la meva imaginaci\u00f3, per\u00f2 no, hi era. Un munt de caixes, aparentment de pl\u00e0stic, i sobre elles\u2026 restes d’alguna cosa que semblaven verdures aixafades. Tom\u00e0quets? Pebrots? El meu cervell va connectar les peces a batzegades, per\u00f2 abans d’arribar a una conclusi\u00f3, Mastitwo va apar\u00e8ixer del no-res, com un ninja, amb aquesta mateixa cara d’innoc\u00e8ncia. Va fer dos passos cap a les caixes, es va girar cap a mi com si digu\u00e9s: \u00abEt fa una passejada, cap?\u00bb I vaig saber que no era un simple gos amb \u00e0nsies d’aventura. Era un conspirador professional. <\/p>\n\n Amb el cor bategant fort i la intriga creixent, vaig deixar la serra mec\u00e0nica de banda i vaig baixar, per\u00f2 encara no tenia idea del que trobaria en acostar-me m\u00e9s a aquestes caixes. Mastitwo, mentrestant, movia la cua. Orgull\u00f3s? Compinxeu? Tot quedava per descobrir\u2026 <\/p>\n\n Amb compte, vaig baixar pel pendent costerut, temptejant cada pas per no acabar al rierol. Les caixes estaven apilades d’una manera estranya, gaireb\u00e9 com si alg\u00fa les hagu\u00e9s deixat all\u00e0 a prop\u00f2sit. Quan vaig estar prou a prop, l’olor em va colpejar. Era una barreja entre verdura fermentada, terra humida i una cosa que no podia identificar. Mastitwo, en canvi, semblava encantat. Movia la cua amb entusiasme i ficava el musell entre les caixes, traient trossos del que, efectivament, eren tom\u00e0quets aixafats. <\/p>\n\n \u00abPer\u00f2 qu\u00e8\u2026?\u00bb, vaig murmurar mentre m’ajupia per inspeccionar millor. Les caixes tenien logotips, lletres desgastades que amb prou feines es podien llegir. \u00abCooperativa Agr\u00edcola de\u2026\u00bb i la resta estava esborrada. El que \u00e9s estrany no era nom\u00e9s que hi fossin, sin\u00f3 que semblaven haver estat col\u00b7locades recentment. Les empremtes al voltant de les caixes eren fresques, i algunes semblaven massa grans per ser de Mastitwo. <\/p>\n\n Vaig comen\u00e7ar a apartar les caixes, una per una, intentant no desarmar el petit caos que havia muntat. A sota, vaig descobrir una cosa que em va deixar gla\u00e7ada: una mena de t\u00fanel improvisat. Estava parcialment cobert amb branques i canyes, per\u00f2 clarament alg\u00fa o alguna cosa ho havia fet amb intenci\u00f3. Una fuita per a Mastitwo? O alguna cosa m\u00e9s? <\/p>\n\n En aquell moment, Mastitwo es va ficar al t\u00fanel com si fos casa seva, sense dubtar-ho ni un segon. \u201cSent, no! com si res d’aix\u00f2 no fos estrany. <\/p>\n\n Em vaig quedar uns segons al lloc, avaluant les meves opcions. Podria esperar que torn\u00e9s, per\u00f2 coneixent Mastitwo, qui sap quant trigaria. Aix\u00ed que, sospirant profundament, vaig agafar una llanterna que sempre porto a la butxaca de la jaqueta (un mai sap quan la necessitar\u00e0), i em vaig ficar darrere seu. <\/p>\n\n El t\u00fanel era estret, amb prou feines podia avan\u00e7ar sense esgarrapar-me amb les arrels i les canyes. Cada pas em feia preguntar-me qu\u00e8 diables estava fent all\u00e0. Un t\u00fanel secret? Per qu\u00e8 estava tan ben amagat? I, el m\u00e9s important, per qu\u00e8 el meu gos semblava con\u00e8ixer-lo millor que jo? Despr\u00e9s d’uns minuts avan\u00e7ant amb cura, vaig veure una lleu llampada de llum al fons. \u00abQuins dimonis\u2026?\u00bb <\/p>\n\n Quan vaig arribar al final del t\u00fanel, em vaig trobar en una mena de clar improvisat, ocult completament des de fora. Hi havia m\u00e9s caixes, algunes obertes, altres apilades amb compte. I al centre, una cosa que no esperava: una taula feta de troncs, sobre la qual descansaven eines, un parell de guants vells i\u2026 un ganivet? <\/p>\n Mastitwo estava all\u00e0, assegut com si res, observant-me amb aquesta mateixa cara d’innoc\u00e8ncia, per\u00f2 ara amb un lleuger toc de \u201cVeus? Sabia que t’agradaria\u201d.<\/p>\n\n I llavors vaig sentir un soroll. Passos. Clars, inconfusibles. Alg\u00fa m\u00e9s hi era. <\/p>\n\n Cap\u00edtol 2: El Xiuxiueig al Clar<\/strong><\/p>\n\n Em vaig quedar imm\u00f2bil. Les passes eren lentes, deliberades, per\u00f2 no podia distingir d’on venien. Mastitwo, en la seva infinita tranquil\u00b7litat, simplement es va asseure al costat de les caixes com si tot aix\u00f2 fos normal. El meu cor, en canvi, semblava una bateria desafinada colpejant el meu pit. La llanterna tremolava lleugerament a la meva m\u00e0. <\/p>\n\n \u201cQui hi va?\u201d La meva veu va sortir m\u00e9s baixa del que m’esperava, com si l’aire del t\u00fanel hagu\u00e9s robat la meva valentia. <\/p>\n\n Els passos van cessar. Tot va quedar en un silenci inquietant, trencat nom\u00e9s pel suau murmuri al lluny. d’un l\u00edquid sec que encara no vaig voler identificar. I al costat, una llibreta petita, tancada amb una corda de cuir. <\/p>\n\n \u201cMastitwo\u2026 aix\u00f2 no m’agrada gens\u201d, xiuxiuejo, per\u00f2 ell simplement va vorejar el cap com si estigu\u00e9s esperant que acab\u00e9s d’investigar.<\/p>\n\n Quan vaig agafar la llibreta, vaig sentir que alg\u00fa m’observava. Era una sensaci\u00f3 tan forta que vaig girar de cop, apuntant la llanterna als arbustos. Res. Nom\u00e9s el cruixit de les fulles amb el vent. <\/p>\n\n Vaig obrir la llibreta amb mans tremoloses. Les primeres p\u00e0gines estaven plenes de gargots. Noms. Dates. Coordenades. I despr\u00e9s, dibuixos del que semblaven… diagrames. Hi havia una cosa marcada amb cercles i fletxes, com un mapa rudimentari de la zona. Per\u00f2 abans que pogu\u00e9s analitzar-ho m\u00e9s, Mastitwo es va aixecar i va emetre un suau grunyit, baix i continu. Mirava cap al t\u00fanel. <\/p>\n\n \u201cQu\u00e8 passa ara?\u201d vaig preguntar, per\u00f2 la meva resposta va arribar abans d’acabar la frase: un cop fort va ressonar des de la direcci\u00f3 per on havia vingut.<\/p>\n\n Cap\u00edtol 3: La Trobada<\/strong><\/p>\n\n Vaig apagar la llanterna instintivament i em vaig ajupir darrere la taula. Mastitwo, m\u00e9s valent que jo, es va quedar dret, mirant fixament el t\u00fanel. La meva ment anava a mil per hora. Qui podia ser-hi? Qu\u00e8 volien? I per qu\u00e8 aquesta clariana era plena de caixes i eines com si fos part d’una operaci\u00f3 clandestina? <\/p>\n\n Els cops es van repetir, aquesta vegada m\u00e9s a prop. Em vaig maleir per no haver portat res m\u00e9s que la llanterna. No tenia ni tan sols la meva serra mec\u00e0nica, que havia deixat al costat del rierol. <\/p>\n\n \u201cMastitwo, vine aqu\u00ed\u201d, xiuxiuejo. Sorprenentment, va obeir, encara que la mirada no s’apartava del t\u00fanel. <\/p>\n\n De cop i volta, alg\u00fa va sortir del t\u00fanel. No era un desconegut complet, per\u00f2 tampoc era alg\u00fa que esperava trobar en aquest context. que solia passar les tardes reparant el seu tractor. <\/p>\n\n \u201cEh! Qui va aqu\u00ed?\u201d va cridar ell, sostenint una llanterna en una m\u00e0 i una cosa que semblava un pal a l’altra.<\/p>\n\n Per un segon, l’alleujament em va envair. \u201cManolo! S\u00f3c jo. Qu\u00e8 fas aqu\u00ed?\u201d <\/p>\n\n Ell es va aturar, entretancant els ulls. \u201cJo? Qu\u00e8 fas tu aqu\u00ed? <\/p>\n\n Aquesta frase em va deixar gla\u00e7at. El to no era de sorpresa, sin\u00f3 d’advert\u00e8ncia. Manolo va fer un pas m\u00e9s cap a la clariana i va veure Mastitwo, que el mirava amb curiositat. <\/p>\n\n \u201cAquest gos teu\u2026 porta dies ficant-se on no deu. No s\u00e9 com trobes aquestes coses, per\u00f2 t’aconsello que te’n vagis ara mateix.\u201d<\/p>\n\n No vaig saber qu\u00e8 dir. Vaig mirar les caixes, la llibreta a la m\u00e0 i despr\u00e9s a ell. \u201cQu\u00e8 \u00e9s tot aix\u00f2, Manolo? Qu\u00e8 fas aqu\u00ed?\u201d <\/p>\n\n En Manolo va arrufar les celles, i per primera vegada, semblava inc\u00f2mode. \u201cMira, aix\u00f2 no \u00e9s cosa teva. Deixa-ho estar. Si tens una mica de sentit com\u00fa, oblida que vas estar aqu\u00ed.\u201d <\/p>\n\n Per\u00f2 abans que pogu\u00e9s respondre, Mastitwo va emetre un lladruc agut, apuntant cap als arbustos del costat oposat. Alguna cosa es va moure r\u00e0pid entre les ombres, i tots dos girem alhora. \u201cQuins dimonis\u2026?\u201d va murmurar Manolo. <\/p>\n\n Cap\u00edtol 4: L’Estrany a les Ombres<\/strong><\/p>\n\n El moviment als arbustos va ser r\u00e0pid, gaireb\u00e9 imperceptible. Per\u00f2 alguna cosa o alg\u00fa hi era. Manolo va aixecar el pal que portava, com si pogu\u00e9s protegir-se del que fos que aguaitava. El meu instint em cridava que fugira, per\u00f2 alguna cosa em va mantenir al lloc. Potser era la intriga, o potser el fet que Mastitwo seguia mirant amb una concentraci\u00f3 que mai no hi havia vist. <\/p>\n\n De sobte, una figura va emergir lentament. No era alta, per\u00f2 s\u00ed prou perqu\u00e8 em don\u00e9s un calfred. Duia roba fosca, gaireb\u00e9 desgastada, i un barret que li cobria la cara. A la m\u00e0 sostenia un objecte que no vaig poder identificar immediatament. Semblava\u2026 una llanterna vella? O potser una mica m\u00e9s. <\/p>\n\n \u201cQu\u00e8 est\u00e0 passant aqu\u00ed?\u201d va preguntar la figura amb una veu greu i pausada. <\/p>\n\n Mastitwo, en canvi, es va avan\u00e7ar un pas, fent olor de l’aire com si volgu\u00e9s identificar el nouvingut. L’estrany es va ajupir, deixant al descobert un rostre adobat i ple de cicatrius. Em va observar amb una barreja de curiositat i de desconfian\u00e7a. <\/p>\n\n \u201cEts tu el que est\u00e0 tafanejant per aqu\u00ed?\u201d em va preguntar, ignorant per complet a Manolo.<\/p>\n\n \u201cJo\u2026 nom\u00e9s estava seguint el meu gos\u201d, vaig tartamudejar.<\/p>\n\n L’home va deixar anar un riure sec, com si la meva resposta fos un mal acudit. \u201cEl teu gos t\u00e9 m\u00e9s sentit com\u00fa que no pas tu. Aix\u00f2 no \u00e9s lloc per a passejades casuals.\u201d I abans que pogu\u00e9s dir alguna cosa m\u00e9s, va afegir: \u201cSi vols respostes, haur\u00e0s de tornar aqu\u00ed aquesta nit. Nom\u00e9s. Per\u00f2 t’adverteixo: de vegades, \u00e9s millor no saber.\u201d <\/p>\n\n Es va girar i va desapar\u00e8ixer entre els arbustos tan r\u00e0pid com havia arribat, deixant-nos Manolo ia mi en un silenci sepulcral.<\/p>\n\n Cap\u00edtol 5: La Decisi\u00f3<\/strong><\/p>\n\n Quan l’estrany va desapar\u00e8ixer entre els arbustos, Manolo es va acostar a mi, la seva cara una barreja de preocupaci\u00f3 i enuig. \u201cT’ho vaig dir: aix\u00f2 no \u00e9s un lloc per anar jugant. No tens idea de qu\u00e8 t’est\u00e0s ficant.\u201d <\/p>\n\n \u201cI tu s\u00ed?\u201d vaig respondre, assenyalant les caixes. \u201cQu\u00e8 \u00e9s tot aix\u00f2, Manolo? Qu\u00e8 est\u00e0 passant aqu\u00ed?\u201d <\/p>\n\n Manolo va respirar profund, com si estigu\u00e9s debatent si explicar-me alguna cosa o no. Al final, simplement va negar amb el cap. \u201cNo t’ho puc explicar. Nom\u00e9s et dic que no hi tornis. Aquest home\u2026 no \u00e9s alg\u00fa amb qui vulguis creuar-te una altra vegada.\u201d <\/p>\n\n Per\u00f2 el seu advertiment va fer el contrari: va despertar encara m\u00e9s la meva curiositat. Mastitwo, mentrestant, seguia olorant les caixes, com si sab\u00e9s que encara quedava alguna cosa important per descobrir. Vaig ignorar Manolo, vaig recollir la llibreta i em vaig dirigir de tornada pel t\u00fanel, decidit a tornar aquella nit i enfrontar el que fos que m’esperava. <\/p>\n\n Cap\u00edtol 6: La Nit de la Trobada<\/strong><\/p>\n\n Aquella nit, despr\u00e9s d’hores de debatre amb mi mateix, em vaig armar amb una llanterna m\u00e9s potent, un ganivet de ca\u00e7a i una barreja de nervis i determinaci\u00f3. Mastitwo semblava emocionat, com si sab\u00e9s que alguna cosa gran estava per passar. Caminem junts fins al t\u00fanel, la llum de la lluna tot just il\u00b7luminant el cam\u00ed. <\/p>\n\n La clariana era igual que abans, encara que semblava m\u00e9s sinistre sota la t\u00e8nue llum nocturna. Les caixes seguien all\u00e0, per\u00f2 la taula era buida. Em vaig quedar quiet, esperant, amb els ulls fixos als arbustos d’on havia sortit l’estrany. <\/p>\n\n No va trigar gaire. El vaig veure emergir de les ombres, la seva silueta encara m\u00e9s inquietant a la llum de la llanterna. Aquesta vegada no estava sol. Dues figures m\u00e9s l’acompanyaven, totes dues vestides de manera similar, amb cares que amb prou feines es distingien sota els barrets. <\/p>\n\n \u201cVas tornar. Ets m\u00e9s valenta\u2026 o m\u00e9s ximple del que vaig pensar\u201d, va dir l’home, amb la mateixa veu greu.<\/p>\n\n \u201cVull respostes\u201d, li vaig dir, intentant mantenir la meva veu ferma. \u201cQu\u00e8 \u00e9s tot aix\u00f2? Per qu\u00e8 hi ha caixes aqu\u00ed? Per qu\u00e8 el meu gos est\u00e0 obsessionat amb aquest lloc?\u201d <\/p>\n\n L’home va somriure, una ganyota torta que no inspirava confian\u00e7a. \u201cTe les donar\u00e9, per\u00f2 no t’agradaran.\u201d <\/p>\n\n Va assenyalar les caixes i va comen\u00e7ar a parlar. Segons ell, la clariana era part d’un antic cam\u00ed utilitzat per al contraban, una ruta secreta que connectava amb pobles ve\u00efns a trav\u00e9s del rierol. Les caixes contenien restes de mercaderies que havien estat abandonades fa temps, per\u00f2 el t\u00fanel i la clariana encara eren utilitzades per aquells que volien moure’s sense ser vistos. <\/p>\n\n \u201cPer\u00f2 hi ha alguna cosa m\u00e9s\u201d, va afegir, abaixant la veu. \u00abAlguna cosa que fins i tot nosaltres intentem evitar.\u00bb <\/p>\n\n Abans que pogu\u00e9s preguntar a qu\u00e8 es referia, Mastitwo va comen\u00e7ar a bordar amb f\u00faria, mirant cap a la vora de la clariana. Vaig girar la llanterna just a temps per veure alguna cosa movent-se r\u00e0pidament entre els arbres. Era gran, m\u00e9s gran del que s’esperava. Un soroll sord va ressonar, com si alguna cosa pesada estigu\u00e9s colpejant el terra. <\/p>\n\n \u201cJa ve!\u201d va cridar un dels homes que estava amb l’estrany.<\/p>\n\n \u201cQu\u00e8 ve? De qu\u00e8 estan parlant?\u201d vaig preguntar, per\u00f2 ning\u00fa va respondre.<\/p>\n\n Cap\u00edtol 7: La Revelaci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n L’estrany es va girar cap a mi. \u201cSi vols viure, t’has d’anar ara mateix. Emporta’t el teu gos i no tornis.\u201d <\/p>\n\n Per\u00f2 alguna cosa en el to, en la mirada, em va fer quedar-me. Era por, s\u00ed, per\u00f2 tamb\u00e9 una mena de resignaci\u00f3. Com si estigu\u00e9s enfrontant-se a una cosa inevitable. <\/p>\n\n De sobte, ho vaig veure. Una figura gegantina va sortir dentre els arbres, els seus ulls brillant com torxes en la foscor. No era un animal, tampoc una persona. Semblava una barreja de tots dos, un \u00e9sser deformat, gaireb\u00e9 sobrenatural. La seva pell estava coberta de fang i fulles, i emetia un grunyit baix que va fer que tot el meu cos es tens\u00e9s. <\/p>\n\n \u201c\u00c9s el Guardi\u00e0\u201d, va xiuxiuejar l’estrany. \u201cProtegeix aquest lloc. No permet que ning\u00fa no s’emporti res que no li pertany.\u201d <\/p>\n\n El Guardi\u00e0 va avan\u00e7ar cap a nosaltres, els seus passos sacsejant el terra. Mastitwo, en un acte de valentia incomprensible, va c\u00f3rrer cap a ell, bordant com un boig. \u201cNo, Mastitwo!\u201d vaig cridar, per\u00f2 era massa tard. <\/p>\n\n El que va passar despr\u00e9s va ser\u2026 inesperat. El Guardi\u00e0 es va aturar, inclinant-se cap a Mastitwo com si ho estigu\u00e9s avaluant. El meu gos, lluny d’acovardir-se, es va asseure i va moure la cua, com si estigu\u00e9s saludant un vell amic. El Guardi\u00e0 va emetre un so estrany, gaireb\u00e9 un grunyit, i despr\u00e9s es va girar, caminant de tornada cap als arbres. <\/p>\n\n La clariana va quedar en silenci. Els homes, inclosos l’estrany i el Manolo, em van mirar amb incredulitat. \u201cNo ho havia fet mai abans\u201d, va murmurar un. <\/p>\n\n L’estrany es va acostar. \u201cSembla que el teu gos t\u00e9 una cosa que nosaltres no. Potser et perdoni aquesta vegada, per\u00f2 no hi tornis.\u201d <\/p>\n\n Cap\u00edtol 8: El Retorn<\/strong><\/p>\n\n Vam tornar a casa en silenci, Mastitwo caminant al meu costat com si no hagu\u00e9s passat res a la terrassa, la llibreta a les meves mans, i vaig tractar de processar tot el que havia vist. tot era massa surrealista. <\/p>\n\n Per\u00f2 hi havia una cosa que no podia ignorar. En una de les \u00faltimes p\u00e0gines de la llibreta hi havia un dibuix: el Guardi\u00e0, amb un gos petit assegut davant seu. A sota, una sola paraula escrita a m\u00e0: \u201cProtector\u201d<\/em> . <\/p>\n\n Mastitwo em va mirar des del rac\u00f3, decantant el cap. \u201cQui ets realment, amic?\u201d el vaig xiuxiuejar. Per\u00f2, com sempre, nom\u00e9s em va respondre amb aquesta cara de \u201cjo no vaig ser\u201d i un suau moviment de cua. <\/p>\n\n Fi.<\/p>\n\n <\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Abans d’ahir, Mastitwo va decidir que la seva vida de comoditats ja no en tenia prou. Es va escapar. No en tinc ni idea per on va sortir; revisem cada cent\u00edmetre de la tanca, cada taula, cada possible buit. Res. Ni una pista. Per\u00f2 el m\u00e9s estrany va ser com va tornar: completament cobert del […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3205,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[47,55,57,42],"class_list":["post-3196","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-gironaconmascotas","tag-turismecostabrava","tag-turismeruralambgossos-3","tag-turismoconmascotas"],"yoast_head":"\n![\"L'escapista](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/canyas1-1024x585.jpg\")
\n\n![\"El](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/canyas2.jpg\")
<\/figure>\n
\n\n![\"L'escapista](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/canyas3-1024x585.jpg\")
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n\n