Tot anava b\u00e9. Ja hav\u00edem passat per diverses habitacions sense m\u00e9s novetat, per\u00f2 llavors vam arribar a la suite. La joia de la corona de Mas Torrencito.<\/strong> Una habitaci\u00f3 s\u00faper \u00e0mplia, amb saleta amb una tele de 60″, habtacion separada, amb un llit s\u00faper king-size que sembla un n\u00favol, un altre tros de TV de 55″, … per mi la millor… I just aqu\u00ed , quan vam aixecar aquell tros de matal\u00e0s, ho vam veure.<\/strong> <\/p>\n\n Era un sobre. Un sobre gran, marr\u00f3, desgastat per les vores, per\u00f2 clarament gros.<\/strong> Em vaig quedar paralitzat, com si el sobre fos una bomba. La meva primera reacci\u00f3 va ser deixar anar el matal\u00e0s, que va caure amb un soroll sord. Les noies es van girar per mirar-me, per\u00f2 no van dir res. I jo aqu\u00ed, amb cara de p\u00f2quer, tractant de processar el que tenia davant meu. <\/p>\n\n \u2014\u00bf I aix\u00f2? \u2014em va preguntar una. El vaig recollir amb molt de compte, com si a dins hi hagu\u00e9s un tresor o una maledicci\u00f3. El vaig sostenir entre les meves mans, intentant endevinar-ne el contingut amb el tacte. \u00abPapers? Fotos? Una carta d’amor? Diners?\u00bb, vaig pensar. No en tenia ni idea, per\u00f2 hi havia una cosa clara: aix\u00f2 no era normal.<\/strong> <\/p>\n\n Vaig decidir no obrir-lo. El vaig portar a la cuina, el meu refugi, on les decisions importants sempre es prenen amb una tassa de caf\u00e8 a la m\u00e0. El vaig deixar sobre la taula i em vaig quedar mirant-lo, com si el sobre an\u00e9s a confessar el seu secret per si mateix. \u00abHo obro o no ho obro?\u00bb em preguntava, mentre la meva ment ja n’anava mil per hora. <\/p>\n\n Com que aquell mateix mat\u00ed se n’havien anat uns coneguts que ocupaven la suite, el m\u00e9s l\u00f2gic era comen\u00e7ar per ells. Vaig agafar el m\u00f2bil i vaig marcar el n\u00famero. Aqu\u00ed ho tenia: primer descartat.<\/strong> Vaig sospirar alleujat, per\u00f2 tamb\u00e9 frustrat. Aix\u00f2 no seria tan f\u00e0cil. Llavors vaig decidir anar-hi gran: vaig obrir el programa de reserves per veure quanta gent havia passat per aquella habitaci\u00f3 des de l’\u00faltima vegada que es va girar el matal\u00e0s. I va ser quan la cosa es va complicar. <\/p>\n\n L’\u00faltima volta de matal\u00e0s no havia estat fa tres mesos, com pensava, sin\u00f3 en fa cinc.<\/strong> Aix\u00f2 significava que desenes de persones havien dormit a aquella habitaci\u00f3. Vaig obrir l’Excel i vaig comen\u00e7ar a filtrar: <\/p>\n\n Despr\u00e9s de molt garbellar, em vaig quedar amb una llista de 40 sospitosos.<\/strong> Espanyols, francesos, alemanys, i fins i tot un parell d’anglesos amb noms que semblaven trets d’una novel\u00b7la d’espies. I llavors, just quan estava a punt de fer la primera trucada, van apar\u00e8ixer Mamas i Mastitwo.<\/strong> <\/p>\n\n Els meus dos fidels investigadores olfactives van entrar a la cuina com si fossin part de la CIA. Van comen\u00e7ar a ensumar el sobre amb un inter\u00e8s que no els havia vist mai. Mamas fins i tot va deixar anar un parell de grunyits baixos, com si m’estigu\u00e9s advertint: \u00abAqu\u00ed hi ha alguna cosa seriosa, humana\u00bb. Aix\u00f2 va ser la gota que va fer vessar el got. <\/p>\n\n \u2014 D’acord, val\u2026 ho obro.<\/p>\n\n Amb mans tremoloses, vaig trencar el segell del sobre i vaig mirar a dins. MAADRE MIA.<\/strong> Bitllets. Munts de bitllets. De 500, de 200, de 50\u2026 Era com haver obert una caixa forta. Vaig treure els feixos i els vaig estendre sobre la taula. Les meves mans tremolaven mentre comptava: 280.000 euros.<\/strong> <\/p>\n\n Em vaig quedar gla\u00e7at. El meu cap anava a dos mil per hora. \u00abQu\u00e8 faig amb aix\u00f2? Qu\u00e8 significa? De qui ser\u00e0? Estic en perill?\u00bb Vaig mirar per la finestra, gaireb\u00e9 esperant veure un cotxe negre aparcat amb alg\u00fa observant-me. De cop i volta, la cuina de Mas Torrencito ja no semblava tan acollidora. <\/p>\n\n El primer que vaig fer va ser guardar els diners a la caixa forta. Per si de cas.<\/strong> Despr\u00e9s, vaig decidir continuar amb la meva investigaci\u00f3. <\/p>\n\n \u00abHola, s\u00f3c Miguel de Mas Torrencito. Espero que estigueu b\u00e9 i que us sent\u00e9ssiu a gust a la nostra caseta. Primer de tot, agrair-vos haver-nos triat per a la vostra estada. Volia comentar-vos que hem trobat un\u2026 sobre sota el matal\u00e0s. Et sona d’alguna cosa?\u00bb<\/em><\/p>\n\n T’imagines rebre un missatge aix\u00ed? Per\u00f2 \u00e9s clar, no ho podia enviar encara. Abans necessitava pensar en un pla de conting\u00e8ncia, perqu\u00e8 la situaci\u00f3 s’estava posant tensa. Mentrestant vaig decidir prendre’m un moment per respirar. <\/p>\n\n Hav\u00edem arribat al moment cr\u00edtic: el sobre.<\/strong> Gran, feixuc, amb un aire de misteri que em feia sentir com el protagonista d’una pel\u00b7l\u00edcula d’intriga. Mentre jo mirava de resoldre l’enigma al cap, els minuts passaven i l’estr\u00e8s pujava com l’escuma d’una copa de cava mal servida. Va ser llavors quan va sonar el tel\u00e8fon. Mireia.<\/strong><\/p>\n\n La Mireia \u00e9s el meu cable a terra, la meva consci\u00e8ncia en els moments de bogeria, la veu que sempre em fa respirar fondo i pensar amb claredat. Per\u00f2, \u00e9s clar, no tenia ni idea del caos en qu\u00e8 estava ficat. <\/p>\n\n \u2014 Hola, cari. Qu\u00e8 tal? <\/strong> Silenci inc\u00f2mode.<\/strong> Ella sabia que em passava alguna cosa. La Mireia t\u00e9 un radar especial per detectar els meus \u00abmoments rars\u00bb. I aquest era dels grossos. <\/p>\n\n \u2014Miguel\u2026 qu\u00e8 has fet? \u2014va preguntar amb aquell to barreja de paci\u00e8ncia i advert\u00e8ncia. Mireia es va quedar en silenci. Puc imaginar perfectament la cara a l’altra banda del tel\u00e8fon, amb les celles aixecades i aquella barreja de curiositat i resignaci\u00f3 que sempre t\u00e9 quan sap que m’he ficat en algun embolic. <\/p>\n\n \u2014 Miquel. Si us plau. Qu\u00e8 hi ha dins del sobre? <\/strong> Pausa dram\u00e0tica.<\/strong> Podria jurar que fins i tot el rellotge de la cuina va deixar de fer tic-tac en aquell moment.<\/p>\n\n \u2014 QU\u00c8!? \u2014va cridar finalment. La Mireia va deixar anar una riallada. Vaig riure nerviosament, per\u00f2 seguia donant voltes a l’assumpte. Aleshores ella va prendre un to m\u00e9s seri\u00f3s: Vam riure tots dos, i el seu humor em va ajudar a relaxar-me una mica.<\/p>\n\n \u2014On ets ara? \u2014vaig preguntar. Vaig penjar el tel\u00e8fon i em vaig quedar assegut a la cuina, mirant el sobre tancat a la meva ment encara que ja estava ben guardat a la caixa forta Mireia tenia ra\u00f3: calia mantenir la calma. Qui es deixa 280.000 euros sota un matal\u00e0s? Com no ho han trobat a faltar? I qu\u00e8 faig jo ara amb tot aix\u00f2? <\/p>\n\n Va ser llavors quan Mamas i Mastitwo van tornar a la cuina, mirant-me amb aquells ulls que semblen llegir l?\u00e0nima. Em vaig asseure a terra amb elles, acariciant-les mentre la meva ment repassava una vegada i una altra la llista de clients. Havia de resoldre aquest misteri, per\u00f2 sense perdre el seny en el proc\u00e9s. <\/p>\n\n Vaig cribar i cribar i amb els que em van quedar els vaig enviar el seg\u00fcent missatge: \u00abHem trobat un sobre a l’habitaci\u00f3, no sabem si \u00e9s teu o \u00e9s important, si creus que \u00e9s teu, si us plau, fes-m’ho saber….\u00bb<\/p>\n\n El sobre, amb els seus 280.000 euros, seguia sent una pres\u00e8ncia constant a la meva ment. L’havia guardat a la caixa forta, per\u00f2 sentia que em mirava des de lluny, com un imant que atreia la meva atenci\u00f3. <\/p>\n\n Vaig decidir relaxar-me una mica i fer alguna cosa que sempre em calma: vaig sortir al pati amb els gossos.<\/strong> Va ser llavors quan em va venir una idea que em va canviar el xip del tot. <\/p>\n\n Vaig tornar a la casa i em vaig asseure davant de l’ordinador. Havia garbellat els clients, revisat les reserves, descartat desenes de possibles propietaris. Havia intentat ser Sherlock Holmes, per\u00f2 la veritat \u00e9s que no tenia ni idea de qui podia haver deixat aquests diners <\/p>\n\n Vaig pensar en tot el que aquests diners podrien significar. Era molt de diners, prou per resoldre m\u00e9s d’un problema a la meva vida, per\u00f2 llavors vaig mirar al voltant de Mas Torrencito. Aquesta casa, plena de vida, plena d’hist\u00f2ries, de lladrucs i de rialles, no era nom\u00e9s un negoci. Era una llar per als meus gossos, per als que havien passat per aqu\u00ed, i per als clients que buscaven un lloc on sentir-se en pau. Els diners no podien ser per a mi.<\/strong> Si el dest\u00ed havia posat aquest sobre a les meves mans, havia de fer alguna cosa bona amb ell.<\/p>\n\n I aqu\u00ed va ser quan ho vaig tenir clar: els gossos.<\/strong><\/p>\n Aquell mateix dia, a la tarda, quan la Mireia va arribar a casa, ho vaig explicar tot amb p\u00e8ls i senyals. Com vam trobar el sobre, all\u00f2 que contenia, les trucades que vaig fer i l’estranya veu que vaig sentir. La seva reacci\u00f3 va ser una barreja de sorpresa, incredulitat i, per descomptat, preocupaci\u00f3. <\/p>\n\n \u2014 Aleshores\u2026 qu\u00e8 fem? \u2014em va preguntar finalment, despr\u00e9s de quedar-se pensativa una estona. Li vaig explicar la meva idea: destinar aquests diners a les associacions i els refugis de gossos. A aquests llocs que lluiten cada dia per cuidar els que no tenen veu, els abandonats, els maltractats. La Mireia va somriure. <\/p>\n\n \u2014Sabia que diries alguna cosa aix\u00ed \u2014va respondre. \u2014Per aix\u00f2 t’estimo, Miquel. Perqu\u00e8 encara que sempre et fiques en embolics, el teu cor \u00e9s al lloc correcte. <\/p>\n\n Vam decidir fer-ho b\u00e9. El primer va ser consultar un advocat per assegurar-nos que tot estava en ordre. Ning\u00fa va reclamar els diners despr\u00e9s de setmanes d’espera, aix\u00ed que va quedar clar que estava a les nostres mans. , i organitzem un esdeveniment a Mas Torrencito. <\/p>\n\n El dia de l’esdeveniment, el pati de Mas Torrencito era ple de vida. Persones de diferents associacions van arribar amb els seus gossos, alguns rescatats, d’altres esperant una fam\u00edlia. Hav\u00edem decidit dividir els diners en diverses donacions, assegurant-nos que arrib\u00e9s als llocs on m\u00e9s es necessitava: menjar, tractaments m\u00e8dics, instal\u00b7lacions millors\u2026 <\/p>\n\n Mamas i Mastitwo estaven emocionats, corretejant entre els convidats, com si entenguessin que aquell dia era especial. La Mireia i jo vam donar unes paraules al final de l’esdeveniment, explicant com tot havia comen\u00e7at amb un matal\u00e0s i un sobre misteri\u00f3s. La gent reia, per\u00f2 tamb\u00e9 s’emocionava. <\/p>\n\n \u2014 Aquests diners no s\u00f3n nostres. \u00c9s d’ells \u2014vaig dir, assenyalant els gossos que jugaven a la gespa. \u2014 I creiem que no hi ha millor lloc on pugui ser-hi. <\/p>\n\n Aquella nit, despr\u00e9s que tots se n’haguessin anat i el silenci torn\u00e9s a regnar a Mas Torrencito, em vaig asseure al sof\u00e0 amb la Mireia i els gossos. Vaig mirar al meu voltant, a casa meva, i vaig sentir una pau que feia temps no sentia. <\/p>\n\n Havia comen\u00e7at com un dia d’intriga, amb un sobre ple de bitllets amagat sota un matal\u00e0s. Per\u00f2 havia acabat com una cosa molt m\u00e9s gran: un recordatori que la vida sempre ens d\u00f3na l’oportunitat de fer el b\u00e9, fins i tot en situacions m\u00e9s inesperades. <\/p>\n\n I aix\u00ed, a Mas Torrencito, el lloc on sempre passen coses extraordin\u00e0ries, va quedar escrita una nova hist\u00f2ria. Una hist\u00f2ria que no nom\u00e9s ens va canviar a nosaltres, sin\u00f3 tamb\u00e9 a molts gossos que ara tenien una segona oportunitat. <\/p>\n\n Perqu\u00e8 aqu\u00ed, a Mas Torrencito, els gossos sempre seran els protagonistes.<\/strong> \ud83d\udc3e \u2764\ufe0f<\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Si he apr\u00e8s alguna cosa a Mas Torrencito \u00e9s que aqu\u00ed no hi ha dies normals. El que \u00e9s extraordinari \u00e9s rutina, i aquell mat\u00ed no va ser l’excepci\u00f3. El sobre sota el matal\u00e0s by MasTorrencito Era un dilluns qualsevol, d’aquells en qu\u00e8 el sol entra t\u00edmidament per les finestres i els ocells s’encarreguen del […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":3077,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[47,55,57,42,56],"class_list":["post-3071","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-gironaconmascotas","tag-turismecostabrava","tag-turismeruralambgossos-3","tag-turismoconmascotas","tag-viatjar-amb-gossos"],"yoast_head":"\n
\u2014 Ni idea\u2026 per\u00f2 ho descobrirem.<\/p>\n\nLes primeres trucades<\/strong><\/h3>\n\n
\u2014 Eyyy, amic! Qu\u00e8 tal la tornada?
\u2014 B\u00e9, b\u00e9\u2026 molt de tr\u00e0nsit.
\u2014 Normal! \u00c9s diumenge, bon temps\u2026 tots els pisapins pugeu a la Costa Brava! Jajajaja.
\u2014 Jajaja, ja ho veus!
\u2014Una coseta\u2026 us heu deixat una mica sota el matal\u00e0s?
\u2014 Sota el matal\u00e0s!? Qu\u00e8 dius?
\u2014 S\u00ed, s\u00ed\u2026 alguna cosa, no ho s\u00e9\u2026 res?
\u2014No, qu\u00e8 hi va. Per qu\u00e8?
\u2014 Res, coses meves\u2026 Gr\u00e0cies per venir, adeu!<\/p>\n\nEl malson de l’Excel<\/strong><\/h3>\n\n
\n
![\"Què](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/colchon1.jpg\")
La intervenci\u00f3 canina<\/strong><\/h3>\n\n
El pla mestre<\/strong><\/h3>\n\n
\u2014 B\u00e9\u2026 b\u00e9\u2026 (pausa llarga). Aqu\u00ed, ja saps, amb coses de casa.
\u2014 Coses de la casa? Quines coses? \u2014 El seu to va canviar lleugerament; em coneix massa b\u00e9.
\u2014 Doncs res, ajudant les noies amb els matalassos.
\u2014 Ai, que b\u00e9! Per fi et poses fil a l’agulla, eh? \u2014va dir rient. \u2014 Tot en ordre?
\u2014 S\u00ed, s\u00ed\u2026 b\u00e9, m\u00e9s o menys\u2026 (una altra pausa).<\/p>\n\n
\u2014 Res, res\u2026 que hem trobat\u2026 alguna cosa.
\u2014Una cosa? Qu\u00e8 alguna cosa? Qu\u00e8 t’has trobat aquest cop? \u2014Ara sonava m\u00e9s interessada.
\u2014Un sobre. Sota el matal\u00e0s.
\u2014Un sobre? Quin tipus de sobre? \u2014Aqu\u00ed ja la tenia completament intrigada.
\u2014Un sobre gran. Amb\u2026 ja saps, \u201ccoses\u201d dins. <\/p>\n\n
\u2014 Diners. Molts diners.
\u2014 \u00abMolt\u00bb quant?
\u2014 Doncs\u2026 m\u00e9s o menys\u2026 uns\u2026 280.000 euros.<\/p>\n\n
\u2014S\u00ed, aix\u00f2. Bitllets de 500, de 200, de 50\u2026 un feix darrere l’altre. \u00c9s una bogeria, Miri.
\u2014 Per\u00f2\u2026 de qui \u00e9s?
\u2014No ho s\u00e9. Estic intentant esbrinar-ho. Estic fent una llista de clients i garbellant, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s un embolic.
\u2014\u00bf I qu\u00e8 penses fer?
\u2014 Doncs no ho s\u00e9. Primer de tot, guardar els diners a la caixa forta.
\u2014 D’acord, aix\u00f2 \u00e9s el primer. i si \u00e9s alg\u00fa perill\u00f3s?
\u2014Ja ho he pensat. Estic mirant per la finestra cada dos per tres, com si fossin matons amb ulleres de sol i un malet\u00ed. <\/p>\n\n
\u2014 Ai, Miquel! Com et passen aquestes coses? De veritat, el nostre a Mas Torrencito \u00e9s com un reality xou. <\/p>\n\n
\u2014 Cari, escolta. El m\u00e9s important \u00e9s que ho facis tot amb cap. Si cal avisar alg\u00fa, ho fem. Per\u00f2 calma, d’acord? Respira.
\u2014 D’acord, d’acord\u2026 s\u00ed, tens ra\u00f3. Continuar\u00e9 filtrant els clients.
\u2014 B\u00e9. I no facis cap bogeria, eh? Ni tan sols pensis a quedar-te amb aquests diners.
\u2014Per\u00f2 Miri! Com m’ho quedar\u00e9? No s\u00f3c aix\u00ed\u2026 b\u00e9, potser ho vaig pensar per un segon\u2026 per\u00f2 no. No \u00e9s meu.
– Millor. Perqu\u00e8 si no, ja em veig viatjant amb tu a les Bahames fugint… <\/p>\n\n
\u2014Estic a Olot, sortint d’un client. En una estona vaig cap a casa. Ja he menjat pa i el menjar per avui. Necessites alguna cosa?
\u2014 No, no\u2026 b\u00e9, s\u00ed, porta’m paci\u00e8ncia i una mica de sentit com\u00fa.
\u2014Aix\u00f2 t’ho porto sempre, afecte. Ens veiem en una estona. Petons.
\u2014 Petons. I v\u00e9s amb compte amb el cotxe. <\/p>\n\nLa calma abans de la tempesta<\/strong> . El sobre sota el matal\u00e0s by MasTorrencito<\/h3>\n\n
El dilema moral<\/strong><\/h3>\n\n
![\"Que](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/colchon2.jpg\")
<\/figure>\nLa decisi\u00f3<\/strong><\/h3>\n\n
\u2014 Ho fem servir. Per\u00f2 no pas per a nosaltres. Per ells. Si en una setmana no sabem res… ho gastem. <\/p>\n\nEl gran dia<\/strong><\/h3>\n\n
El final perfecte<\/strong><\/h3>\n\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"