La boira sempre semblava m\u00e9s densa al voltant de Mas Torrent<\/strong> , com si aquell lloc estigu\u00e9s destinat a perdre’s entre les ombres del temps i l’oblit. L’any 1714, aquesta antiga masia s’al\u00e7ava imponent i l\u00fagubre, amb els murs de pedra grisa coberts de molsa i les finestres com a ulls buits que miraven al no-res. El que avui coneixem com a Mas Torrencito<\/strong> era, per aquell temps, molt m\u00e9s que una masia; era un lloc d’exclusi\u00f3, un refugi on tancaven els dissortats que la societat no volia veure: bojos, terminals, heretges i fins i tot aquells acusats de pactes amb el dimoni. Tot i aix\u00f2, no sempre va ser un sanatori. Abans que les ombres de la llegenda l’emboliquessin, Mas Torrent<\/strong> havia estat la casa d’un home la hist\u00f2ria del qual encara eri\u00e7a la pell dels que s’atreveixen a recordar-la. <\/p>\n\n El seu nom era Joan \u00abel Carnisser\u00bb<\/strong> , un home nascut al proper poble d’ Orfes<\/strong> , un lloc solitari envoltat de turons i boscos. All\u00ed, l’esgl\u00e9sia criava els fills il\u00b7leg\u00edtims de nobles i rics mercaders, nens considerats una vergonya per als seus llinatges. El Joan era un d’ells. venedor d’olis que mai va voler recon\u00e8ixer-ho. Sota la m\u00e0 dura de les monges, Joan va cr\u00e9ixer aprenent l’ofici de carnisser. <\/p>\n\n No obstant aix\u00f2, Joan no va encaixar mai del tot a Orfes. Hi havia alguna cosa inquietant en ell, una obsessi\u00f3 que ho diferenciava dels altres. els nens del poble xiuxiuejaven que parlava al bestiar, que els xiuxiuejava secrets que ning\u00fa m\u00e9s podia escoltar. la seva vida… i la de tots al seu voltant. <\/p>\n\n Va abandonar Orfes i es va instal\u00b7lar en una masia apartada, Mas Torrent<\/strong> , ubicada als afores de Vilademuls. All\u00ed va trobar el lloc perfecte per establir la seva carnisseria. No nom\u00e9s tenia l’espai necessari per criar el seu bestiar, sin\u00f3 que la llunyania li oferia una tranquil\u00b7litat que semblava anhelar. Amb el temps, la masia es va convertir a l’epicentre de la seva vida. Joan criava vaques i porcs a les \u00e0mplies pastures, i la seva carnisseria, ubicada en un edifici annex, va comen\u00e7ar a guanyar fama. Gent de tot Catalunya anava a comprar les seves corts de carn, considerats els millors de la regi\u00f3. Per\u00f2, igual que a Orfes, no van trigar a sorgir rumors. <\/p>\n\n Els vilatans van notar que Joan evitava qualsevol contacte innecessari. No participava a les festivitats del poble ni freq\u00fcentava la taverna. Treballava fins a altes hores de la nit, i els que vivien m\u00e9s a prop de la masia deien que sovint se sentien sorolls estranys, cops, murmuris i crits apagats provinents de la seva propietat. Per\u00f2 ning\u00fa no gosava preguntar. <\/p>\n\n L’hivern del 1714 va arribar amb una f\u00faria inusual. La neu cobria els camps i el fred semblava calar fins als ossos. Va ser llavors quan va passar el que els vilatans recordarien com la nit del Carnisser<\/strong> . <\/p>\n Tot va comen\u00e7ar amb un crit esquin\u00e7ador que va trencar el silenci de la matinada. Provenia de Mas Torrent. Els ve\u00efns, temorosos per\u00f2 curiosos, es van acostar a la masia amb torxes a la m\u00e0. El que van trobar va ser una escena que encara persisteix als malsons dels seus descendents. <\/p>\n\n Joan estava dret al pati principal, amb un ganivet de carnisser a la m\u00e0. El seu davantal, sempre tacat de sang, ara gotejava un l\u00edquid fosc que el fred havia congelat en fines capes de gel. Al seu voltant, els cossos de la seva fam\u00edlia jeien desmembrats: la seva dona, els seus dos fills petits, fins i tot alguns animals que semblaven haver estat sacrificats al mateix frenes\u00ed. Per\u00f2 aix\u00f2 no ho era tot. Dins la carnisseria van trobar alguna cosa encara m\u00e9s macabre. En un rac\u00f3 del taller, on en Joan penjava la carn per curar-la, hi havia ossos humans. Desenes, nets i ordenats, com si fossin part del seu inventari. <\/p>\n\n La bogeria de Joan no es va aturar aqu\u00ed. Segons els testimonis, Joan va avan\u00e7ar cap als vilatans, ganivet a la m\u00e0, murmurant una cosa que ning\u00fa va poder comprendre. Alguns van intentar aturar-lo, per\u00f2 la seva for\u00e7a era descomunal, gaireb\u00e9 sobrenatural. Al seu rampell, va assassinar quinze ve\u00efns abans de desapar\u00e8ixer entre els boscos que envoltaven la masia. Ning\u00fa no ho va tornar a veure. <\/p>\n\n Despr\u00e9s de la massacre, les autoritats van segellar Mas Torrent<\/strong> i el van convertir en un sanatori, creient que el lloc estava male\u00eft i que serviria millor com a refugi per als trasbalsats de la regi\u00f3. Per\u00f2 els rumors van persistir. Alguns deien que Joan mai no va abandonar realment la masia, que el seu esperit vagava pels passadissos, buscant noves v\u00edctimes. Altres asseguraven que el bestiar de Joan, abandonat despr\u00e9s de la seva fugida, va comen\u00e7ar a desapar\u00e8ixer a poc a poc, com si alguna cosa als boscos se’ls estigu\u00e9s emportant. <\/p>\n\n Avui, Mas Torrencito \u00e9s una casa rural que rep turistes i viatgers. No obstant aix\u00f2, n’hi ha que afirmen que, a les nits de tempesta, es poden sentir els crits d’aquella nit fat\u00eddica. Alguns han jurat veure un home alt, amb un davantal tacat de sang, dret entre els arbres que envolten la propietat. I a Vilademuls, la llegenda del Carnisser continua viva. Diuen que si t’atreveixes a acostar-te a la vella carnisseria en ru\u00efnes, pots escoltar el ress\u00f2 dels ganivets de Joan, esmolant-se a la foscor. <\/p>\n\n Potser nom\u00e9s \u00e9s una hist\u00f2ria per espantar els nens. O potser, el Carnisser de Vilademuls mai no va deixar realment casa seva. <\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Mas Torrent i la Bogeria La boira sempre semblava m\u00e9s densa al voltant de Mas Torrent , com si aquell lloc estigu\u00e9s destinat a perdre’s entre les ombres del temps i l’oblit. L’any 1714, aquesta antiga masia s’al\u00e7ava imponent i l\u00fagubre, amb els murs de pedra grisa coberts de molsa i les finestres com a […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2935,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-2939","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\nLa Nit de la Massacre<\/strong><\/h4>\n\n
![\"el](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/carnicero_1.jpg\")
<\/figure>\nEls Xiuxiueigs del Passat<\/strong><\/h4>\n\n
\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"