En obrir la porta de fusta per sortir al cam\u00ed de grava, vaig notar una cosa que no hi era la nit anterior. Era un bony petit, fosc, que tremolava al costat d’un dels pals de l’entrada. Em vaig acostar, curi\u00f3s, i all\u00e0 el vaig veure: un cadell, prim i ple de terra, amb les orelles farinetes i els ulls m\u00e9s tristos que no havia vist mai. La mirada, per\u00f2, reflectia una cosa que em va trencar l’\u00e0nima: confian\u00e7a, esperan\u00e7a. Amb ell, un paper arrugat subjectat amb una pedra. El vaig deslligar suaument i vaig recollir el paper. Amb mans tremoloses pel fred \u2014o potser per l’emoci\u00f3\u2014, vaig llegir les paraules que contenia: \u00abEm sap greu\u2026 no puc mantenir-lo.\u00bb<\/strong> <\/p>\n\n El nus a la gola va ser immediat. Aquell petit havia estat abandonat, per\u00f2 qui ho havia deixat ho va fer amb dolor, sabent, potser, que Mastorrencito era un lloc on mai no negar\u00edem ajuda a un animal en dificultats. El vaig embolicar a la meva bufanda i, sense pensar-ho dues vegades, me’l vaig endur a casa. <\/p>\n\n Quan vaig entrar per la porta, la Mireia era a la cuina preparant el caf\u00e8. En veure’m amb el cadell als bra\u00e7os, va al\u00e7ar una cella, per\u00f2 abans que pogu\u00e9s dir res, els aut\u00e8ntics reis de Mastorrencito<\/strong> van entrar en escena: els nostres gossos. <\/p>\n\n Mast\u00edn, Markos, Manuela, Mamas, Maky i Masto, els nostres sis grandullons, sempre havien estat l’\u00e0nima de la casa rural. Cadasc\u00fa tenia la seva pr\u00f2pia personalitat, per\u00f2 tots compartien alguna cosa: un cor enorme i un instint natural per acollir qui ho necessit\u00e9s. Abans que pogu\u00e9s deixar anar una paraula, els sis es van acostar al petit, olorant-lo amb curiositat i bellugant la cua amb entusiasme. Lucky, com despr\u00e9s en diem, no es va mostrar t\u00edmid. Es va deixar olorar, movent la cueta amb timidesa al principi, per\u00f2 aviat relaxant-se i fins i tot llepant a Manuela, qui li va tornar el gest amb una afectuosa empenta del seu musell. Havia passat tot just un minut, i ja era un m\u00e9s de la rajada. <\/p>\n\n La Mireia va somriure des de la cuina. \u201cCrec que aquest petit\u00f3 acaba de trobar casa seva\u201d, va dir mentre deixava el que estava fent per ajudar-me a cuidar-lo. <\/p>\n\n La resta del mat\u00ed el dediquem a Lucky. Vam banyar-lo amb aigua calenteta, traient-li la brut\u00edcia que cobria el seu pelatge, que va resultar ser d’un preci\u00f3s color caramel. L’alimentem amb menjar humit, que va devorar com si no hagu\u00e9s menjat en dies. Mast\u00edn i Mamas, els nostres mastins m\u00e9s veterans, el seguien de prop, com si volguessin assegurar-se que estigu\u00e9s b\u00e9 en tot moment. En acabar, li vam preparar una llitera al costat de la xemeneia, per\u00f2 no va passar gaire temps abans que Lucky s’arraulis entre els altres gossos, que l’acompanyaven amb els seus grans cossos com si fos el seu propi cadell. <\/p>\n\n Des del primer segon, va ser acceptat. Lucky es va adaptar amb una facilitat sorprenent, corretejant darrere de Markos pel pati i jugant amb Maky, que semblava gaudir ensenyant-li com destrossar branques d’olivera. a irradiar alegria, i la seva cueta no deixava de moure’s. <\/p>\n\n Una setmana despr\u00e9s, va arribar el Nadal, i Mastorrencito estava ple de vida. Ten\u00edem hostes internacionals: Sarah, Tom i els seus dos fills, una fam\u00edlia anglesa que sempre viatjava amb el seu gos pag\u00e8s, Daisy; i una parella francesa, Pierre i Am\u00e9lie, els qui portaven el seu d\u00f2berman, Hugo. Lucky, com es podia esperar, havia esdevingut el centre d’atenci\u00f3. Corria darrere dels nens anglesos, jugava amb Daisy i Hugo, i fins i tot els francesos, normalment m\u00e9s reservats, es quedaven somrient en veure’l. <\/p>\n\n Durant el menjar nadalenc, amb la xemeneia encesa i tots gaudint de la calidesa de la llar, Sarah i Tom van comen\u00e7ar a parlar amb mi i Mireia sobre Lucky. \u201cNo podem deixar de mirar-ho\u201d, va confessar Sarah. adorar-ho. Sempre vam voler un altre gos, per\u00f2 mai vam trobar el moment adequat\u2026 fins ara.\u201d <\/p>\n\n Tom va intervenir amb un somriure: \u201cCreus que podr\u00edem adoptar-ho? Tenim una casa al camp, amb un gran jard\u00ed, i els nostres fills estan enamorats d’ell. Prometem tenir-ne cura com es mereix.\u201d<\/p>\n\n La Mireia i jo ens mirem. Sab\u00edem que ens hav\u00edem encarinyat amb Lucky, per\u00f2 tamb\u00e9 sab\u00edem que Sarah i Tom podien oferir-li una vida meravellosa. Aix\u00ed que, amb el cor ple d’emoci\u00f3 i una mica de tristesa, acceptem. <\/p>\n\n Aquella mateixa nit, Lucky va marxar amb Sarah, Tom, els seus fills i Daisy. Abans de sortir, el van acomodar al cotxe amb una manta nova i una corretja amb el seu nom. Ens van prometre enviar fotos i not\u00edcies sobre ell, i van complir la seva paraula. Tot just unes setmanes despr\u00e9s, rebem un correu amb una foto de Lucky davant d’una gran xemeneia, envoltat de regals i amb un enorme somriure gos. \u201c\u00c9s el millor regal de Nadal que no hem tingut mai\u201d,<\/em> van escriure. <\/p>\n\n Des de llavors, cada Nadal rebem un missatge de Sarah i Tom amb fotos de Lucky a casa seva: jugant amb Daisy, corrent pel jard\u00ed, o descansant davant del foc envoltat de joguines i afecte. La seva hist\u00f2ria, que va comen\u00e7ar amb una nota trista, va esdevenir un conte d’esperan\u00e7a i felicitat. <\/p>\n\n Lucky ens va ensenyar una cosa valuosa: que Mastorrencito no nom\u00e9s \u00e9s un refugi per als que busquen tranquil\u00b7litat a la natura, sin\u00f3 tamb\u00e9 un lloc on els cors trencats \u2014siguin humans o animals\u2014 poden curar-se. I cada cop que hi pensem, amb la seva careta somrient al costat de la xemeneia, sabem que el petit cadell que va arribar tremolant aquell fred mat\u00ed va trobar, finalment, la llar que sempre va mer\u00e8ixer. <\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 Era un g\u00e8lid mat\u00ed de desembre a l’Empord\u00e0. El gebre cobria els camps, i l’aire gelat semblava congelar cada respir. Lucky, el cadell que va trobar casa seva a Mastorrencito Com cada dia, vaig sortir a les vuit del mat\u00ed per buscar la Maribel, la nostra estimada emprada, a la parada del bus que estava […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-2896","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\nLa rebuda del ramat<\/h3>\n\n
Neteja, menjar i una mica d’amor<\/h3>\n\n
El dia de Nadal<\/h3>\n\n
![\"Lucky,](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/abandono2.jpg\")
Fotos al costat de la xemeneia<\/h3>\n\n
\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"