![\"anecdotes](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/bascara1.jpg\")
Tornada al lloc on la vaig veure. Hi era, esperant-me. M’aturo al costat, miro a banda i banda de la carretera (perqu\u00e8 ja sabeu, en aquestes situacions sempre sents com si estiguessis fent alguna cosa dolenta) i baix del cotxe. La recullo i la fico al seient del copilot. B\u00e9, ja est\u00e0.<\/em> Arrenco i em dirigeixo a la barberia d’Aitor.<\/p>\n\n En arribar a la cru\u00eflla, zas! Em topo amb un desplegament de llums blaus que talla la carretera en tots dos sentits. JODER!<\/em> Gaireb\u00e9 em fa un infart.<\/p>\n\n Qu\u00e8 faig ara?<\/em> El meu cap anava a mil per hora. Mirava la male\u00efda bossa i pensava: La tir? Segueixo com si res? <\/em> Decideixo avan\u00e7ar, posar l’intermitent i girar. Potser em vaig lliurar…<\/em> Per\u00f2 no. Just en aquell moment, un Mosso d’Esquadra m’atura. <\/p>\n\n S’acosta a la meva finestreta i em diu: El Mosso riu, em deixa passar, i aparco a la pla\u00e7a. La bossa segueix a terra del copilot. Per dissimular una mica, agafo la meva jaqueta i la poso a sobre. Perqu\u00e8 \u00e9s clar, com que mai no tanco el cotxe i deixo les claus dins, si el tanco canta massa. <\/p>\n\n arribo a la porta de la barberia com si res. M’aturo a acabar de fumar-me la cigarreta, em saluden, tot tranquil… Fins que de sobte, BUM! Comencen a sonar trets. <\/p>\n\n \u2014Miguel! \u2014crida l’Aitor\u2014. Fes-te dins! Mentre l’Aitor seguia cridant des de dins, jo em vaig quedar a la porta de la barberia, amb el cor desbocat. cantonada, aixecant pols i deixant un soroll ensordidor darrere seu. Tot just uns segons despr\u00e9s, dos cotxes m\u00e9s de policia, amb les sirenes a tot volum, van entrar al poble com una tempesta. <\/p>\n\n Els llums blaus il\u00b7luminaven tot al seu pas mentre els cotxes perseguien el primer, ziga-zaguejant entre els carrers estrets. Per un instant, el cotxe negre gaireb\u00e9 xoca contra una de les taules de la terrassa d’un bar, per\u00f2 va aconseguir esquivar-la a l’\u00faltim moment. Els policies no es quedaven enrere: els seus cotxes tamb\u00e9 derrapaven a cada revolt, aixecant petites explosions de grava i deixant un ress\u00f2 ensordidor que rebotava entre les cases del poble. <\/p>\n\n Els ve\u00efns comen\u00e7aven a sortir a les finestres, traient el cap amb cares d’incredulitat. Tot el poble semblava paralitzat, menys jo, que seguia all\u00e0, dret, mirant com si fos dins d’una pel\u00b7l\u00edcula d’acci\u00f3. <\/p>\n\n \u2014Miguel, fica’t dins d’una vegada! \u2014va tornar a cridar l’Aitor, per\u00f2 jo no podia apartar la vista del que estava passant. Quins diables est\u00e0 passant aqu\u00ed?<\/em><\/p>\n I mentre els cotxes es perdien en un dels carrers m\u00e9s estrets del poble, un silenci estrany ho va cobrir tot per un instant. Per\u00f2 jo sabia que aix\u00f2 no s’havia acabat. Tot al contrari: estava a punt de posar-se pitjor. <\/p>\n\n Vaig mirar cap al meu cotxe. La bossa seguia all\u00e0, amagada sota la jaqueta. I en aquell moment, vaig entendre que potser… tot aix\u00f2 tenia alguna cosa a veure amb mi. <\/p>\n\n Els cotxes seguien derrapant pels carrers del poble, creant un caos que semblava tret d’una pel\u00b7l\u00edcula. El cotxe negre intentava perdre els dos cotxes dels Mossos d’Esquadra, que el perseguien a tota pastilla. S’escoltaven frenades, crits i sirenes que trencaven la tranquil\u00b7litat habitual del poble. <\/p>\n\n Jo, mentrestant, em mantenia a la porta de la barberia. Aitor seguia cridant: El cotxe negre va agafar un revolt massa tancat i va perdre el control. En un obrir i tancar d’ulls, es va bolcar enmig d’un carrer\u00f3 estret, quedant de cap per avall. Els Mossos no van trigar ni un segon a envoltar-lo. Van baixar dels seus cotxes amb armes a la m\u00e0, cridant ordres als ocupants del vehicle bolcat. <\/p>\n\n \u2014 Mans a la vista! Sortiu del cotxe lentament! <\/p>\n\n El conductor i l’acompanyant, desorientats i coberts de talls petits, no van tenir m\u00e9s remei que obeir. Un a un, van ser arrossegats fora del cotxe i emmanillats a l’acte. Era una escena digna d’un thriller, i jo, des de la barberia, ho observava tot com si estigu\u00e9s a primera fila d’un espectacle. <\/p>\n\n Quan la tensi\u00f3 va comen\u00e7ar a calmar-se, Aitor va sortir de la barberia i em va mirar, rient: Em vaig asseure a la cadira mentre Aitor feia la seva m\u00e0gia. Com si no hagu\u00e9s passat res, em vaig relaxar i vaig deixar que m’arregl\u00e9s la barba. la persecuci\u00f3, els trets i el misteri de qu\u00e8 hauria passat. <\/p>\n\n Em vaig reunir amb uns amics a la terrassa del bar i vam agafar unes cerveses. Per descomptat, la conversa va girar al voltant del mateix. Qu\u00e8 portaven al cotxe? Per qu\u00e8 els perseguien? Qu\u00e8 havien fet? <\/em> Les respostes eren un misteri, i jo tampoc aportaria res. La investigaci\u00f3 era cosa dels Mossos, no meva. <\/p>\n\n Per\u00f2 mentre els altres especulaven, el meu cap era a un altre lloc. La bossa de cuir.<\/em> Quins dimonis hi hauria a dins? Des que la vaig veure a la cuneta, no havia deixat de preguntar-m’ho. <\/p>\n\n Quan vaig tornar a casa, el silenci era absolut. Tots els hostes se n’havien anat, tret d’un, que estava tancat a la seva habitaci\u00f3. Era el moment perfecte. Vaig baixar la bossa del cotxe i vaig entrar al sal\u00f3, m\u00e9s nervi\u00f3s que mai. Masto, Maky, Mamas i Mastitwo, els meus gossos, em miraven amb curiositat, com si ells tamb\u00e9 volguessin saber qu\u00e8 hi havia a dins. <\/p>\n\n La vaig col\u00b7locar sobre la taula, i per un moment, vaig dubtar. \u00bf I si \u00e9s una bomba? O drogues? O molt\u00edssims diners? <\/em> El cor em bategava a mil.<\/p>\n\n Amb mans tremoloses, vaig obrir la cremallera de la bossa, esperant el pitjor.<\/p>\n\n I llavors ho vaig veure. En obrir la bossa, el meu cap va comen\u00e7ar a fer voltes. El primer que vaig veure van ser dues bosses de pl\u00e0stic transparent, plenes del que clarament semblava coca\u00efna. Al costat, dues pistoles d’aspecte intimidant. Per\u00f2 el que realment em va deixar sense al\u00e8 van ser els bitllets: munts i munts de bitllets. Els vaig treure amb compte, i en col\u00b7locar-los sobre la taula, em vaig adonar que hi havia, com a m\u00ednim, 100.000 euros. Cent mil euros! I per si aix\u00f2 no n’hi hagu\u00e9s prou, al fons de la bossa hi havia alguna cosa que semblava una magrana. <\/p>\n\n Em vaig quedar gla\u00e7at. La meva ment no parava de repetir-me: Qu\u00e8 dimonis \u00e9s aix\u00f2?<\/em> Era com si de cop i volta m’hagu\u00e9s convertit en el protagonista d’una s\u00e8rie de narcos. Si alg\u00fa m’hagu\u00e9s fet una foto en aquell moment, entre les drogues, els diners i les armes, m’hauria semblat qualsevol capo del c\u00e0rtel. Per\u00f2 all\u00f2 no era cap broma. <\/p>\n\n Els gossos, Masto, Maky, Mamas i Mastitwo, seguien observant amb curiositat. Com si ells tamb\u00e9 estiguessin preguntant-se qu\u00e8 faria amb tot all\u00f2. Estava nervi\u00f3s, molt nervi\u00f3s. Aix\u00f2 no es pot haver perdut sense m\u00e9s ni m\u00e9s,<\/em> vaig pensar. Alg\u00fa el cercar\u00e0. I quan ho facin\u2026 qu\u00e8 faig jo? <\/em><\/p>\n\n Mentre m’enfonsava en els meus pensaments, vaig sentir un cotxe apropant-se. El meu cor va fer un tomb. Em vaig aixecar r\u00e0pidament i vaig mirar per la finestra. Per\u00f2 en veure qui era, vaig respirar alleujat. Nom\u00e9s podia ser alg\u00fa conegut, perqu\u00e8 per entrar calia el codi. I, efectivament, era Mois\u00e8s, l’antic propietari del bar de la pla\u00e7a de B\u00e0scara. Va baixar del cotxe amb la seva t\u00edpica calma, per\u00f2 en entrar a la terrassa i veure el que hi havia sobre la taula, els seus ulls es van obrir com a plats. <\/p>\n\n \u2014Osties! Qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2? \u2014va dir, assenyalant la taula amb incredulitat. Es va acostar lentament, mirant tot amb detall. Les pistoles, els bitllets, les bosses amb coca\u00efna, fins i tot la suposada magrana. Mois\u00e8s es va creuar de bra\u00e7os, pensatiu. La resposta em va deixar en silenci. Tenia sentit. A casa rural les coses no sempre anaven b\u00e9. I aquests diners\u2026 aquests diners podrien canviar moltes coses. Per\u00f2, al mateix temps, sabia que all\u00f2 no era una simple troballa. Alg\u00fa el cercaria. Potser no avui, potser no dem\u00e0, per\u00f2 tard o d’hora alg\u00fa vindria a reclamar-ho. <\/p>\n\n \u2014Ja\u2026 per\u00f2\u2026 \u2014vaig intentar respondre, encara que les paraules no sortien clares. Vaig respirar profund. Vaig mirar els bitllets. Vaig mirar les pistoles. Vaig mirar Mois\u00e8s, que esperava la meva resposta amb calma. I despr\u00e9s vaig mirar els gossos, que seguien amb aquella mirada curiosa, com si ells tamb\u00e9 esperessin la meva decisi\u00f3. <\/p>\n\n Finalment, vaig prendre aire i vaig dir: Li vaig explicar el meu pla. Vaig guardar els bitllets en una caixa forta que tenia al soterrani, ben amagada. Era l’\u00fanic que podia aprofitar. La resta \u2014les armes, la coca\u00efna i la magrana\u2014 el fiquem en un sac i el portem al cotxe de Mois\u00e8s. Ens vam dirigir a un lloc apartat, lluny de la casa i del poble, i ho vam amagar b\u00e9, enterrant-lo sota uns arbustos en un cam\u00ed que gaireb\u00e9 ning\u00fa no usava. <\/p>\n\n \u2014 I si v\u00e9nen a buscar-ho? \u2014va preguntar Mois\u00e8s mentre torn\u00e0vem al cotxe. Aquella nit amb prou feines vaig poder dormir. Tenia un munt de preguntes al cap. Qui va deixar aquesta bossa a la cuneta? Per qu\u00e8? Com manejaria tot aix\u00f2 si alg\u00fa venia a buscar-lo? <\/em> Per\u00f2 sobretot, hi havia una pregunta que em rondava sense parar: \u00bfHavia fet b\u00e9 de quedar-me els diners?<\/em><\/p>\n\n Van passar els dies, i encara que la vida a la casa rural va tornar a la normalitat, no podia evitar mirar per sobre de l’espatlla. Cada cotxe que passava, cada client nou que arribava, em feia pensar que alg\u00fa era a prop. Que alg\u00fa sabia. <\/p>\n\n I llavors, un mat\u00ed, em vaig despertar amb un missatge al m\u00f2bil. Era un nombre desconegut. El missatge deia: <\/p>\n\n \u201cSabem que tens el que \u00e9s nostre. Parla abans que sigui tard.\u201d<\/strong><\/p>\n\n El cor em va fer un tomb. La tranquil\u00b7litat havia acabat. Aix\u00f2\u2026 acabava de comen\u00e7ar. <\/p>\n\n Em vaig quedar mirant la pantalla del m\u00f2bil durant una estona, com si aix\u00ed pogu\u00e9s fer que el missatge desaparegu\u00e9s o, encara millor, que tot all\u00f2 no hagu\u00e9s passat mai. Per\u00f2 no. Era real. Alg\u00fa sabia. I aquest alg\u00fa no estava fent broma. <\/p>\n\n Vaig respirar profund, intentant calmar-me, per\u00f2 el nus a l’est\u00f3mac no desapareixia. Qu\u00e8 havia de fer? Respondre? Ignorar-ho? Trucar a la policia? Totes les opcions em semblaven igual de perilloses. Vaig optar per no contestar, almenys de moment. Necessitava temps per pensar. <\/p>\n\n El mat\u00ed va seguir com qualsevol altre. Vaig preparar esmorzars per a l’\u00fanic hoste que quedava a la casa rural, un alemany que estava de vacances amb el seu gos. sortia per la finestra, tement que fos alg\u00fa buscant-me. Cada ombra semblava m\u00e9s allargada del normal, cada soroll m\u00e9s amena\u00e7ador. <\/p>\n\n En aix\u00f2 que va apar\u00e8ixer Mois\u00e8s, com si tingu\u00e9s un radar per saber quan passava alguna cosa. Vam passar una estona discutint opcions. Mois\u00e8s era pr\u00e0ctic: \u201cQueda’t amb els diners i fingeix que no saps res de la resta\u201d, deia. Per\u00f2 jo no n’estava tan segur. Aix\u00f2 no era un joc. Si aquestes persones ja sabien que jo tenia la bossa, quant de temps passaria fins que apareguessin per aqu\u00ed? <\/p>\n\n A la tarda, l’hoste alemany va marxar. Finalment, estava sol a casa. Em vaig asseure a la terrassa amb els gossos, mirant de pensar amb claredat. El sol comen\u00e7ava a pondre’s, i encara que el paisatge era bonic, jo no podia gaudir-ne. La borsa havia canviat tot. I si v\u00e9nen de nit? I si no v\u00e9nen a parlar, sin\u00f3 a buscar directament all\u00f2 que \u00e9s seu? <\/em><\/p>\n\n Cap a les 8 de la nit, va tornar a sonar el m\u00f2bil. Aquesta vegada, era una trucada. El mateix n\u00famero desconegut. El vaig mirar, deixant que son\u00e9s durant uns segons. Finalment vaig decidir contestar. <\/p>\n\n \u2014S\u00ed? La suor freda em corria pel front. El meu nom. Sabien el meu nom. I clarament sabien on era. Abans que pogu\u00e9s respondre, la trucada es va tallar. Em vaig quedar mirant el m\u00f2bil, paralitzat. Aix\u00f2 anava molt m\u00e9s de deb\u00f2 del que pensava. <\/p>\n\n Aquella nit no vaig poder dormir. Cada soroll em semblava sospit\u00f3s, cada ombra a l’exterior em feia saltar del llit. Els gossos tamb\u00e9 semblaven nerviosos, com si sentissin que alguna cosa no anava b\u00e9. A les 3 de la matinada, vaig sentir alguna cosa. Un cotxe. S’acostava a poc a poc, aturant-se davant de la casa. <\/p>\n\n Vaig aixecar-me d’un salt i vaig mirar per la finestra. Un sedan negre estava estacionat just a l’entrada. No hi havia llums ni moviment. Nom\u00e9s el cotxe, all\u00e0, com una amena\u00e7a silenciosa. Vaig agafar una llanterna i em vaig armar de valor. Vaig baixar les escales, amb els gossos seguint-me de prop. Vaig obrir la porta principal i vaig encendre la llum del porxo. <\/p>\n\n El cotxe va arrencar de cop i se’n va anar, desapareixent en la foscor.<\/p>\n\n Vaig tornar a entrar, vaig tancar amb clau (cosa que mai no feia) i em vaig asseure al sof\u00e0, incapa\u00e7 de relaxar-me. Aix\u00f2 no podia continuar aix\u00ed. Havia de fer alguna cosa. L’endem\u00e0 vaig parlar amb Mois\u00e8s i ho vaig explicar tot. Decidim desfer-nos de les armes i la coca\u00efna immediatament. Les enterrem en un lloc encara m\u00e9s remot, lluny de qualsevol cam\u00ed. Els diners\u2026 els diners els vaig amagar al lloc m\u00e9s segur que vaig poder trobar. <\/p>\n\n <\/p>\n\n Que penseu vosaltres que podria haver passat si no hagu\u00e9s donat la volta o que pot passar d’ara endavant????????<\/p>\n<\/blockquote>\n\n <\/p>\n\n Des de MasTorrencito et desitgem un bon dia i que els teus gossos t’acompanyin!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Va ser un dia de bojos, per\u00f2 bojos de deb\u00f2. D’aquells que ni en somnis no podries imaginar. Tot va comen\u00e7ar de forma normal: em vaig aixecar a les cinc del mat\u00ed, com gaireb\u00e9 cada dia, vaig posar rentadores i assecadores, vaig comprovar que funcionessin b\u00e9 les calderes i que no hagu\u00e9s saltat cap diferencial, […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2879,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-2849","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n
\u2014 Pel motor.
\u2014\u00bf Quin motor? Si \u00e9s el\u00e8ctric.
\u2014 B\u00e9, doncs atura-ho.
\u2014 Bon dia, digui’m agent.
\u2014 On vas?
\u2014A la barberia del davant, amb l’Aitor.
\u2014 D’on vens?
\u2014 De casa meva.
\u2014 On vius?
\u2014 A Parets d’Empord\u00e0, tinc una casa rural, Mas Torrencito.
\u2014Ostia! Tu ets el dels contes per internet?
\u2014 S\u00cd\u00cd! Aquest mateix.
\u2014 Vinga, passa, passa\u2026 I que s\u00e0pigues que la meva dona \u00e9s superfan teva, els llegeix cada dia.
\u2014 Quin guai! Doncs digues-li que dem\u00e0 escriur\u00e9 sobre tu.
\u2014 De veritat?
\u2014 Segur, llegeix-ho dem\u00e0!<\/p>\n\n
\u2014Una llet! Jo miro! <\/p>\n\n![\"anecdotes](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/bascara2-1024x585.jpg\")
![\"anecdotas](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/bascara6.jpg\")
<\/figure>\n
\n\n
\u2014Miguel, fica’t a dins!
Per\u00f2 ja em coneixeu. Com em perdria aix\u00f2? Ni boig. <\/p>\n\n
\u2014 Ara qu\u00e8, Miquel? T’afaites o vols seguir d’espectador?
\u2014Anem al que venia, que ja he tingut for\u00e7a acci\u00f3 per avui \u2014vaig respondre.<\/p>\n\n![\"anecdotes](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/bascara3.jpg\")
\u2014 OSTIAAAAAAASSSSSSS!<\/p>\n\n
\n\n![\"anecdotes](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/bascara6.jpg\")
\u2014Doncs ha de tenir a veure amb aix\u00f2 d’aquest mat\u00ed\u2026 Imagino.<\/p>\n\n
\u2014I qu\u00e8 far\u00e0s?
\u2014Ni idea \u2014vaig respondre, passant-me la m\u00e0 per la cara, intentant calmar-me. \u2014Tu, qu\u00e8 faries? <\/p>\n\n
\u2014 Hmm\u2026 Vols que et sigui sincer?
\u2014\u00c9s clar.
\u2014Mira, en la teva situaci\u00f3 econ\u00f2mica\u2026 \u2014va fer una pausa, com mesurant les seves paraules\u2014 \u2026t’ho dic m\u00e9s clar: jo em quedava amb la pasta. <\/p>\n\n
\u2014Miguel, aix\u00f2 no desapareixer\u00e0 sol. La pasta pot salvar-te, per\u00f2 tota la resta et portar\u00e0 problemes si ho deixes aqu\u00ed. Has de decidir. I r\u00e0pid. <\/p>\n\n
\u2014 D’acord. Aix\u00f2 \u00e9s el que farem. <\/p>\n\n
\u2014Que ho busquin \u2014vaig dir, mirant de sonar segur, encara que per dins estava tremolant.<\/p>\n\n![\"anecdotes](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/bascara5.jpg\")
\u2014Qu\u00e8 passa ara? \u2014va preguntar en veure’m tan seri\u00f3s.
No li vaig dir res, nom\u00e9s li vaig mostrar el missatge al m\u00f2bil. El va llegir en silenci, i despr\u00e9s va aixecar la vista cap a mi.
\u2014 B\u00e9\u2026 et vaig dir que alg\u00fa el cercaria. Aix\u00f2 no es perd perqu\u00e8 s\u00ed.
\u2014I ara qu\u00e8 fem? \u2014vaig preguntar, com si ell tingu\u00e9s totes les respostes.
Mois\u00e8s va arronsar les espatlles.
\u2014 Has de jugar les cartes, per\u00f2 amb cap. Saps qui s\u00f3n? Has vist alguna cosa estranya darrerament?
\u2014 Res. Nom\u00e9s els d?aquest mat\u00ed amb el cotxe bolcat, per\u00f2 no tinc ni idea de si hi estan relacionats. <\/p>\n\n
A l’altra banda, una veu masculina, tranquil\u00b7la per\u00f2 ferma, va parlar:
\u2014 Sabem que tens la bossa. Aix\u00f2 no ha d’anar a pitjor. Parla amb nosaltres, i ho arreglem.
\u2014Jo\u2026 jo no s\u00e9 de qu\u00e8 em parles \u2014vaig mentir, encara que la meva veu tremolava.
\u2014Miguel, no ens facis perdre el temps. Sabem on ets. I sabem qu\u00e8 tens. Si cooperes, ens podem oblidar de tot aix\u00f2. <\/p>\n\nCONTINUAR\u00c0…..<\/h2>\n\n
Qu\u00e8 hauria passat si no hagu\u00e9s recollit aquesta borsa?<\/em><\/p>\n\n
\n\n\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n\n