\u2014 Estimem<\/em> , Miguel, que ja ets amb les teves idees de pel\u00b7l\u00edcula \u2014va contestar ell, creuant els bra\u00e7os sobre la panxa\u2014. Segur que hi ha pols i aranyes. De deb\u00f2 necessites m\u00e9s problemes? Ja tens for\u00e7a goteres i endolls que no funcionen. <\/strong><\/p>\n\n \u2014No ho entens, Vicent. Aix\u00f2 \u00e9s diferent. Mira aquesta manera, no t\u00e9 sentit. A m\u00e9s, cada vegada que passo per aqu\u00ed em sento observat. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Doncs potser \u00e9s Manuela, que no et treu els ulls de sobre perqu\u00e8 creu que li donar\u00e0s menjar \u2014va riure, sacsejant el cap.<\/strong><\/p>\n Manuela, per descomptat, no va ajudar el meu argument, ja que en aquell moment es va posar a c\u00f3rrer en cercles amb un dels meus mitjons a la boca, com si fos la millor joguina del m\u00f3n.<\/p>\n\n \u2014Deixa que t’ho demostri \u2014li vaig dir, agafant el mall que sempre tinc a m\u00e0.<\/strong><\/p>\n\n \u2014 Estimem<\/em> , Miquel, que aix\u00f2 no \u00e9s una demolici\u00f3 professional \u2014es va queixar el Vicen\u00e7, posant-se dret\u2014. Si trenques alguna cosa important, despr\u00e9s no em vinguis plorant. Jo s\u00f3c xofer<\/em> , no paleta. <\/strong><\/p>\n\n \u2014T\u00e8cnic Superior en Manipulaci\u00f3 de Mercaderies<\/em> \u2014li vaig recordar, amb un somriure burleta.<\/strong><\/p>\n\n Ell em va llan\u00e7ar una mirada d’aquelles que deien \u00abm’est\u00e0s buscant\u00bb, per\u00f2 es va quedar all\u00e0, creuat de bra\u00e7os, mentre jo comen\u00e7ava a colpejar la paret. Amb cada cop, el soroll ressonava a tota la casa, i la pols queia del sostre. com si el mateix MasTorrencito es queix\u00e9s del que est\u00e0vem fent. conven\u00e7uda que aix\u00f2 era el millor joc de la seva curta vida. <\/p>\n\n Finalment, despr\u00e9s d’un \u00faltim cop, els maons van cedir, deixant al descobert un fosc buit.<\/p>\n\n \u2014\u00c9s aqu\u00ed \u2014vaig dir, apuntant amb la llanterna a l’interior.<\/strong><\/p>\n\n Un aire fred va sortir del forat, carregat amb una olor de pedra vella i humitat. <\/p>\n\n \u2014D’acord, Miquel, aix\u00f2 ja no sembla tan normal \u2014va admetre, mirant el forat amb desconfian\u00e7a\u2014. Qu\u00e8 hi ha a dins? <\/strong><\/p>\n\n \u2014Aix\u00f2 \u00e9s el que esbrinarem.<\/strong><\/p>\n\n Vaig encendre la meva llanterna i em vaig ficar a l’espai fosc, amb el Vicen\u00e7 seguint-me de prop i la Manuela, com sempre, liderant l’expedici\u00f3 amb el seu entusiasme desbordant. El que trobem a l’altra banda era m\u00e9s estrany del que s’havia imaginat. <\/p>\n\n Era una habitaci\u00f3 oculta, clarament abandonada des de feia d\u00e8cades. Les parets estaven cobertes de floridura i teranyines, i el terra de pedra mostrava marques desgastades, com si alg\u00fa hi hagu\u00e9s treballat en algun moment. Per\u00f2 el que m\u00e9s va cridar la meva atenci\u00f3 van ser les escales que baixaven en espiral cap a les profunditats. <\/p>\n\n \u2014I ara qu\u00e8? \u2014va preguntar Vicente, amb les mans als malucs\u2014. Aix\u00f2 ja no \u00e9s normal. De veritat vols baixar-hi? <\/strong><\/p>\n\n \u2014I tant que s\u00ed \u2014vaig contestar, emocionat.<\/strong><\/p>\n\n \u2014Amos<\/em> , que despr\u00e9s no diguis que no t’ho vaig advertir.<\/strong><\/p>\n\n La Manuela no va esperar ni una invitaci\u00f3. Ja estava a la vora de les escales, olorant amb entusiasme i bordant com si hagu\u00e9s trobat la troballa del segle. No la podia culpar. Jo tamb\u00e9 sentia que est\u00e0vem a punt de descobrir una cosa important. <\/p>\n\n L’aire es tornava m\u00e9s dens a mesura que descend\u00edem, i el ress\u00f2 de les nostres petjades ressonava per tot l’espai. Quan finalment vam arribar al final, el que vam trobar ens va deixar sense paraules: una porta de fusta massissa, amb un pany de ferro rovellat i marques tallades a la superf\u00edcie. Semblava tan vella com la resta de la casa, per\u00f2 tamb\u00e9 estranyament intacta. <\/p>\n\n \u2014I aix\u00f2? \u2014va preguntar Vicente, assenyalant les marques a la porta\u2014. Qu\u00e8 dimonis vol dir? <\/strong><\/p>\n\n \u2014No ho s\u00e9, per\u00f2 ho esbrinar\u00e9 \u2014li vaig respondre.<\/strong><\/p>\n\n Mentre jo examinava el pany, la Manuela es va asseure davant de la porta, panteixant i movent la cua, com si sab\u00e9s alguna cosa que nosaltres no. Vicente, per altra banda, no semblava tan entusiasmat. <\/p>\n\n \u2014Miguel, t’ho dic de deb\u00f2. Aix\u00f2 ja no m?agrada. I si trobem alguna cosa que no haur\u00edem de fer? <\/strong><\/p>\n\n \u2014Aix\u00f2 \u00e9s exactament el que vull.<\/strong><\/p>\n\n I, amb aquesta determinaci\u00f3, vaig emp\u00e8nyer la porta. No podia imaginar que all\u00f2 que hi havia a l’altra banda canviaria tot el que sabia sobre MasTorrencito. <\/p>\n\n La porta es va obrir amb un cruixit profund, com si el mateix MasTorrencito sospir\u00e9s despr\u00e9s d’anys de mantenir aquest secret ocult. Un aire gelat va sortir de l’interior, eri\u00e7ant-me la pell. Vicente, que havia estat rondinant tot el cam\u00ed, es va quedar en silenci. Fins i tot la Manuela, que fins aleshores no havia parat de moure la cua, va semblar contenir l’al\u00e8. <\/p>\n\n Vaig encendre la llanterna i vaig il\u00b7luminar l’estada a l’altra banda. Era una sala de pedra, ampla per\u00f2 carregada amb un aire opressiu. Les parets estaven nues, tret d’unes marques que semblaven gravades amb eines rudiment\u00e0ries. Per\u00f2 el que va cridar la meva atenci\u00f3 va ser una taula al centre de la sala. Era gran, de fusta fosca, amb una cosa coberta per una lona negra. <\/p>\n\n \u2014T’ho vaig dir, Miquel. Aix\u00f2 no m’agrada res \u2014va murmurar Vicente, posant-se darrere meu com si aix\u00f2 an\u00e9s a protegir-ho del que trob\u00e9ssim. <\/strong><\/p>\n\n \u2014No siguis gallina \u2014li vaig respondre, encara que jo mateix sentia un nus a l’est\u00f3mac.<\/strong><\/p>\n\n \u2014Guau! Vaja, vaja! \u2014va lladre la Manuela, emocionada, corrent cap a la taula. <\/strong><\/p>\n\n Ella, si m\u00e9s no, no tenia por. Per\u00f2 no podia apartar la vista d’aquella lona. Hi havia alguna cosa en la forma que s’endevinava sota, cosa que no encaixava amb all\u00f2 que esperava trobar en una vella casa de pag\u00e8s. Em vaig acostar a poc a poc, Vicent just darrere meu. <\/p>\n\n \u2014Si hi ha alguna cosa morta a sota, jo me’n vaig \u2014murmur\u00e0 ell, nervi\u00f3s.<\/strong><\/p>\n\n \u2014Vicent, aix\u00f2 \u00e9s hist\u00f2ria. No siguis exagerat. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Hist\u00f2ria, diu. Aix\u00f2 \u00e9s com comencen totes les pel\u00b7l\u00edcules de terror. <\/strong><\/p>\n\n Vaig respirar fondo i vaig agafar la lona. La vaig aixecar amb compte, tement el que podia trobar. Al principi, nom\u00e9s vaig veure pols i teranyines. Per\u00f2 a sota hi havia un bagul, una pe\u00e7a s\u00f2lida, decorada amb talles a la fusta que no vaig recon\u00e8ixer. El pany estava rovellat, per\u00f2 encara semblava funcional. <\/p>\n\n \u2014Un bagul… \u00c9s clar, perqu\u00e8 aix\u00f2 no \u00e9s sospit\u00f3s en absolut \u2014va bufar Vicente, mentre jo intentava obrir-lo. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Vicent, alg\u00fa va amagar aix\u00f2 aqu\u00ed. Aix\u00f2 \u00e9s important. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Important per a qui? Perqu\u00e8 per mi, important \u00e9s no despertar alguna cosa que prefereixo no con\u00e8ixer. <\/strong><\/p>\n\n Manuela, per descomptat, no compartia la preocupaci\u00f3 de Vicente. Estava asseguda al meu costat, panteixant i mirant el bagul com si esper\u00e9s que a dins hi hagu\u00e9s un premi. <\/p>\n\n Dins el bagul hi havia diversos objectes envoltats de teles velles. Vaig treure el primer amb compte: un diari de cuir, gastat pel temps. Vicente, encara que fingia desinter\u00e8s, no va poder evitar acostar-s’hi m\u00e9s. <\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 diu? \u2014va preguntar, inclinant-se sobre la meva espatlla. <\/strong><\/p>\n\n Vaig obrir el diari amb compte. Les p\u00e0gines estaven groguenques i fr\u00e0gils, per\u00f2 algunes paraules eren llegibles. Vaig passar els dits per la primera entrada, escrita amb una cal\u00b7ligrafia precipitada. <\/p>\n\n \u00abHe tancat la sala per protegir-la. El que vam descobrir aqu\u00ed no ha de sortir al m\u00f3n. No ho vaig poder destruir, per\u00f2 almenys ho puc amagar. Si alg\u00fa troba aix\u00f2, els demano que vagin amb compte. El que guardem aqu\u00ed mai no devia ser desenterrat.\u00bb<\/em><\/p>\n\n \u2014D’acord, Miquel, ja est\u00e0 b\u00e9. Aix\u00f2 \u00e9s una bogeria \u2014va dir en Vicente, fent un pas enrere.<\/strong> Manuela, mentrestant, estava olorant un petit objecte que hi havia al fons del bagul: una clau antiga, embolicada en un drap. La vaig treure i la vaig sostenir davant de la llanterna. Era feixuga i tenia un disseny intricat, com si hagu\u00e9s estat feta a m\u00e0 fa segles. <\/p>\n\n \u2014Aix\u00f2 no s’acaba aqu\u00ed \u2014vaig dir a en Vicente, mostrant-li la clau.<\/strong> Mentre discut\u00edem, Manuela va comen\u00e7ar a bordar. Vaig girar el cap per veure-la olorant una de les parets. Va colpejar amb la pota a terra i despr\u00e9s es va asseure, mirant cap a nosaltres amb la cua agitada. <\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 passa, petita? \u2014li vaig preguntar, apropant-me. <\/strong><\/p>\n\n \u2014 Estimem<\/em> , Miguel, que ja est\u00e0s veient fantasmes \u2014va bufar Vicente.<\/strong><\/p>\n\n Per\u00f2 llavors ho vaig veure: una esquerda a la paret que no estava a simple vista. Era prima i vertical, just a la cantonada oposada a la porta per on hav\u00edem entrat. Semblava una obertura\u2026 o una porta. <\/p>\n\n \u2014Aix\u00f2 \u00e9s una entrada \u2014vaig dir, assenyalant-la amb la llanterna.<\/strong> La Manuela va tornar a bordar, com animant-me, mentre jo inseria la clau a la ranura que amb prou feines es veia a l’esquerda. Va girar amb un clic sec, i la paret es va moure lentament, revelant un passad\u00eds fosc que baixava encara m\u00e9s. <\/p>\n\n \u2014Miguel, fins aqu\u00ed arribo. Tu pots ser tan valent com vulguis, per\u00f2 aix\u00f2 ja \u00e9s massa \u2014va dir Vicente, retrocedint. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Vicent, pensa-ho. Aix\u00f2 \u00e9s un descobriment \u00fanic. Si alg\u00fa ho va amagar, havia de ser per una ra\u00f3 important. <\/strong><\/p>\n\n \u2014S\u00ed, perqu\u00e8 gent com tu no ho trob\u00e9s.<\/strong><\/p>\n\n Manuela, aliena als dubtes de Vicente, ja havia comen\u00e7at a baixar pel passad\u00eds, la cua movent-se fren\u00e8ticament.<\/p>\n\n \u2014No penso deixar-la baixar sola \u2014vaig dir, engegant la llanterna.<\/strong><\/p>\n\n Vicente va bufar, per\u00f2 finalment em va seguir. \u2014Amos<\/em> , que sempre em fico en els teus embolics. Aix\u00f2 ha d’acabar amb una bona barbacoa. eh? <\/strong><\/p>\n\n El passad\u00eds era estret i baixava m\u00e9s del que esperava. Cada pas ressonava al silenci, i l’aire era m\u00e9s fred i humit. Quan arribem al final, ens trobem amb una altra porta. Aquesta era diferent, m\u00e9s senzilla, per\u00f2 semblava molt m\u00e9s antiga. <\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 fem ara? \u2014va preguntar Vicente, nervi\u00f3s. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Entrar, \u00e9s clar \u2014vaig respondre.<\/strong><\/p>\n\n Vaig treure la clau de nou, per\u00f2 aquesta vegada, abans que pogu\u00e9s girar-la, vam sentir un soroll a l’altra banda. Un cop sord, com si hagu\u00e9s caigut alguna cosa. Ens mirem en silenci, amb el cor bategant a tota velocitat. <\/p>\n\n La porta va cruixir en obrir-se, i un aire dens i humit ens va colpejar de ple. Vaig encendre la llanterna i Vicente, darrere meu, va al\u00e7ar el llum que hav\u00edem trobat. La llum t\u00e8nue amb prou feines va aconseguir il\u00b7luminar el que hi havia a l’altra banda: una gran sala circular, constru\u00efda en pedra, amb el terra cobert d’un mosaic desgastat. El silenci era tan profund que semblava tenir pes, i les parets, plenes de marques i gravats, s’al\u00e7aven com si ens volguessin embolicar. <\/p>\n\n \u2014Miguel\u2026 digues-me que no estem sols aqu\u00ed \u2014va murmurar Vicente, prement el m\u00e0nec del llum.<\/strong><\/p>\n\n \u2014Estem sols. Per\u00f2 s\u00ed, aix\u00f2 \u00e9s\u2026 estrany \u2014vaig respondre, intentant sonar m\u00e9s segur del que em sentia. <\/strong><\/p>\n\n La Manuela, per descomptat, no compartia la nostra inquietud. lloc ple de possibilitats. <\/p>\n\n Ens vam acostar al centre de la sala, on el mosaic es feia m\u00e9s intricat. Al cor del disseny, el mateix s\u00edmbol que havia vist abans sobre la porta: un sol eclipsat, tallat en pedra, envoltat de l\u00ednies i formes que semblaven fluir cap a ell. A la perif\u00e8ria del mosaic hi havia un patr\u00f3 de marques desgastades, com si alg\u00fa hagu\u00e9s arrossegat una mica pesat per all\u00e0. <\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 creus que \u00e9s aix\u00f2? \u2014vaig preguntar, encara que sabia que el Vicen\u00e7 no tindria una resposta. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Et dir\u00e9 el que crec: que ens estem ficant on no ens truquen \u2014va respondre ell, deixant el llum a terra per poder creuar-se de bra\u00e7os\u2014. Mira aquestes marques. Aix\u00f2 no \u00e9s un disseny bonic, Miquel. Aix\u00f2 \u00e9s una cosa\u2026 pr\u00e0ctica. Una cosa que es va fer servir per a un prop\u00f2sit. <\/strong><\/p>\n\n Sobre una taula al fons de la sala trobem el que semblava ser el nucli del misteri: velles eines, flascons etiquetats amb cal\u00b7ligrafia il\u00b7legible i, el m\u00e9s inquietant, una s\u00e8rie de documents apilats amb esquemes i mapes. En un dels papers, vaig recon\u00e8ixer una refer\u00e8ncia al \u201cpou antic\u201d. Per\u00f2 el que em va aturar va ser una nota al marge: <\/p>\n\n \u00abSegellat el 1910. No obrir. No sota cap circumst\u00e0ncia.\u00bb<\/em><\/p>\n\n \u2014Mira aix\u00f2, Vicent \u2014vaig dir, passant-li la fulla.<\/strong><\/p>\n\n -No obrir. Saps qu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Que NO L’OBRES, Miquel \u2014va contestar, sacsejant el cap\u2014. Aix\u00f2 ja no \u00e9s emocionant. Aix\u00f2 \u00e9s una advert\u00e8ncia. <\/strong><\/p>\n\n Per\u00f2 jo no em podia aturar. Entre els papers hi havia un mapa de MasTorrencito, i el pou estava marcat amb una gran creu. Em vaig adonar que tot en aquesta sala, els gravats, el disseny del mosaic, semblava girar al voltant d’aquell lloc. La Manuela va tornar a bordar, cridant la nostra atenci\u00f3 cap a un rac\u00f3 on hi havia alguna cosa m\u00e9s. <\/p>\n\n Un petit cofre, amagat darrere d’una pila de runes, el vaig recollir amb cura i el vaig posar sobre la taula. <\/p>\n\n \u2014T’ho dic de deb\u00f2, Miguel. Aix\u00f2 no \u00e9s una bona idea. El que sigui que \u00e9s all\u00e0 dins, alg\u00fa no volia que ho trob\u00e9ssim. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Precisament per aix\u00f2 \u2014vaig respondre, traient el tornav\u00eds que sempre porto amb mi.<\/strong><\/p>\n\n Vaig for\u00e7ar el pany, i despr\u00e9s d’uns minuts, el cofre es va obrir amb un espetec. Dins hi havia un objecte que no esperava: un medall\u00f3 de metall negre, simple per\u00f2 pesat, amb el mateix s\u00edmbol del sol eclipsat gravat a la superf\u00edcie. <\/p>\n\n \u2014I aix\u00f2? \u2014va preguntar Vicente, inclinant-se cap a mi. <\/strong><\/p>\n\n \u2014No ho s\u00e9, per\u00f2 ha de ser important \u2014vaig contestar, girant el medall\u00f3 a les mans.<\/strong><\/p>\n\n En tocar-lo, un calfred va rec\u00f3rrer la meva esquena, com si alguna cosa m’observ\u00e9s des de la dist\u00e0ncia. No ho podia explicar, per\u00f2 hi havia alguna cosa en aquell objecte que no m’agradava. <\/p>\n\n De tornada a l’exterior, seguim el mapa fins al pou, amagat sota una gruixuda tapa de metall rovellada. Vicente no parava de rondinar mentre jo retirava la tapa amb esfor\u00e7. A sota, un t\u00fanel estret baixava a la foscor. L’olor de terra humida i ferro era aclaparador. <\/p>\n\n \u2014Miguel, t’ho adverteixo. Aix\u00f2 ja no \u00e9s emocionant. \u00c9s una mala idea \u2014va dir en Vicente, fent un pas enrere. <\/strong><\/p>\n\n \u2014Si aix\u00f2 ha estat aqu\u00ed tot aquest temps, \u00e9s per alguna cosa \u2014vaig contestar, il\u00b7luminant el t\u00fanel.<\/strong><\/p>\n\n Amb Manuela esperant emocionada, Vicente i jo vam baixar per una vella escala de m\u00e0, fins que vam arribar al fons, all\u00e0, a la penombra, vam trobar el que semblava un mur de pedra, per\u00f2 amb una esquerda al centre, com si alg\u00fa hagu\u00e9s intentat. obrir-lo. <\/p>\n\n Enganxada a l’esquerda hi havia una inscripci\u00f3 gravada a la roca: \u2014Ja n’hi ha prou, Miguel! Veniu-nos ara mateix. Aix\u00f2 \u00e9s massa. <\/strong> Vaig tocar la pedra, i una vibraci\u00f3 va rec\u00f3rrer el terra sota els meus peus. Vicente em va agafar del bra\u00e7, tirant de mi cap enrere. <\/p>\n\n \u2014Miguel, no! Mira aix\u00f2. Aix\u00f2 no \u00e9s normal. Anem-nos ara mateix! <\/strong><\/p>\n\n En aquell moment, Manuela va comen\u00e7ar a bordar furiosament, mirant l’esquerda amb la cua baixa i les orelles cap enrere. Alguna cosa en la seva reacci\u00f3 em va aturar. Per primera vegada des que vam comen\u00e7ar aquesta exploraci\u00f3, vaig sentir por real. No era curiositat. No era emoci\u00f3. Era un temor primitiu, visceral. <\/p>\n\n Vaig allunyar-me del mur, deixant que el silenci omplira l’espai una vegada m\u00e9s.<\/p>\n\n De tornada a l’exterior, vam segellar l’entrada del pou amb la tapa de metall i vam tornar al soterrani a tornar el medall\u00f3 al cofre. segellat all\u00e0 fa m\u00e9s d’un segle. Per\u00f2 vaig entendre una cosa: no havia de ser descobert. <\/p>\n\n Aquella nit, mentre m’asseia davant de la xemeneia amb Vicente i Manuela adormida als meus peus, no em podia treure del cap la sensaci\u00f3 que alguna cosa seguia observant-nos des de la foscor de Mas Torrencito. Potser hem tancat el pou, per\u00f2 alguns secrets mai no desapareixen del tot. <\/p>\n\n Des de MasTorrencito us desitgem un bon dia i que els vostres gossos us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Des que vam arribar a MasTorrencito, sempre vaig tenir la sensaci\u00f3 que aquesta casa guardava secrets. L’Habitaci\u00f3 Amagada de MasTorret: Part I Era una cosa que no podia explicar, com una intu\u00efci\u00f3 que em rondava cada cop que passava a prop de la xemeneia del sal\u00f3. Aquesta mitja lluna a la part superior, aquest disseny […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2736,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[47,55,57,56],"class_list":["post-2740","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-gironaconmascotas","tag-turismecostabrava","tag-turismeruralambgossos-3","tag-viatjar-amb-gossos"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/habitacion1.jpg\")
<\/figure>\n
\n\n
\n\n
\n\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/habitacion2.jpg\")
<\/figure>\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/habitacion3.jpg\")
<\/figure>\n
\n\n
\u2014No vols saber qu\u00e8 van trobar? \u2014li vaig respondre. <\/strong>
\u2014No, vull sortir d’aqu\u00ed. Aix\u00f2 fa olor de problemes. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014Doncs jo dic que ho deixem aqu\u00ed. Aquesta \u00e9s casa teva, no la meva. <\/strong><\/p>\n\n
\n\n
\n\n
\u2014No em diguis que utilitzar\u00e0s aquesta clau \u2014va respondre en Vicente, portant-se les mans al cap.<\/strong>
\u2014I tant que s\u00ed.<\/strong><\/p>\n\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/habitacion4.jpg\")
<\/figure>\n
\n\n
\n\n
\n\n
\u00abAqu\u00ed dorm. Aqu\u00ed s’ha de quedar.\u00bb<\/em><\/p>\n\n
\n\n
\u2014Nom\u00e9s vull veure qu\u00e8 hi ha al darrere \u2014vaig respondre, acostant-me al mur.<\/strong><\/p>\n\n
\n\n
\n\n
\n\n
\n\n\n
Si vols, pot veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a><\/p>\n\n