Llums intenses, parpellejant sense parar. Cotxes policials bloquejaven l’acc\u00e9s a la casa, i una desena d’homes armats amb armilles antibales i uniformes dels Mossos d’Esquadra estaven apostats com si s’esperessin alg\u00fa. Immediatament, el bullici del grup es va apagar. <\/p>\n\n
\u201cMare meva, aix\u00f2 sembla de pel\u00b7l\u00edcula\u201d, va xiuxiuejar la Mireia, mentre el Jordi s’hi agafava com si els llums l’estiguessin interrogant ja.<\/p>\n\n
Els que venien m\u00e9s espurnejats pel vi semblaven haver-se curat a l’acte. Les seves cares havien passat de rialleres a s\u00f2bries, gaireb\u00e9 p\u00e0l\u00b7lides. Jo, sense entendre res, vaig avan\u00e7ar un parell de passos, mentre els meus amics xiuxiuejaven darrere. <\/p>\n\n
\u2014 Bona tarda… \u00bf qu\u00e8 passa?<\/strong> \u2014vaig preguntar mirant l’agent m\u00e9s proper.<\/p>\n\n Un home alt, amb un port imponent i gest seri\u00f3s, va avan\u00e7ar cap a mi. Sense presentar-se, va deixar anar: La pregunta em va deixar fred. Hi havia alguna cosa estranya en el to, una cosa que no quadrava. Vaig posar les mans a les butxaques i vaig tractar de mantenir la calma. Aqu\u00ed vaig comen\u00e7ar a notar que alguna cosa no anava b\u00e9. Em vaig creuar de bra\u00e7os i vaig assenyalar els cotxes que bloquejaven el cam\u00ed. El cap va girar el cap cap als altres agents, clarament inc\u00f2mode amb les meves preguntes. El silenci va caure sobre el grup. Fins i tot els meus amics, que seguien observant de lluny, van deixar de murmurar. Els murmuris entre els meus ve\u00efns van comen\u00e7ar a pujar. Alguns, com la Rosa Mari, ja s’havien avan\u00e7at una mica per escoltar millor. <\/p>\n\n El cap, visiblement molest, va fer un pas endavant. La frase em va deixar at\u00f2nit. Vaig mirar l’agent, buscant algun indici que all\u00f2 fos una broma. El cap va estr\u00e8nyer la mand\u00edbula. Amb un gest brusc, vaig treure el m\u00f2bil i vaig marcar el n\u00famero de Lluis, el meu advocat. Vaig penjar i vaig mirar el cap directament als ulls. L’ambient estava carregat. El meu grup<\/strong> d’amics, els ve\u00efns i els mateixos agents formaven un cercle de tensi\u00f3 que semblava a punt d’esclatar. De qu\u00e8 estaven parlant? Qu\u00e8 dimonis pensaven que hi havia a casa meva? <\/p>\n\n Enmig de la tensi\u00f3, un altre cotxe oficial va apar\u00e8ixer al cam\u00ed. Era un vehicle negre, m\u00e9s discret que els altres, amb la sirena apagada, per\u00f2 no passava desapercebut. Va baixar un mosso amb aire de superioritat, portant un paper que semblava ser important. Es va acostar directament al que manava, li va lliurar el document, i tots dos van comen\u00e7ar a parlar en veu baixa, llan\u00e7ant-me mirades de tant en tant. Jo, mentrestant, mantenia les maneres, per\u00f2 la situaci\u00f3 comen\u00e7ava a posar-se m\u00e9s seriosa. <\/p>\n\n Finalment, el cap dels Mossos va fer mitja volta i va caminar cap a mi amb pas ferm, estenent-me el paper amb certa teatralitat.<\/p>\n\n \u2014Aqu\u00ed tens l’ordre est\u00fapida. Ara obre la porta. <\/strong><\/p>\n\n El vaig mirar als ulls, mirant de semblar m\u00e9s calmat del que realment estava.<\/p>\n\n \u2014Espera, que la llegeixo. Us sembla b\u00e9? <\/strong> \u2014vaig dir, prenent el paper com si entengu\u00e9s perfectament de qu\u00e8 anava la cosa.<\/p>\n\n Vaig pr\u00e9mer els llavis i vaig comen\u00e7ar a llegir-lo, o almenys a fingir que ho feia. La veritat \u00e9s que no entenia ni la meitat del llenguatge legal que hi havia, per\u00f2 la meva intenci\u00f3 era guanyar temps i semblar segur. Els meus amics, que estaven darrere, xiuxiuejaven entre ells, probablement apostant sobre quant trigaria a cedir. <\/p>\n\n \u2014 Trucar\u00e9 a l’advocat.<\/strong><\/p>\n\n El cap va deixar anar una riallada seca, gaireb\u00e9 burleta.<\/p>\n\n \u2014\u00bf Quin advocat ni quines h\u00f2sties? Obre la puta porta dels collons ja! <\/strong><\/p>\n\n Li vaig sostenir la mirada per un segon, per\u00f2 vaig decidir no tensar m\u00e9s la corda. Vaig arronsar les espatlles i vaig caminar cap al cotxe per buscar el comandament. En pr\u00e9mer el bot\u00f3, la porta groga corredissa, amb les empremtes de gossets, va comen\u00e7ar a obrir-se. <\/p>\n\n La porta es va obrir lentament<\/strong> , amb aquell so met\u00e0l\u00b7lic que sempre feia, mentre tots miraven atents. No s\u00e9 si era la tensi\u00f3 del moment o la sensaci\u00f3 que alguna cosa estava per passar, per\u00f2 semblava que el temps s’alentia. <\/p>\n\n I llavors\u2026 van apar\u00e8ixer ells.<\/strong><\/p>\n\n Primer, Mast\u00edn, amb els seus imponents 80 quilos de pur m\u00fascul, va sortir al capdavant amb el seu habitual aire de protector, per\u00f2 amb un lladruc greu que va ressonar com un tro. Despr\u00e9s, Mam\u00e1s, mostrant aquestes dents que semblaven dissenyades per intimidar fins i tot al m\u00e9s valent. Maky, com sempre, descontrolat, fent voltes sense parar, i Masto\u2026 b\u00e9, Masto portava la seva pedra favorita a la boca, com si estigu\u00e9s preparat per entrar en combat. <\/p>\n\n El lladruc dels gossos va ser immediat, fort i ensordidor<\/strong> , com si volguessin deixar clar que aquest territori era seu. Els Mossos d’Esquadra, que fins aquell moment havien mantingut la seva postura ferma i seriosa, van comen\u00e7ar a recular instintivament. Les cares van passar d’autoritat a sorpresa, i despr\u00e9s a una cosa molt semblant al p\u00e0nic. <\/p>\n\n I per si l’escena ja no fos prou surrealista, darrere de tots va apar\u00e8ixer Do\u00f1a Manuela.<\/strong> Amb el seu caminar elegant, movent la cua amb una calma que contrastava amb el caos que els seus companys havien desfermat. Semblava dir: \u201cTranquils, humans. Aix\u00f2 ho tinc sota control.\u201d <\/p>\n\n Els lladrucs continuaven, i jo no podia evitar contenir el riure. Si haguessin vist les cares dels Mossos\u2026 Era per emmarcar-ho! Alguns intentaven mantenir les maneres, per\u00f2 estava clar que no estaven acostumats a enfrontar aquest equip can\u00ed. <\/p>\n\n El cap, que havia estat tan mand\u00f3 fa un moment, va aixecar les mans com en un intent de calmar la situaci\u00f3.<\/p>\n\n \u2014Tranquil! Tranquil! Controleu els gossos. <\/strong><\/p>\n\n \u2014 Controlar-los?<\/strong> \u2014vaig dir amb un somriure decantat\u2014. Ells s\u00f3n a casa seva. \u00c9s vost\u00e8 el que ha insistit a entrar-hi, no? <\/p>\n\n Els meus amics, que fins aleshores havien estat aguantant-se, van esclatar en riallades. Rosa Mari fins i tot es va recolzar a Isa per no caure, mentre el Jordi murmurava: La mare va fer un parell de passos cap endavant, deixant el cap petrificat, mentre Mast\u00edn deixava anar un grunyit tan greu que se sentia al pit. Va ser llavors quan vaig decidir intervenir-hi, no sense abans gaudir una mica m\u00e9s de l’espectacle. <\/p>\n\n \u2014Vinga, nois. Ja est\u00e0 b\u00e9. Deixeu-los tranquils. <\/strong><\/p>\n\n En sentir la meva veu, els gossos es van calmar una mica, encara que Mast\u00edn seguia observant els agents com si avalu\u00e9s quin seria el primer a intentar alguna cosa.<\/p>\n\n \u2014B\u00e9, ja ha vist que a casa meva l’\u00fanica cosa perillosa que hi ha s\u00f3n els gossos. Una mica m\u00e9s, senyor agent? <\/strong><\/p>\n\n El cap, encara intentant recuperar les maneres, va assentir lentament, sense treure-li la vista de sobre a la senyora Manuela, que ara s’havia assegut com tota una dama, observant el caos amb aire avorrit.<\/p>\n\n \u2014 Farem una revisi\u00f3 r\u00e0pida\u2026 i ens en anirem.<\/strong><\/p>\n\n Jo vaig somriure, satisfet.<\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, el que digueu. Per\u00f2 compte amb Masto. Si intenten treure la pedra, es posa molt territorial. <\/strong><\/p>\n\n I aix\u00ed, mentre els Mossos s’endinsaven en la propietat amb m\u00e9s por que autoritat, els gossos seguien observant-los, assegurant-se que sabessin qui eren els veritables amos del lloc.<\/p>\n\n Els Mossos d’Esquadra van comen\u00e7ar a envoltar la masia amb cautela, mentre que el cap donava ordres r\u00e0pides al seu equip. Els agents inspeccionaven finestres, cantonades i racons, mirant-ho tot com si esperen trobar un tresor ocult. Els gossos seguien atents, bordant de tant en tant, recordant-los que no eren benvinguts. Mast\u00edn i Mam\u00e1s caminaven al meu costat com escortes personals, mentre Maky i Masto donaven voltes nervioses, vigilant cada moviment. <\/p>\n\n Quan els agents van comen\u00e7ar a inspeccionar la zona principal, un home va sortir d?una de les habitacions. Alt, amb port imponent i una cara que semblava acostumada a donar ordres, es va acostar al grup. Era el Jaume, un dels clients que s’allotjaven a Mas Torrencitto aquella setmana. Fins aquell moment, el coneix\u00edem com un hoste amable i reservat, per\u00f2 quan el vaig veure dret davant del cap dels Mossos, vaig comprendre que hi havia alguna cosa m\u00e9s. <\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 passa aqu\u00ed?<\/strong> \u2014va preguntar el Jaume amb un to ferm, creuant-se de bra\u00e7os.<\/p>\n\n El cap dels Mossos se’l va mirar, clarament sorpr\u00e8s. En Jaume va aixecar una cella, va treure una targeta de la butxaca i la va sostenir davant de l’agent. El silenci va ser absolut. Els agents, que fins aquell moment semblaven tan segurs de si mateixos, van intercanviar mirades nervioses. Fins i tot els gossos van deixar de bordar per un segon, com si tamb\u00e9 esperessin una resposta. <\/p>\n\n \u2014Senyor, aix\u00f2\u2026 aix\u00f2 \u00e9s una intervenci\u00f3 per una den\u00fancia\u2026<\/strong> \u2014va balbucejar el cap, clarament inc\u00f2mode. El cap va titubejar, clarament acorralat. Els agents van comen\u00e7ar a recular lleugerament, sense saber com reaccionar. Mast\u00ed, com si perceb\u00e9s la tensi\u00f3, es va avan\u00e7ar una mica, deixant escapar un grunyit greu. El cap va aixecar les mans instintivament, en un gest de rendici\u00f3. <\/p>\n\n \u2014Aix\u00f2 ha estat un error, senyor.<\/strong> \u2014va admetre finalment. Els Mossos van comen\u00e7ar a retirar-se amb les orelles farinetes, murmurant entre ells. Els gossos, com a guardians orgullosos, els van escortar fins a la porta, bordant ocasionalment per recordar-los que no eren benvinguts. <\/p>\n\n Quan finalment se’n van anar, Jaume va tornar a la casa, on jo ho esperava, encara processant el que acabava de passar.<\/p>\n\n \u2014Jaume\u2026 Qu\u00e8 ha estat tot aix\u00f2? Qu\u00e8 volien exactament? <\/strong> \u2014li vaig preguntar, encara amb curiositat.<\/p>\n\n En Jaume va sospirar i es va passar una m\u00e0 pels cabells, com si estigu\u00e9s decidint per on comen\u00e7ar. En Jaume em va mirar amb una barreja de compassi\u00f3 i cansament. Immediatament vaig saber qui podria estar darrere. Jaume va assentir, comprenent. Aquella nit, mentre compart\u00edem unes copes de vi, la tensi\u00f3 finalment es va dissipar. Entre rialles, els meus amics no paraven d’imitar les cares dels Mossos en veure els gossos, i el Jaume va prometre assegurar-se que aquest tipus de situacions no es torn\u00e9s a repetir. <\/p>\n\n Mas Torrencitto havia estat testimoni de moltes hist\u00f2ries, per\u00f2 aquesta s’enduria, sens dubte, un lloc especial a la seva mem\u00f2ria.<\/p>\n\n Aquella nit, despr\u00e9s que els Mossos se’n van anar amb els cotxes oficials i els egos ferits, la calma va tornar a poc a poc a Mas Torrencitto. Els gossos, satisfets amb la seva actuaci\u00f3 heroica, es van acomodar com a reis als seus racons favorits, mentre els amics i jo ens reun\u00edem a la terrassa amb una copa de vi a la m\u00e0. <\/p>\n\n En Jaume, ara molt m\u00e9s relaxat, va comen\u00e7ar a riure mentre repass\u00e0vem el que havia passat. La Mireia, amb ll\u00e0grimes de riure, va afegir: Jordi va imitar el gest del cap dels Mossos aixecant les mans, i Rosa Mari gaireb\u00e9 va caure de la cadira de tant riure. Per\u00f2 la meva ment seguia donant voltes a la xivatada. <\/p>\n\n \u2014 Jaume, qu\u00e8 far\u00e0s amb tot aix\u00f2?<\/strong> \u2014li vaig preguntar, intentant reprendre una mica de serietat.<\/p>\n\n En Jaume va somriure amb un aire murri. Vam riure de nou, per\u00f2 no vaig poder evitar esmentar la nostra \u201cestimada\u201d ve\u00efna. La Mireia es va inclinar cap endavant, emocionada. \u2014 Qu\u00e8 proposes?<\/strong> \u2014va preguntar la Isa, intrigada.<\/p>\n\n Jordi, amb un somriure entremaliat, va intervenir: La idea era massa bona per ignorar-la. Entre rialles i brindis, vam decidir que aquesta seria la nostra petita venjan\u00e7a: un missatge clar per\u00f2 divertit, perqu\u00e8 entengu\u00e9s que no ens amargaria el dia. <\/p>\n\n L’endem\u00e0 al mat\u00ed, Mast\u00edn, Mam\u00e1s, Maky, i Masto semblaven satisfets amb la seva actuaci\u00f3 de la nit anterior. Do\u00f1a Manuela, amb la seva usual eleg\u00e0ncia, caminava per la terrassa com supervisant-ho tot. Els Mossos no havien tornat, i la masia recuperava el ritme habitual: clients feli\u00e7os, gossos juganers, i un ambient on les rialles sempre guanyaven. <\/p>\n\n En Jaume, abans de marxar, em va estr\u00e8nyer la m\u00e0. I amb aix\u00f2, va tornar a ser un hoste m\u00e9s, deixant darrere seu una de les hist\u00f2ries m\u00e9s memorables que no hav\u00edem viscut mai a Mas Torrencitto.<\/p>\n\n La ve\u00efna? B\u00e9\u2026 mai no va deixar de buscar problemes. Per\u00f2 cada cop que pass\u00e0vem per casa seva, ens assegur\u00e0vem de tocar el cl\u00e0xon\u2026 i que Mast\u00edn bord\u00e9s amb ganes. <\/p>\n\n <\/p>\n\n <\/p>\n\n Des de MasTorrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Era un d’aquells dies on el sol semblava etern, amb aquella calor que enganxava suau i el cant dels grills com a fons musical. Hav\u00edem acabat de menjar feia poc, tota la colla reunida: la Mireia, el Vicent, la Isa, el Jordi, la Yoyo, el Joan, la Rosa Mari, el Ramon, l’Esther, l’Iban i l’Ingrid […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2712,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-2672","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n
\u2014Vost\u00e8 \u00e9s Miguel Chordi?<\/strong>
\u2014 S\u00ed, s\u00f3c jo. Algun problema? <\/strong>
\u2014 Ensenyeu-me la vostra documentaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n![\"Registro](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/DALL\u00b7E-2024-12-10-06.34.19-A-humorous-countryside-scene-at-Mas-Torrencitto-a-rustic-Catalan-masia-with-a-bright-yellow-sliding-door-featuring-paw-prints.-A-group-of-Mossos-dEs-copia.jpg\")
<\/figure>\n
\u2014 Documentaci\u00f3? Per qu\u00e8? Qu\u00e8 est\u00e0 passant? <\/strong>
\u2014 Feu el que us dic.<\/strong> \u2014El to era autoritari, sense donar lloc a discussions.<\/p>\n\n
\u2014Doncs no porto documentaci\u00f3 a sobre. \u00c9s a la casa. <\/strong>
\u2014 Llavors la busqueu.<\/strong><\/p>\n\n
\u2014I com vol que passi? M’aparten els cotxes? <\/strong>
L’agent va arrufar les celles.
\u2014\u00c9s que necessita anar amb cotxe?<\/strong>
\u2014Doncs \u00e9s clar. \u00c9s casa meva. Vull aparcar davant, o ara aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s un problema? <\/strong><\/p>\n\n
\u2014 B\u00e9, ho acompanyem fins a la casa.<\/strong>
– Aix\u00f2 ser\u00e0 que no.<\/strong> <\/p>\n\n
\u2014Perd\u00f3?<\/strong> \u2014va dir el cap.
\u2014 Que no. Tenen una ordre judicial? <\/strong>
\u2014Com diu?<\/strong>
\u2014 Tenen una ordre per entrar a la meva propietat?<\/strong>
L’agent va dubtar per un segon, com si la pregunta ho hagu\u00e9s descol\u00b7locat.
\u2014Doncs\u2026 no.<\/strong>
\u2014Doncs aleshores no entren. Ni amb mi ni sense mi. Espereu-vos aqu\u00ed mentre baixo per la documentaci\u00f3. I de passada, truco al meu advocat. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014Sentiu, senyor. No pot baixar tot sol. No pot avisar ning\u00fa, llevat del seu advocat. <\/strong>
\u2014Com? De qu\u00e8 parla? \u00c9s casa meva. <\/strong>
\u2014 Tenim motius per creure que en la seva propietat hi podria haver persones fugades de la just\u00edcia.<\/strong><\/p>\n\n
\u2014 \u00bf Persones fugades? D’on treu aix\u00f2? <\/strong>
\u2014 Hem rebut una xivatada.<\/strong>
\u2014 Una xivatada?<\/strong> \u2014vaig repetir, incr\u00e8dul\u2014. Quina classe de xivatada? Perqu\u00e8 aqu\u00ed l’\u00fanic que hi ha \u00e9s gent que va venir a menjar. O \u00e9s que els Mossos han comen\u00e7at a treballar amb rumors?**<\/p>\n\n
– Senyor, li repeteixo: no pot entrar a la casa sense acompanyament.<\/strong>
\u2014I jo li repeteixo que no entren sense cap ordre.<\/strong><\/p>\n\n
\u2014 Llu\u00eds, s\u00f3c aqu\u00ed amb els Mossos. Volen entrar a casa meva sense ordre judicial. Qu\u00e8 faig? <\/strong>
De l’altra banda de la l\u00ednia, la veu tranquil\u00b7la de Llu\u00eds va respondre:
\u2014No els deixis entrar. Sense ordre no hi tenen dret. Espera’m, vaig cap all\u00e0. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014El meu advocat est\u00e0 en cam\u00ed. I fins que no arribi, vost\u00e8s no passen. <\/strong><\/p>\n\n
\n\nLa rebuda dels nostres nens. El registre dels Mossos a MasTorrencito <\/h4>\n\n
\u2014 Aix\u00f2 \u00e9s millor que Netflix.<\/strong> <\/p>\n\n
\u2014Senyor, estem en una operaci\u00f3 oficial. Li demano que es mantingui al marge. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014Oficial? S\u00f3c Jaume Pons, subdirector general dels Mossos. Expliqui’m exactament qu\u00e8 fan vost\u00e8s aqu\u00ed, i facin-ho r\u00e0pid. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014 Den\u00fancia de qu\u00e8?<\/strong> \u2014El Jaume el va interrompre, clavant-li una mirada que hauria fet tremolar qualsevol.
\u2014 Hem rebut una xivatada indicant que en aquesta propietat podrien estar allotjant-se persones fugades de la just\u00edcia.<\/strong>
\u2014 Fugats de la just\u00edcia?<\/strong> \u2014va repetir el Jaume, incr\u00e8dul\u2014. Quina mena d’operaci\u00f3 duen a terme sense informar-me’n? Perqu\u00e8 no en tinc const\u00e0ncia, i encara menys que hagin sol\u00b7licitat una ordre judicial de manera adequada. <\/p>\n\n
\u2014 Senyor, actuem basant-nos en informaci\u00f3\u2026<\/strong>
\u2014 Informaci\u00f3 o rumors?<\/strong> \u2014El Jaume va fer un pas endavant\u2014. Estan dient que aquest establiment, que he comprovat personalment, acull fugitius? Em sembla que tenen moltes explicacions per donar.**<\/p>\n\n![\"Registre](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/mossos3-1024x585.jpg\")
\u2014Un error, s\u00ed. I un de greu. Ara recullin les seves coses i aneu-vos. Aix\u00f2 \u00e9s una propietat privada i no tenen dret a continuar aqu\u00ed sense m\u00e9s explicacions. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014\u00c9s una bogeria. Segons m’han explicat, alg\u00fa va denunciar que aqu\u00ed es podrien allotjar alguns dels exiliats a Brussel\u00b7les. Tot per una xivatada. <\/strong>
\u2014Exiliats? A Mas Torrencitto? <\/strong> \u2014vaig preguntar, entre rialles\u2014. I qui dimonis s’ha inventat una cosa aix\u00ed? <\/p>\n\n
\u2014Suposadament, un ve\u00ed. I veient com han actuat, \u00e9s clar que no van investigar res abans de venir. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014 Segur que ha estat ella.<\/strong> \u2014vaig murmurar amb un to de resignaci\u00f3.
En Jaume em va mirar, curi\u00f3s.
\u2014Qui?<\/strong>
\u2014La nostra estimada ve\u00efna. Sempre est\u00e0 cercant problemes. Si no \u00e9s perqu\u00e8 entren i surten clients, \u00e9s perqu\u00e8 els gossos borren, o perqu\u00e8 li molesta el simple fet que existim. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014\u00c9s possible. Gent aix\u00ed sempre busca maneres de rescabalar-se. Per\u00f2 no et preocupis, aix\u00f2 no quedar\u00e0 aix\u00ed. <\/strong><\/p>\n\n![\"Registre](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/mossos1-1024x585.jpg\")
\u2014 Si haguessis vist les cares del cap\u2026 semblava que Mast\u00edn s’ho menjaria sencer!<\/strong><\/p>\n\n
\u2014I Masto amb la pedra a la boca! Com si estigu\u00e9s llest per llan\u00e7ar-la al primer que s’hi acost\u00e9s. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014B\u00e9, far\u00e9 un informe oficial\u2026 per\u00f2 abans que s’ho passin a alg\u00fa, l’omplir\u00e9 amb les cares d’ensurt que tenien. Aix\u00f2 hauria de ser suficient perqu\u00e8 aprenguin a no deixar-se portar per rumors. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014Segur que ha estat ella. Aquesta dona no para de buscar problemes. No s\u00e9 si \u00e9s perqu\u00e8 molesta el soroll, els clients, els gossos\u2026 o tot plegat. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014I si us enviem un regal? Cosa que la faci reflexionar. <\/strong><\/p>\n\n
\u2014 Un cartell que digui: ‘Gr\u00e0cies per la teva amable xivatada, els Mossos s’ho van passar genial’!<\/strong><\/p>\n\n
\u2014Miquel, gr\u00e0cies pel vi i l’hospitalitat. I no et preocupis, la propera vegada que vingui ser\u00e0 per descansar\u2026 no per arreglar desastres. <\/strong><\/p>\n\n
\n\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> <\/p>\n\n