![\"La](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/reunion3.jpg\")
<\/figure>\nDeixeu anar un riure breu.<\/p>\n\n
\u2014En absolut. S\u00f3n quatre, i l’\u00fanic que faran \u00e9s demanar-li manyagues \u2014li va assegurar. <\/p>\n\n
-Perfecte. Ens parlem ben aviat. <\/p>\n\n
Quan pengem, vaig tornar a les meves tasques amb certa curiositat. Em va semblar un client una mica\u2026 peculiar. Per algun motiu, la meva ment va divagar, i de fons, la televisi\u00f3 continuava amb el seu mon\u00f2ton xerrameca. Eren temps complicats aqu\u00ed a Catalunya, el Proc\u00e9s estava al punt m\u00e9s \u00e0lgid, i jo, que em considerava partidari de Puigdemont, no podia deixar de preguntar-me en qu\u00e8 acabaria tot all\u00f2. Pensar que la gent acabava a la pres\u00f3 per volar votar m’indignava; em semblava un desprop\u00f2sit. Per\u00f2 va deixar de banda aquests pensaments i vaig tornar a mi dia a dia. <\/p>\n\n
No gaire temps despr\u00e9s, el tel\u00e8fon va sonar de nou. Vaig mirar la pantalla: era el mateix n\u00famero d’abans. <\/p>\n\n
\u2014Mastorret, digui’m \u2014va contestar, reconeixent la seva veu immediatament.<\/p>\n\n
\u2014S\u00f3c jo, el que va trucar abans. Hem decidit llogar la casa. Ens interessa molt la privadesa. <\/p>\n\n
Va sentir una onada d’alleujament. Seria una bona suma, sobretot en una temporada en qu\u00e8 poques reserves apareixien. Febrer no solia ser un mes rentable. <\/p>\n\n
\u2014Perfecte! \u2014li va respondre\u2014. Per quan la necessitarien i quants dies? <\/p>\n\n
\u2014Aquesta nit, si \u00e9s possible. Ens quedar\u00edem fins dem\u00e0 passat. Hi ha cap problema? <\/p>\n\n
\u2014Ning\u00fa, \u00e9s clar. \u2014Vaig somriure, satisfet\u2014. Nom\u00e9s digui’m el que necessiten, allotjament i esmorzar, dinars, sopars\u2026 <\/p>\n\n
\u2014Tot volem que estigui tot incl\u00f2s. Ah, i que ning\u00fa no vingui a la casa. Volem estar completament sols per poder tractar certs temes lluny de l’enrenou. Ser\u00e0 possible? <\/p>\n\n
\u2014No us preocupeu, que no entra ni el tato \u2014li va assegurar\u2014. Si cal, jo mateix m’encarregar\u00e9 de tot sense molestar-los. <\/p>\n\n
L’home va semblar satisfet.<\/p>\n\n
-Perfecte. Com et pago? Bizum, transfer\u00e8ncia? <\/p>\n\n
\u2014El primer que necessito \u00e9s saber quantes persones seran, per preparar-ho tot.<\/p>\n\n
\u2014Hmm\u2026 Quantes habitacions tens? \u2014va preguntar en un to vague, com si encara no sab\u00e9s els detalls exactes. <\/p>\n\n
\u2014Nou en total: quatre dobles, quatre triples i una suite. \u2014El vaig sentir calcular en silenci, una mica dubitatiu. <\/p>\n\n
-D’acord, preparar-les totes. No s\u00e9 quants es quedaran a dormir finalment. <\/p>\n\n
Va accedir sense m\u00e9s preguntes i li vaig dir el preu, 140 euros per habitaci\u00f3, pensi\u00f3 completa, acc\u00e9s lliure a les instal\u00b7lacions. Em va donar un n\u00famero per a la reserva: Joan Miquel Figueres. Vam penjar, i immediatament em vaig posar en marxa per preparar-ho tot. Vaig trucar a Meme perqu\u00e8 estigu\u00e9s llesta per als dinars i sopars, va encendre les xemeneies i vaig revisar cada habitaci\u00f3 per assegurar-me que estiguessin impecables. Durant una estona, va rebre la notificaci\u00f3 d’un bizum: 3.780 euros. All\u00f2 em va deixar sorpr\u00e8s; mai havia rebut una quantitat tan alta de cop, i menys a trav\u00e9s de bizum. Semblava gaireb\u00e9 irreal, per\u00f2 all\u00e0 hi era, al meu compte. <\/p>\n\n Van arribar les set de la tarda i, just a l’hora, un cotxe va apar\u00e8ixer a l’entrada. Un home baix de l’acte, vestit de manera impecable i amb un port elegant. <\/p>\n\n \u2014Joan Miquel, un plaer. <\/p>\n\n Em va guiar cap a l’entrada, i vaig comen\u00e7ar a ensenyar-li la casa. Semblava molt complagut amb cada detall, i en arribar al chill out, sonava de fons la \u201cCan\u00e7\u00f3 de Llibertat\u201d de Lluis Llach. La reconeci\u00f3 a l’instant i va somriure amb certa nost\u00e0lgia. <\/p>\n\n \u2014Ostia, Llach\u2026 t’agrada? \u2014em va preguntar. <\/p>\n\n \u2014S\u00ed, molt\u00edssim. Llach sempre ha estat la banda sonora de la nostra hist\u00f2ria aqu\u00ed \u2013li va respondre sincerament, sentint la mateixa nost\u00e0lgia. <\/p>\n\n \u2014T\u00e9 aquesta capacitat de connectar amb el que sentim tots\u2026 Encara que ara sembla que ens volen fer oblidar el que \u00e9s important, \u00bf \u00bf no?<\/p>\n\n Vaig assentir en silenci, i tots dos ens vam quedar mirant el paisatge, immens i lliure sota el cel que comen\u00e7ava a fer-se fosc. Despr\u00e9s d’una estona de silenci, ell va canviar de tema i va preguntar pels meus gossos. Els va trucar des del pati i, en veure’ls, Juan Miguel s’hi va acostar amb naturalitat, acariciant-los com si els conegu\u00e9s de tota la vida. <\/p>\n\n Poc despr\u00e9s, es va acomiadar assegurant-me que els amics arribarien m\u00e9s tard. Les hores van anar passant i, al capvespre, va venir com altres cotxes apareixien. Un darrere l’altre es van estacionar a l’esplanada. Alguns treien maletes, altres semblaven simplement llestos per a una xerrada tranquil\u00b7la. Des d’una cantonada, els va observar acostar-s’hi, formant un grup de cares que, d’alguna manera, se’m feien familiars. <\/p>\n\n Va ser llavors quan ho va venir. Entre el grup d’homes i dones que anaven cap a la casa, hi havia una figura inconfusible. Per un moment, no ho puc creure. Hi era, com el rostre seri\u00f3s, caminant entre ells. <\/p>\n\n Era ell. …… Des de la terrassa, els vaig veure arribar. Un darrere l’altre, els cotxes anaven ocupant la petita esplanada de grava, i els llums dels fars semblaven il\u00b7luminar no nom\u00e9s el cam\u00ed, sin\u00f3 l’inici d’una cosa que encara no entenia del tot. <\/p>\n\n Quan va sortir del cotxe, l’aire va semblar m\u00e9s dens. Ell, caminant amb calma, emanava una pres\u00e8ncia que omplia tot al seu voltant. Els altres ho seguien, alguns amb maletes, altres amb motxilles, per\u00f2 tots amb mirades serioses. Vaig intentar mantenir les maneres mentre s’acostaven, per\u00f2 vaig sentir com el meu cor s’accelerava. No podia ser real. All\u00e0 hi era, a casa meva. A la meva masia. <\/strong><\/p>\n\n Em debatia entre l’emoci\u00f3 d’explicar-ho al m\u00f3n i la certesa que no havia de dir res. Si havien triat Mas Torrencito era per alguna cosa: l’a\u00efllament, la privadesa, el silenci. Qualsevol imprud\u00e8ncia, qualsevol relliscada, podria arru\u00efnar-ho tot. Em vaig empassar les ganes d’agafar el tel\u00e8fon, vaig respirar profund i em vaig acostar per rebre’ls. <\/p>\n\n Joan Miquel va ser el primer a saludar-me, amb el somriure tranquil i el to sempre amable.<\/p>\n\n \u2014Gr\u00e0cies per rebre’ns. Tot ha sortit perfecte fins ara. <\/p>\n\n Despr\u00e9s em va presentar a la resta del grup, i all\u00e0 hi era ell, a poca dist\u00e0ncia a peu. Em va estendre la m\u00e0, i en fer-ho, els seus ulls es van clavar als meus. Va saber a l’instant que estava nervi\u00f3s. <\/p>\n\n \u2014Tranquil\u2026 no passa res. \u2014La seva veu era calmada, per\u00f2 tenia un pes que no es podia ignorar. <\/p>\n\n Aquest gest, aquestes paraules, em van tranquil\u00b7litzar una mica. Em vaig esfor\u00e7ar per semblar ser\u00e8 mentre els mostrava la casa. El grup es movia amb cautela, observant cada detall: les habitacions, el menjador amb la taula llarga ja preparada, la terrassa amb el chill out il\u00b7luminat t\u00e8nuement per les garlandes de llums. Tot semblava adequat, o almenys aix\u00f2 semblava pels gestos d’assentiment de Joan Miquel i d’Ell. <\/p>\n Quan els vaig acabar d’ensenyar tot, es van distribuir per les seves habitacions, organitzant-se amb discreci\u00f3. Em vaig quedar un moment al chill out, vaig encendre un cigar i em vaig deixar portar pel so del vent. Sentia que alguna cosa gran estava a punt de succeir, una cosa que anava molt m\u00e9s enll\u00e0 de mi, d’aquesta masia o fins i tot. Per\u00f2 no podia desxifrar-ho encara. <\/p>\n\n Vaig pujar a la cuina per veure com anava el sopar. Meme estava al seu element, preparant cada plat amb la seva dedicaci\u00f3 habitual. L’amanida estava a punt, la crema de carbass\u00f3 bullia a foc lent, i el fricand\u00f3 omplia l’aire amb aquesta aroma inconfusible de tradici\u00f3 catalana. <\/p>\n\n \u2014Tot en ordre \u2014va dir la Meme, mirant-me per sobre de l’espatlla\u2014. Encara que tu sembles als n\u00favols. Qu\u00e8 passa? <\/p>\n\n \u2014Res, Meme. Nom\u00e9s\u2026 una nit especial. <\/p>\n\n Abans que li pogu\u00e9s explicar m\u00e9s, van tocar a la porta. Era Joan Miquel, com sempre amb aquell somriure que mai deixava entreveure gaire. <\/p>\n\n \u2014Quina hora us va b\u00e9 per sopar? \u2014va preguntar. <\/p>\n\n Meme i jo vam intercanviar una mirada r\u00e0pida, i ella va respondre:<\/p>\n\n \u2014A les nou estar\u00e0 tot llest.<\/p>\n\n \u2014Perfecte \u2014va dir ell, satisfet\u2014. Ens va genial a tothom. <\/p>\n\n Quan se’n va anar, Meme va baixar al menjador per preparar la taula, mentre jo em vaig quedar a la cuina fent temps. Revisava correus al meu ordinador, intentant distreure’m, per\u00f2 no podia deixar de pensar en el que estava passant sota aquest sostre. Aleshores, un altre cop a la porta. Aquest cop no era Joan Miquel. <\/p>\n\n \u2014Passa \u2014vaig dir, sense aixecar la mirada del port\u00e0til.<\/p>\n\n Quan ho vaig fer, ho vaig veure. Ell.<\/strong> Dempeus en el marc de la porta, amb les mans a les butxaques i una expressi\u00f3 relaxada. Va somriure lleument abans de parlar. <\/p>\n\n \u2014On puc agafar una cervesa?<\/p>\n\n \u2014Si vols, te la pujo jo \u2014li vaig oferir.<\/p>\n\n \u2014B\u00e9\u2026 t’importa si em sento aqu\u00ed amb tu?<\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, asseu-te on vulguis \u2014vaig respondre, intentant no semblar gaire nervi\u00f3s.<\/p>\n\n Vaig baixar al rebost a buscar una cervesa, i en tornar, ja estava assegut davant de la taula, observant la cuina amb curiositat. Li vaig passar l’ampolla, i despr\u00e9s d’un glop, em va mirar amb un somriure. <\/p>\n\n \u2014Digues-me, qu\u00e8 fa un paio com tu en un lloc com aquest?<\/p>\n\n No vaig poder evitar riure’m, encara que per dins sentia que el meu cor sortiria del pit.<\/p>\n\n \u2014Doncs igual que a la can\u00e7\u00f3, no?<\/p>\n\n Vam riure tots dos, i l’ambient es va relaxar una mica. Per\u00f2 la seva mirada va canviar, tornant-se m\u00e9s seriosa, m\u00e9s inquisitiva. <\/p>\n\n \u2014No, de deb\u00f2. Has fet moltes voltes abans d’acabar aqu\u00ed, oi? <\/p>\n\n La meva ment anava a mil. Sabia de mi. Se n’havia informat. <\/strong> No era una simple pregunta casual. Vaig empassar saliva abans de respondre. <\/p>\n\n \u2014B\u00e9, feia classes a Salamanca, em vaig embolicar amb una alumna, vam anar a Ni\u00e7a i despr\u00e9s vam acabar aqu\u00ed\u2026 resumint, \u00e9s clar.<\/p>\n\n \u2014Folar! Ho has simplificat for\u00e7a, no? \u2014va dir amb un riure curt\u2014. I ets content aqu\u00ed? <\/p>\n\n \u2014Molt. Si miro enrere, despr\u00e9s de tots els llocs on he estat, crec que aix\u00f2 \u00e9s el millor que m’ha passat. <\/p>\n\n \u2014Aix\u00f2 \u00e9s el m\u00e9s important, al final. \u2014Es va quedar pensatiu un moment, prenent un altre glop de la seva cervesa. <\/p>\n\n Es va fer un silenci, i vaig decidir aprofitar per preguntar-li alguna cosa que duia a dins des que el vaig veure arribar.<\/p>\n\n \u2014I tu? Com ho portes? Perqu\u00e8, sincerament, no sembla gens f\u00e0cil. <\/p>\n\n Va sospirar, recolzant la cervesa a taula, i per un moment, la seva expressi\u00f3 es va enfosquir.<\/p>\n\n \u2014No ho \u00e9s. Hi ha hagut molts moments en qu\u00e8 vaig pensar que no podr\u00edem seguir endavant. De vegades, no ten\u00edem les eines per fer-ho b\u00e9. I s\u00ed, s\u00e9 que alguns diuen que em vaig fer enrere. Potser ho vaig fer, per\u00f2 n’hi havia massa en joc. <\/p>\n\n \u2014B\u00e9 \u2014vaig dir, intentant triar les meves paraules amb compte\u2014, crec que tens tot el meu respecte nom\u00e9s per haver-ho intentat. La majoria nom\u00e9s parlen, per\u00f2 tu\u2026 tu ho vas fer. <\/p>\n\n \u2014Gr\u00e0cies. Per\u00f2 darrere meu hi ha molta gent treballant. Aix\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s cosa meva. <\/p>\n\n \u2014Creus que algun dia\u2026? \u2014vaig deixar la pregunta a l’aire, sense atrevir-me a acabar-la. <\/p>\n\n \u2014Estem en aix\u00f2. No defallim. Sempre endavant. <\/p>\n\n En aquell moment, la porta es va obrir i va apar\u00e8ixer Joan Miquel, amb una copa de vi a la m\u00e0.<\/p>\n\n \u2014Qu\u00e8 feu aqu\u00ed, conspirant? \u2014va preguntar, rient mentre s’acostava. <\/p>\n\n \u2014Res, parlant de la vida. T’uneixes? \u2014vaig respondre. <\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, per\u00f2 amb un vinet.<\/p>\n\n Vaig baixar al celler i vaig buscar una cosa especial, una cosa que sabia que els agradaria. Vaig pujar amb una ampolla d’Alibera’m del Montsant, i en mostrar-se-la, tots dos van semblar impressionats. <\/p>\n\n \u2014I qu\u00e8 tal \u00e9s? \u2014van preguntar. <\/p>\n\n \u2014Proveu-ho i em dieu.<\/p>\n\n Vaig obrir l’ampolla, vaig servir tres copes, i Joan Miquel va al\u00e7ar la seva.<\/p>\n\n \u2014Salut.<\/p>\n\n Jo, sense pensar-ho, vaig afegir:<\/p>\n\n \u2014I rep\u00fablica.<\/p>\n\n Vam riure tots tres, per\u00f2 l’ambient seguia carregat d’una intensitat que no podia ignorar. Una cosa gran estava en marxa, cosa que encara no arribava a entendre. Mentre ells parlaven, una pregunta rondava la meva ment: Quin paper tindria aquesta nit a la hist\u00f2ria?<\/strong> <\/p>\n\n Meme va apar\u00e8ixer a la cuina, amb el seu sempre pr\u00e0ctic to, trencant l’ambient relaxat que hav\u00edem creat amb el vi i la conversa.<\/p>\n\n \u2014A sopar! Que es refreda \u2014va dir mentre recolzava les mans als malucs, mirant-nos amb impaci\u00e8ncia. <\/p>\n\n Ell es va aixecar immediatament, somrient com si entengu\u00e9s que ning\u00fa discuteix amb Meme. Van esgotar les copes de vi, i quan estava a punt de sortir cap al menjador, es va girar cap a mi. <\/p>\n\n \u2014Estar\u00e0s despr\u00e9s? \u2014va preguntar, amb un gest que, encara que senzill, duia cert pes. <\/p>\n\n \u2014Sens dubte, aqu\u00ed ser\u00e9 \u2014li vaig respondre, mirant que la meva veu son\u00e9s tranquil\u00b7la.<\/p>\n\n El sopar va transc\u00f3rrer entre xerrades discretes i murmuris a la gran taula del menjador. Des de la cuina, Meme i jo an\u00e0vem i ven\u00edem amb els plats. que un altre somriure c\u00f2mplice entre els convidats. Les converses eren xiuxiueigs, fragments d’idees i estrat\u00e8gies que semblaven. flotar a l’aire com una boira densa. Encara que no entenia gaire del que deien, podia sentir la intensitat a cada mirada, a cada assentiment. <\/p>\n\n Cap a les onze de la nit, quan tot semblava calmar-se, un dels assistents va entrar a la cuina. Era Joan Miquel, i amb un to gaireb\u00e9 conspirador, em va dir: <\/p>\n\n \u2014Et truca. Diu que si pots baixar amb alguna cosa per beure. <\/p>\n\n No va caldre dir qui ho havia manat. Vaig agafar diverses ampolles de whisky i rom del rebost, vaig omplir una safata amb gots i una galleda amb molt de gel, i vaig baixar al sal\u00f3, on l’ambient era completament diferent del menjador. All\u00ed estaven ells, formant un cercle relaxat, alguns en sof\u00e0s, altres en cadires que havien arrossegat cap al centre de la sala. Hi havia una calma diferent, gaireb\u00e9 familiar. <\/p>\n\n Quan vaig entrar amb les begudes, ell em va fer un gest perqu\u00e8 ho deix\u00e9s tot sobre una tauleta auxiliar i es va aixecar per servir-se. Va agafar un got amb gel i una ampolla de whisky, i despr\u00e9s em va mirar amb aquest somriure seu, el que semblava dir que tot estava sota control, encara que el pes del m\u00f3n repos\u00e9s sobre les espatlles. <\/p>\n\n \u2014Ara, una mica de m\u00fasica i despr\u00e9s al llit\u2026 a pensar \u2014va dir mentre prenia una guitarra que alg\u00fa li havia passat.<\/p>\n\n La sorpresa va ser maj\u00fascula. Tocava b\u00e9.<\/strong> Molt b\u00e9, de fet. Els acords van omplir la sala, i encara que no era una interpretaci\u00f3 professional, tenia alguna cosa en la seva manera de tocar, en la manera com tancava els ulls i deixava que les notes flu\u00efssin, que va atrapar tots els presents. A poc a poc, alguns van comen\u00e7ar a cantar en veu baixa. <\/p>\n\n Les hores van passar com si fossin minuts, i les copes van anar buidant-se mentre l’ambient s’omplia de can\u00e7ons i rialles suaus. Ning\u00fa parlava del que havien discutit al menjador; ara tot girava al voltant de la m\u00fasica i la camaraderia. Va ser com si la tensi\u00f3 de la nit s’hagu\u00e9s dissipat en aquell cercle, deixant nom\u00e9s un moment de pau compartida. <\/p>\n\n Eren gaireb\u00e9 les tres de la matinada quan, finalment, la guitarra va quedar en silenci. Alguns es van retirar a les seves habitacions, altres es van quedar una estona m\u00e9s, parlant en veu baixa, per\u00f2 jo vaig aprofitar el moment per retirar-me. Sabia que el mat\u00ed arribaria r\u00e0pid i que tenia una llarga llista de tasques al davant. <\/p>\n\n A les cinc del mat\u00ed, el so del despertador em va treure del son lleuger en qu\u00e8 havia caigut. Vaig baixar a la cuina, vaig encendre els llums i em vaig posar a preparar els bescuits. Era una rutina que em reconfortava, l’olor dol\u00e7a omplint el mas mentre el m\u00f3n encara dormia. <\/p>\n\n Cap a dos quarts de set, un cop suau a la porta de la cuina em va treure dels meus pensaments. <\/p>\n\n \u2014Puc prendre un caf\u00e8? \u2014va preguntar, amb una veu que semblava m\u00e9s propera, m\u00e9s humana, despr\u00e9s de la llarga nit. <\/p>\n\n \u2014\u00c9s clar, asseu-te on vulguis \u2014li vaig respondre mentre buscava una tassa i posava la cafetera en marxa.<\/p>\n\n Es va asseure a la taula de la cuina, observant-me mentre jo seguia preparant els pa de pessic. Era un silenci c\u00f2mode, com si ja no calgu\u00e9s dir gaire. silenci poc despr\u00e9s. <\/p>\n\n \u2014Sempre t’aixeques tan aviat? \u2014va preguntar amb un to curi\u00f3s. <\/p>\n\n \u2014Sempre. Entre els bescuits i les hist\u00f2ries que intento escriure, m’agrada aprofitar el temps \u2014li vaig respondre. <\/p>\n\n Va assentir, fent un glop al caf\u00e8, i despr\u00e9s va dir alguna cosa que no esperava.<\/p>\n\n \u2014Saps? Ahir a la nit, quan tocava la guitarra, vaig pensar com \u00e9s d’important un lloc com aquest. Un lloc on, encara que sigui per unes hores, un pot deixar de ser all\u00f2 que el m\u00f3n espera que sigui. <\/p>\n\n No vaig saber qu\u00e8 dir. Hi havia alguna cosa en les paraules que ressonava amb mi, encara que no podia explicar-ho. Ell va mirar per la finestra, on els primers llums de la matinada comen\u00e7aven a il\u00b7luminar el paisatge. <\/p>\n\n \u2014Gr\u00e0cies per la teva hospitalitat \u2014va dir despr\u00e9s d’una estona\u2014. I per no preguntar gaire. <\/p>\n\n \u2014Gr\u00e0cies a tu \u2014vaig respondre, amb un somriure\u2014. <\/p>\n\n Es va aixecar, va deixar la tassa a l’aig\u00fcera i es va acomiadar amb un gest abans de sortir de la cuina. aconsegueixo un significat que trigaria a comprendre del tot. <\/p>\n\n L’alba avan\u00e7ava lentament, tenyint de tons rosats els turons que envoltaven la masia. Despr\u00e9s de la nostra breu conversa a la cuina, ell havia marxat cap a la terrassa. Em vaig quedar una estona m\u00e9s al meu m\u00f3n de farina i bescuits, deixant que la calma del treball manual omplira el buit que la seva partida havia deixat. Per\u00f2 alguna cosa a l’aire continuava vibrant amb la intensitat de la nit anterior, com si un ress\u00f2 d’aquelles can\u00e7ons i confid\u00e8ncies s’hagu\u00e9s quedat atrapat entre les parets. <\/p>\n\n Cap a les vuit, la masia va comen\u00e7ar a despertar. Els murmuris dels assistents arribaven des dels passadissos, barrejant-se amb l’aroma del caf\u00e8 acabat de fer i la dol\u00e7a olor dels bescuits sortint del forn. A poc a poc van anar apareixent a la cuina, alguns encara endormiscats, per\u00f2 amb cares que reflectien una mica m\u00e9s: satisfacci\u00f3, com si la reuni\u00f3 de la nit anterior hagu\u00e9s servit per a alguna cosa important. <\/p>\n\n Joan Miquel va ser un dels primers a baixar, sempre amb aquest somriure que no deixava endevinar gaire.<\/p>\n\n \u2014Bon dia. Tot perfecte, com sempre \u2014em va dir mentre se servia una tassa de caf\u00e8\u2014. Ahir a la nit va ser especial\u2026 gr\u00e0cies per ser-ne part. <\/p>\n\n Li vaig respondre amb un simple \u00abde res\u00bb, sabent que qualsevol pregunta o comentari addicional estaria fora de lloc. Ell sabia que entenia el meu paper: estar, escoltar i no parlar m\u00e9s del compte. <\/p>\n\n Cap a les nou, quan tots estaven reunits al voltant de la taula de l’esmorzar, Ell va entrar amb el seu caminar tranquil. Va saludar els altres amb gestos subtils i es va servir una tassa de caf\u00e8 abans d’asseure’s a l’extrem de la taula. No parlava gaire, per\u00f2 cada cop que ho feia, tots els altres guardaven silenci. Hi havia alguna cosa a la seva pres\u00e8ncia que no necessitava explicacions. <\/p>\n\n Despr\u00e9s d’esmorzar, el grup va comen\u00e7ar a preparar la partida. Es movien amb calma, recollint les seves coses i parlant entre ells als murmuris. Jo observava des d’un rac\u00f3, preguntant-me si mai sabria el que realment havia passat en aquestes converses, si algun dia entendria el significat de tot all\u00f2. <\/p>\n\n Quan el darrer cotxe estava llest per partir, Ell es va acostar a mi una vegada m\u00e9s. Em va estendre la m\u00e0, per\u00f2 aquesta vegada la seva mirada era diferent, m\u00e9s directa, com si volgu\u00e9s assegurar-se que comprenia el que havia de dir. <\/p>\n\n \u2014Gr\u00e0cies per tot. El que vas fer aqu\u00ed, encara que sembli petit, \u00e9s m\u00e9s important del que creus. <\/p>\n\n \u2014Gr\u00e0cies a tu. Per confiar en mi \u2014li vaig respondre sentint el pes de les seves paraules. <\/p>\n\n Va assentir i es va girar per marxar, per\u00f2 abans de pujar al cotxe, es va aturar, va mirar la masia una darrera vegada i va somriure, com si volgu\u00e9s gravar el lloc a la seva mem\u00f2ria. Quan els cotxes van desapar\u00e8ixer pel cam\u00ed de grava, em vaig quedar all\u00e0, dret davant de la masia, sentint com el silenci tornava a omplir-ho tot. <\/p>\n\n Van passar setmanes abans que entengu\u00e9s del tot el que havia significat aquella nit. De mica en mica, detalls de reunions secretes i estrat\u00e8gies van comen\u00e7ar a apar\u00e8ixer a les not\u00edcies, com a peces d’un trencaclosques que nom\u00e9s ara cobraven sentit. Sabia que mai no podria compartir la meva experi\u00e8ncia; el que havia passat a Mas Torrencito s’havia de quedar entre aquestes parets. <\/p>\n\n No obstant aix\u00f2, cada vegada que alg\u00fa em preguntava per la masia, per la seva hist\u00f2ria o per les an\u00e8cdotes que l’envoltaven, somreia pels meus endins, sabent que una de les hist\u00f2ries m\u00e9s importants que havia allotjat mai no seria explicada.<\/p>\n\n I cada vegada que escolto l’esquin\u00e7ament d’una guitarra o el dringar de copes plenes de whisky i rom, torno aquella nit, al cercle al sal\u00f3, a les can\u00e7ons que van ressonar fins a l’alba. Perqu\u00e8, encara que el m\u00f3n no ho s\u00e0piga, s\u00e9 que a Mas Torrencito, en un rac\u00f3 perdut de Catalunya, es va gestar una nit d’hist\u00f2ria, camaraderia i esperan\u00e7a. I aquesta \u00e9s una mem\u00f2ria que portar\u00e9 amb mi per sempre. <\/p>\n\n \u2014\u2013 Era un dia qualsevol, un d’aquells dies d’hivern en qu\u00e8 el fred cala als ossos, i el cel encapotat semblava convidar-se a quedar-se a casa. Estava a la cuina, ocupat en les meves coses, quan el so del tel\u00e8fon va trencar la quietud del mat\u00ed. Va respondre sense gaires expectatives. Era una veu desconeguda, educada […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2651,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[],"class_list":["post-2659","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito"],"yoast_head":"\n![\"reunió](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/pugi_1-1024x585.jpg\")
Els primers convidats. Una Nit d’Intriga a Mas Torrencito: La Reuni\u00f3 Secreta que Va canviar Tot <\/h4>\n\n
El rellotge marcava les 7.00 de la tarda, per\u00f2 ja semblava entrada la nit. Les ombres s’allargaven a la masia, mentre la brisa freda de febrer portava amb si un silenci pesat, interromput nom\u00e9s pels lladrucs dels meus gossos. La Reuni\u00f3 Secreta que Va canviar Tot (2a part)<\/p>\n\n![\"La](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/11\/puigde2-1024x585.jpg\")
<\/figure>\nEl moment… El Reuni\u00f3 Secreta que Va canviar Tot<\/h4>\n\n
Pregunta incomoda… pitjor necess\u00e0ria. El Reuni\u00f3 Secreta que Canvia Tot <\/h4>\n\n
Allibera’m. <\/h4>\n\n
El sopar i la nit a MasTorrencito<\/strong><\/h4>\n\n
![\"La](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/reunion3-1024x585.jpg\")
L’alba al mas<\/h3>\n\n
El desenlla\u00e7 a Mas Torrencito<\/strong><\/h4>\n\n
Una reflexi\u00f3 al final. <\/h4>\n\n
\n
Des de MasTorrencito us desitgem un FELI\u00c7 DIA!!! i que els vostres gossos us acompanyi!!!!<\/h5>\n<\/blockquote>\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"