![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/Imatge-de-WhatsApp-2024-12-08-a-les-06.11.40_08bb25d4.jpg\")
<\/figure>\nNom\u00e9s era una cadella quan el diagn\u00f2stic va arribar com un cop tra\u00efdor: displ\u00e0sia galopant. Els veterinaris, amb el seu coneixement i experi\u00e8ncia, em van aconsellar el que semblava inevitable: sacrificar-la per evitar patir-lo. Per\u00f2 jo, amb el cor esquin\u00e7at, em vaig negar. No podia, no volia, i no em rendiria. Vaig decidir que faria tot el que estigu\u00e9s a les mans per donar a Manuela l’oportunitat de viure. <\/p>\n\n
La cerca de solucions ens va portar per un llarg i ardu cam\u00ed. Primer, consultem m\u00e9s veterinaris a la zona, sense gaire \u00e8xit. Despr\u00e9s, ens dirigim a l’hospital de Sant Cugat, on li van col\u00b7locar unes pr\u00f2tesis \u2014que, per cert, encara hi han de ser\u2014. Quan aix\u00f2 no va ser suficient, vam creuar fronteres fins arribar a Alemanya, a la recerca de l’\u00faltim en tractaments per a displ\u00e0sies. I tot i aix\u00ed, la batalla continuava. <\/p>\n\n
Enmig de tant tr\u00e0fec, vam comen\u00e7ar a portar-la a una resclosa a Orfes perqu\u00e8 ned\u00e9s piscina en aquells temps, per\u00f2 no importava, qualsevol cosa era v\u00e0lida si li donava a Manuela una oportunitat, el temps va passar, i contra tot pron\u00f2stic, Manuela es va mantenir fort. <\/p>\n\n
Aviat es va convertir en la companya inseparable de tots els que venien al riu. No hi havia client que no fos acompanyat per Manuela, com si ella mateixa els gui\u00e9s pels senders que tant estimava. Era una cosa curiosa, veure com tots la seguien, i no al rev\u00e9s. Manuela s’havia convertit en l’\u00e0nima d’aquelles passejades, en la connexi\u00f3 entre el riu, el Mastorrencito, i tots els que venien a buscar un moment de pau. <\/p>\n\n
Per\u00f2, com en tota hist\u00f2ria, la vida tenia un gir inesperat reservat per a nosaltres. Un dia, mentre \u00e9rem a la terrassa, un so espant\u00f3s va trencar la tranquil\u00b7litat. Una frenada brutal, seguida d’un impactant \u201cPUUUUUUMMMMMMMMMMM\u201d. El cor se’m va aturar. Vam sortir corrents i, el que vam veure, ens va gla\u00e7ar la sang. Manuela havia estat atropellada. El seu petit cos havia estat despla\u00e7at m\u00e9s de 20 metres. Tots deien el mateix: \u201cL’han rebentada\u201d. <\/p>\n\n
El dolor i la por em van envair, per\u00f2 no hi havia temps per a lamentacions. Li vaig demanar al meu ve\u00ed que em port\u00e9s a Banyoles, on Faust, el nostre veterinari de confian\u00e7a, ens esperava. Faust era l’\u00fanic d’aquella \u00e8poca que se sabia el nom de tots els meus gossets, i sabia que, si alg\u00fa podia ajudar Manuela, era ell. <\/p>\n\n Quan arribem, Faust va examinar Manuela amb serietat. Les seves paraules van ser un cop a l’\u00e0nima: \u201cDif\u00edcil, amic… molt dif\u00edcil… prepara’t per al pitjor\u201d. Per\u00f2 dins meu, alguna cosa em deia que Manuela no es rendiria tan f\u00e0cilment. Havia superat tant, havia lluitat tan valentament, que no podia imaginar un final aix\u00ed per a ella. <\/p>\n\n I aix\u00ed, amb l’\u00e0nima a un fil, va comen\u00e7ar una nova batalla per la vida de Manuela. Cada segon se sentia etern, cada minut una eternitat. Per\u00f2 la Manuela ja havia demostrat abans que els miracles s\u00f3n possibles. <\/p>\n\n De vegades, la vida ens presenta miracles en les maneres m\u00e9s inesperades. Per mi, aquest miracle tenia nom, potes i una voluntat de ferro. El seu nom era Manuela, una petita gosseta que no nom\u00e9s va desafiar les expectatives, sin\u00f3 que es va convertir en l’exemple vivent del que significa lluitar contra totes les adversitats. <\/p>\n\n Despr\u00e9s del terrible atropellament, quan Faust, el nostre veterinari de confian\u00e7a, ens va dir que la situaci\u00f3 era complicada, em vaig preparar pel pitjor. Per\u00f2 hi havia alguna cosa en mi que es negava a acceptar aquest dest\u00ed per a la Manuela. Ja havia demostrat una vegada i una altra que no era una gossa qualsevol. I efectivament, contra tot pron\u00f2stic, la Manuela es va sobreposar una vegada m\u00e9s. <\/p>\n\n La vam portar a casa, encara sedada pels efectes de la intervenci\u00f3. Els clients que la coneixien b\u00e9, la van envoltar amb afecte, mimant-la com si fos un nad\u00f3. I llavors, com si volgu\u00e9s demostrar que encara tenia molt per donar, la Manuela es va despertar de cop. La deixem a terra, amb compte, tement que qualsevol moviment pogu\u00e9s ser dolor\u00f3s per a ella. Per\u00f2 la Manuela, en la seva forma tan \u00fanica, ens va sorprendre a tots. Amb la seva habitual determinaci\u00f3, es va aixecar i, trontollant, va anar directament a buscar una pedra. \u00a1Incre\u00efble! Hi havia, com si no hagu\u00e9s passat res, amb el seu esperit indomable intacte. <\/p>\n\n La seva recuperaci\u00f3 va ser sorprenent, per\u00f2 Manuela mai no va ser una gossa comuna. Durant un parell d’anys m\u00e9s, va passar per unes quantes operacions addicionals, a causa d’aquelles espigues male\u00efdes que s’enredaven en el seu pelatge esp\u00e8s. Cada estiu, la seva perruquera venia puntualment a retallar-li les cabelleres, assegurant-se que no torn\u00e9s a patir per aquestes petites per\u00f2 molestes complicacions. <\/p>\n\n Per\u00f2 la vida de la Manuela estava destinada a ser una muntanya russa d’emocions. Una tarda qualsevol, mentre acompanyava els clients al riu, vaig rebre una trucada que em va deixar gelat. \u201cMiguel, un tractor ha atropellat Manuela\u2026\u201d Ufff, la por va tornar a envair-me, recordant-me aquell dia fat\u00eddic del primer atropellament. Manuela, juntament amb D. Markos, tenia el perill\u00f3s costum de llan\u00e7ar-se cap a les rodes de qualsevol vehicle, i aquesta vegada, havia pagat un preu alt. <\/p>\n\n Vaig sortir disparat cap als camps, amb el cor a la boca, tement el pitjor. Quan la vaig trobar, era all\u00e0, quieteta, sense moure’s, sense emetre ni un sol gemegat. La vaig recollir amb compte i la vaig portar r\u00e0pidament a Faust. Per\u00f2 aquesta vegada, fins i tot ell estava preocupat. \u201cJo no puc\u2026 no estic preparat per aix\u00f2\u201d, em va dir amb sinceritat, la seva veu carregada de preocupaci\u00f3. <\/p>\n\n \u201cNo, Faust. L’operes tu, encara que hagis d’anar a un altre lloc, per\u00f2 ha de ser amb tu. La Manuela confia en tu,\u201d li vaig dir, amb una determinaci\u00f3 que gaireb\u00e9 igualava la de la meva petita gossa. Faust, sense poder creure el que sentia, va acceptar la meva petici\u00f3. Ho va preparar tot i se la van emportar a la cl\u00ednica Canis. Sabia que seria llarga i complicada l’operaci\u00f3; em va advertir que probablement Manuela no ho superaria, ja era gran i els seus ossos estaven greument danyats. <\/p>\n\n Per\u00f2 jo nom\u00e9s podia repetir una vegada i una altra: \u201c\u00c9s Manuela\u2026 ella pot.\u201d<\/p>\n\n I aix\u00ed va ser. L’operaci\u00f3 va ser un \u00e8xit, encara que li van tallar el cap del f\u00e8mur, li van posar filferros i m\u00e9s. Quan la vam portar a casa, estava exhausta, completament adormida sota els efectes de l’anest\u00e8sia. L’abriguem amb una manteta, amb l’esperan\u00e7a que el seu descans li torn\u00e9s una mica de for\u00e7a. <\/p>\n\n L’endem\u00e0 al mat\u00ed, l’incre\u00efble va passar. Manuela, encara recuperant-se d’una cirurgia tan invasiva, va comen\u00e7ar a bordar, exigint que li obr\u00edssim la porta perqu\u00e8 volia sortir. \u201cPer\u00f2 si no pots caminar, burra!\u201d, li vaig dir amb afecte, incapa\u00e7 de creure el que veia. Per\u00f2 Manuela, en la seva habitual tossuderia, va insistir. Li vaig obrir la porta, i amb un esfor\u00e7 tit\u00e0nic, va sortir, se’n va anar al seu raconet i\u2026 va fer les seves coses com si res! Estava sorpr\u00e8s. Vaig gravar tot en v\u00eddeo per a Fausto, que, en veure’l, tampoc no ho podia creure. En tres dies, Manuela ja estava acompanyant els clients al riu de nou, com si res no hagu\u00e9s passat. <\/p>\n\n Ja tenia uns 9 o 10 anys, per\u00f2 el seu esperit continuava sent una jove aventurera. La seva for\u00e7a de superaci\u00f3 era incre\u00efble, cosa que no havia vist mai en cap \u00e9sser, hum\u00e0 o animal. Per\u00f2 la hist\u00f2ria de Manuela no s’acaba aqu\u00ed. Hi va haver m\u00e9s visites a Faust, m\u00e9s reptes per enfrontar\u2026 per\u00f2 aix\u00f2, amics, ser\u00e0 part del relat de dem\u00e0. <\/p>\n\n Hi ha \u00e9ssers en aquest m\u00f3n que, contra tota l\u00f2gica, desafien all\u00f2 impossible. Manuela era un d’aquells \u00e9ssers, un esperit indomable embolicat al cos d’una petita gosseta. Despr\u00e9s de la seva complicada operaci\u00f3, que semblava la darrera batalla de la seva vida, Manuela va demostrar que encara tenia molt per viure i ensenyar. <\/p>\n\n Contra tot pron\u00f2stic, en menys d’una setmana, Manuela ja tornava a la seva rutina, com si la vida no li hagu\u00e9s llan\u00e7at un dels seus desafiaments m\u00e9s durs. Tornava al riu, corretejava, buscava les pedres amb la mateixa energia de sempre. Era com si aquell atropellament mai no hagu\u00e9s passat, com si les ferides que en altres haurien requerit mesos de recuperaci\u00f3, nom\u00e9s fossin una mol\u00e8stia passatgera. <\/p>\n\n El m\u00e9s sorprenent va passar quan vam tornar a Faust perqu\u00e8 li retir\u00e9s els punts de la cirurgia. En examinar-la, Faust es va quedar sense paraules: Manuela no tenia punts! Se’ls havia arrencat ella mateixa, i nosaltres ni ens n’hav\u00edem adonat. Aquella gossa no nom\u00e9s tenia una voluntat de ferro, sin\u00f3 que era tan astuta que havia gestionat la seva recuperaci\u00f3 a la seva manera. <\/p>\n\n Els anys van passar, i encara que les visites a Faust es van convertir en una cosa rutinaria a causa de les male\u00efdes espigues i altres petites complicacions, res semblava aturar Manuela. Cada operaci\u00f3, cada petit obstacle, ho superava amb una for\u00e7a gaireb\u00e9 sobrehumana. Amb el temps, vaig comen\u00e7ar a pensar que la Manuela era immortal. <\/p>\n\n Per\u00f2 la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia anava m\u00e9s enll\u00e0 de la seva capacitat per guarir. Era tan llesta que havia apr\u00e8s a obrir les portes a contrap\u00e8l, cosa que molts consideraven impossible. Posava la seva poteta en el marc, tirava enrere, i malgrat que la porta tenia un supermoll resistent, ella aconseguia obrir-la. Res no podia impedir que sort\u00eds a jugar o que fos la primera a rebre els clients. Sempre estava atenta, esperant l’arribada d’alg\u00fa, i quan s’acostava un cotxe, la Manuela era la primera a alertar-me amb els lladrucs. <\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/manu_a-768x1024.jpg\")
<\/figure>\nEl Miracle de Manuela: Una Hist\u00f2ria de Resili\u00e8ncia<\/strong><\/h4>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/manu_c.jpg\")
<\/figure>\nManuela: La Immortal de Cor Valent<\/strong><\/h4>\n\n
![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/manu-d-1024x1024.jpg\")
<\/figure>\n