\u2014Bones, s\u00f3c Alfons, ella \u00e9s la meva dona, Mariam, i aquest \u00e9s Kiko \u2014va dir, amb un to que semblava anunciar l’arribada del mateix Alfons X el Savi. Alfons no va trigar a anar al gra. La cerca a l’ordinador no va donar resultats. Ni al seu nom, ni al de Mariam. Aleshores va comen\u00e7ar l’interrogatori. \u00abQue estrany, sempre posa el meu nom\u00bb, va comentar Alfonso, com si estigu\u00e9s apuntant una fallada en el meu sistema. All\u00f2 que em faltava: un client que no nom\u00e9s ho sabia tot, sin\u00f3 que tamb\u00e9 creia tenir el control absolut de l’univers. <\/p>\n\n Despr\u00e9s del check-in, els vaig mostrar la casa, l’habitaci\u00f3, les \u00e0rees comunes i els horaris. Tot semblava estar sota control, almenys de moment. Alfonso ho va inspeccionar tot amb l’aire cr\u00edtic d’un inspector d’hotels de luxe, mentre la Mariam assentia t\u00edmidament. Finalment, ell va concloure: De moment<\/em> . Aquesta frase em va fer sospitar. <\/p>\n La pau va<\/em> durar fins que Mastitwo, el meu gos, va apar\u00e8ixer en escena i es va creuar amb Kiko. el pit com si fos un lle\u00f3, encara que la seva mida no don\u00e9s per tant. <\/p>\n\n Va ser llavors quan vaig decidir abordar un tema delicat: Vaig respirar profundament i vaig llan\u00e7ar la meva resposta est\u00e0ndard, perfeccionada despr\u00e9s d’anys de clients com aquest: La conversa va derivar en una discussi\u00f3 surrealista sobre el car\u00e0cter de Kiko. Segons Alfonso, era \u00abmolt sociable\u00bb perqu\u00e8 jugava amb altres gossos al pipic\u00e0. Per\u00f2 quan vaig preguntar com s’emportava gossos desconeguts que trobava pel carrer, Alfons es va quedar en silenci. Un silenci inc\u00f2mode, trencat nom\u00e9s per Mariam, que va murmurar: La seva mirada m’ho deia tot: estava cansada de bregar amb aquell home i el seu gos.<\/p>\n\n Els altres hostes van comen\u00e7ar a arribar, i amb ells, el veritable espectacle. El primer a apar\u00e8ixer va ser un mast\u00ed del Pirineu acompanyat d?una pot\u00e8ncia t\u00edmida. Tot just van creuar la porta, Kiko va esclatar en lladrucs, esquivant la corretja amb tanta for\u00e7a que Alfonso gaireb\u00e9 va acabar a terra. <\/p>\n\n Quan va arribar una parella amb un rottweiler muscul\u00f3s, Kiko va superar tots els l\u00edmits. Lligat a una taula a la terrassa, va comen\u00e7ar a bordar, grunyir i jalar la corretja amb tanta for\u00e7a que va enderrocar la taula sencera. Begudes, gots i plats van caure a terra, mentre el rottweiler, impassible, li dedicava una mirada que semblava dir: \u00abDe veritat? Aquest \u00e9s el teu problema?\u00bb<\/em> <\/p>\n\n Entre disculpes i recollides, vaig aconseguir calmar la situaci\u00f3. Quan vaig tornar a la terrassa, Alfons ja estava bevent alguna cosa, amb les celles arrufades. Vaig decidir acostar-me per intentar mediar. Just llavors, mentre em girava per seguir amb les meves tasques, vaig sentir una punxada al darrere. Kiko m’havia mossegat.<\/strong> No va ser greu, per\u00f2 el dolor era prou intens per deixar anar un crit i una paraulota. Mariam va c\u00f3rrer cap a mi, horroritzada. <\/p>\n\n \u2014T’ho he dit mil vegades, Alfons! Aquest gos no est\u00e0 b\u00e9. Ja t’ha passat l’altre dia amb el carter! <\/p>\n\n Alfonso, en la seva eterna negaci\u00f3 de la realitat, nom\u00e9s va arronsar les espatlles. \u2014El seu territori? \u2014vaig replicar, contenint el meu enuig\u2014. Alfons, estem en una casa rural. Aix\u00f2 no \u00e9s un camp de batalla. <\/p>\n\n Ell simplement es va aixecar i se’n va anar, murmurant alguna cosa inintel\u00b7ligible. Mariam, en canvi, es va quedar al meu costat, visiblement avergonyida. Unes hores m\u00e9s tard, la Mariam va tornar a buscar-me. La seva expressi\u00f3 ho deia tot abans que parl\u00e9s. La not\u00edcia em va deixar sense paraules. Ella va assentir, amb un somriure amarg. Es va quedar en silenci, com si process\u00e9s les meves paraules. Despr\u00e9s, amb una determinaci\u00f3 inesperada, em va mirar directament als ulls. La vaig veure marxar, amb Kiko bordant des de la finestreta del darrere del cotxe i Alfonso conduint amb les celles arrufades. Va ser un alleugeriment veure’ls desapar\u00e8ixer pel cam\u00ed. <\/p>\n\n Dos mesos despr\u00e9s, vaig rebre un missatge de la Mariam. M’explicava que havia conven\u00e7ut Alfonso de buscar ajuda professional per a Kiko. El millor va ser el to: ir\u00f2nic i lleuger. \u201cUn et\u00f2leg de veritat, no com ell\u201d, va escriure amb una picada d’ullet. <\/p>\n\n Poc despr\u00e9s, va complir la promesa. Va arribar amb un grup d’amigues, carregades de rialles, bon humor i sense rastre de Kiko ni d’Alfonso. Aquella vegada, la vaig poder gaudir de deb\u00f2. Asseguda al chillout amb una copa de vi, em va dir: Al final, de vegades una mossegada \u2014literal o figurada\u2014 \u00e9s el que necessites per comen\u00e7ar a canviar.<\/p>\n\n Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n \u2014\u2013 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Aquell dia va comen\u00e7ar amb una calma enganyosa. El sol brillava, els ocells cantaven i l’ambient a la casa rural era tan tranquil que fins i tot em vaig permetre gaudir d’un caf\u00e8 sense interrupcions. Tot, Tot i Tot. \u00c9s clar que aquesta pau estava destinada a durar poc. Ho vaig saber en el moment […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":2515,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[35],"tags":[47,55,42,49],"class_list":["post-2574","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-histories-mastorrencito","tag-gironaconmascotas","tag-turismecostabrava","tag-turismoconmascotas","tag-turismoruralconperros"],"yoast_head":"\n
\u2014Encantat\u2026 ohh, Kiko, qu\u00e8 maco ets \u2014vaig contestar, desplegant el meu somriure professional mentre pensava: \u201cDe deb\u00f2, Miguel? Que ets fals.\u201d<\/em><\/p>\n\n
\u2014Tenim una reserva per a aquest finde.
\u2014Perfecte. A nom de qui?
\u2014Em sembla que Alfons.<\/p>\n\n
\u2014Qui va fer la reserva?
\u2014La meva filla.
\u2014I com es diu la teva filla?
\u2014Mireia.
\u2014Ahhh, \u00e9s aqu\u00ed.<\/p>\n\n
\u2014De moment, ens agrada. <\/p>\n\n![\"\"](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/kiko.jpg\")
<\/figure>\nI es va trencar la calma…. El Client que Tot ho Sap\u2026 Tot, Tot i Tot <\/h4>\n\n
\n\n
\u2014Per casualitat, Kiko est\u00e0 castrat?
\u2014No, per? \u2014va preguntar l’Alfons, creuant els bra\u00e7os com si estigu\u00e9s disposat a iniciar un debat.
\u2014\u00c9s una de les normes de la casa. Els mascles m\u00e9s grans de dos anys han d’estar castrats si s\u00f3n poc sociables o dominants.
\u2014Home! A tu t’agradaria que et tallessin els ous? <\/p>\n\n
\u2014S\u00f3n els ous, no els teus.<\/p>\n\n
\u2014Jo sempre els ho dic… <\/p>\n\nPer\u00f2 no estava nom\u00e9s… El Client que Tot ho Sap\u2026 Tot, Tot i Tot <\/h4>\n\n
\n\n
\u2014\u00bf Tot b\u00e9?
\u2014No. El meu gos no est\u00e0 tranquil, i jo tampoc \u2014va respondre, com si la culpa fos meva.
\u2014B\u00e9, \u00e9s normal. \u00c9s la primera vegada que \u00e9s fora de la seva zona de confort. Necessita temps per adaptar-s’hi.
\u2014No s\u00e9 jo… \u2014va murmurar Alfons, cada cop m\u00e9s ombr\u00edvol.<\/p>\n\n
\u2014No ha estat res. Est\u00e0 defensant el territori. <\/p>\n\n
\u2014De veritat, Miquel, ho sento molt\u00edssim. No s\u00e9 qu\u00e8 m\u00e9s fer amb ells… <\/p>\n\n
\n\nAd\u00e9u… i tornada a la tranquil\u00b7litat. El Client que Tot ho Sap\u2026 Tot, Tot i Tot <\/h4>\n\n
\u2014Alfons diu que marxem. No est\u00e0 b\u00e9. Ja ha agafat les maletes i \u00e9s al cotxe. <\/p>\n\n
\u2014Ell est\u00e0 enfadat? Despr\u00e9s de tot el que ha passat? Cago en deu! <\/p>\n\n
\u2014Aix\u00ed \u00e9s ell. Per\u00f2 digues-me quant et dec.
\u2014Res, Mariam. Prou tens tu amb suportar-los. <\/p>\n\n
\u2014Tornar\u00e9. Amb les meves amigues. Sense Kiko. I sense Alfons. Aquest lloc m’ha encantat, per\u00f2 no he pogut gaudir-ne per culpa d’ells. <\/p>\n\n
\u2014Gr\u00e0cies per tot, Miquel. Aquest lloc \u00e9s perfecte. Nom\u00e9s necessitava deixar enrere cert \u201cequipatge\u201d. <\/p>\n\n\n
Si vols, podeu veure els nostres bons per caps de setmana, bons jubilats<\/strong> , a un preu incre\u00efble..entra a www.mastorrencito.com<\/a> o si vols podeu llegir m\u00e9s hist\u00f2ria i an\u00e8cdotes que ens han passat a Mas Torrencito\u2026 Fes click aqu\u00ed<\/a> :<\/p>\n\n