{"id":2484,"date":"2024-12-01T08:35:30","date_gmt":"2024-12-01T08:35:30","guid":{"rendered":"https:\/\/casaruralconperrosgirona.com\/el-nil-el-fill-que-mai-vaig-tenir\/"},"modified":"2024-12-01T08:35:30","modified_gmt":"2024-12-01T08:35:30","slug":"el-nil-el-fill-que-mai-vaig-tenir","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/el-nil-el-fill-que-mai-vaig-tenir\/","title":{"rendered":"El Nil: El Fill Que Mai Vaig tenir."},"content":{"rendered":"\n
De vegades la vida et sorpr\u00e8n amb persones que arriben per recordar-te que la fam\u00edlia no sempre ha de ser de sang. Aix\u00f2 em passa amb el Nil. El Nil: El Fill Que Mai Vaig tenir <\/h3>\n\n
Sent sincer, jo no tinc fills, per\u00f2 si la vida m’hagu\u00e9s donat l’oportunitat de ser pare, sense dubtar-ho ni un segon, hauria volgut un fill com ell. I no ho dic per dir; ho dic perqu\u00e8 Nil t\u00e9 aquesta barreja perfecta de bondat, intel\u00b7lig\u00e8ncia, tendresa i alegria que fa que qualsevol persona que el coneix se senti afortunada. <\/p>\n<\/figure>\n\n\n
Un Nen Que Et Roba el Cor<\/h3>\n\n
Des del primer moment que el vaig con\u00e8ixer, vaig saber que era especial. Hi ha alguna cosa en ell, una mena de llum, d’energia, que fa que vulguis tenir-lo sempre a prop. El Nil no \u00e9s nom\u00e9s un xaval simp\u00e0tic, \u00e9s alg\u00fa que connecta de deb\u00f2 amb les persones i els animals, que escolta, que riu, i que et fa sentir com si fossis el m\u00e9s important del m\u00f3n quan ets amb ell. <\/p>\n\n
Sempre est\u00e0 disposat a qualsevol pla, per\u00f2 el que m\u00e9s m’agrada \u00e9s que mai no busca ser el centre d’atenci\u00f3. La seva pres\u00e8ncia \u00e9s com una abra\u00e7ada c\u00e0lida: et fa sentir c\u00f2mode, b\u00e9, feli\u00e7. que es trobe f\u00e0cilment. <\/p>\n\n
\n\n
La M\u00e0gia amb els Gossos: Com si Fora Un M\u00e9s<\/h3>\n\n
Si hi ha alguna cosa que em fon el cor, \u00e9s veure’l amb els meus gossos. Masto, Maky, Mamas i Mastitwo ho adoren, i no n’hi ha per menys. Quan el Nil est\u00e0 amb ells, no hi ha crits, no hi ha ordres; nom\u00e9s hi ha complicitat. S’asseu a terra a la seva al\u00e7ada, els acaricia, els parla com si fossin els seus millors amics, i ells responen amb lametons, cues que no paren de moure’s i aquesta felicitat que nom\u00e9s els gossos saben mostrar. <\/p>\n\n
Un cop, mentre el veia jugar amb ells, em vaig quedar pensant: \u00abSi hagu\u00e9s tingut un fill, tant de bo hagu\u00e9s tingut aquesta connexi\u00f3 tan especial amb els animals.\u00bb Perqu\u00e8 Nil no nom\u00e9s els d\u00f3na afecte, tamb\u00e9 els ent\u00e9n. Sap quan Mamas necessita manyagues extra, quan Mastitwo est\u00e0 ple d’energia i necessita c\u00f3rrer, i fins quan Maky simplement vol seure al seu costat i gaudir de la seva companyia. \u00c9s una cosa que no s’ensenya; simplement es t\u00e9. <\/p>\n\n
\n\n
Converses Que Alimenten l’\u00c0nima<\/h3>\n\n
L’altre que em fascina de Nil \u00e9s com omple la casa de vida. Quan som a la cuina, no \u00e9s nom\u00e9s el bullici dels plats o l’aroma de la pizza al forn. \u00c9s el Nil explicant una hist\u00f2ria, compartint una an\u00e8cdota o preguntant alguna cosa amb aquesta curiositat genu\u00efna que et fa sentir que el m\u00f3n encara t\u00e9 esperan\u00e7a. <\/p>\n\n
Recordo una vegada que est\u00e0vem preparant un \u00e0pat. El Nil, amb les mans plenes de massa de pizza, va dir: \u201cSaps? Si pogu\u00e9s triar qualsevol \u00e8poca per viure, crec que triaria aquesta, perqu\u00e8 aix\u00ed puc ser aqu\u00ed, amb vosaltres i els gossos.\u201d Va ser una d’aquelles frases que et desarmen perqu\u00e8 no la diu qualsevol, i encara menys un adolescent. <\/p>\n\n
En un m\u00f3n on la majoria dels xavals no deixen anar el m\u00f2bil, el Nil \u00e9s completament present. Parla, riu, escolta. I no nom\u00e9s escolta per cortesia, escolta de deb\u00f2, amb aquesta mirada que et diu: \u00abEl que m’est\u00e0s explicant importa.\u00bb <\/p>\n\n
\n\n
Una Educaci\u00f3 Exemplar<\/h3>\n\n
\u00c9s clar que el Nil ve d’una fam\u00edlia que ha fet b\u00e9 les coses. Per\u00f2 no \u00e9s nom\u00e9s educaci\u00f3; \u00e9s tamb\u00e9 la seva naturalesa. Perqu\u00e8 pots ensenyar-li a alg\u00fa a ser educat, per\u00f2 no pots ensenyar-li a ser bondad\u00f3s de cor. I el Nil ho \u00e9s. \u00c9s respectu\u00f3s, gener\u00f3s i sempre t\u00e9 un gest amable o una paraula d’agra\u00efment. <\/p>\n\n
Un cop em va dir: \u201cGr\u00e0cies per convidar-me, sempre m’ho passo incre\u00efble aqu\u00ed.\u201d I ho deia amb tanta sinceritat que em va deixar pensant. \u00abQuants adolescents es prenen el temps per dir una cosa aix\u00ed?\u00bb Aquesta combinaci\u00f3 de gratitud i alegria \u00e9s all\u00f2 que ho fa \u00fanic. <\/p>\n\n
El Nil i l’Obra de Teatre a Vilob\u00ed d’Onyar: Una Lli\u00e7\u00f3 d’Emocions Hi ha moments a la vida que, sense esperar-los, et colpegen directe al cor. Un d’aquells moments me’l va regalar Nil, i va ser durant una obra de teatre a Vilob\u00ed d’Onyar. Mai ho oblidar\u00e9, perqu\u00e8 fins i tot jo, que acostumo a ser for\u00e7a dur amb els nens (val, una mica cafre, ho admeto), em vaig emocionar d’una manera que no havia sentit en anys. <\/p>\n\n
La Sorpresa al Teatre<\/h4>\n\n
El dia va comen\u00e7ar com qualsevol altre. No tenia un gran pla, per\u00f2 vaig saber que hi havia una obra de teatre al poble, i vaig pensar: \u00abPer qu\u00e8 no? Una cosa diferent per variar.\u00bb Vaig arribar sense gaires expectatives, em vaig asseure al fons del teatre i em vaig preparar per veure qu\u00e8 vingu\u00e9s. Per\u00f2 el que no sabia era que aquell dia no nom\u00e9s gaudiria d’una funci\u00f3; seria part d’una cosa molt m\u00e9s especial. <\/p>\n\n
De sobte, ho vaig veure. Hi havia Nil, a l’escenari, vestit per al seu paper, amb aquesta espurna als ulls que sempre el caracteritza. No sabia que formava part de l’obra, i encara que no s\u00f3c dels que s’emocionen f\u00e0cilment amb aquestes coses, admeto que em vaig quedar impressionat. Nil no era nom\u00e9s un nen m\u00e9s actuant; tenia una pres\u00e8ncia, una confian\u00e7a, que et feia voler seguir cadascun dels moviments. Per\u00f2 el millor encara havia de venir. <\/p>\n\nEl nil, l’amic dels gossos de MasTorrencito<\/figcaption><\/figure>\n
La Il\u00b7lusi\u00f3 als Seus Ulls Al mig de l’obra, el Nil em va veure entre el p\u00fablic. Al principi vaig pensar que ho havia imaginat, per\u00f2 no: els seus ulls es van il\u00b7luminar com si acab\u00e9s de veure un vell amic al lloc menys esperat. No s\u00e9 com descriure’l, per\u00f2 aquell moment va ser m\u00e0gic. Una barreja de sorpresa, alegria i orgull es va dibuixar a la cara, com si el simple fet que jo fos all\u00e0 fes que tot valgu\u00e9s la pena. <\/p>\n\n
Quan va acabar l’obra i els actors van sortir a saludar el p\u00fablic, el Nil em va buscar amb la mirada. I quan els nostres ulls es van trobar de nou, em va dedicar el somriure m\u00e9s aut\u00e8ntic i feli\u00e7 que he vist mai. En aquell moment, alguna cosa dins meu, aquella cuirassa que acostumo a tenir amb els nens, es va trencar. Vaig emocionar-me d’una manera que no esperava. \u00abMira que ets cafre,\u00bb vaig pensar, \u00abper\u00f2 aquest xaval et t\u00e9 a la butxaca.\u00bb <\/p>\n\n
La Trobada Despr\u00e9s de la Funci\u00f3<\/h4>\n\n
Despr\u00e9s de l’obra, vaig anar a saludar-lo. Estava envoltat de la seva fam\u00edlia i amics, tots felicitant-ho, per\u00f2 quan em va veure acostar-me, va deixar tot el que estava fent i va c\u00f3rrer cap a mi. \u201cNo m’ho puc creure que hagis vingut!\u201d em va dir, amb aquesta barreja de sorpresa i alegria que nom\u00e9s alg\u00fa com el Nil pot expressar. <\/p>\n\n
\u201cDoncs \u00e9s clar que vaig venir,\u201d vaig respondre, encara que en realitat ni jo mateix sabia per qu\u00e8 havia acabat all\u00e0. aqu\u00ed per a ell. <\/p>\n\n
Em va abra\u00e7ar amb aquesta sinceritat que els nens tenen quan estan realment emocionats. I encara que jo no s\u00f3c abra\u00e7ades, aquest gest em va arribar a l’\u00e0nima. En aquell moment vaig pensar: \u00abSi hagu\u00e9s tingut un fill, hauria volgut que fos com el Nil, alg\u00fa que s’emociona per coses tan simples com que hi siguis per a ell.\u00bb <\/p>\n\n
Una Lli\u00e7\u00f3 de Vida<\/h4>\n\n
Aquella tarda a Vilob\u00ed d’Onyar em va deixar una lli\u00e7\u00f3 que no esperava: de vegades, els moments m\u00e9s simples, com assistir a una obra de teatre, es poden convertir en records inoblidables. No pel que veus o fas, sin\u00f3 com et fan sentir les persones que estan amb tu. <\/p>\n\n
El Nil em va recordar que, encara que de vegades me les dono de dur, no fa falta gaire per tocar el cor d’alg\u00fa. Nom\u00e9s necessites un somriure sincer, una mirada plena d’il\u00b7lusi\u00f3, o una abra\u00e7ada que no demana res m\u00e9s que compartir un moment de felicitat. <\/p>\n\n
I aquest \u00e9s el Nil: un nen que, sense esfor\u00e7, et recorda com n’\u00e9s d’important ser present per a les persones que importen. Perqu\u00e8 al final, no es tracta de grans gestos ni paraules elaborades, sin\u00f3 d’aquells petits instants que fan sentir que formen part d’una cosa especial. <\/p>\n\n
Aix\u00ed que s\u00ed, jo que s\u00f3c m\u00e9s de gossos que de nens, em vaig emocionar aquell dia com feia anys que no em passava. I tot gr\u00e0cies al crac del Nil. \u2764<\/p>\n\n
El Fill Que Hagu\u00e9s Somiat Tenir<\/h3>\n\n
Aix\u00ed que s\u00ed, ho dic sense titubejar: si la vida m’hagu\u00e9s donat un fill, hauria volgut que fos com el Nil. No perqu\u00e8 sigui perfecte (tot i que \u00e9s a prop), sin\u00f3 perqu\u00e8 t\u00e9 un cor enorme, una ment curiosa i una \u00e0nima que il\u00b7lumina tot al seu voltant. <\/p>\n\n
\u00c9s alg\u00fa que ent\u00e9n el valor de les petites coses: una tarda jugant amb els gossos, una conversa a la cuina, o simplement ser-hi present, gaudint del moment. El Nil em recorda que no necessites grans plans ni coses materials per ser feli\u00e7; nom\u00e9s cal estar envoltat dels qui estimes, siguin persones o gossos. <\/p>\n\n
I encara que no sigui el meu fill, cada vegada que el veig jugant amb Masto o explicant una hist\u00f2ria a la cuina, no puc evitar sentir-me’n orgull\u00f3s. Perqu\u00e8 Nil, amb el riure contagios i el cor d’or, ha trobat la manera d’ocupar un lloc especial en la meva vida i el meu cor. <\/p>\n\n
\u00c9s un crac, s\u00ed, per\u00f2 \u00e9s molt m\u00e9s que aix\u00f2.<\/p>\n\n
<\/p>\n\n
COMPARTIR-LO a les teves xarxes AMB ELS TEUS AMICS, Please\u2026..!!!!!!!<\/p>\n\n
\n
Des de Mas Torrencito us desitgem un bon dia i que els vostres goss us acompanyi!!!!<\/p>\n<\/blockquote>\n\n
![\"El](\"https:\/\/mastorrencito.com\/cat\/wp-content\/uploads\/sites\/3\/elnil2.jpg\")
<\/figure>\n![\"El](\"https:\/\/mastorrencito.com\/wp-content\/uploads\/elnil.jpg\")